Arxiu del dimecres, 27/03/2013

Un últim apunt sobre la fragmentació partidista a Catalunya: com l’expliquem?

dimecres, 27/03/2013

A continuació presentem el tercer dels articles sobre la fragmentació del mapa electoral català. En el primer dels articles vam mostrat com Catalunya té un nombre de partits polítics força adequat al nombre de diputats que s’escullen en cada una de les quatre circumscripcions del país, tot i que en els darrers anys està creixent de sobremanera. Mostràvem però que en el mapa electoral, lluny de ser homogeni per cadascuna de les demarcacions, el nombre de partits a cada municipi varia dramàticament. Per escenificar-ho us vàrem presentar el següent mapa:

enep_cat2012.png

En un segon dels articles vam presentar mapes a nivell de demarcació, mostrant a quantes desviacions (per sota o per sobre) es trobava cada municipi en el nombre de partits en comparació amb la mitjana de la demarcació. Finalment, us ensenyàvem un gràfic on es veia com la variació en el nombre de diputats de cada circumscripció era capaç d’explicar només una part de la variació en la fragmentació partidista. Finalment ens preguntàvem: quins factors addicionals expliquen aquesta variació? Doncs bé, a través d’un model estadístic de regressió lineal podem fàcilment treure l’entrellat d’aquesta pregunta. Els resultats de l’anàlisi ens mostren la següent evidència empírica (l’anàlisi s’ha fet a partir de les dades de l’article d’en Jordi Muñoz i jo mateix publicat a Nations and Nationalism):

  1. Mobilització nacionalista: el grau d’activisme nacionalista català és un factor que explica la poca presència de partits polítics al municipi. Si agafem les dades sobre si en el municipi s’hi van celebrar una consulta sobre la independència i dades sobre la taxa de persones socies d’Òmnium, veiem com ambdues variables són potents predictors d’un nombre baix de partits. Això mostra el que els mapes ja semblava que ens intuïen: l’atomització partidista es troba en els municipis menys nacionalistes o sobiranistes.
  2. Nascuts a la resta de l’estat: a mesura que augmenta el nombre de persones en el municipi nascudes a la resta de l’estat, també ho fa la fragmentació. Aquest mecanisme és força semblant a l’anterior: en les zones amb menys mobilització nacionalista hi ha més persones d’origen forà, i que voten a partits que en la Catalunya més homogènia (la rural) no hi tenen gaire suport. Dir d’altra manera, són les persones no nascudes fora de Catalunya les que voten a partits amb poca presència en zones predominantment nacionalistes catalanes.
  3. Nascuts fora de l’estat: Aquesta variable no té cap mena d’incidència en la fragmentació. Això ens pot estar indicant dues coses diferents: podria ser que les persones nascudes fora de l’estat no voten suficientment diferent de la resta de la població; ara bé, tot sembla indicar que aquest resultat es pot explicar perquè les persones nascudes fora voten en un percentatge molt menor del que ho fan les persones nascudes a Catalunya i fins i tot que les nascudes a la resta de l’estat.
  4. Municipis més grossos: Finalment, en els municipis més grossos sembla que hi ha major fragmentació. Aquesta tendència creiem que pot venir explicada per dos diferents factors. En primer lloc, podria ser que atès que en els municipis grossos és on hi ha una presència més forta de moviments socials i es visualitzen més les candidatures no majoritàries, hi hagués una lleugera major dispersió del vot. Ara bé, també podria ser que simplement darrere de la variable dels municipis més grossos estiguéssim captant l’efecte de vot menys nacionalista, que no ha pogut ser plenament identificat amb la primera de les variables.

El més curiós de tot però és que un cop hem introduït aquestes quatre variables, l’efecte del nombre de diputats que s’escullen per circumscripció desapareix. Sens dubte això representa una troballa molt sorprenent, que va totalment en contra del que la literatura en ciència política ha explicat. Què vol dir això? Doncs que el nombre de diputats que s’escullen en cada districte no condiciona el nombre de partits que hi ha, sinó que el que ho condiciona és la seva estructura socioeconòmica i lingüística! En una societat tan complexa i plural com la catalana la gent té poc en compte quan va a votar si el seu partit obtindrà o no representació en la seva circumscripció en particular, i es guia molt més per les seves pròpies preferències polítiques i ideològiques, deixant de banda qüestions com l’estratègia, probablement sobrevalorada en la ciència política dominant.