Arxiu de la categoria ‘Ideologia’

Les ‘dimensions’ de la política catalana

dimecres, 6/03/2013

Mentre esperem la post-electoral sobre les eleccions catalanes del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), ens hem dedicat a remenar algunes dades de la pre-electoral. Mentre les miràvem, ens enrecordàvem, de nou, de com de complexa (i fascinant) resulta la política catalana. En molts sentits i direccions. Una d’aquestes complexitats a les quals als politòlegs ens torna bojos fa referència a la dimensionalitat de l’espai català. Com bé sabrà el nostre atent lector (perquè n’hem parlat multitud de vegades. Per exemple,  aquí analitzàvem el canvi que s’ha produït en poc temps), Catalunya és de les poques societats en què, de forma natural, dues dimensions (o més) estructuren les preferències dels votants i dels partits. Al clàssic eix esquerra-dreta s’hi afegeix l’eix nacional en una relació no perfectament perpendicular, però crucial pels partits.

Durant la campanya electoral de les eleccions del 25N vam oferir una il·lustrativa imatge que esclaria on són els votants dels partits i què ha passat en els darrers anys. Com vàrem dir, hi ha votants que s’han mogut cap a posiciones més independentistes (CiU i ICV), d’altres que ja hi eren (ERC, SI i CUP), votants de partits que han fet el camí contrari (PSC) i d’altres que ja hi eren des de fa temps (C’s i PP). De nou, aquí ho teniu:

eix_bidimensional.jpg

Això per què és important? Una de les explicacions clàssiques de les eleccions és que els partits competeixen allà on són els votants, movent-se tant en posicions ideològiques com, en el cas català, en l’escala nacionalista catalana-espanyola (evidentment no és l’única, però de moment ens centrarem en aquesta). Si la majoria és d’esquerres, els partits oferiren “productes” d’esquerres. Si la majoria vol canviar l’status quo, els partits amb vocació de govern adaptaran els seus programes. En aquest sentit, sabem des de fa temps que la distribució dels catalans en aquests dos eixos no és totalment simètrica, sinó que segueix una distribució més aviat ortogonal, amb la majoria de catalans situats en posicions de centre-esquerra nacionalista catalana. Per aquest motiu veiem la majoria de partits concentrats en aquestes posicions. De nou, ens hem preguntat: va ser així en les anteriors eleccions? Quina va ser la distribució dels catalans en aquests dos eixos?

El següent gràfic mostra aquesta distribució (dades procedents de la pre-electoral del CIS). Els cercles concèntrics mostren la concentració de persones en aquella posició. En un primer cop d’ull, destaquen dues coses: primer, la gran zona blanca que hi ha a la dreta del gràfic. Això es deu al fet que pocs catalans es defineixen a ells mateixos en posició de dretes. Aquesta afirmació té matisos: per exemple, s’observa com a mesura que ens desplacem a posicions més nacionalistes espanyoles, la concentració de ciutadans de dretes augmenta.

En segon lloc, veiem una gran concentració al centre del gràfic. Efectivament, una part important de catalans s’ubiquen al centre de l’eix ideològic i en posicions moderades en l’escala de nacionalisme (un apunt: l’escala de nacionalisme que utilitza el CIS no és perfecte, fet que sobrerrepresenta aquesta posició).

De nou, s’observa com les posicions de centre-esquerra nacionalistes catalanes són les majoritàries. A més, a diferència d’anys anteriors, observem com la concentració dels ciutadans en posicions més nacionalistes catalanes, independentment de la ideologia, és notòria. Finalment, es fa palesa l’existència de dues concentracions més: la de centre espanyolista (vegi’s al centre del gràfic, a sota de tot) i, en menor mesura, la d’esquerra espanyolista.

lrnacio.bmp

Dades a bastament conegudes però no per això les hauríem d’ignorar. Ara bé, una cosa és saber on són els votants dels partits i els catalans en general i l’altra saber la influència de l’eix esquerra-dreta i de l’eix nacional en el vot. Quin impacte van tenir tots dos en les eleccions del 25N? Els partits van actuar racionalment i van escollir la posició ideològica o la posició en l’eix nacionalista més adequada?

Paciència. Durant els propers dies ho anirem esbrinant.

ERC i ICV: companys de viatge?

dimarts , 12/06/2012

Aquest diumenge Eduard Voltas ens proposava una nova ucronia a la qual, d’alguna manera o altra, moltes altres persones aspiren: la creació d’una coalició d’esquerres a Catalunyala Syriza Catalana- per tal de disputar una hegemonia a CiU que, de moment, sembla indestructible.

Un exercici que recorda a una altra gran pregunta hipotètica que fa ballar el cap a periodistes avorrits: quins serien els resultats de les eleccions si apliquem una llei electoral diferent? Davant d’aquests exercicis de política ficció convé recordar, com sempre fem, que en política, o en tants altres llocs, 1+1 no acostuma a ser igual a 2. Una nova coalició canvia les regles de joc i les persones adapten el comportament a la nova situació: pensar només en l’efecte mecànic menysté un efecte psicològic de conseqüències evidents.

Suposem, però, que Voltas té raó i ERC i ICV comencen a buscar punts de contacte. Com en tot acord, hauran de començar buscant possibles punts d’entesa abans d’intentar convèncer els votants. N’hi ha més enllà de l’afirmació un xic etèria que els dos formen part de l’esquerra catalana?

El Comparative Manifesto Project, un projecte que es dedica a codificar els programes electorals, ens en pot donar algunes pistes. Presentem en el gràfic següent el resultats de tres dimensions: l’eix esquerra-dreta, l’economia i l’Estat del benestar. Per cada  una d’elles es presenta allà on s’ubica ideològicament ERC i on ho fa ICV.

icvercmanifesto.gif

Es fa palès que en la dimensió econòmica i de l’Estat del benestar la mitjana és molt semblant. A nivell ideològic, com ens imaginàvem, el partit de Joan Herrera surt més a l’esquerra que els homes de Junqueras.

Vist això, les discrepàncies no semblen ser moltes… amb una gran excepció! La qüestió territorial. El gràfic següent mostra l’evolució de la importància que s’ha donat al tema territorial durant els darrers anys (desgraciadament encara no hi ha dades per les eleccions més recents). Valors més alts representen que s’hi ha donat un èmfasi més important. Per contra, valors més baixos signifiquen que aquest tema és menys prioritari.

icvercmanifestoterritorial.gif

Com es podria intuir a priori, ICV prioritza menys la qüestió territorial que ERC. Curiosament (i s’hauria de veure quin efecte va tenir el tripartit en tot plegat), l’èmfasi de demandes territorials va baixar per tots dos partits a partir del 2004.

Amb tot, són unes dades que confirmen intuïcions prèvies i permeten afirmar que, a diversos nivells, la coincidència de programes es produeix. Si, com afirma Voltas, donaran el sorpasso o faran una coalició, és difícil de dir. Allò que es pot afirmar, però, és que, si ho volen, el grau d’entesa entre les dues formacions té encara un camp força ample per recórrer.

*Per qüestions del projecte, les dades d’ICV corresponen a les d’IU, atès que no s’han codificat els programes dels ecosocialistes.

Un discurs o disset?

dimarts , 29/05/2012

Una de les maneres de saber què “pensen” els partits és analitzar els seus programes electorals. Cert és que els programes no se’ls llegeix ningú (o molt poca gent), però també és cert que un partit es desvia poc entre allò que posa el programa i allò que fa, sobretot en països de cultura política sòlida i mitjans de comunicació responsables.

Ja fa temps que a nivell europeu, també l’Estat espanyol, s’analitzen els programes electorals dels partits en el marc d’un projecte anomenat Comparative Manifesto Project. Ara s’ha volgut repetir el projecte a nivell de comunitats autònomes (aquí). L’objectiu era (i és) analitzar els programes electorals dels partits que concorren a les eleccions autonòmiques, siguin o no d’àmbit estatal.

Un dels temes que s’inclou en la codificació és la posició del partit respecte la descentralització de l’Estat. De l’anàlisi de les dades se n’extreuen tants elements interessants com estranys.

Primer s’analitza la centralització. És a dir, la posició dels partits en relació a tornar competències a l’Estat. Sorprenentment, segons les dades, i malgrat allò que podríem pensar de molts discursos, només en tres comunitats algun dels partits inclou la centralització en el seu programa: es tracta de l’Aragó i Extremadura (en el cas del PP) i del País Basc (en el cas del PSOE).

La segona dimensió, la descentralització, és més comuna entre els programes dels partits. Les dades en dos gràfics, per al PP i per al PSOE, queden de la següent manera:

ppdescen.gif

 

psoedescen.gif

Com s’observa en el gràfic blau, el PP té un programa més pro-descentralització a La Rioja, a les Canàries i a Galícia. Curiosament, no menciona res d’aquest tema a Navarra o Múrcia.

Pel que fa al PSOE, el discurs més pro-descentralització el fa a Andalusia, a Catalunya i a les Canàries.

Hi ha algunes altres “curiositats”: al País Valencià el PSOE i el PP tenen un discurs sobre descentralització que, com a mínim a nivell formal, és gairebé idèntic. Quant a les Illes Balears, és més pro-descentralització el PP que el PSOE. Finalment, hi ha comunitats en què cap dels dos partits articulen un discurs d’aquest tipus, com Astúries o Extremadura.

Amb tot, destaca un últim patró: malgrat que el PSOE es presenti sovint com un partit més favorable a la descentralització (federalisme, en diuen ells), la realitat és que, a excepció d’Andalusia, Canàries i Catalunya, els valors obtinguts a la resta de Comunitats Autònomes són més aviat baixos, no molt diferents, per cert, al PP.

Ens podríem preguntar: un discurs o disset? Més aviat un discurs amb disset matisos que, com a mínim formalment, mostra com els dos partits no tenen en general massa voluntat de descentralitzar l’Estat. Ho sabem: tampoc descobrim la sopa d’all.