Arxiu del dimarts , 22/01/2013

Israel: un parlament ben peculiar

dimarts , 22/01/2013

Avui es celebren eleccions a Israel, en el que ja s’enuncia que constituirà un parlament marcadament escorat a la dreta. El partit d’extrema dreta Casa Jueva té molts números per acabar entrant en un futur govern liderat per Benjamín Netanyahu del Likud. Amb tota probabilitat els dos partits no aconseguiran la majoria absoluta dels representants a la cambra, de manera que per governar necessitaran el suport puntual d’algun dels múltiples partits polítics presents a la Knesset israeliana.

Sense entrar al debat polític israelià, ens volem centrar en el curiós sistema electoral que l’articula i les conseqüències que comporta. Israel és un dels únics països del món, juntament amb els Països Baixos i Eslovàquia, on el parlament s’escull mitjançant un únic districte electoral. En el cas de la Knesset israeliana s’hi escullen 120 diputats per representació proporcional (mètode d’Hondt) en una única circumscripció electoral, amb un llindar electoral (mínim de vots per entrar al repartiment d’escons) tant sols del 2%.

Quines conseqüències té un sistema electoral tant permissiu al moment de configurar el sistema de partits polítics? La resposta és clara: una manifesta fraccionalització del sistema. Les dades parlen per si soles: en les dues darreres legislatures (2006 i 2009) un total de 12 partits han obtingut representació al parlament, i el 1999 el nombre va augmentar fins a 15. El següent gràfic ens mostra la fraccionalització del sistema de partits israelià, en comparació amb el d’altres estats occidentals (la mesura que s’empra és la clàssica del nombre efectiu de partits polítics que compta cada partit en funció del pes relatiu que té en el parlament):

enep israel.PNG

En el gràfic podem veure com un sistema com el dels EUA que s’escull per majoria simple té una fraccionalització molt baixa; en el cas espanyol, amb un sistema proporcional però amb molts districtes molt petits, el nombre efectiu de partits també és força baix. A Noruega, més permissiu, i als Països Baixos amb un únic districte de 150 diputats, el valor augmenta si bé sense arribar a les magnituds d’Israel. Fins i tot a Catalunya, on des de l’anterior legislatura tenim 7 partits al parlament, la fraccionalització del sistema queda encara força lluny de la israeliana.

I per què es dóna aquesta elevada fraccionalització?

La ciència política ha mostrat que existeix una clara relació entre la magnitud mitjana de districte (el nombre de diputats que, de mitjana s’escullen per cada districte) i el nombre de partits que guanyen escons. Així, el següent gràfic ens mostra per un total de 46 democràcies la relació entre el nombre efectiu de partits polítics i la magnitud de districte. Malgrat haver-hi considerables excepcions (hi ha molts altres factors que expliquen el nombre de partits que competeixen en un sistema), el gràfic sí que mostra una tendència clara entre les dues variables.

logmagn i enep.png

De les conseqüències de tenir sistemes de partits tant fragmentats ja en parlarem un altre dia. Però si per una banda tenir tants partits garanteix una major representativitat de les diferents sensibilitats en una societat, de l’altra la governabilitat del poder executiu se’n veu indubtablement ressentit.