El Pati Descobert: Premi d’Assaig Irla 2013

irla.jpg Aquesta nit, en el marc de la Nit Irla 2013, se celebrava l’entrega de premis al “Premi d’Assaig Irla” per a l’estudi de la realitat política, econòmica, social i cultural dels Països Catalans, així com el desenvolupament del seu pensament. Els tres membres de El Pati Descobert vam presentar una obra titulada “A la cruïlla. Catalunya fa un pas endavant” que ha resultat guanyadora del certamen d’enguany.

No cal dir que ens enorgulleix enormement aquest premi, en el que hi vam dedicar uns grans esforços. L’acte d’entrega del premi ha estat avui dijous 6 de juny a les 19 a l’Ateneu Barcelonès de Barcelona. Per a tots aquells que no hi hagueu assistit i estigueu interessats en saber el que hem dit, a continuació us transcrivim el missatge d’agraïment que hem adreçat al públic.

“[Marc Guinjoan] Moltes gràcies. Moltes gràcies als membres del jurat del premi, a l’Arnau Albert, que sempre ha estat un interlocutor fantàstic per solucionar els nostres múltiples dubtes, i moltes gràcies a totes les persones que aquesta nit esteu aquí.

No fa falta que diguem que estem enormement contents d’aquest premi. Com que no estem acostumats a guanyar premis hem volgut parlar els tres: jo us explicaré breument qui som i d’on venim, el Toni us explicarà breument de què va l’assaig que vam presentar, i el Marc ens farà una petita reflexió final relacionant el nostre llibre amb el moment històric que viu el país.

Aquest premi no el podem desvincular del bloc de ciència política que, des de fa ja més de 5 anys, tenim obert: elpatidescobert.cat. Tots tres som llicenciats en ciències polítiques a la UPF. L’any 2008 vam començar també en aquesta universitat un màster en ciència política i vam obrir aquest espai de reflexió política a la xarxa. La nostra intenció des del primer dia no va ser altra que la difusió de la política des d’un punt de vista més analític del que normalment els mitjans de comunicació ens donaven. Amb el naixement del diari ARA se’ns va proposar integrar-nos en la comunitat de blogs del nou diari, cosa que finalment ens ha permès, de tant en tant, escriure un article en l’edició en paper del diari. Cinc anys després, alguns ja doctors, altres ben a punt de ser-ho, el nostre objectiu continua sent el mateix.

Aquest premi per nosaltres per tant representa molt més que les 80 pàgines que conformen l’obra guanyadora. Alguns dels continguts que apareixen en el llibre, d’una manera o altra han estat publicats amb anterioritat en el bloc. Per aquest motiu, per nosaltres aquest premi també ens representa un reconeixement -si més no intern- a l’esforç totalment desinteressat que des de fa més de 5 anys hem dedicat en aquest bloc. Moltes gràcies doncs una altra vegada en nom dels tres per aquest premi.

[Toni Rodon] La veritat és que jo era el més escèptic de tots tres i avui em trobo aquí fent la part més difícil: la de resumir un assaig de 80 de més de vuitanta pàgines fent-ho suficientment entenedor i alhora deixant diverses preguntes obertes perquè, quan surti publicat, decideixin comprar-lo. Però mirin, això també em fa (ens fa) molt contents. Quan vam començar el bloc recordo que el primer dia vàrem tenir 12 visites i avui som aquí. Modèstia a part, però sembla que progressem adequadament.

Mirin, potser el primer que cal que expliqui és el motiu que ens va portar a escriure aquest assaig, que no deixa de ser també el motiu que ens va portar a iniciar El Pati Descobert. En el nostre modest entendre, el país viu moments claus i la història, en els últims deu anys, s’ha accelerat. Es parla molt i es diuen moltes idees, però sovint un xic a la lleugera i sense fonaments per defensar-les.

Amb aquesta filosofia en ment, al llarg de l’assaig mostrem el per què les coses han canviat tant a Catalunya. L’escrit té tres parts: en la primera fem un repàs dels esdeveniments polítics i socials dels últims anys i argumentem que el sobiranisme ha anat creixent a mesura que es desenvolupava un discurs més ampli i transversal. Des de les incipients manifestacions que s’han celebrat a les consultes sobiranistes celebrades arreu del país. Tot plegat mostra una cosa a la qual no se li dóna sovint una rellevància necessària: la voluntat de secessió d’aquest poble ha estat un moviment més civil que polític, impulsat des de baix i propagat de forma transversal.

En la segona part de l’assaig a allò que, com sabran els lectors del bloc, tant ens agrada: les enquestes. Nosaltres hem treballat i hem vist les dades milions de vegades. Però cada cop que les mirem ens segueixen il·lustrant allò que ha passat d’una forma esfereïdora: l’any 2005 aquells que volien un Estat propi (en la pregunta de preferències territorials), segons les enquestes, eren el 12% de la població. L’any 2013 són més del 46%. I segueix creixent. Les enquestes ens diuen que això és un fenomen que ve de lluny i no és flor d’un estiu.

En la tercera part de l’assaig expliquem que aquest creixement ha anat amb paral·lel al discurs legitimador del dret a decidir. En aquest apartat ens endinsem en les teories del dret a decidir i ho fem des d’un punt de vista teòric i mirant allò que s’ha dit fora les nostres fronteres. En un moment clau pel país, és bo saber com des de les universitats es justifiquen aquests processos.

Algú deia fa un temps que potser la lliçó més important de la història és que ningú aprèn les lliçons de la història. El catalanisme fa anys, segles, que busca l’objectiu de convertir l’Estat espanyol en un Estat més amable a la realitat nacional catalana. Hem fracassat i hem persistit en l’error moltes vegades. Sembla que, per fi, n’hem après.

[Marc Sanjaume] Seria agosarat dir que hi hem arribat tot sols fins aquí. Si hem guanyat aquest premi no ho hem fet només per mèrits propis sinó també perquè hem tingut bons mestres. Hem tingut: unes famílies que ens han ensenyat a estimar el país i la nostra cultura; unes parelles que ens han donat suport mentre fèiem feina; uns  professors que ens han guiat per exemple en la confecció dels nostres doctorats (que n’hi ha que encara hem d’acabar) des de la seva categoria intel·lectual  i, també, uns investigadors joves que han estat referents per a nosaltres els darrers anys com ara l’Abel Escribà o la Tània Verge, per exemple. Gràcies a tot això, més un gran esforç per analitzar la política del nostre país, pensem que és el que ens ha dut a aquest Premi.

El tancament de l’obra el fem amb una certa indeterminació, amb un no se sap mai, una prudència que potser ens arriba del cap, de l’escepticisme del politòleg. Ens mullem ben just per dir que som en una cruïlla pel país. Una cruïlla que hi arribem venint de molt enrere. Alguns han dit que és conjuntural, flor d’un dia, nosaltres defensem que no: que hem arribat a un final de cicle i que el catalanisme es planteja seriosament escenaris que no s’havia plantejat mai. Aquest plantejament, com deia, ve d’enrere però també és fruit de constatar que hi ha una frustració, una decepció, amb un Estat que enlloc de protegir-nos i fer-nos més pròspers ens ha menystingut. Ens mullem fins aquí, doncs.

Però deixin-me dir una cosa amb el cor. Esperem que aquesta cruïlla de país, que és on comença i acaba la nostra obra, quedi enrera aviat. Volem, de tot cor,  que el proper Premi Irla el del 2014 no hagi de guardonar una obra sobre una cruïlla (o un atzucac) o de com saltar una paret, o de com estar a un pam de no sé què o de com gestionar la frustració per anhelar un projecte polític inabastable.

Desitgem que el proper Irla guardoni una obra que pugui certificar que vivim en un país nou, lliure i pròsper. Visca la terra.”

5 comentaris

  • Laia Balcells

    07/06/2013 8:25

    Moltes felicitats! Un premi molt merescut.

  • Abel

    07/06/2013 10:32

    Felicitats amics! Us heu més que merescut el reconeixement.
    L’orgull que sentia ahir era gegant, etern…

    Lamentable que la universitat catalana, entestada en el talent foraster, no sàpiga mirar el talent propi.

    PE

  • Toni Rodón

    07/06/2013 10:37

    Laia, Abel,
    Gràcies a tots dos!!! La veritat és que estem d’allò més contents!

  • Xavier Peytibi

    07/06/2013 12:26

    Moltíssimes felicitats!!!

  • Albert rodon

    07/06/2013 14:26

    uau…!!molt orgullós de vosaltres, sou una màquina perfecte! Fins i tot en l’esport no deixeu de sorpendre!!! ;)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús