Arxiu del dimarts , 11/12/2012

25N: la CUP (I)

dimarts , 11/12/2012

[Encetem una petita sèrie d’articles on repassarem el vot a les diverses candidatures que obtingueren representació al Parlament de Catalunya el passat 25N. Començarem per la menys votada, la CUP-AE]

Les darreres setmanes han aparegut diverses anàlisis de vot a la CUP-AE a les eleccions del passat 25N. Les de l’Eudald Calvo i l’Abel Caldera han estat especialment bones i documentades i no volem repetir els arguments que ja han ofert. La lectura dels resultats de la CUP-AE el passat 25N té molt d’interès per raons diverses. La CUP s’ha presentat en aquestes eleccions com una força independentista i d’esquerres, però també ho ha fet emmarcada en el projecte d’unitat popular (AE) que cercava aglutinar forces socials més enllà dels seus militants i simpatitzants habituals (vegeu el pes de cada tema al seu programa analitzat pel Regional Party Manifesto Project). David Fernández, cap de llista a Barcelona, ho definia com la voluntat de ser “el cavall de Troia de les classes populars al Parlament”.

La CUP és una formació sui generis estructurada a partir de les candidatures municipals i sense un aparell centralitzat gaire potent: no és casual la confusió entre el plural i el singular a l’hora d’anomenar-la. A continuació, fem una breu descripció (eminentment territorial) del seu vot i formulem unes quantes qüestions pendents d’investigar que mirarem de respondre al proper article (CUP(II)). En aquest mapa hi hem representat en termes percentuals el vot a la CUP-AE a cada municipi de les quatre circumscripcions del Principat amb cinc tons diferents (la divisió s’ha fet per quintils):

CUP2012.gif

Una arena política nova. No són pocs els que han assenyalat una suposada davallada de vot de la CUP respecte les eleccions municipals (2011). Amb les dades a la mà és evident que allà on la CUP té regidors ha obtingut un percentatge de vot inferior al de les municipals (amb l’excepció de Reus). Ara bé, no cal oblidar que la CUP transcendia per primera vegada el municipalisme (amb l’excepció de les europees del 2004). Allà on havia obtingut representació ho havia fet en clau municipal i ara es presentava a una arena electoral nova partint d’una presència territorial molt reduïda.

És més precís preguntar-nos: si comparem els municipis on la CUP té regidors respecte els que no en té, són més bons o més dolents els resultats?     

Els feus municipals (o no). Si fem un cop d’ull al mapa és evident que la CUP té veritables feus lligats a la seva implantació municipal, però també a la presència de militants de l’esquerra independentista (Arran, SEPC, Endavant, MDT, Casals Populars i CSOs). Hi ha veritables pols rupturistes, les comarques que superen el 5% de vot els il·lustren prou bé: Priorat (8,7%), Garraf (6%) i Alt Pendès (5,7%); Gironès (5,5%) i Pla de l’Estany (5,9%); el Bages (5,4%), Berguedà (5,4%) i el Pallars Sobirà (6,4%). Ni a Sort ni a Falset hi havia hagut candidatura municipal de la CUP, però sí que hi ha casals populars emmarcats al moviment de l’esquerra independentista.  

Una qüestió que podem aventurar és: ha obtingut més bons resultats allà on hi ha casals populars de l’esquerra independentista?

Els forats negres. L’altra cara de la moneda són les zones amb menys suport a la nova formació parlamentària. Resulta especialment xocant el contrast entre els municipis de l’interior de Girona i la costa (on segurament la CUP hi perdé el regidor per aquella circumscripció) però també hi ha zones amb un suport extremadament baix com ara al Segrià, l’Aran o la Cerdanya. Entremig, trobem una variació força gran entre municipis (més que a la resta de partits) que roman com una veritable incògnita. Certament, la campanya de la CUP-AE pot haver estat molt irregular pel que fa la dedicació si tenim en compte que s’ha basat en mà d’obra de la militància i no en empreses subcontractades. En tot cas, deixant de banda la presència de militants podem aventurar que hi poden haver hagut condicionants socioeconòmics al vot de la CUP.

Si seguim aquesta darrera hipòtesi de treball ens podem preguntar: Ha tret més bons resultats allà on hi ha més atur?

Hipòtesis diverses. Si ens hem de posar deures hi ha força incògnites per resoldre que mirarem d’afrontar (a l’article CUP(II)) a partir de les dades que hem anat recopilant els darrers dies a través d’aportacions diverses. Les variables que considerem clau per explicar la variació del vot a la CUP són: disposar de representació municipal, presència de militància de l’esquerra independentista, conjuntura econòmica municipal i paper dels seus competidors directes (ERC, ICV, abstenció).

Si teniu alguna aportació a l’estudi serà benvinguda!

[Agraïm a Jordi Muñoz la docència “exprés” en la realització de mapes. Gràcies!]