Arxiu del dijous, 27/06/2013

Per què fem esport?

dijous, 27/06/2013

Com bé saben alguns dels nostres lectors, més enllà de la ciència política, els membres d’El Pati compartim una altra passió: fer esport. Així, avui hem volgut saltar dels temes habituals i investigar què porta precisament a les persones a endinsar-se en l’apassionant món de l’esport. Ens preguntem: quins factors individuals incrementen la probabilitat de fer esport? Què fa que la gent practiqui més o menys esport?

El CIS va realitzar l’any 2010 una enquesta que abordava aquesta qüestió. L’enquesta preguntava a les persones que no feien esport quin era el motiu per no fer-ne. El primer argument esgrimit és el de l’edat: un 18,64% dels enquestats afirma no fer esport per aquest motiu. El segon és “perquè no li agrada” (17.55%), el tercer per mandra (17%) i, el quart, per cansament per la feina o els estudis (15.4%). Dels resultats, resulta curiós que un percentatge força elevat al·ludeix a problemes amb les instal·lacions esportives com a motiu principal per no fer esport, sigui perquè els horaris no li agraden, no en té d’adequades o, simplement, no en té de properes. És una excusa o un motiu real?

motiusnoesport.gif

Amb tot, hem volgut sofisticar més l’anàlisi i mirar el pes d’un seguit de factor sociodemogràfics en la probabilitat de fer esport. Hi introduïum un seguit de factors: l’estatus socioeconòmic (classe alta versus la resta), els estudis de la persona (universitaris o no), tenir fills, ser home, l’edat i si el pare i la mare practicaven esport. Al gràfic següent hi trobareu els resultats:

 esportmultivariant.gif

Com poden observar, hi ha dos factors que incrementen significativament la probabilitat de fer esport: ser home i que el pare hagi practicat també esport. Els resultats també revelen que hi ha un biaix de gènere en la pràctica esportiva: que la mare practiqui esport augmenta la probabilitat que el fill també en practiqui, però no afecta a la probabilitat que la filla ho faci. D’altra banda, aquells que tenen estudis universitaris i són de classe alta practiquen més esport. Finalment, com prevèiem, tenir fills té un efecte negatiu en la pràctica esportiva.

Un últim aspecte que hem volgut investigar és l’efecte de l’edat. Al següent gràfic hi il·lustrem les probabilitats de practicar esport a mesura que augmenten els anys de la persona. Com es fa palès, la relació és totalment negativa: a més edat, menor és la probabilitat de practicar activitats esportives. Aquest resultat pot no ser sorprenent si tenim en compte que l’edat comporta irremeiablement un deteriorament de la salut de la persona.

 edatesport.gif

Ara bé, el pendent és realment preocupant. En el gràfic s’observa que, suposadament, quan els joves passen a l’edat adulta, la probabilitat de fer esport cau en picat. I això succeeix molt aviat, quan la persona entra als vint anys d’edat. Les dades indiquen que això passa fins i tot entre aquells que finalitzen els estudis postobligatòris, en els quals fer esport és una activitat inclosa en el currículum escolar. Així, tot i que caldrien millors dades i mètodes diferents per testar-ho, tot indica que l’efecte de fer esport a l’escola és molt baix. Per què?

Els especialistes recomanen però, que l’esport s’ha de practicar des dels 13 anys, aproximadament, fins al final de la teva vida, perquè va íntimament relacionat amb la condició física i amb la salut d’una persona. Aquí hem usat l’estadística per endinsar-nos en aquesta qüestió i esperem haver posat el nostre gra de sorra per ajudar a que aquesta línia sigui menys pronunciada!

—————————-

Nota metodològica: els resultats del segon i el tercer gràfic provenen d’una regressió logística en la qual la variable dependent és “fer esport” versus “no fer-ne”. Aquesta variable s’ha construït a partir de la pregunta 4 del qüestionari referenciat, que pregunta a la gent sobre la pràctica esportiva. En el model s’hi ha inclòs altres variables (com l’eix esquerra-dreta) que no són estadísticament significatives.