Viatges electorals (III): Etiòpia

Haile-Gebrelassie.jpg Va guanyar l’or als 10,000 metres dels Jocs Olímpics d’Atlanta (1996) i Sidney (2000). Ors que va afegir a una llarga llista de mèrits: medalles d’or en campionats mundials, en campionats continentals (outdoor i indoor) i autor de fins a 27 rècords mundials en proves relacionades amb l’atletisme. Haile Gebrselassie és una autèntica llegenda en el món de l’esport i un etíop preocupat pel futur del seu país. O aquest va ser precisament l’argument que va utilitzar l’estrella mediàtica per justificar el seu interès per presentar-se a les eleccions presidencials del seu país, que tindran lloc el 9 d’octubre d’enguany.

Tot plegat en un ambient enrarit. L’oposició ja fa temps que convoca nombroses protestes després que el govern iniciés una campanya de persecució a periodistes i activistes amb l’excusa que violaven la legislació anti-terrorista. Les protestes que s’han fet fins ara, permeses pel govern, han estat pacífiques i han representat per a molts l’esperança que l’oposició s’organitzaria i plantaria més o menys cara al totpoderós EPRDF (Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop).

Tanmateix, en un dels països més pobres del món, la democràcia és més una esperança que una qüestió real. De les dues cambres que conformen el Parlament del país, només la Cambra baixa (547 escons) és escollida pel poble. Això sí, només en un pla teòric, atès que la llibertat de reunió i d’associació està altament limitada i, a la pràctica (així va passar l’any 2010), només alguns escons (residuals) van quedar en mans de partits de l’oposició.

No obstant això, sembla que, de mica en mica, el país va canviant, en una ruta coneguda per molts països: una cruïlla que pot dur a Etiòpia, de nou, a l’absolutisme, o a iniciar un camí lent cap a alguna cosa diferent, més oberta. La duresa de la pobresa i la corrupció posaran sens dubte grans pedres sobre el camí. A l’abril, les eleccions locals es van desenvolupar de forma pacífica, la qual cosa ja va ser un gran pas endavant. Ara bé, gran part de l’oposició les va boicotejar i les irregularitats no van desaparèixer.

La mort del primer ministre Zenawi l’agost del 2012 va significar un relleu tranquil en mans de Hailemariam Desalegn. Malgrat el canvi significatiu en les elits dirigents, l’empresonament de l’oposició, de periodistes, de musulmans i, fins i tot, les incursions armades a Eritrea han marcat el seu mandat. Per tot plegat, un dels únics països que ha evitat la colonització europea té un futur ombrívol. El gran atleta Haile Gebrselassie poca cosa canviarà, però de ben segur que ajudarà a posar-hi el focus internacional i a crear algunes tensions, esperem que positives. Canviar Etiòpia serà una Marató de llarga distància.

——————————

Proper “viatge electoral”: Xile.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús