El biaix de gènere en la pràctica esportiva

L’altre dia investigàvem quins factors portaven a les persones a fer més o menys esport. Entre els que esmentàvem que tenien més impacte, hi havia el gènere. En concret, l’anàlisi que realitzàvem mostrava que la probabilitat de fer esport pels homes era gairebé el doble que per a les dones. De fons hi podríem trobar molts motius que podrien explicar aquest fet. Un dels més utilitzats té a veure amb els valors associats a la pràctica esportiva, sens dubte masculins en la majoria d’esports, i en quin ha de ser, segons aquests valors, el comportament “ideal” d’homes i dones davant la pràctica esportiva. Mentre l’ideal de masculinitat passa per l’home esportista i atlètic, el de la dona no es troba tan lligat a aquesta concepció.

De forma alternativa, alguns dirien que aquest efecte s’ha diluït i que només succeeix en determinades edats. Així mateix, altres hipòtesis apunten al rol de la socialització familiar (i a la importància de fer activitats extraescolars relacionades amb l’esport) o, fins i tot, a l’estatus socioeconòmic de la persona.

Abordem tot seguit aquests elements (i fins allà on permeten les dades i les preguntes que utilitzem, les quals són les mateixes que en l’article mencionat anteriorment). La primera relació que hem volgut explorar és la relació entre edat i pràctica esportiva en funció del sexe. Segons vèiem l’altre dia, la probabilitat de fer esport disminueix a mesura que la persona es fa gran. Com s’observa en el gràfic següent, la relació és encara més intensa pel cas de les dones. Per exemple, una dona de 35 anys té gairebé un 40% de probabilitats de fer esport, mentre que un home en té un 50%. Allò important d’aquest gràfic és que també  hi ha diferències entre les edats més joves, les quals serien, dirien alguns, les més proclius a no adoptar els rols masclistes de generacions anteriors.

sexedat.jpg

Una de les hipòtesis que apuntàvem és la idea de la socialització familiar. Allò que fan el pare i la mare és fonamental per conèixer què fan els fills, no només en la pràctica esportiva (en un altre tema, però algun dia us parlarem de la transmissió del vot…). Ara bé, s’observa aquesta transmissió? Mirem primer què passa si la mare acostuma a fer esport. Com bé es veu al gràfic (línia blava), la pràctica esportiva materna no té influència sobre el fet que la filla faci esport, tot i que sí que té una mica d’influència (línia vermella amb pendent positiu) el fet que la mare practiqui esport amb el que el seu fill en faci.

 esportmare.gif

Què succeeix quan és el pare que fa esport?  Aquest cop, la línia blava indica un efecte estadísticament significatiu, tant per homes com per dones. És a dir, el fet que el pare faci esport (independentment de si en fa o no la mare) incrementa la pràctica esportiva dels fills, tant si són homes  com si són dones. Amb tot, la pendent més pronunciada pel cas dels homes indica que la pràctica esportiva per part dels pares especialment té un impacte sobre els homes.

 esportpare.gif

Finalment, un darrer apunt. Les diverses anàlisis que hem realitzat indiquen un altre factor importantíssim. En concret, l’estatus socioeconòmic. El següent gràfic ho mostra clarament. Mentre que per classes alta o mitja-alta no hi ha diferències per sexe en la pràctica esportiva (les línies blaves i vermelles se sobreposen), aquestes diferències van creixent a mesura que es baixa en l’estatus socioeconòmic. Així, el cas extrem és el dels obrers/es no qualificats/des. En aquesta categoria, les dones tenen la meitat de probabilitats de fer esport que els homes.

sexestatus.gif

En conclusió, el fet que la pràctica esportiva entre les dones s’hagi generalitzat (així es veu en la percepció quotidiana), no amaga l’existència d’un profund biaix de gènere  al darrera. En la pràctica esportiva doncs, com en d’altres aspectes, encara queda molta feina per fer.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús