El mapa electoral català: molt o poc fragmentat?

En els darrers anys hem pogut observar com el nombre de partits polítics que entren al Parlament català no parava d’augmentar. En efecte, si ens fixem en l’índex convencional per calcular quants partits tenim en un sistema polític determinat, la mesura del Nombre Efectiu de Partits Polítics (ENEP per les seves sigles en anglès) de Laaakso i Taagepera (1989), des de les segones eleccions democràtiques que no ha parat de créixer. Fixeu-vos en el següent gràfic:

enepcat.png

Evidentment, a la circumscripció de Barcelona, on s’escullen 85 diputats és on hi ha major fraccionalització, mentre que el valor mínim el trobem a Lleida, on tan sols hi ha 15 per repartir. Ara bé, el nombre de diputats que s’escullen no és l’únic factor determinant a Catalunya del nombre de partits. En efecte, si desagreguem les dades per municipis a Catalunya i en fem un gràfic, ens trobem el següent:

enep_cat2012.png

És a Barcelona, sí, on hi ha més partits, però: hi ha alguna tendència més a simple vista que ens permeti explicar la variació en la fragmentació del sistema? Doncs en efecte, el mapa ens mostra com és a les zones costaneres, on hi ha un percentatge major de persones d’origen o descendència recent estrangera on hi ha més partits. Què vol dir això? Doncs curt i ras, que a les zones d’interior de Catalunya, amb un percentatge de persones catalanoparlants molt elevat hi ha una concentració de vot molt important a CiU (aquí n’hi ha el mapa) i en menor mesura a ERC (el mapa aquí), mentre que a la resta del país, més divers lingüísticament i en els orígens, el vot queda molt més repartit entre els partits de l’arc parlamentari.

Finalment volem comprovar en termes comparats on està Catalunya: tenim un sistema molt fragmentat? Doncs si agafem les dades de la meva tesi doctoral (aquí) i hi afegim les dades de fraccionalització a Catalunya i a les quatre demarcacions, veiem com d’acord amb el nombre de diputats que escollim, hem estat des del 1999 (primeres dades que hi he introduït), bastant sobre la línia de tendència. Amb tot, en els darrers anys el nombre de partits s’ha començat a disparar per totes les circumscripcions, tal i com ens mostren els punts més elevats de colors diferents al taronja en el gràfic (el punt més elevat sempre es correspon amb les eleccions del 2012). Així, a excepció de Lleida, ja estem per sobre de la mitjana esperada de partits polítics. Veurem en els propers anys si aquesta és una tendència que es manté o si finalment ens estabilitzem.

enep comparat.png

Etiquetes

3 comentaris

  • Toni Martínez

    18/03/2013 12:02

    Com a votant d´ERC, sóc dels convençuts que a dia d´avui, una nova llei electoral (tot i els resultats exposats), no perjudicaria ostensiblement el procés independentista ni tan sols els resultats del partit al que pertanyo. La idea d´una nova administració política, ja és al moll de l´òs de la ciutadania.

  • Un últim apunt sobre la fragmentació partidista a Catalunya: com l’expliquem? – Ara.cat

    27/03/2013 22:16

    […] presentem el tercer dels articles sobre la fragmentació del mapa electoral català. En el primer dels articles vam mostrat com Catalunya té un nombre de partits polítics força adequat al nombre de diputats […]

  • La fuga de vots de CiU (I) – Ara.cat

    12/06/2013 17:00

    […] lectures, la més general de les quals assenyala quelcom que ja fa temps que des d’El Pati anem explicant: la descomposició i fragmentació del sistema de partits tradicional […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús