Radiografia del 25N – una crònica

El Parlament de Catalunya va acollir ahir divendres una Jornada d’Anàlisi de les eleccions catalanes del 25 de novembre. L’esdeveniment, organitzat per la Càtedra de Cultura Jurídica de la UdG, va cobrir diferents aspectes de les eleccions, des de la participació al factor lideratge. Com que la demanda va superar l’oferta (“només” hi cabien 70 persones), fem aquí una breu crònica d’allò que es va dir. No és la meva intenció ser exhaustiu. Si hi trobeu a faltar informació (cosa fàcil), us remeto al llibre resultant de tot plegat que sortirà després de l’estiu. Ho farem ponència per ponència:

1. L’impacte de l’economia en el vot – Agustí Bosch

Va tenir un impacte la (mala) percepció de l’economia en el vot dels catalans? Dit d’una altra manera, va existir vot econòmic? Conclusió ràpida: no. Si n’hi hagués hagut, els que valoraven negativament la qüestió econòmica l’haurien d’haver castigat. Per què això no fou així? Per exoneració (la gent culpa al govern central de la crisi i no a la Generalitat) i per arrossegament (la gent va votar com si fossin unes generals i, per tant, van prendre en consideració la tasca econòmica global, castigant o premiant el govern espanyol).

2. La participació en el 25N. Una qüestió clau – Toni Rodon

La part central de la meva ponència va consistir en mostrar per què la participació va pujar en les darreres eleccions i, en concret, quins factors hi havia el darrera. La meva conclusió principal va ser que, en el 25N, es va produir una interiorització de la importància de les eleccions (considerades de primer ordre). A més, vaig mostrar la caiguda d’un vell mite: aquell que deia que els abstencionistes diferencials (votants a les generals però abstencionistes al Parlament) eren sobretot de posicions espanyolistes i que, per tant, quan participessin l’impacte sobre el resultat no seria homogeni i afectaria més a unes formacions que unes altres. De fet, com veieu en el següent gràfic que vaig presentar, l’abstenció diferencial cau en les eleccions anteriors: les del 2010.

absdif.gif

3. Un experiment demoscòpic – Pablo Simón

A partir d’una porra/experiment fet els dies abans de les eleccions, en Pablo Simón mostrava que la informació política i el seguiment de la campanya fa que la gent encerti més les enquestes. A més, ensenyava com el wishful thinking (respondre les enquestes en base a allò que vols que passi i no en allò que creus que passarà) variava en funció del posicionament nacional dels individus. I un últim apunt: del total d’enquestats ningú va encertar el resultat.

4. Segona dimensió i polarització geogràfica dels resultats electorals – Francesc Amat

Els mapes del 25N mostren com els resultats electorals es van polaritzar geogràficament: el suport als partits sobiranistes va ser fort (i va créixer) als centres de diverses ciutats i el dels partits no sobiranistes ho va ser a la perifèria. Per exemple, a Mataró:

mataro.gif

La polarització geogràfica dels resultats portava a una altra conclusió: el PSC, un dels partits geogràficament transversals de Catalunya, ha deixat de ser-ho. ICV ha ocupat aquest lloc i presenta uns resultats més similars dins d’alguns municipis importants i no tant polaritzats.

5. El transvasament de vot entre les formacions polítiques – Jordi Muñoz i Robert Liñeira

La ponència va consistir en mostrar on havien anat a parar els vots que cada partit havia guanyat o havia perdut. A través d’anàlisis individuals i ecològics, sortien resultats interessants (com que un 25% d’electors d’ERC el 2010 van anar a CiU el 2012 i un 14% van fer el viatge contrari) i sorprenents (com un transvasament de vot convergent a ICV.

6. El vot ocult / el clima d’opinió pública – Lluís Orriols

La intenció de vot en les enquestes subestima sistemàticament al PP. A partir d’aquesta troballa empírica consistent en el temps i en la realitat catalana, la ponència elaborava la qüestió i intentava buscar el per què. Es concloïa que aquest biaix podia explicar-se per errors de mostreig i ocultació de preferències i que els votants amb identitat espanyola mostren una major tendència a no declarar el seu vot.

7. El pacte de govern CiU-ERC – Albert Falcó-Gimeno

La coalició CiU-ERC era la preferida (en termes generals), tot i que amb diferències notables entre votants. En general els votants d’ERC mostraven un suport més incondicional a l’acord, mentre que els de CiU depenia de la seva posició nacional. La ponència mostrava, analíticament i empíricament, com el programa electoral de les dues formacions era similar i que l’Acord de legislatura posava més èmfasi en les qüestions nacionals i era més de dretes del que es podia esperar analitzant els dos programes.

8. El lideratge en el 25N – Sandra Bermúdez

Tot i les tendències a la presidencialització d’un sistema parlamentari com el nostre, i de la personalització que es va produir durant la campanya, la ponència no trobava evidències d’un major impacte del líder a l’hora de votar que en d’altres eleccions. Comparativament, el “factor líder” va ser major entre els votants CiU.

9. La normalització del dret a decidir – Lluís Pérez

La ponència més teòrica de totes (malgrat que va caure en la temptació i ens va oferir algun gràfic) en la qual es reflexionava sobre el pas del dret a l’autodeterminació al dret a/de decidir. La ponència mostrava la necessitat de seguir indagant en les bases teòriques d’aquest concepte i de si el podem diferenciar del clàssic dret a l’autodeterminació. Finalment, es detallaven escenaris de futur per al cas català en base al que ha passat en d’altres contextos.

Un cop fet aquest repàs, i com a coorganitzador de l’esdeveniment, m’agradaria realitzar dos comentaris generals: primer, molt satisfet per la gran qualitat de les ponències que es van presentar. Sense intenció de ser pedant, puc afirmar que la nova generació de politòlegs/politòlogues és d’un nivell que fa feredat. Serem precaris, però no ens poden acusar de manca de rigor analític i de voluntat de fer bé les coses. Segon, sorpresos per la gran quantitat de públic que va venir. Gràcies a tothom. Gràcies també als tres diputats que van venir (tot i que ens preguntem… per què no en varen venir més?) Tercer, en els punts negatius, la manca de dones en el programa i la impossibilitat (per manca de previsió i per problemes tècnics in situ) de retransmetre la jornada per les xarxes socials.

Després de l’estiu, sortirà el llibre. Us n’informarem. Gràcies a tots per venir i per l’interès!

(El títol de l’article l’he manllevat d’aquí. Gràcies per la difusió!)

Etiquetes

1 comentari

  • Falsedats contra el dret a decidir (I) – Ara.cat

    22/05/2013 7:51

    […] part de la política catalana i, fins i tot, estan en contra del procés (a més, ja vàrem mostrar aquí que l’abstenció diferencial va caure l’any 2010 i no el 2012). Jaume López i Xavier […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús