Arxiu del dissabte, 8/12/2012

El vot de la Catalunya que viu nord enllà

dissabte, 8/12/2012

Què hauria passat si les dificultats de votar a l’estranger no haguessin impedit a milers de catalans d’exercir el seu dret a vot? Quin impacte hauria tingut en els resultats finals? Aquesta incògnita suposa una ucronia difícil de respondre, probablement perquè amb l’absència de dificultats i amb un procés molt més senzill, la quantitat de gent que s’hagués animat a votar hauria estat major. No obstant això, davant la insistència d’uns quants lectors d’El Pati, ens animem a desenvolupar alguns escenaris.

Segons va donar a conèixer la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), 10.557 dels 156.976 catalans inscrits al CERA (Cens Electoral de Residents Absents) van poder votar en les passades eleccions del 25 de novembre. La xifra va representar el 6.74% del total, un percentatge molt baix si s’observa la sèrie històrica representada en el següent gràfic. Mentre l’èxode constant de persones ha implicat que els catalans residents a l’estranger assolissin una xifra rècord, la participació ha caigut a mínims històrics.

votexterior.gif

 

El recompte final del vot exterior va donar la victòria a CiU, amb el 36,8% dels vots, seguit d’ERC (15,7%). De forma general, tant enguany com en d’altres comicis, s’observa un suport més elevat cap als partits sobiranistes per part dels residents a l’estranger. En base a aquestes dades, podem definir diferents escenaris:

Participació del 30%

En les eleccions generals de l’any 2008 van participar el 31.7% dels catalans residents a l’estranger. Per tant, vegent el caràcter especial de les darreres catalanes, en el primer escenari assumim que van votar 47.092 catalans residents fora les nostres fronteres, precisament el 30% del CERA. El principal problema, però, és que no sabem a quin districte s’adjudiquen aquests vots. Per tant, assumirem que els vots tenen un patró territorial semblant a l’emigració catalana per províncies. Segons l’Idescat, durant l’any 2011 (última dada disponible) van emigrar cap a l’estranger un total de 100.589 catalans, el 76.9% dels quals era de Barcelona, un 10% de Girona, un 5% de Lleida i un 7.6% de Tarragona.

Si adjudiquem, doncs, els vots extres que cada partit hauria obtingut amb el 30% de participació, concloem que el resultat hauria estat…el mateix! Efectivament, no hi hauria hagut cap canvi d’escons.

Participació del 50%

Podem assumir, però, que la participació hauria estat un xic més elevada i hauria arribat fins el 50% (encara 20 punts inferior a la de l’interior). Fent la simulació, observem que en aquest cas hi ha canvis, però més aviat petits. De fet, ho hauríem de dir en singular. Hi ha un canvi: CiU hauria obtingut 27 escons a Barcelona, un més dels que va obtenir el 25N (ho hauria fet a costa de C’s). El mateix escenari s’hauria produït si la participació dels catalans a l’exterior hagués estat idèntica que a l’interior del país (69.56%). En ambdós casos ara seria diputat el santcugatenc Joan Recasens.

Més participació

Si es contemplen escenaris d’una participació més elevada que a l’interior (força irreal, tot cal dir-ho), s’observen pocs canvis, entre els quals que ERC podria robar un diputat a CiU a Girona, Lluc Salellas (CUP) aconseguiria també entrar per Girona i CiU en podria haver arrabassat un al PSC a Tarragona.

Amb tot, de les dades se’n desprenen dues reflexions finals: la primera, el suport esmentat al sobiranisme, superior que a l’interior del país. La segona, les enormes dificultats que han tingut els catalans residents a l’estranger per poder votar. El fet que hi haguessin un total de 1.019 vots declarats nuls és  simptomàtic dels problemes creats. Sigui pel canvi de sistema o per impediments derivats d’unes eleccions especials, caldrà veure com se solucionen unes traves que ataquen un dels principis democràtics més bàsics. La qüestió fonamental és que, fins fa poc, el vot a l’estranger era residual. L’èxode derivat de la crisi econòmica li atorgarà una importància creixent i tal volta cabdal. Que puguin votar hauria de ser quelcom a garantir si és que volem millorar la qualitat del nostre sistema democràtic.