El sistema electoral lul·lià

llull2.jpg El magnífic diari especial que l’ARA va dedicar ahir al pensador Ramon Llull és un recordatori més del posicionament d’aquest intel·lectual en el si del pensament universal i en el català en particular. El diari subratllava diversos elements i, en un article en concret, feien referència a la invenció de Llull d’un sistema d’elecció. Concretament, en l’article  “La intel·ligència artificial en Llull” (aquí), s’explicava la contribució de Llull “ a l’anomenada Social Choice Theory” i a una teoria de votació molt semblant a la que anys després dissenyaria Condorcet. Dit en termes més profans, Ramon Llull va dissenyar un sistema electoral. Com que explicar-ho tot de Llull hauria estat una tasca molt agosarada (i comercialment desastrosa), i tenint en compte que lògicament no s’explicava com funcionava el sistema (digueu-ne defecte professional), ens hem decidit a explicar en què consistia.

En primer lloc, convé recalcar que Ramon Llull no va dissenyar un sistema electoral tal com l’entenem avui en dia. La democràcia en termes actuals encara tardaria a arribar. Tot i això, és també cert que l’Església fou una de les primeres institucions a introduir sistemes democràtics d’elecció. Durant molts segles, els càrrecs eclesiàstics foren escollits democràticament (o per atzar, però d’això en parlarem un altre dia…). Així, Llull no es va preocupar d’edificar un sistema  democràtic en el qual tots poguessin participar (hauria estat una gosadia!), sinó que es va dedicar a pensar un mètode que millorés la tria dels representats de l’Església. D’aquesta manera, aprofundia en el seu objectiu últim: que l’Església funcionés millor i, per tant, la fe es propagués d’una forma més eficaç.

D’aquesta manera, Llull va crear no un sinó diversos sistemes d’eleccions. A la seva novel·la Blanquerna (1283) – quan la protagonista Nathana és triada superiora del seu convent – i a D’art electionis (1299), queden il·lustrades les seves idees. No obstant això, és al seu Artifitium electionis personarum (1270) on hi trobem plasmat el seu sistema més complex.

Com funcionava doncs el sistema electoral lul·lià? Abans que res, Llull estableix que convé especificar quines virtuts ha de tenir l’abat ideal abans de realitzar la votació: per exemple, si ha de ser devot, controlar el pecat, tenir carisma o ser home de lletres. O totes juntes alhora. Un cop feta aquesta tasca (gairebé impossible), el pensador mallorquí proposava buscar un cens electoral senar (sinó no funcionaria atès que podrien haver-hi empats) i dissenyar una papereta com la que veieu a continuació (l’exemple l’hem extret de la magnífica explicació que es fa en aquest bloc):

llull.gif

En la papereta s’agruparien els candidats per parelles, seguint totes les combinacions possibles. Cada casella significa una tria que l’elector ha d’efectuar. Així, començant per dalt a l’esquerra, el votant triarà entre b i c, després entre b i d, tot seguit entre b i e, i així successivament (a diferència d’altres mètodes, l’elecció no és excloent). Un cop fetes les 28 eleccions per parelles, es comptarien els vots en les cel·les: si es guanya, s’assigna un punt al candidat (un punt a cadascú en cas d’empat). Al final de l’escrutini, qui té més punts surt escollit. Es fixarà el lector que no se sumen els vots globals, només els punts, que de fet serveixen per a resoldre quina de les combinacions (per parella) guanyarà un punt.

En conclusió, aquest és un sistema complex però revolucionari per a l’època i que serviria per a inspirar altres mètodes d’elecció que es dissenyarien segles després. Ara que torna a l’esfera pública la vella història de crear una Llei Electoral Catalana, esperem que l’art lul·lià il·lumini als partits perquè es posin d’acord. Amb tot, em temo que ja en la primera etapa, aquella en la que cal triar com ha de ser el polític ideal, la història podria seria ja d’un guirigall, si se’ns permet, de dimensions lul·lianes.

Etiquetes

3 comentaris

  • Jose Maria Castellano

    25/04/2013 22:53

    Molt bon article! No tenia ni idea. En Ramon Llull era un geni! S’hauria d’escriure algun paper. El món ho ha de saber!

  • Toni Rodón

    26/04/2013 9:06

    Moltes gràcies! De fet, com tot, ja hi ha un article (d’en Colomer): http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs00355-011-0598-2

  • Josep Sanromà

    30/04/2013 21:24

    Tant de bo a la llei electoral catalana s’apliqués. L’únic inconvenient del sistema de Ramon Llull és que és complicat. Però amb els sistemes informàtics actuals aquest inconvenient es pot superar. Per altre banda Condorcet va demostrar que el sistema de Llull és l’únic que maximitza la satisfacció global dels electors. Estaria molt bé anar explicant cassos concrets on els sistemes actuals donen resultats nefastos i el sistema de Llull dóna el millor resultat. Per exemple si hi ha 4 candidats on el primer té el suport directe del 26% dels electors però és rebutjat pel altre 74% que el considera el pitjor de tots metre que el segon candidat té el 25% del suport però és molt ben vist pels altres 75% que el considera la seva segona opció. Amb un sistema majoritari guanya el primer i el 74% de la població té un candidat pèssim mentre que amb el sistema de Llull guanya el segon i tothom queda raonablement satisfet. Els sistemes amb segona volta resolen els cassos més flagrants però el sistema de Llull és millor que els sistemes amb segona volta. A Catalunya podríem tenir el millor sistema electoral matemàticament possible, el més modern de tots i al mateix temps inventat per un català fa 700 anys.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús