Els referèndums fronteres enllà

Un dels arguments que se sol utilitzar contra els referèndums o les consultes és el de la visió simplista que una iniciativa d’aquestes característiques projecta sobre la decisió que es vol prendre. Se sol dir que els referèndums t’obliguen a triar entre blanc i negre; entre dues opcions que simplifiquen en excés la realitat. La política és l’art de la negociació; les consultes no permeten situacions intermèdies, s’afirma. Per aquest motiu –segueix l’argument-, els referèndums són quelcom estrany i que es realitzen en situacions molt peculiars.

Deixant de banda la primera part de l’argument (més de caràcter normatiu), convé preguntar-nos si, efectivament, els referèndums són quelcom estrany. Són iniciatives que rarament es produeixen?

Un cop d’ull a les dades del Centre per a la Recerca en Democràcia Directa ens ajudarà a treure’n l’entrellat. La taula adjunta resumeix el nombre de referèndums celebrats des de l’any 2000 a diferents països, la participació mitjana i el percentatge de referèndums en què el “sí” va sortir victoriós.

referendums_mon.gif

Com prèviament podíem imaginar, Suïssa encapçala la llista. Des de l’any 2000, ha celebrat un total de 102 referèndums (i aquí no hi computem els celebrats a nivell regional…). Segueixen el país helvètic Itàlia (23), Liechtenstein (17), Eslovènia (14), Eslovàquia (8), Letònia i Hongria (6). En total, a tot el món, des de l’any 2000, s’han celebrat 389 referèndums (alguns dels quals, cal dir-ho, de dubtosa integritat democràtica).

El detall de les dades també ens mostra que aquestes consultes no són totes obligatòries des d’un punt de vista constitucional. De fet, una part important de consultes es convoquen fruit d’iniciatives ciutadanes o es preveuen com a punt final del trajecte legislatiu, en què s’aprova (o no) la feina duta a terme pels legisladors.

Sigui com sigui, les dades ens revelen que els referèndums no són ni estranys ni rareses puntuals. Són, això sí, poc freqüents, però nombrosos sistemes polítics els utilitzen amb regularitat, sense que la qualitat democràtica se’n vegi ressentida. Justament el contrari.

Etiquetes

1 comentari

  • Els referèndums fronteres enllà (II) – Ara.cat

    31/01/2013 10:57

    […] La política al descobert « Els referèndums fronteres enllà […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús