Cruïlla crítica a les Illes?

Alguns politòlegs solen considerar que la història política es divideix entre moments de continuïtat i les anomenades cruïlles crítiques. És a dir canvis de trajectòria històrica en que s’obren finestres d’oportunitat que permeten prendre decisions i plantejar noves propostes o arranjaments institucionals. La situació present a Catalunya ja la coneixem i s’acosta a aquesta descripció. Però un fet força inesperat és que de retruc se’n podria encetar una, de cruïlla crítica, a la resta dels Països Catalans.

A les Illes Balears han aparegut força indicis d’aquesta possibilitat que convé examinar de manera conjunta.

L’esquerda als populars balears. Governar erosiona, però en el cas del Partit Popular un cúmul de circumstàncies han fet caure figures importants del partit i trontollar la línia ideològica del president Bauzá just el primer quart de legislatura. El cas més sonat ha estat la marxa del batlle de Manacor, Antoni Pastor, per la seva oposició a la política lingüística del partit. Però els casos de corrupció que esquitxen el PP balear també han fet dimitir càrrecs de pes, com ara Pere Rotger, el president del Parlament. Finalment, desavinences que no han transcendit han generat una inestabilitat a certes conselleries com ara la de Salut, que ja ha tingut tres consellers en un any de legislatura.

Desgast al Govern. Les darreres enquestes confirmen que l’erosió no es limita a les elits polítiques sinó que també té una correlació en l’electorat. El PP perdria avui la majoria absoluta obtinguda el juny del 2011 i es quedaria amb 28 dels 35 escons que obtingué. És important observar que el PSIB no recull el càstig al PP. Aquest es repartiria entre les formacions minoritàries al Parlament com ara el PSM-IV-ExM-Més o UPyD. Jaume Font podria obtenir representació amb l’escisió regionalista del PP Proposta per les Illes (PI) que integra el sector de la difunta UM. A més a més, Bauzá suspendria en la valoració de candidats per primera vegada des de la seva elecció.

L’espai d’UM. Precisament la dissolució d’UM arran dels escàndols de corrupció que esquitxaren la cúpula del partit i la integració del sector amb la formació de Jaume Font (el PI),  podria revitalitzar l’espai del regionalisme de centre-dreta. Aquesta línia podria trobar suports entre els descontents amb la política espanyolista del PP de Bauzá com ara el batlle Pastor.  

Confluència de l’esquerra. El procés iniciat a finals d’any per a refundar l’espai sobiranista d’esquerres inclou el PSM, Entesa i l’escissió d’EUIB, Iniciativa Verds. La formació sorgida d’aquesta confluència podria liderar una reedició de la candidatura conjunta Bloc per Mallorca per ocupar l’esquerra sobiranista del Parlament Balear. Esquerra Republicana Illes no ha entrat en la confluència, però les paraules d’Oriol Junqueras el passat 31 de desembre apuntaren aquesta possibilitat.

Cicle de mobilització. La política lingüística a l’escola del Govern popular ha generat un cicle de mobilització que ha arrelat amb força arreu de les Illes; la manifestació a Palma del passat 25 de Març fou una fita històrica amb una assistència massiva. D’altra banda, la Diada de l’Estendard aplegà milers de persones a Palma el passat dia 30 de desembre. El passat octubre es fundà l’ANC de Mallorca per impulsar el procés sobiranista a les Illes.

Dret de decidir. Finalment, l’enquesta que hem esmentat més amunt apunta un suport latent a la secessió. La formulació de la pregunta sobre la independència de l’enquesta, relacionant-la amb Artur Mas i Catalunya, no ens permet veure amb claredat el suport a una sobirania Balear. Ara bé, observem una heterogeneïtat important que va des del 20% d’independentistes a Menorca fins al 2% a la Ciutat de Palma.  

És clau recordar que les Illes són un cas anòmal en política comparada pel que fa les reivindicacions territorials. Ja ho vam comentar parlant de Jason Sorens i els models que expliquen la secessió: les variables que solen predir un suport elevat a la secessió en un territori hi són presents a les Illes (també al País Valencià) però paradoxalment no observem una representació política d’aquesta situació (en aquest article de Sorens queda ben clar, pàg 322). En termes marxistes és un territori secessionista en si, però no per a si. Una cruïlla crítica podria empènyer capa una nova correlació de forces i de demandes institucionals. 

Etiquetes

5 comentaris

  • Toni

    08/01/2013 17:01

    Mabel Cabrer, portaveu del Grup Parlamentari Popular al Parlament de les Illes Balears, no ha dimitit, de portaveu ni de diputada.

  • Marc Sanjaume

    08/01/2013 17:10

    Gràcies Toni, ho hem esmenat.

  • @elsomatent

    08/01/2013 17:13

    Molt interessant. M’heu fet descobrir l’altre post, i a Sorens.

    Un tema interessant és que l’estratègia de ruptura que s’està intentant amb el principat, en realitat, està erosionant a altres bandes. I Balears és més procliu (per mil motius, però també els geogràfics: la insularitat) que el País Valencià. Veurem com avança el tema.

    Per cert: sóc ferm defensor de que en els posts introduir literatura top, com en Sorens. Es pot combinar la divulgació (que és el que fa un blog) amb la difusió de la literatura que, als no experts, ens pot interessar.

  • joan

    08/01/2013 19:33

    No crec que CxI s’hagi integrat a la Lliga de Jaume Font. Més bé és un procés de confluència dels dos partits que ha donat lloc al PI, amb Font de president i Melià de segon. De fet, CxI té més batlles i més regidors que la Lliga.

  • Bernat Nadal

    10/01/2013 19:28

    Un canvi de trajectòria històrica a les Illes és un somni amb poques possibilitats de materialitzar-se a curt plaç. La societat illenca (mallorquina, sobretot) és canalla i corrupte (DE FET ÉS QUASI EL MATEIX): els empresaris declaren una renda tres vegades imferior a la dels empleats; la burocràcia oficial només funciona per amiguisme o si la saps untar; és un poble de comerciants i gent passiva, no de creadors i/o fabricants. Sense el turisme viuríem més pelats que els extremenys. Això propicia un vot de dretes o fins i tot ultra, amb poca consciència de poble. Però, si Catalunya romp la baralla o deixa de jugar a ser Espanya, llavors tot pot canviar. Ep! resta gent sana, en franca minoria, QUE ESPERA AQUEST CANVI HISTÒRIC

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús