Arxiu del dimecres, 6/02/2013

Matrimonis homosexuals amb accent anglès

dimecres, 6/02/2013

De mica en mica la tolerància envers la llibertat sexual va fent camí en el món legislatiu. Ahir mateix, la Cambra dels Comuns del Regne Unit va donar un pas important en la legalització i igualació dels matrimonis homosexuals. Si no hi ha cap revers important, en breu la llei passarà satisfactòriament per la Cambra dels Lords i el second reading i entrarà en vigor en un futur immediat. Tot i la futura aprovació, algunes desigualtats romandran, però no per aquest motiu hem de destacar la iniciativa, promoguda i defensada pel primer ministre, David Cameron. De fet, el premier ha patit per aquest motiu una rebel·lió interna i més de la meitat dels 303 MPs no han recolzat la proposta del seu cap de files. No ha estat l’únic. Ed Miliband, líder laborista, va veure com 22 MPs del seu partit votaven en contra.

El cas dels matrimonis homosexuals en territori anglès ens diu molt de com en política, a vegades, un tema se soluciona gràcies a les elits -encara que sigui per qüestions tàctiques- i sense l’existència d’una pressió popular notòria. La lluita per la igualació de drets ve de lluny. La intensitat de les reivindicacions per la igualtat de les sovint mal anomenades “minories” va ser important a finals dels seixanta i principis dels vuitanta, anys en què el debat va ser intens i la pressió social va arribar a cotes destacables. Fruit d’aquestes mobilitzacions, els partits es van moure. Com s’observa en el següent gràfic, les mencions favorables als drets d’aquests col·lectius (entre els quals el col·lectiu homosexual), van arribar al seu punt més àlgid, fins i tot entre les files conservadores (Font: Comparative Manifesto Project).

minoriescmp.gif

Durant aquells anys la polarització i una acceptació social encara no prou general van aturar iniciatives més ambicioses. Poc a poc, però, el vel ha anat caient dels ulls. L’existència de parelles homosexuals s’ha anat normalitzant i la societat anglesa ha anat acceptant i tolerant aquesta realitat. El percentatge de persones que creien que les “relacions homosexuals eren un error” representaven més del 25% l’any 1999. L’any 2009 ho creien menys del 20%. Sens dubte un percentatge encara força alt, però és destacable una reducció de deu punts en un tema que acostuma a fer saltar espurnes (Font: British Household Panel Survey).

relwrong.gif

I heus aquí la gràcia de la iniciativa aprovada ahir. En un moment en què el tema no es trobava de forma destacada en el combat dialèctic entre partits, en què ni el partit conservador ho tenia en el seu programa electoral i en què no hi havia una demanda pública àmplia de canvis, la igualació de drets dels matrimonis homosexuals ha tirat endavant. Només ha calgut que un arquebisbe hi posés llenya el foc i que David Cameron, sigui per tacticisme propi, forçat pels liberals o per sinceritat real, decidís engegar el procés. O per ambdues coses alhora.

Amb tot, s’ha donat un pas important. El suport social encara no és absolut (tres de cinc votants recolzen la iniciativa), però de ben segur que, com a l’estat espanyol, veurem com el pas del temps acaba convencent la resta. Entretant, David Cameron s’apunta un nou punt i deixa descol·locats els laboristes. Com amb el referèndum d’Escòcia. Si això li resulta rentable electoralment, el temps ens ho dirà.

——————————-

Pd/ Si teniu uns segons, no us perdeu el debat sobre el tema a la Cambra dels Comuns. A banda de les habituals astracanades envers un tema com aquest, el debat transcorre amb total normalitat. Quan acabeu, compareu-lo amb el que es va celebrar al Congrés dels Diputats. Simplement.