Viatges electorals (IV): Xile

Bachelet.jpg El 17 de novembre tindrem una de les eleccions més interessants del que queda d’any. Seran a l’altra banda del Pacífic i d’elements per fixar-nos-hi no en falten. Xile, un dels països sud-americans més pròspers, arribarà a les eleccions presidencials amb molts incentius i novetats sobre la taula. La primera d’elles és institucional. Les properes eleccions seran les primeres presidencials sense vot obligatori, fet que afegeix àmplia incertesa sobre els resultats, sobretot si aquells que s’abstenen en major proporció tenen un color polític determinat. Quan es retira l’obligació de votar, és ben sabut que molta gent decideix no acudir a les urnes. És difícil de predir com es repartirà l’abstenció. Per tant, la incertesa en aquests comicis augmenta. Una prova de l’“apatia” i la baixada de participació que es pot produir es va donar en les eleccions locals d’octubre de 2012, en les quals l’abstenció va ser molt alta, del 60%. Qui s’abstindrà (i per què) pot donar la clau al guanyador i explicar la dissort del perdedor.

El segon element d’interès és la impossibilitat que el president Sebastián Piñera sigui re-escollit. Així ho prohibeix la constitució. Tot i que durant uns mesos s’especulava en el trencament de facto de la predisposició constitucional que ho regula, finalment Piñera va tancar tots els debats i ha deixat el camí obert a un nou mandatari.

A més, el 17 de novembre s’escollirà un nou mandatari que, també per primer cop a Xile, s’haurà presentat en unes eleccions després de guanyar unes primàries. El 30 de juny passat va ser el dia escollit per celebrar-les, en uns comicis “interns” en els quals podien votar tots els ciutadans, fossin o no afiliats dels partits. La que va ser primera presidenta de la història de Xile, Michelle Bachelet, va guanyar les primàries de la coalició d’esquerres. Pablo Longueira, Ministre d’Economia, estava en bona posició per a competir amb Bachelet, sobretot després de guanyar les primàries d’Aliança Nacional pel 51,37% dels vots. No obstant això, els metges li van diagnosticar una depressió profunda poc després de guanyar, la qual cosa l’ha portat a renunciar a presentar batalla.

Amb tot, les enquestes donen un ampli suport a Bachelet, però l’entusiasme de l’electorat xilè no és el de fa uns anys, sobretot el dels estudiants. La candidata oficialista, Evelyn Matthei, la primera dona en concórrer a les eleccions en la història de la dreta del país, s’esforça per trencar la tendència. Sigui com sigui, Bachelet, pediatra, epidemiòloga i amb estudis d’estratègia militar, ho té ben encarat per tornar a governar Xile i, al seu torn, per convertir-se de nou, segons Forbes, en una de les dones més influents del món.

(Un apunt final: s’ha demostrat que el vot obligatori, i la seva posterior retirada, també té efectes positius per a molts grups de població, que “aprenen” i adquireixen “l’hàbit” de participar. En el nostre país, el debat sobre el vot obligatori és tot sovint pobre i en les reformes del sistema electoral no s’arriba a plantejar mai. Malgrat que hi ha elements que hi juguen en contra, també n’hi ha que hi juguen a favor, la qual cosa hauria de fer que el debat es plantegés de forma racional i no visceral).

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús