Melics genocides

Les declaracions de la presidenta de Castella la Manxa i secretària general del PP, Dolores de Cospedal just després del concert per la llibertat referint-se a les aspiracions de Catalunya: “les regions o els països que es miren el melic són vulnerables a la demagògia i estan condemnades a viure a la defensiva”, queden “atrapats” i “mirant cap enrere, són molt vulnerables a la retòrica demagògica d’alguns que tenen pocs escrúpols” són un veritable clàssic de la filosofia contemporània. La concepció ancestral, egocèntirca  i retrògrada de les minories nacionals davant les comunitats suposadament modernitzadores, cíviques i il·lustrades (sempre formulades des del “melic” dels estats: Madrid, París o Londres) ve de lluny. Fins i tot, de més enrere que l’inventor de la distinció entre presumptes nacionalismes cívics (occidentals i estatals) i nacionalismes ètnics (sempre orientals o minoritaris), Hans Kohn.  Fixin-se en aquesta cita d’un dels pares del liberalisme, Stuart Mill, a la famosa obra Considerations on the representative government (1861): 

‘L’experiència demostra que una nacionalitat pot ser absorbida per una altra; i quan era originàriament inferior i més endarrerida pel que fa la raça humana  ho serà en el seu avantatge. Ningú pot suposar que no és més beneficiós per un bretó, un basc o un navarrès francès, ser transportat al corrent de les idees i els sentiments d’un poble civilitzat i cultivat –  ser membre de la nacionalitat francesa, admès en termes d’igualtat i amb tots els privilegis de ciutadania francesa…- que no pas romandre en les seves relíquies de temps passats, removent-se a la en la seva petita òrbita mental, sense participar a l’interès general del moviment del món’.

Una convicció que ha arribat als nostres dies de la mà de filòsofs com Michael Ignatieff que va escriure una obra cèlebre sobre el nacionalisme: Blood and Belonging; i que feu una inestimable contribució al corrent de pensament de Mill amb el seu Nationalism and the narcissism of minor differences.

La “literatura acadèmica” fa temps que ens ha advertit no només de la falsedat dels “melics narcisistes” sinó de la seva perillositat quan qui els invoca són els Estats existents. Per exemple, Taras Kuzio ens ha alertat del fet que la construcció de l’estat cívic davant les suposades minories ètniques comportà una construcció nacional ètnica, sovint per la força, per part dels primers. El canadenc Will Kymlicka s’ha encarregat de recordar-nos, no només que les minories nacionals són tan o més modernes que els estats existents sinó que les seves opcions polítiques són plenament compatibles amb els ideals democràtics. I és que, tal com ja apuntà Walker O’Connor, la construcció nacional dels estats “cívics” ha anat de la mà de la destrucció nacional (preguntin-ho a la Catalunya Nord), una destrucció nacional que ha tingut poc a veure amb les minories nacionals i molt amb la construcció de la modernitat de les majories nacionals. De fet, ha estat, precisament, en nom del suposat progrés dels grans Estats que s’han comès els crims més terribles de la humanitat. Michael Mann, al seu The Dark Side of Democracy: Explaining the ethnic cleanising, ens recorda que han estat les nacions (que ara fan gala de la seva democràcia) les que en “nom del poble ” modernitzador i avantguardista han comès els grans genocidis del segle XX. Tinguem present que aquests han estat els veritables melics “vulnerables a la demagògia”. Melics genocides.

Etiquetes

2 comentaris

  • Abel

    01/07/2013 8:33

    Molt bon article Marc i molt adient.
    Les lliçons d’Espanya són una broma de mal gust: l’estat genocida (físic i cultural) es creu modern i avançat…Que mirin les portades dels seus mitjans, els twits sobre els catalans que escriu la seva gent, els informes negacionistes escrits per les seves elits burocràtiques.
    Seria per riure si no fos real , patètic i perillós per nosaltres.

  • marc bosch

    01/07/2013 9:01

    Excel·lent article. N’estava preparant un de similar pel meu blog, hauré de canviar-ne l’enfocament.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús