Religió, confessions i actituds polítiques

Avui dijous comença a la Ciutat de Vaticà el Conclave per l’elecció d’un nou papa de Roma després de renúncia de Benet XVI. Més enllà de tot el que ja s’ha anat explicant els darrers dies sobre el procediment d’elecció i sobre els candidats amb més possibilitats de ser elegits com a nou cap de la religió catòlica, des del Pati Descobert hem volgut fer un petit anàlisi exploratori de quins són els principals països catòlics del nostre entorn, i de quins són els posicionaments i les actituds polítiques dels membres de diferents religions envers determinades qüestions de rellevància. Per això hem utilitzat l’Enquesta Europea de Valors de l’any 2008, que ens proporciona dades d’enquesta sobre una bona colla de països d’Europa.

El primer gràfic mostrem el percentatge de persones que consideren pertànyer a una confessió en diversos països europeus. Observem com entre els tres països més religiosos d’Europa el primer d’ells –Turquia- és majoritàriament de confessió musulmana, mentre que el segon i tercer són principalment ortodoxos. El primer país europeu en percentatge de catòlics és Polònia (95% del total de la població), seguit d’Irlanda (84%) i de Portugal (83%). L’estat espanyol es troba ubicat a la meitat de la taula, amb 3 de cada 4 persones que consideren pertànyer a una confessió –la gran majoria dels quals al catolicisme. Per la zona baixa hi trobem repúbliques ex-soviètiques com Hongria (amb poc més de la meitat de la població que considera pertànyer a una religió), Estònia o República Txeca (amb percentatges del 34% i 31% respectivament), així com els Països Baixos i França (amb poc més del 50%).

confessions.png

Centrem-nos però en les diferents confessions que conviuen a Europa i analitzem quines són les actituds dels seus membres en relació a diferents qüestions polítiques. El següent gràfic ens mostra el percentatge de persones per cada confessió que consideren que la democràcia és el millor sistema de govern (les dades inclouen països de l’Europa de l’est que, per qüestió d’espai, no s’han inclòs en el gràfic anterior). Si bé entre totes les confessions el percentatge de suport a la democràcia és molt elevat, veiem que és entre els ortodoxos on aquest és més baix. Això és, sens dubte, per la presència de majories ortodoxes en països no democràtics en l’enquesta (com Rússia, Ucraïna, Geòrgia). Més interessant però són les dades quan comparem les persones de confessió catòlica i musulmana: en contra del que segur que molta gent hauria esperat, el suport a la democràcia és idèntic entre ambdues religions. És només entre els protestants que s’observen diferències substantives en comparació amb la resta de confessions.

democràcia.png

Fixem-nos finalment en el posicionament polític dels membres de les diferents confessions en relació a la justificació de diferents qüestions controvertides (on 0 és totalment injustificat, i 10 totalment justificat). Les dades ens mostren com entre els protestants es considera més justificat el divorci, de l’avortament i el ser homosexual. A l’altre extrem hi trobem els musulmans: malgrat que el suport a la democràcia entre els membres d’aquesta confessió és molt elevat, la justificació d’aquestes actituds rep un suport extremadament baix. És especialment notori el rebuig a l’homosexualitat (amb un valor de 1,6 sobre 10). Entre els catòlics, només s’obté una mitjana superior al 5 en el cas del divorci, mentre que la justificació de l’avortament i de l’homosexualitat és sorprenentment baix (3,7 i 4,1 respectivament). Finalment, els ortodoxos tenen actituds poc per sota dels catòlics en divorci i avortament, però molt similars als musulmans en relació a l’homosexualitat.

actituds.png

Les dades doncs ens mostren com, malgrat que el suport per la democràcia com a institució de govern està àmpliament acceptada entre les diferents confessions, qüestions que la gran majoria de nosaltres consideraríem imprescindibles en tota democràcia (el dret al divorci, a l’avortament o a ser homosexual amb plena normalitat) lamentablement encara gaudeixen de poc suport entre la majoria de confessions.

 

Etiquetes

8 comentaris

  • Santi Garriga

    28/02/2013 14:23

    Potser és pixar fora de test però mirant la primera gràfica m’ha vingut al cap que els països amb majoria protestant són els que darrerament veiem en altres notícies com a països amb menys corrupció…

  • L’home del sac

    28/02/2013 15:39

    El dret a l’avortament és imprescindible en una democràcia? Per què?
    Jo també considero imprescindible el dret a la vida de tot ésser humà encara que no hagi nascut.
    Matar no nats indefensos no sé si és massa demòcrata…

  • Guillermo Cordero

    28/02/2013 15:44

    Muy interesante.

