La ideologia de la protesta

Reivindicacions laborals, manifestacions pels drets dels treballadors, accions sindicals de diversa índole o protestes antiglobalització o ecologistes. Aquests escenaris exemplifiquen allò que moltes persones tenen al cap en relació als moviments de protesta: la protesta, un dels tipus de mobilització política no-electoral més freqüents, és bàsicament patrimoni de l’esquerra i és l’esquerra la que basa part de la seva acció política en aquestes accions.

Paral·lelament, però, alguns fa temps que adverteixen de la normalització de la protesta. Lluny d’accions dominades per sindicats o grups d’esquerra, argumenten, la protesta s’ha tornat també una acció usada i reivindicada per grups tradicionalment allunyats d’aquestes accions. Així, sectors ciutadans conservadors o situats a la dreta de l’espectre ideològic també haurien passat a utilitzar aquest mètode d’agitació política. A l’estat espanyol en tenim alguns exemples ben clars: durant el govern de Zapatero nombroses protestes van tenir l’empara de l’Església catòlica, de grups contraris a l’avortament o defensors de la sagrada unitat pàtria.

Dues visions contraposades que ens porten a preguntar-nos: qui protesta més, l’esquerra o la dreta? Segueix sent l’esquerra la que utilitza aquest tipus de participació política?

Si mirem les dades dels diferents mòduls de l’Enquesta Social Europea, podem veure com la participació en manifestacions –diguem-ne que el més tradicional dels tipus de protesta- és més habitual entre la gent d’esquerres. Res de normalització. Des de l’any 2002 entre un 15% i un 10% de les persones d’esquerres asseguren haver utilitzat aquest mecanisme de protesta. El percentatge entre les persones de dretes és molt menor. Si miréssim altres tipus de mecanismes de protesta, com el boicot o la firma de peticions, trobaríem unes diferències encara més acusades.

protesta_tothom.gif

No obstant això, la tendència anterior pot estar amagant un altre mecanisme, concretament quin partit ocupa el govern del país. És possible que l’esquerra protesti més, però també es podria donar el cas que fos la que més adaptés el seu comportament depenent del govern de torn. Les protestes “d’esquerres” podrien ser altes, però l’explicació es trobaria en què els governs són més aviat de dretes, factor que, al seu torn, explicaria per què la dreta protesta tan poc. És a dir, esperaríem que allà on governa l’esquerra, aquells ciutadans d’esquerres, més aviat afins al govern, protestessin menys. És realment així?

En la següent anàlisi hem repetit el gràfic anterior però restringint-lo a aquells països que es troben governats per partits d’esquerres.

protesta_esquerra.gif

Com bé podeu observar, la nostra intuïció era errònia. Les diferències entre els dos gràfics són més aviat escasses. L’esquerra segueix protestant més i ho fa fins i tot en aquells països governats per partits d’esquerres. En canvi, en països on governa la dreta (dades no mostrades aquí) la protesta d’aquest segment de població cau lleugerament.

És l’esperit inconformista de l’esquerra? L’actitud oportunista de la dreta? Qui sap. En tot cas, ja ho deia Jefferson: una revolta de tant en tant no fa mal a ningú.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús