95 anys

divendres, 8/11/2019

La #bandera de #Gelida oneja per primer cop a la terrassa del Centre d’Interpretació del #Funi #Funicular #Penedès

Aquí governava Primo de Rivera. La selecció catalana de futbol jugava contra l’espanyola i era derrotada per 0 a 7. La Mancomunitat de Catalunya instal·lava la primera central automàtica de telèfons i s’iniciaven les emissions de Ràdio Barcelona com a primera estació radiofònica de l’Estat espanyol. S’inaugurava el Gran Metro, primer ferrocarril metropolità de la capital de Catalunya i ploràvem la mort de l’escriptor i dramaturg Àngel Guimerà. A la resta del món s’instaurava la república a Grècia i s’abolia el califat a Turquia. A Alemanya Adolf Hitler era condemnat a 5 anys de presó per un intent de cop d’estat. A Rússia s’obria el mausoleu de Lenin a la Plaça Roja de Moscou després de la seva mort. A Estats Units es decretava la velocitat màxima a les ciutats de 24 km/h pels automòbils i a Paris se celebraven els Jocs Olímpics d’estiu.

Tots aquests fets, els quals podreu observar contrastos i similituds amb l’actualitat, van succeir l’any 1924, quan es va inaugurar el Funicular de Gelida. Com tantes altres iniciatives al nostre país, va néixer per subscripció popular. Els estiuejants que sovintejaven Gelida a principis del segle XX van trobar en ell una solució a la distància que els separava de l’estació de tren a la part baixa i evitar el viatge de mitja hora en tartana. Els treballadors dels molins paperers del riu Anoia també van sortir beneficiats millorant l’accés al seu lloc de feina. Com immillorable exemple d’interclassisme, es va guanyar en poc temps l’estima dels veïns, fent del “Funi” una de les principals senyes d’identitat.

El millor patrimoni és aquell que a més a més de la vessant contemplativa fa un servei social universal, i el “Funi” de Gelida és una viva mostra. Aquests dies celebrem els seus 95 anys i la Funifira és el marc idoni per agafar el protagonisme que li correspon com un dels elements emblemàtics del Penedès, tot gaudint de la festa ara, però també potenciant-lo durant tot l’any com a referent dels funiculars de Catalunya.

2n 1-O

divendres, 4/10/2019

Recordem l’1-O de forma unitària a l’acte commemoratiu de #Gelida #Penedès #HoTornaremAFer #ObjectiuIndependència

El segon aniversari del referèndum de l’1 d’octubre viscut aquesta setmana desperta sentiments diversos. Per una banda es manté el record viu de la mobilització democràtica ciutadana més important que s’ha fet en els darrers temps a Europa. Ens cal rememorar-ho perquè va ser increïble l’organització a tots els nivells per fer-ho possible. Ara bé, l’altra cara de la moneda va ser la repressió viscuda als col·legis electorals per la policia nacional i la guàrdia civil. Després de dos anys gairebé ens acostumem a veure als informatius les imatges de les càrregues policials. El temps no perdona i intenta posar la mateixa distància emocional que quan veiem imatges d’altres conflictes actuals, com les que succeeixen a Hong Kong.

Sortosament, són els actes que arreu del territori s’organitzen per reclamar la llibertat dels presos polítics els que ens fan adonar que aquesta aparent normalitat és molt fràgil. Sens dubte el context ens ajuda a situar-nos. Per exemple veure els mateixos vídeos de l’1-O però a l’acte de record d’aquella jornada que es va fer a Gelida, celebrat de forma unitària, al carrer i envoltat dels veïns que van participar-hi ho canvia tot. Si algú que llegeix aquestes línies no hi ha anat mai encara a cap d’aquests actes per diverses raons li recomano s’acosti a qualsevol d’ells. Tossudament se celebren dia a dia o setmana rere setmana i són un gran antídot contra la quotidianitat dels atacs contra Catalunya i la banalització de l’ús de la violència.

Sardana per un país

divendres, 6/09/2019

Acte final de la #SardanaGroga per #LlibertatPresosPolítics i la candidatura de la #Sardana com a #patrimoni immaterial de la #humanitat per la @unesco #Vilafranca #Penedès

Fa uns dies vaig poder participar de la Sardana Groga a Vilafranca. L’acte es convocava en defensa de la llibertat dels presos polítics i reclamant el reconeixement de la sardana com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO. Sens dubte dues bones motivacions per agrupar-les en una única activitat. L’espectacle que es va generar per la gran quantitat de balladors que érem a la Plaça Jaume I va ser d’allò més lluït. Haig de reconèixer que feia un temps que no ballava sardanes. Encara que pugui semblar senzill mirant des de fora, que és com anar en bicicleta i ràpidament et vindrà a la memòria com fer-ho, no deixa de tenir la seva complicació. Cal estar atent als canvis i seguir qui compta. La germanor que acompanya els sardanistes és encomiable i et concentra en un objectiu comú. Es generà una comunió difícil d’explicar.

La situació té una bona similitud al moment del país i del territori. Hauríem de fer moltes més sardanes per objectius comuns que ens afecten de ple. La vaga dels pagesos per un preu just pel raïm mereix una acció conjunta, no ja de la pagesia o del Penedès, sinó de tot el país. El moviment ha de ser coordinat i també seguir tothom els passos adequats. Ara també, amb la Diada a tocar, caldria tenir clar quines són les reivindicacions que hem de prioritzar per al país i sobretot qui marca les accions que hem de prendre. Hem demostrat amb escreix que el poble sap mobilitzar-se però ens falta no perdre les principals fites que ens han guiat fins ara. Es poden tenir matisos i cadascú col·laborar des de les seves possibilitats però la referència ha de ser inequívoca i diàfana.

El vi de la casa

divendres, 2/08/2019

Pels #carrers de #Tolosa sota la #Canicule2019 #Toulouse #Occitània #Occitaine #França #France

Des de fa força anys tenim la preocupació a Catalunya perquè els nostres restaurants puguin oferir una bona carta de vins. Encara més perquè el vi de la casa sigui del territori. Alguns fins i tot arriben a només oferir una selecció de la denominació d’origen pròpia. A poc a poc a Barcelona es va avançant perquè els vins principals oferts no siguin de la Rioja -tot sigui dit gràcies a les seves estratègies comercials- i des de fa molt poc temps ja són els vins catalans els més consumits als restaurants de casa nostra. Tanmateix sorprèn situacions viscudes com la que vam tenir a una recent escapada al Pirineu. Amb la pràctica de mirar de demanar allà on anem un vi del Penedès, vam quedar gratament sorprès del succeït a un restaurant del petit poble d’Arcavell, a tocar de les valls d’Andorra. En aquest establiment el vi de la casa era d’un petit celler del Penedès. Així doncs, a la terrassa amb vistes justament a unes feixes de vinyes a la muntanya, cada vegada més freqüents en aquestes alçades pel canvi climàtic, vam dinar amb vi de Torrelavit.

Veníem d’haver visitat Tolosa, o Toulouse pels francesos. Allà També vam poder constatar una altra mirada als vins de casa. En aquest cas oferien només el maridatge de formatges i vins d’arreu de França. L’origen no era pas el criteri per emparellar-los en grups de quatre o sis degustacions, sinó l’elecció que havien fet els restauradors de la casa segons els gustos làctics triats. Tota una festa dels sentits en la que igualment s’informava exhaustivament de l’elaboració i procedència de cada producte acompanyant a una cuidada presentació. Aquestes situacions ens han de fer adonar que hem de seguir batallant perquè el vi de casa sigui el nostre a tot arreu però que, sobretot, cal vetllar perquè la cultura del vi sigui al centre de la restauració.

Salvar l’onada

divendres, 5/07/2019

Avui ha començat l’#estiuviu i no hi ha res millor que la #piscina municipal per fer passar la #calor practicant la #natació #Gelida #Penedès

Enguany hem tingut una primavera més clàssica del que estàvem acostumats. Els darrers temps passàvem de l’hivern -també sigui dit no gens fred- gairebé directament a l’estiu. Sortosament hem pogut gaudir d’un mes amb temperatures suaus de dia i nits fresques. És per això que trobar-nos amb una onada de calor de cop, només començar l’estiu, genera una percepció més intensa de la ràpida pujada de temperatures. Sobretot és aquest ambient tòrrid, que gairebé es pot mastegar, el que no deixa respirar. Per pal·liar aquests efectes ens llancem ràpidament a buscar la climatització que generen els aparells d’aire condicionat.

Sens dubte aquest fenomen no és nou. És nova la repetició d’aquests episodis tant sovint. El canvi climàtic provocat per la nostra societat actual és el culpable. En aquests dies sentim molt els missatges adreçats a la població de les administracions amb els consells per refrescar-nos i evitar la calor. Al cap i a la fi són advertiments que podríem extreure d’aplicar el seny i la saviesa popular que hem perdut a la vida diària. És aquest exercici de remuntar-nos al que feien els nostres avis quan no existia el fred artificial: tancar les cases després de les primeres hores del matí, donar prioritat la foscor als interiors amb una mica de ventilació perquè marxi l’aire calent, sortir al carrer només a primera hora i al vespre, etc.

El ritme laboral i vacacional dels nostres dies ens fa difícil seguir aquestes normes elementals. Tot i així no s’ha de menysprear la incidència i es pot quantificar. A França ho van fer amb la gran onada de calor del 2003 estimant que aproximadament 15.000 persones van morir pels seus efectes. És quan toca estar més conscienciats i aplicar les mesures excepcionals que siguin possibles per emergències d’aquest tipus. L’obertura gratuïta de piscines municipals és una bona actuació, tot intentant conciliar amb els drets dels abonats, perquè l’economia no ha de ser un obstacle per salvar la situació.

Enoturisme és molt més

divendres, 7/06/2019

Descobrint l’#excavació del #jaciment del Pujol d’en Figueres o del Cocodril amb el #Castell de #Subirats al fons @TSubirats #Arqueologia #Subirats #CapitaldelsVinya #Penedès - 2-6-19

Per la promoció turística és bàsic fer servir els millors atractius per tal de crear rellevància en l’imaginari del turista. Si parlem d’un territori, la utilització de les marques més conegudes és cabdal perquè les localitzacions més desconegues deixin de ser-ho. Un exemple ben present el tenim a l’acció de la Diputació de Barcelona. No només inclou el nom de la capital en el seu eslògan “Barcelona és molt més” sinó que s’emfatitza que tots els recursos turístics a promocionar són a prop d’aquesta ciutat.

Al Penedès ja fa anys que es va triar encertadament l’Enoturisme com a marca promocional. Una activitat turística basada en la característica més comuna a la regió: la vinya. Tanmateix el desenvolupament econòmic, i sobretot urbanístic, fa que diverses zones del Penedès històric costi identificar-les amb el gaudi dels paisatges del vi i del cava. Tot i així cal seguir potenciant aquesta vinculació amb la recerca d’idees imaginatives i accelerar l’obertura dels darrers temps des de l’Alt Penedès cap a la resta de comarques penedesenques.

Però el mateix podem dir de les activitats més diverses que inicialment semblen no tenir un lligam enoturístic. Especialment cal fer incidència en el turisme cultural, amb sensibilitats compartides per molts enoturistes. Per aquest motiu és una molt bona notícia la inversió en excavacions de jaciments arqueològics que en un futur proper poden ser nous reclams de visitants. És el cas de la intervenció al Puig del Cocodril o del Pujol d’en Figueres a Subirats, amb la descoberta d’una fortificació d’època ibèrica en un estat de conservació excepcional, presentada en jornada de portes obertes aquests dies amb gran interès. Amb pressupostos limitats es poden fer moltes coses però hi ha determinades actuacions que només poden ser possibles amb una aposta decidida aportant recursos econòmics i coneixement. Només així tothom podrà veure que el Penedès és Enoturisme i molt més!

Masies de dol

divendres, 3/05/2019

Periscopi Gelidenc 107 - Ramon Rovira - 3-11-18

Si entreu al web gelida.org no us trobareu la típica pàgina de l’Ajuntament ni de cap organització, tot i ser un dels dominis a internet més antics registrats sobre la població. Tindrem a l’abast una completa recerca sobre les masies de Gelida, les actuals i les malauradament desaparegudes. Consultant cada fitxa hi ha la relació de l’arbre genealògic dels hereus de cadascuna des dels seus inicis fins ara, juntament amb fotografies que il·lustren el pas pel temps i permet identificar-les. També hi trobem altres masies de l’entorn de Gelida com Corbera de Llobregat, Castellví de Rosanes, Cervelló i Sant Llorenç d’Hortons. Un recull històric que l’autor va anant completant durant molts anys amb d’altres articles històrics sobre la contrada que havia publicat. Una aportació desinteressada pel coneixement de lliure accés com a resultat de passar moltes hores investigant en tot tipus d’arxius. És per això que quan aquesta setmana em comunicaven l’inesperat decés de Ramon Rovira i Tobella, vaig recordar d’entrada la seva bonhomia i de seguida tota la seva gran tasca com a historiador local.

Recentment l’havia convidat a parlar-ne a Ràdio Gelida per compartir amb tothom com va arribar a ser president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària. Per al Ramon fer la recerca dels nostres avantpassats és fer-los-hi el millor homenatge que hàgim pensat mai. Una passió per aquestes matèries que se li va despertar en jubilar-se de treballar a l’autopista i abans a Cal Boter. Aquí va treballar durant molts anys en el restaurant que va portar la família amb els noms L’Ast i El Cigró d’Or. Així ho demostren les curioses anècdotes que va explicar al pregó de la Festa Major del 2017. Una capacitat de memòria i estima per la història que va traslladar a la col·laboració amb l’Associació d’Amics del Castell de Gelida, des de la junta i elaborant diversos treballs i exposicions que seran sempre recordats. És per això que les masies de Gelida estan de dol i tots els que estimem el coneixement sobre el patrimoni gelidenc i penedesenc també.

Lluïsos

divendres, 5/04/2019

Els @lluisosgelida obren portes! #lluïsosdegelida #elslluïsostornen #Gelida #Penedès

Al nostre país, quan parlem dels Lluïsos com a entitat, sempre venen a la ment barris barcelonins com la Vila de Gràcia o Horta. Aquí van arrelar associacions socioculturals i esportives sense finalitat de lucre fundades al segle XIX. Sense menyspreu d’altres no tant conegudes com la Cobla els Lluïsos de Taradell, la més antiga de Catalunya, o el Grup Atletisme Lluïsos Mataró, amb més de 70 anys d’antiguitat i emblema esportiu del Maresme. Els objectius bàsics sempre han estat l’aprenentatge dels infants i joves en el temps de lleure, així com donar la possibilitat als adults de la realització d’aquelles activitats que serveixin pel seu esbarjo i formació. També tenen en comú el seu origen en el foment de l’educació des d’una concepció catòlica. D’aquí la devoció a Sant Lluís Gonzaga, jesuïta consagrat per l’església com a patró de la joventut i protector dels estudiants.

Si ens centrem a les entitats de Barcelona, notem que per al seu desenvolupament han necessitat consolidar una sèrie d’espais per organitzar les seves activitats, sigui un teatre per a les arts escèniques o un pavelló dedicat al bàsquet. Una trajectòria per la qual van rebre la Creu de Sant Jordi en ser exponents del moviment ateneístic català des de la participació, el voluntariat i el civisme, tot contribuint a la dinamització de les seves comunitats.

Al Penedès també tenim els nostres Lluïsos, a Gelida. Des de l’any 1909 i fins fa unes dècades van tenir el mateix objectiu amb tot tipus d’activitats. Després de caure en l’oblit, la Fundació Gelida Cultura i Patrimoni té el repte d’aconseguir els 122.000 Euros abans d’acabar l’any per adquirir l’edifici a la parròquia. Tal com es va veure a les portes obertes i es preveu al debat participatiu sobre els seus futurs usos, està en qüestió molt més que la rehabilitació d’un espai, sinó com ha de ser el model cultural de les nostres viles al segle XXI. Una iniciativa ben destacada i de moment al marge de l’Ajuntament que mereix tot el suport.

Memòria històrica des de zero

divendres, 1/03/2019

La #caldera de #LasCañadasDelTeide i la #illa de #GranCanària des del #cim del #Teide #Canàries #Canarias

A un recent viatge a les Illes Canàries, anàvem camí del cim del Teide. En passar pel bosc d’eucaliptus i pi canari del Monte de la Esperanza ens expliquen la curiosa història del monument franquista de Las Raíces, que allà mateix es troba. Aquest paratge va ser l’escenari on Franco i els comandaments militars de Tenerife es van reunir per preparar la sublevació del 1936 amb la qual dies després començaria la Guerra Civil. El 1956 es va construir un alt monòlit commemoratiu i el 1964 va ser declarat conjunt històric. Amb l’arribada de la democràcia l’indret va caure en l’oblit i va ser víctima del vandalisme. Com en molts llocs l’opinió pública es debatia entre la restauració per la seva interpretació o la retirada. Així va ser fins al 2015, quan va ser enderrocat pel Cabildo Insular de Tenerife, en considerar el manteniment contrari a la Llei de Memòria Històrica.

En només quinze minuts l’espai va quedar net però la memòria va quedar garantida. Ja aquella infame reunió va ser immortalitzada per una fotografia de tots els presents, en el que va ser la zona zero de l’autoanomenada “Cruzada de Liberación”, i el monument va quedar àmpliament documentat però no conservat per no tenir cap valor artístic. Una solució que trobo molt encertada. Tanmateix, sense anar més lluny, a Santa Cruz de Tenerife encara és en peu una grandiosa font erigida en homenatge a la partida de les Canàries del futur dictador per liderar el “Movimento Nacional”.

Al Penedès, un pas per endavant gràcies a la feina de projectes d’entitats com l’Institut d’Estudis Penedesencs i de les administracions, ens pot semblar que encara són molt enrere. Però, cal reconèixer que un territori amb un clima i una paisatge privilegiats, que no va patir els estralls dels combats -tot i que sí la repressió com arreu de l’estat- aquestes accions es desenvolupen a una velocitat diferent. Cal poder ser-hi a les illes afortunades per comprovar-ho, i això que per poc no vam coincidir amb el carnaval.

Córrer per salut

divendres, 1/02/2019

Sortida de la #cursa solidària Mini10k amb el Capità Vitamines prèvia a la #10kVila @Fondistes #Vilafranca #Penedès #CapitalDelVi #10kVilafranca

Es defineix formalment com la forma de caminar durant la qual en un moment donat tots els peus estan separats del terra, però sens dubte córrer és molt més. Els darrers mesos he contestat moltes vegades a la pregunta sobre si m’havia aprimat molt. La resposta ha estat la mateixa: Sí i per salut. Vaig proposar aprimar-me per tenir el meu pes natural i que la vida sedentària dels darrers anys m’havia fet abandonar. En deu mesos m’he aprimat 40 Kg sense fer cap dieta especial sinó, sempre amb el suport de la família, aplicar el principi de cremar més calories que les ingerides, canviar alguns hàbits alimentaris i fer més esport. Primer vaig començar incrementant les caminades per la muntanya i les vinyes, per ja des de l’estiu córrer pel pla, tant que fins i tot m’he aficionat a participar a curses populars i associar-me a l’A.E. Córrer a Gelida.

Diumenge passat vaig fer per primer cop la 10K de Vilafranca. Porto molt poc en això del “running”, tanmateix he tingut oportunitat d’apuntar-me a unes quantes i informar-me sobre totes les que s’organitzen a Catalunya per tal de planificar-me. Vaig poder confirmar in situ el que ja havia trobat referenciat en blogs i webs especialitzats, que aquesta és una de les millors organitzades, i amb millor ambient de públic. D’entrada la Mini10K, amb una altíssima inscripció i amb el seu caràcter solidari, ja és tota una garantia. Després el recorregut cèntric i la celebració a unes hores que afavoreix a la gent apropar-se i animar els participants són clau de l’èxit. A la vegueria havia corregut prèviament la ReisRace d’Igualada, amb tortell de reis per a tots els corredors, i la prova de 10 Km de la Mitja Marató de Sitges, corrent a tocar del mar. Hem de considerar-nos satisfets que al Penedès hi ha tant bon nivell de curses urbanes. Abans havia fet la Sant Silvestre de Gelida, amb continues pujades i baixades, tal com ha de ser a la vila. La propera etapa de la meva particular ruta penedesenca serà a la Cursa de Sant Valentí de Les Cabanyes.

T’HAS APRIMAT MOLT, NO?