25N: la CUP (II) Casals Populars i l’efecte Bildu

En la darrera entrada apuntàvem algunes hipòtesis que podien ajudar a entendre els resultats de la CUP. Abans, però, recordem: la CUP va aconseguir un total de 126.219 vots (3.48%) i tres diputats. Una suma important, atès que fins ara no estaven al Parlament i que en d’altres contextos de menys mobilització probablement els hauria atorgat més representació i, qui sap, un escó per Girona.

Però anem al gra. L’altre dia ens preguntàvem: si comparem els municipis on la CUP té regidors respecte els que no en té, són més bons o més dolents els resultats?

Aquesta pregunta ha surat aquests dies en els ambients tertulians del país, amb una part important dels opinadors assegurant que havia patit un cert efecte Bildu. La CUP, com Bildu –diuen- es tracta d’una formació molt ideològica que quan ha d’assumir responsabilitats pateix un desgast electoral. Tot i que la CUP governa a pocs llocs, podria haver patit un efecte semblant. Ha estat així?

El passat 25N el percentatge de vot a la CUP en llocs on no té regidors fou del 4.15%. Per contra, allà on en té fou del 6.5%. Anàlisis estadístiques més acurades assenyalen que aquesta diferència és veritablement significativa. En el gràfic següent (a l’esquerra, “sense regidors, amb regidors”) hi trobareu les prediccions de vot pels municipis que tenen i no tenen regidors de la CUP. El punt negre o blanc és el valor predit, és a dir, allò que esperaríem trobar en un municipi amb o sense regidors agafat a l’atzar. Els ‘bigotis’ és la incertesa a partir de la qual podem fer una afirmació. Per tal d’interpretar el gràfic, heu de mirar si els bigotis es “trepitgen” o no. Si no es trepitgen, com és el cas de tenir o no regidors, l’efecte és estadísticament diferenciat (veure nota metodològica de l’article).

cup_predicted.gif

La segona hipòtesi que llençàvem era: La CUP ha tret més bons resultats allà on hi ha més atur?

Si analitzem el gràfic, veiem que els bigotis dels municipis amb atur baix (en el primer quartil) i alt (en el tercer quartil) es toquen. Per tant, la resposta és negativa: la CUP no ha tret més bons resultats allà on hi ha més desocupació, uns resultats que són robustos si utilitzem diferents indicadors econòmics (nombre d’ocupats, contes de cotització…).

La tercera hipòtesi: La CUP ha tret més bons resultats allà on disposa d’ateneus i casals populars?

Segons la base de dades construïda aquests dies (gràcies a tots els internautes per l’ajuda), hi ha 86 ateneus o casals populars (“llocs del rotllo”) al Principat. Com bé sap el nostre lector, aquests són els espais on generalment sorgeixen assemblees locals de la CUP que finalment decideixen fer el salt a la política institucional. El percentatge de vot de la CUP allà on hi ha ateneus/casals populars és del 4.5% i en municipis on no hi ha ateneus/casals populars és del 4.2%. Per tant, no hi ha diferències. De fet, les dades apunten a quelcom interessant (veure nota metodològica): l’existència de casals correlaciona amb el fet de tenir regidors de la CUP al municipi, però no amb un vot més elevat en les passades eleccions. Una lectura d’aquest darrer resultat podria ser el fet que la candidatura CUP-AE al Parlament ha recollit vot més enllà dels sectors de l’electorat que eren propers a aquests moviments de l’esquerra independentista. Per comprovar aquest extrem caldria disposar de més dades de mobilització (antiretallades, 15M, altres moviments socials, etc.) i sobretot fer una anàlisi més acurada a nivell metropolità.

Finalment, una última idea: la CUP ha tret més bons resultats allà on hi ha més persones nascudes a Catalunya i en municipis més petits. La diferència en aquest últim aspecte és força gran.

Amb tot, s’observa en les dades que estar present en el nivell municipal és un dels factors amb més pes per explicar el vot de la CUP en les passades eleccions catalanes. No es percep cap efecte Bildu (cal dir que la CUP és l’alcaldia a tres municipis), sinó l’efecte contrari al desgast: poder implica visibilitat i, per tant, facilitat de fer arribar el projecte. Com a mínim, en les passades eleccions. A nivell local ja són figues d’un altre paner.

Municipi amb menys suport: 21 municipis amb 0% de vot (Arres, Espot, la Quar, Susqueda…)

Municipi amb més suport: la Vilella Alta (34.48%)

 

——————————————————————————–

Nota metodològica: Els municipis on la CUP té regidors poden ser no representatius dels municipis catalans, fet que implica que podem patir un biaix de selecció si només tenim en compte aquests municipis. El fet que els municipis tinguin ateneus o casals es correlacioni amb tenir regidors però no amb el vot ha permès realitzar un model Heckman en el qual la presència de casals s’ha utilitzat com a variable de selecció. El model inclou altres variables de control, com densitat, presència d’immigrants, distància a la capital o variables a nivell de comarca. Els valors predits i els IC s’han calculat mantenint la resta de variables a la mitjana.

Etiquetes

3 comentaris

  • Leuthen

    13/12/2012 12:18

    Muy interesante la serie que estáis iniciando.

    Por lo que hace a la diferencia de voto entre los municipios con alcaldías o sin ellas, me pregunto si no se trata de un caso de correlación, pero no de causalidad. Es decir, que haya factores previos que expliquen ambas variables, que al fin y al cabo no dejan de ser un alto porcentaje (relativamente) de voto, aunque sea en distintas elecciones.

  • @elsomatent

    13/12/2012 19:03

    Molt guapu: aneu pujant el nivell tècnic i això m’agrada!

    Dos comments:

    1) fent servir dades poblacionals (i no mostrals, si he entès bé) no veig gens clar fer servir proves d’hipòtesi. S’ha de rumiar molt i molt bé si és correcte.

    2) un repte: fins a quin punt, demogràficament, el votant cupero és un mirall del de Cs?

  • Santi Demajo

    18/12/2012 10:45

    Interessant!

    Tot i això, per a analitzar bé l'”efecte Bildu” també caldria comparar el número (i el %) de vots de la CUP al 25N respecte a les municipals 2011. Com ha evolucionat en els municipis on la CUP té representació respecte els que no en té? Teniu les dades?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús