Dèiem fa uns dies que un dels elements fascinants de la política catalana és que es juga una partida en dos eixos: l’eix ideològica (esquerra-dreta) i l’eix nacional (catalanisme-espanyolisme). Mostràvem com Catalunya es defineix majoritàriament com a catalanista i d’esquerres, en un procés que s’ha anat accentuant amb els anys.
Més enllà d’això, però, no havíem fet referència a com els partits competeixen en aquests espais i de quina manera en surten victoriosos. Tot seguit ens ho plantegem. La pregunta que ens fem és la següent: un individu ubicat a, per exemple, l’extrema esquerra (a l’1 de l’eix esquerra dreta) quina probabilitat té de votar a cadascun dels partits? I un que s’ubica al centre?
El següent gràfic ens ho detalla (recordeu que 1 significa extrema esquerra i 10 extrema dreta). Veuran, en primer lloc, que l’esquerra està molt més fragmentada que la dreta. Per exemple, un individu agafat a l’atzar i ubicat al 2 de l’escala, té un 20% de probabilitats de votar al PSC, un 40% de votar a ERC, menys d’un 20% de votar ICV, un 5% d’abstenir-se i menys d’un 10% de votar a CiU. En canvi, un individu de dretes ubicat al 9 té una probabilitat de gairebé un 40% de votar al PP i de més d’un 50% de fer-ho per CiU.
Tenint en compte que el gràfic correspon a les anteriors eleccions del 25N, hi ha diversos elements interessants a ressaltar: primer, la baixíssima probabilitat de votar al PSC, fins i tot en posicions d’esquerres. Segon, com esperàvem prèviament, la probabilitat de votar un partit d’esquerres incrementa a mesura que ens desplacem cap a l’esquerra. Tercer, l’abstenció sembla més probable entre posicions d’esquerres, però l’efecte és petit. Quart, la probabilitat de votar a C’s augmenta a mesura que ens desplacem a la dreta. Finalment, la probabilitat de votar a CiU es majoritària en gairebé totes les posicions, menys en les tres primeres (1-3). És majoritària, fins i tot, en el punt 4 (centre-esquerra).
Quin és el patró en l’eix nacional? Vegem-ho. En aquest cas el punt 1 significa “Mínim nacionalisme català” i el 10 “Màxim nacionalisme català” (un avís previ: el lector veurà que l’escala no és bipolar, atès que no pregunta per dos pols, com en el cas de l’esquerra dreta. No sabem, per tant, si els resultats sortirien iguals en cas de substituir la categoria 1 per la de “Màxim nacionalisme espanyol”).
En aquest cas la fragmentació es produeix en el cas de les categories més espanyolistes. Per partits, s’observa com la probabilitat de votar al PSC puja a mesura que l’individu es desplaça a posicions espanyolistes, igual que la probabilitat de votar al PP o a C’s. També es percep com aquelles posicions més espanyolistes són també les que tenen més probabilitat d’abstenir-se. En el cas d’ICV, no es detecten pendents concretes, fet que ens podria indicar la poca rellevància que donen els seus votants a aquest eix de conflicte. Com abans, CiU és majoritari en gairebé totes les posicions.
——————–
Nota metodològica: els gràfics de probabilitats acumulades estan calculats després d’una regressió multinomial en què la variable dependent és la intenció de vot. A les variables independents ja mencionades se li afegeixen altres variables de control sociodemogràfiques. Font: pre-electoral catalana del CIS del 25N.
Són tres politòlegs de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que encara continuen caminant en l'apassionant món de la ciència política. Des del Pati Descobert analitzem l’actualitat política i social del nostre país des d’una perspectiva analítica. Sigueu benvinguts.
