Viatges electorals (II): Noruega

Noruega_parlament.jpg Poc després que acabi el mes d’agost, el 9 de setembre, Noruega celebrarà eleccions parlamentàries. Un dels països més riquesa del món (el segon d’Europa després de Luxembourg) amb indicadors sorprenents en molts sentits: té superàvit en els comptes públics, la seva economia segueix creixent, té un Estat del Benestar desenvolupat (això sí: amb una pressió fiscal del 57% del PIB), segueix exportant petroli i productes extrets del mar del Nord, gasta més que ningú en energies renovables i té una de les taxes d’atur més baixes d’Europa. (Per cert, una part dels diners del petroli la destinen a un fons públic per garantir les pensions del futur).

En base a aquesta situació, hom pensaria que el primer ministre Jens Soltenberg ho té fàcil per obtenir la reelecció. Però en polític, no tot és tan fàcil i, lògicament, els problemes noruecs no es posen en relació amb els grans problemes europeus. Noruega està governada, des del 2005, per la Coalició “vermella-verda”, formada pel Partit Laborista, el Partit d’Esquerres i Socialista i el Partit de Centre. L’any 2009 van aconseguir renovar la confiança dels electors. Soltenberg no ho veu clar, fet que fins i tot l’ha portat a protagonitzar una curiosa propaganda electoral.

Les enquestes publicades recentment però, indiquen que la coalició d’esquerres, que sempre ha governat quan ha tingut la majoria, ho té difícil per tornar a governar. Segons els últims sondatges, la coalició formada per Liberals, el Partit del Poble Cristià, els Conservadors i el Partit Progressista aconseguiria la majoria per més de 21.7 punts percentuals de distància. La cap dels conservadors, Erna Solberg, té totes les de guanyar per ser la propera primera ministra (veure una predicció aquí).Norwegian PM.gif

De motius per estar molest amb el govern, diuen els noruecs, no en falten: el creixement de la immigració ha accentuat les actituds xenòfobes, personificades en el Partit Progressista, i els problemes d’inseguretat i l’exclusió de força ciutadans de la riquesa generada creen inestabilitat. A més, els preus de la benzina es troben entre els més alts d’Europa. Com a Escòcia amb el whisky, no hi ha descomptes simplement perquè el petroli es produeixi en territori propi.

Amb tot, si es confirma la derrota de la coalició d’esquerres enmig d’aquest panorama econòmic envejable, serà una prova més d’allò que diu el vot econòmic: els votants castiguen els governs en situacions econòmiques difícils, però no els premien quan l’economia va sobre rodes.

—————————–

Proper “viatge electoral”: Etiòpia.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús