Propostes federalistes

Fa pocs dies el PSOE va presentar una proposta federal a Granada decepcionant des d’una perspectiva catalanista (també entre les files socialistes) i federalista. Avui no volem comentar el document del PSOE, ja ho vam fer aquí, sinó mostrar que hi ha propostes de federalisme molt més avançades i atentes al pluralisme nacional i les demandes de les minories. Ens fixarem en la darrera aportació al debat de les teories del federalisme feta pel professor Alain Gagnon.

L’obra de Gagnon Temps d’Incertituds (2012, editada a ValènciaCatarroja, per l’Editorial Afers, 210 p) és un conjunt de sis assajos amb un argument clar: la defensa actualitzada del federalisme multinacional. Ara bé, no us espanteu, el seu discurs no és pas una retòrica buida com ens tenen acostumats a les nostres latituds. L’acadèmic quebequès va de debò, escriu des d’una nació que té dos referèndums d’autodeterminació a l’esquena (1980,1995), la quebequesa, i conviu en una de les federacions més avançades del món. El de Gagnon és el federalisme que ha forjat durant anys l’escola quebequesa (i canadenca) de pensament: Taylor, Kymlicka, Tully, Seymour o Laforest, són autors a qui devem no només la formulació del federalisme multinacional sinó de la síntesi entre la qüestió nacional i el liberalisme. Una tradició que han desenvolupat a casa nostra Requejo, Caminal o Guibernau i que en el camp institucional ens ha donat des d’una política lingüística i fins a una legitimació sòlida de les aspiracions nacionals compatible amb la democràcia liberal, que no és poca cosa.

L’aportació de l’obra d’Alain Gagnon al federalisme és triple:

En primer lloc, proposa un disseny institucional concret que anomena federalisme per tractats basat en dos pilars. D’una banda, el pactisme liberal que l’autor relaciona de manera brillant amb la tradició d’Eiximenis a casa nostra; de l’altra, una noció de ciutadania intercultural i comunitària que enfonsa les arrels en el republicanisme, però també en l’indigenisme de les primeres nacions americanes.

En segon lloc, Gagnon pensa l’autogovern federal des de la capacitat de projecció (habilitació) de les nacions minoritàries i no només des de la contenció de demandes nacionals.

Finalment, tot queda relligat amb reflexions ètiques d’envergadura, de la mà de Rawls, Montesquieu, o Hume, però també d’Innerarity o Laforest, que exigeixen una política prudent i mesurada: insiprada en els valors d’hospitalitat, dignitat i reconeixement envers la diferència cultural dins i fora de les nacions minoritàries.

En l’aposta de Gagnon Ramón Cotarelo hi ha vist una defensa del nacionalisme, d’ “allò propi” de les nacions. Però el llibre de l’autor quebequès va molt més enllà del nacionalisme liberal, és una proposta d’estructuració democràtica de la diversitat que, com hem vist, beu de tradicions molt diverses i es compromet amb una visió republicana de la ciutadania.

Hom es pregunta si l’opció federal que s’hi proposa no és fruit d’un marc polític concret: un Quebec que ha rebutjat la independència a les urnes, però que disposa d’eines institucionals potents per plantar cara a Ottawa. Però ni Ottawa és Madrid, ni l’autogovern català el quebequès. Farien bé de fixar-se en aquesta obra aquells que encara entonen l’”Escolta, Espanya”, hi trobaran quelcom més que el simple rebuig a la secessió i la construcció de suposats models federals per a contrarrestar l’independentisme a casa nostre. 

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús