Des de fa quatre baròmetres, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) pregunta als catalans i les catalanes què farien en un eventual referèndum d’independència. La formulació, ja mediàtica, és la següent: I més concretament, si demà es fes un referèndum per decidir la independència, vostè què faria? En l’últim baròmetre, corresponent al juny d’enguany, els resultats eren el següents:
Dels resultats, comentats a bastament aquí o aquí, sorprèn l’elevat nombre de persones que s’abstindria o que no saben o no contesten la pregunta. En total sumen el 27,84%. Sorprèn perquè molta gent considera que aquesta xifra és irreal, atès que una consulta vinculant mobilitzaria a un gran gruix de votants que ara mateix no volen posicionar-se. És per això que a principis d’estiu ja vàrem escriure un article analitzant els perfils de les persones que no votarien en un referèndum d’independència.
Assumint que, tal i com vàrem dir en el seu moment, hi ha raons per pensar que aquests individus que diuen que no votarien, finalment sí que ho farien, volem indagar una mica més sobre quina actitud tindrien aquestes persones.
Hi ha diversos mecanismes per esbrinar què farien els indecisos. Un d’ells és el directe, practicat per El Periódico en la seva darrera enquesta feta per GESOP. Resumidament, es tracta de, amb posterioritat a la pregunta que encapçala aquest article, fer preguntes sobre la probabilitat de votar cap a una o altra banda. D’aquesta manera, sabríem les intencions amagades dels indecisos i podríem aplicar la cuina posterior.
Hi ha, però, una altra manera. Ja fa temps que existeixen programes estadístics que ens permeten saber les respostes de persones que no contesten en base a d’altres preguntes de l’enquesta. A partir d’aquí, hem definit dues grans hipòtesis que poden fer variar el resultat de la pregunta sobre un eventual referèndum d’independència:
Hipòtesi socioestructural: El ‘No’ es veu influït per factors sociològics com la llengua que es parla a casa, l’origen de l’enquestat, la seva posició social o la identificació amb Espanya.
Hipòtesi actitudinal: El ‘No’ es veu influït per l’actitud que tenen moltes persones cap a la política catalana: mala valoració dels seus polítics, de les seves institucions o perquè s’és afí a un partit a l’oposició que no vol donar ‘peixet’ al govern. També s’hi inclou la valoració de l’economia i el tracte econòmic de Catalunya.
Un cop aplicat el procediment podem saber què votarien els indecisos. Dit d’una altra manera, guanyaria el sí o el no si tothom votés i aquestes fossin les úniques opcions? Aquests són els resultats:
Comparant els tres models (el global inclou tant variables socioestructurals com actitudinals) s’observa que els vots a favor són més alts que els vots en contra en tots tres models. Els vots a favor tenen un percentatge més baix en el primer dels models, quan només es tenen en compte les variables socioestructurals. És a dir, quan es considera que ‘el silenci’ prové d’uns sectors socials particulars, o d’una identitat més espanyola que la mitjana, el ‘no’ augmenta en major mesura. En canvi, el model actitudinal mostra que la desconfiança cap a les institucions o la valoració de la situació econòmica són factors que, en cas de votar, farien que es votés més a favor que en contra.
Sigui com sigui, un exercici de política ficció útil per mostrar que el “silenci” en la pregunta sobre independència també es veu imbuït per un corrent de fons més o menys pro-secessionista. I que l’èmfasi en factors estructurals o actitudinals deprimeix o augmenta el percentatge de “nos”. Ara només cal saber si, en cas de referèndum, es mantindrien indecisos o farien el pas.
Són tres politòlegs de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que encara continuen caminant en l'apassionant món de la ciència política. Des del Pati Descobert analitzem l’actualitat política i social del nostre país des d’una perspectiva analítica. Sigueu benvinguts.