    Aunque la denominación religiosa no es un mal indicador del fenómeno, cuando se trabaja con datos comparados suele ser más apropiado trabajar con indicadores alternativos. En algunos países (principalmente los protestantes), el autoetiquetamiento religioso suele ser considerado como un datos sociodemográfico más, mientras que en la mayoría de los católicos y ortodoxos tiene una significación mucho más profunda (piénsese en alguien que se declara ateo en un país predominantemente católico).

    Probablemente si en el último gráfico se hubiese hecho un filtro y seleccionado sólo a los practicantes, o a aquellos que creen en determinados dogmas, las diferencias con los musulmanes no serían tan amplias (aunque seguirían existiendo).

  • Marc Guinjoan

    28/02/2013 16:17

    Hola a tots,

    Santi, en efecte, és als països del nord on hi ha un percentatge elevat de protestants on també es dóna menys corrupció. Ara bé, correlació no significa causalitat: aquests països no només són tots ells protestants, sinó que també són més rics, tenen percentatges de despesa social més elevats, fa més anys que són democràtics, etc. Així doncs amb el que vull dir és que és possible que el mecanisme identificador no necessàriament sigui la confessió sinó molts altres factors que convergeixen en aquestes societats.

    L’home del sac: tens raó, el meu era un judici normatiu i hi poden haver diverses opinions. Probablement sí que estaríem d’acord amb què el dret a manifestar l’homosexualitat i al divorci és quelcom propi de sistemes democràtics. No volia entrar en polèmica en aquest tema, era simplement una reflexió final (sobre la que tinc evidentment la meva opinió).

    Guillermo, moltes gràcies pel comentari. La veritat és que al moment d’analitzar les dades ens va sorprendre molt la diferència entre les persones que es consideraven religioses i les persones que consideraven tenir una confessió. A Espanya per exemple el 75% deia tenir una confessió, mentre que poc més del 50% deia ser religiosa. Ens va semblar més adequat optar pel concepte de confessió, justament perquè així podíem fer fàcil la comparació entre actituds polítiques i confessions. És molt interessant però això que comentes i per tant queda pendent mirar les dades sobre religió. És possible que ens emportem alguna sorpresa!

    Gràcies a tots un altre cop pels vostres comentaris.

  • Jaume López

    01/03/2013 11:04

    Esplèndida anàlisi! Gràcies, Marc.
    En la darrera gràfica hi ha més defensors de l’avortament i l’homosexualitat entre els protestants que entre els que no tenen cap religió.
    No serà que els protestants es concentren en països amb una cultura liberal més desenvolupada i, per tant, és aquesta cultura (política o cívica) la que ho explica i no tant la religió?
    Els no creients de països sense aquesta cultura també tenen actituds similars (no liberals) als seus compatriotes.
    Per cert, la “resignació” de Benet XVI no és un “false friend” (resignation): no hauria de ser la renúncia?

  • Marc Guinjoan

    01/03/2013 16:28

    Hola Jaume,

    Sí, en efecte com ja deixo entreveure en el cos del text, el mecanisme causal que explica aquesta diferència no ha de ser necessàriament la religió en si sinó la cultura política de cada país. Això es veuria fàcilment per exemple si miréssim dins de països majoritàriament protestants (o catòlics, etc), les diferències en actituds entre les diferents confessions. Evidentment però com que hi ha pocs països heterogenis en termes de confessió, tindríem una mica de problemes de comparabilitat per la disponibilitat de poques dades…
    I gràcies, canvio resignació per renúncia! a vegades penso que de tant parlar i llegir en anglès el nostre català acadèmic esdevé imprecís, com és el cas!

    Marc

  • Jeromi d’Estridònia

    04/03/2013 19:00

    Per mi és extremadament problemàtic anomenar ‘democràcia’ el que hi ha ara. Democràcia és un ideal, no un sistema polític determinat com l’actual, que els politòlegs denominen ‘mercat polític de masses’. Confondre idea i realitat és esbiaixat com a mínim i part fonamental d’un discurs molt ideològic com a màxim.

  • La febre papal – Ara.cat

    12/03/2013 18:40

    […] pel cònclave que ja ha començat (fa poc vam escriure quelcom similar. Ho podeu llegir aquí). La cerca l’hem fet coincidir amb l’inici de l’elecció papal, concretament […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús