Les ‘dimensions’ de la política catalana

Mentre esperem la post-electoral sobre les eleccions catalanes del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), ens hem dedicat a remenar algunes dades de la pre-electoral. Mentre les miràvem, ens enrecordàvem, de nou, de com de complexa (i fascinant) resulta la política catalana. En molts sentits i direccions. Una d’aquestes complexitats a les quals als politòlegs ens torna bojos fa referència a la dimensionalitat de l’espai català. Com bé sabrà el nostre atent lector (perquè n’hem parlat multitud de vegades. Per exemple,  aquí analitzàvem el canvi que s’ha produït en poc temps), Catalunya és de les poques societats en què, de forma natural, dues dimensions (o més) estructuren les preferències dels votants i dels partits. Al clàssic eix esquerra-dreta s’hi afegeix l’eix nacional en una relació no perfectament perpendicular, però crucial pels partits.

Durant la campanya electoral de les eleccions del 25N vam oferir una il·lustrativa imatge que esclaria on són els votants dels partits i què ha passat en els darrers anys. Com vàrem dir, hi ha votants que s’han mogut cap a posiciones més independentistes (CiU i ICV), d’altres que ja hi eren (ERC, SI i CUP), votants de partits que han fet el camí contrari (PSC) i d’altres que ja hi eren des de fa temps (C’s i PP). De nou, aquí ho teniu:

eix_bidimensional.jpg

Això per què és important? Una de les explicacions clàssiques de les eleccions és que els partits competeixen allà on són els votants, movent-se tant en posicions ideològiques com, en el cas català, en l’escala nacionalista catalana-espanyola (evidentment no és l’única, però de moment ens centrarem en aquesta). Si la majoria és d’esquerres, els partits oferiren “productes” d’esquerres. Si la majoria vol canviar l’status quo, els partits amb vocació de govern adaptaran els seus programes. En aquest sentit, sabem des de fa temps que la distribució dels catalans en aquests dos eixos no és totalment simètrica, sinó que segueix una distribució més aviat ortogonal, amb la majoria de catalans situats en posicions de centre-esquerra nacionalista catalana. Per aquest motiu veiem la majoria de partits concentrats en aquestes posicions. De nou, ens hem preguntat: va ser així en les anteriors eleccions? Quina va ser la distribució dels catalans en aquests dos eixos?

El següent gràfic mostra aquesta distribució (dades procedents de la pre-electoral del CIS). Els cercles concèntrics mostren la concentració de persones en aquella posició. En un primer cop d’ull, destaquen dues coses: primer, la gran zona blanca que hi ha a la dreta del gràfic. Això es deu al fet que pocs catalans es defineixen a ells mateixos en posició de dretes. Aquesta afirmació té matisos: per exemple, s’observa com a mesura que ens desplacem a posicions més nacionalistes espanyoles, la concentració de ciutadans de dretes augmenta.

En segon lloc, veiem una gran concentració al centre del gràfic. Efectivament, una part important de catalans s’ubiquen al centre de l’eix ideològic i en posicions moderades en l’escala de nacionalisme (un apunt: l’escala de nacionalisme que utilitza el CIS no és perfecte, fet que sobrerrepresenta aquesta posició).

De nou, s’observa com les posicions de centre-esquerra nacionalistes catalanes són les majoritàries. A més, a diferència d’anys anteriors, observem com la concentració dels ciutadans en posicions més nacionalistes catalanes, independentment de la ideologia, és notòria. Finalment, es fa palesa l’existència de dues concentracions més: la de centre espanyolista (vegi’s al centre del gràfic, a sota de tot) i, en menor mesura, la d’esquerra espanyolista.

lrnacio.bmp

Dades a bastament conegudes però no per això les hauríem d’ignorar. Ara bé, una cosa és saber on són els votants dels partits i els catalans en general i l’altra saber la influència de l’eix esquerra-dreta i de l’eix nacional en el vot. Quin impacte van tenir tots dos en les eleccions del 25N? Els partits van actuar racionalment i van escollir la posició ideològica o la posició en l’eix nacionalista més adequada?

Paciència. Durant els propers dies ho anirem esbrinant.

Etiquetes

3 comentaris

  • Oriol Andrés

    07/03/2013 0:10

    Per si us interessa, tinc un gràfic amb l’evolució del vot al llarg dels anys a través d’aquests dos eixos a http://blocdemeravelles.blogspot.com/2011/12/politica-catalana-en-2d.html

  • Catalunya en dues dimensions – Ara.cat

    08/04/2013 8:01

    […] Dèiem fa uns dies que un dels elements fascinants de la política catalana és que es juga una partida en dos eixos: l’eix ideològica (esquerra-dreta) i l’eix nacional (catalanisme-espanyolisme). Mostràvem com Catalunya es defineix majoritàriament com a catalanista i d’esquerres, en un procés que s’ha anat accentuant amb els anys. […]

  • ContrUEdiccions i enganyifes | @xaviermt

    15/05/2014 12:14

    […] partit sobre el paper és de centre-esquerra però la seva política ha virat a la dreta i el seu votant no s’ubica precisament a l’esquerra de l’espectre […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús