Les nostres recomanacions per Sant Jordi

Com cada any, us recomanem tres llibres per, arribat el cas, enmig del caos llibreter, pogueu destriar el gra de la palla. O no. En tot cas garantim que nosaltres ens ho hem passat bé llegint-los. Feliç Sant Jordi 2013!

Why nations fail?

nationsfail.png Podríem dir que és una recomanació “fàcil”, però no per això deixa de ser menys interessant. El llibre, publicat per primer cop l’any 2012, està escrit pels acadèmics Daron Acemoglu (MIT) i James Robinson (Harvard) i és un (altre) clar exemple de l’esforç que fan molts acadèmics americans per divulgar el coneixement especialitzat al gran públic (aquí trobaran el web i aquí la versió castellana. Desgraciadament encara no hi ha versió catalana). El llibre comença volent respondre una pregunta senzilla de formular però difícil de contestar: per què alguns països han crescut econòmicament i han creat benestar, mentre d’altres han fracassat en l’intent? A partir d’aquesta “innocent” pregunta, els autors exploren les diferents hipòtesis que s’han ofert fins ara, des de les més econòmiques a les més polítiques. Amb tot, aquest llibre s’ha convertit en un autèntic best-seller que ha aconseguit que termes com “cruïlla crítica” o “elits extractives” entressin de ple en les nostres vides. Tot i que a voltes resulta un pèl reiteratiu, els nombrosos exemples (històrics i actuals) que els autors aporten el converteixen en un llibre amè i ple de coneixement. Ara bé, arriben a una resposta definitiva? Em temo que l’hauran de llegir per saber-ho. – de Toni Rodon

Quatre vies per a la independència

Una idea recurrent al debat sobre la independència en política comparada és que les secessions de l’Europa de l’Est van succeir principalment per l’enfonsament de la URSS, i la desintegració sagnant de Iugoslàvia, en el marc del col·lapse del món comunista. Arran d’aquesta concepció de l’onada de secessions de principis dels anys 90 sovint es considera que no cal aprofundir en uns casos d’independització que serien molt sui generis. Aquesta idea és un error per dues grans raons: primer, perquè les independitzacions que hem esmentat tingueren molt a veure amb les demandes de democratització i es formularen en paral·lel a la decadència dels Estats matriu. Segon, perquè la heterogeneïtat entre els casos com les repúbliques bàltiques o Eslovènia tan pel que fa les característiques bàsiques com els mateixos processos és enorme.  El reconegut periodista Martí Anglada en aquesta obra publicada aquest mateix any ens acosta de manera entenedora i amb una quantitat d’informació espectacular als processos d’independència d’Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia. I ho fa, a més a més, oferint-nos una visió de conjunt sobre aquestes vies a la independència, una visió molt útil al procés que hem endegat a casa nostra.de Marc Sanjaume 

Economical Writting

Finalment volem fer una recomanació específica per la comunitat acadèmica. És ben sabut que a casa nostra -així com a la resta de l’estat i a molts països de l’Europa meridional- el nostre nivell d’anglès no és precisament exemplar. Aquest fet té conseqüències negatives en múltiples àmbits de la nostra societat, però es fa especialment visible en el món universitari. L’accés a les principals publicacions acadèmiques és exclusivament en anglès, i tenir una bona teoria i unes bones dades no sempre és suficient per aconseguir publicar en les millors revistes: fa falta que la redacció sigui implacable i que s’ajusti als estàndards anglosaxons, molt sovint antagònics a la nostra molt més barroca forma de redactar.  És per això que aquest breu llibre de Deirdre N. McCloskey’s (98 pàgines de ràpida lectura) és un volum valuós per començar a polir la nostra redacció en anglès. En aquest s’hi fan recomanacions molt senzilles i s’hi ressenyen errors habituals de persones de parla no anglesa com ara evitar l’ús de certs adverbis, la construcció de llargues frases subordinades, l’excés d’ús de connectors, etc.

I per si no en tenim prou i volem continuar aprofundint en aquest tema us podeu endinsar en el món de l‘educació on-line amb el curs gratuït “Writing in the Sciences” del professor Kristin Sainani de la Universitat d’Standfor a Coursera. Un servidor encara no l’ha cursat, però asseguren que és de gran valor! – de Marc Guinjoan

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús