El Penedès sense estrelles Michelin

divendres, 2/12/2016

#Menú Most @mostfestival a Cal Ton #food #mostfestival #Vilafranca #Penedès #Enoturisme #CapitaldelVi #restaurant

La passada setmana es preveia una pluja d’estrelles… Michelin. Els responsables de la reconeguda guia gastronòmica així ho van assegurar abans de la gala celebrada a la masia dels germans Roca. Volien compensar la garreperia de Michelin en concedir la distinció als restaurants del país dins l’edició d’Espanya i Portugal. I així va ser. Barcelona finalment obtenia el primer local triestrellat, el Lasarte de Martín Berasategui, el qual s’unia al Celler de Can Roca i el Sant Pau de Carme Ruscalleda al màxim reconeixement. A més a més 5 nous restaurants catalans eren guardonats amb una estrella, sumant-ne ja 46, i 5 més conserven les dues estrelles. Fent una ullada al mapa de vegueries de Catalunya –el qual esperem ja en els propers dies amb el Penedès representat oficialment– veiem el perquè la presentació es va fer a les comarques de Girona amb una àmplia dispersió geogràfica de guardons. Tot i així és la ciutat de Barcelona la gran capital gastronòmica amb 30 distincions en 23 establiments. A la resta de vegueries, malauradament només n’ha hi una que no té cap estrella Michelin: el Penedès.

N’hi ha restaurants penedesencs reconeguts a la guia, dins la categoria Bib Gourmand, recomanats per la bona relació qualitat-preu. Tanmateix, en el millor moment del reconeixement internacional de la gastronomia catalana, és obligat per al prestigi i impuls del turisme que almenys un restaurant amb aquest guardó faci bandera del talent de la cuina penedesenca. Seria un gran valor per a les marques turístiques amb les quals es promociona el territori, com Enoturisme Penedès, Penedès Marítim o Anoia Terra de Castells, dins les “macro” marques a nivell nacional Costa Barcelona, Costa Daurada i Paisatges Barcelona. Encara és més clara aquesta necessitat si tenim en compte que la famosa guia vermella és una guia de carreteres. El Penedès, travessat per múltiples vies de comunicació, ha de treure profit de la situació. Això implica un esforç dels restaurants que en vulguin aspirar, però també la implicació de tots els agents turístics per facilitar les condicions per aconseguir-ho.

35 anys de somnis

divendres, 4/11/2016

Necessitem commemorar els aniversaris. No és una qüestió de constatar el pas del temps només –que també– sinó una oportunitat per posar en valor fets, entitats i personatges. Hi han números que semblen més rodons de celebrar que d’altres, però en el fons tot depèn dels actes que s’organitzin. Malgrat acumular força història, fer 35 anys no sembla a priori un número que hagi de generar una celebració per ser recordada, però són els que feia enguany Ràdio Gelida. Les 35 hores de programació en directe ininterrompuda emeses el passat estiu, recuperant programes antics de l’emissora municipal degana del Penedès, ja era una gran iniciativa. Ara bé, aquest passat cap de setmana es va superar amb “Ràdio Gelida: L’Espectacle” a càrrec del Grup de Teatre Les Escoles de Gelida. Dissabte es va fer un passi per als col•laboradors de la ràdio actuals i precedents en tots aquests anys. Diumenge es va tornar a representar per al públic en general. Després d’haver renovat darrerament la Llegenda de Sant Jordi i els Pastorets –amb representació al Casal de Vilafranca inclosa– a més a més d’altres experiències teatrals, el saló d’espectacles de la UCG es va omplir preveient un nou èxit d’aquesta companyia de teatre amateur.

Ara bé, especialment els col•laboradors de la ràdio, no esperàvem de quina manera tant sincera quedaria retratat l’esperit d’una emissora realitzada només amb la participació de voluntaris, sempre al peu del carrer i de l’actualitat local, amb programes emblemàtics que han perdurat en el temps, i tot sempre amb el fil conductor del bon humor. Un repte assolit amb èxit en només un mes i mig amb una dedicació que no van deixar de produir rialles i emocions durant les més de dues hores de l’obra. Sens dubte el fet de ser un grup format per pares i mares de les escoles de Gelida no es pas un fet aliè a la representació, sinó que li aporta la sensibilitat necessària per identificar l’esforç i les satisfaccions que els somnis de l’associacionisme generen a casa nostra.

Super Bowl de Castells

divendres, 7/10/2016

@verds #3d9 #castellers #concertllibertat #29j #ara29j

Les previsions ja deien que enguany el Concurs de Castells seria el més mediàtic de tots els celebrats fins ara. Només un exemple, la retransmissió en anglès del canal d’esports extrems Redbull TV, amb un nombrós equip desplegat a la Tarraco Arena Plaça. Un dels vídeos que ha penjat a Facebook, el del 3 de 10 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca, en el moment d’escriure aquest article, supera els 12 milions i mig de visualitzacions, suma 55.000 “m’agrada”, s’ha compartit més de 110.000 cops i s’apropa als 6.000 comentaris. Un fenomen a la xarxa extret d’un resum de dues hores realitzat per la mateixa cadena. Una experiència que va ser tot un esdeveniment mundial gràcies a la gran actuació de la colla xinesa dels Xiquets de Hanghzou, i no parlem del que ha significat per a Vilafranca i el Penedès en guanyar els Xicots el concurs de dissabte.

Com podem aconseguir que aquest ressò esdevingui també a nivell d’espectacle televisiu? No serà per la durada. El programa amb més televidents de la història és la Super Bowl –la final de la NFL, la lliga de Futbol Americà– que pot arribar també a superar les quatre hores d’emissió i fins i tot arribar a les sis, com el concurs de diumenge. Tampoc serà per l’emoció. La possibilitat que a la darrera ronda la Vella de Valls deixés sense la merescuda victòria als Verds només carregant el 3 de 9 sense folre va ser sense dubte el minut d’or de l’audiència. Ara bé, el domini del “showtime” als Estats Units fa que ningú s’aixequi del sofà en tota l’emissió. Malgrat els esforços i innovacions dels darrers anys, encara calen més canvis per aconseguir la fluïdesa necessària per generar un espectacle televisiu en directe que capturi l’atenció en la seva totalitat. Per assolir-ho no cal perdre l’autenticitat ni tampoc demanar més nivell, ja que el del passat cap de setmana va ser el més impressionant de la història. Igual que el Barça és el millor ambaixador de Catalunya arreu del món, el Concurs de Castells pot arribar a ser el millor referent televisiu del nou país que volem.

Independence Day

divendres, 9/09/2016

#estelada #11s2012 #DiadaTV3 #freedomforcatalonia

Als Estats Units la seva festa nacional, la seva Diada, és el 4 de juliol. Aquell dia se celebra la signatura de la Declaració d’Independència respecte l’Imperi Britànic, el 1776. Fa uns anys vaig poder viure aquesta festa de primera mà, a Moraga, una població del nord de Califòrnia que, pels estàndards americans, té moltes similituds amb Gelida. Com un més, vaig participar amb la família dels amics que m’acollien de tota la programació típica per aquell data tant assenyalada. Es començava per tot tipus d’activitats a l’aire lliure, demostracions d’entitats, barbacoa comunitària, etc. per acabar amb un castell de focs d’artifici. A continuació, al vespre, es gaudia d’un festival musical que durava hores mentre es feia un picnic a la gespa amb neveres plenes de cervesa ben freda. Malgrat el que podem veure a la televisió, no hi havia una excessiva proliferació de banderes penjades –i això que la meva estada va ser ja posterior als atemptats de l’11S– que reforcessin el sentiment patriòtic entre els ciutadans.

Com si fos un món paral•lel, a casa nostra es viu de manera molt diferent. Els carrers són plens d’estelades, fins i tot més que senyeres, les quals a força de passar els anys estant perdent la identificació amb el territori a favor de l’ensenya independentista. Una prova ben recent és l’estelada, involuntària o no, que li han posat al personatge animat d’Andreu Buenafuente en la promoció de la nova temporada de Movistar+. Tornant a la Diada, dins les activitats que s’organitzen per als gelidencs hi ha una caminada i un ball, però sobretot una baixada de torxes des del Castell a la Plaça de la Vila i la sortida per participar a la mobilització de l’ANC a Barcelona. En aquesta manifestació multitudinària i festiva, es viurà la Diada de forma reivindicativa però també familiar entre centenars de milers de persones. Sens dubte són situacions força allunyades de viure el dia del teu país. Potser quan Catalunya aconsegueixi la seva independència les celebracions es desenvoluparan de forma similar als Estats Units. Molts catalans esperem gaudir aviat més tranquil•lament la Diada Nacional, de viure simplement el nostre Independence Day.

A continuació teniu fotografies de com es viu el 4 de Juliol, l’Independence Day, a Moraga, CA.

El perill del Mini-market

divendres, 5/08/2016

Carrers de Praga (2)

Aquestes vacances hem passat uns dies a Praga. Com a destinació turística de primer nivell té moltes similituds amb Barcelona, si més no en els conflictes que l’activitat turística pot generar en una gran ciutat. La capital txeca, tot i tenir una població similar a la de la capital catalana, es distribueix en un terme municipal cinc vegades més gran. Malgrat això els atractius més importants estan molt localitzats al casc antic. El Pont de Carles són unes autèntiques rambles, on és difícil gaudir de les estàtues –la majoria còpies, ja que les originals es troben en una sorprenent casamata del Castell de Vysehrad– i els artistes que fan màgic aquest indret. De fet els locals recomanen passejar a trenc d’alba o passada la mitjanit, per tal de tenir la millor experiència. La Plaça de la Ciutat Vella bull amb un frenètic moviment de grups de turistes que només s’aturen per assistir puntualment a l’espectacle del rellotge astronòmic de l’ajuntament i el seu toc horari.

Envoltant aquest barri trobem una corona de carrers a plena dedicació als serveis turístics. En moltes zones els hotels es troben un al costat de l’altre, amb restaurants de tot tipus als baixos. Les botigues tenen un denominador comú. Sota el rètol de Mini-market tenim per tot arreu petits “colmados” amb l’objectiu de satisfer les necessitats més bàsiques del turista, des de treure la gana fins omplir la maleta de souvenirs. Especial atenció té la secció de licors, on més es nota la fama local de grans bevedors. Ara bé, la nostra sorpresa va ser veure que entre l’oferta també inclou adquirir punyals i punys americans. No crec que existeixi un turisme de la violència a Praga amb aquesta necessitat, però és símptoma del que pot arribar a ser la dependència màxima del sector turístic veient aquests espais. Per impedir-ho, la diversificació de la destinació també es practica a Praga, tal com s’intenta cada vegada més a Barcelona, i es potencia l’excursió a turons com el de Petřín, al qual es pot accedir amb un funicular com el de Gelida –aquest en servei, al contrari que el penedesenc, avariat des de fa mesos– i que en els seus inicis curiosament funcionava amb aigua. Aquest sí és el camí, guiar l’interès dels visitants per evitar complaure els tòpics preconcebuts.

A continuació teniu fotografies de diferents instants de la vida als carrers de Praga realitzades durant aquest viatge.

La nit màgica que tothom vol

divendres, 1/07/2016

El #Penedès de #Gelida a #ElVendrell des del Santuari de Foix #TorrellesdeFoix

La setmana passada vam viure una nit especial que se celebra periòdicament. No em refereixo a la nit electoral, que també es podria considerar “màgica” per com els resultats van contradir totes les enquestes prèvies. La nit màgica per definició és la que celebra el solstici d’estiu. Sigui per ser la més curta de l’any, la que inicia el període estival o per l’ambient de festa intrínsec a aquesta data. La nit de Sant Joan es viu arreu dels Països Catalans amb revetlles populars, i també amb tota una sèrie d’elements simbòlics, que poden anar des dels banys a mitjanit fins al poder de les herbes guaridores, passant pel poder purificador del foc. De fet són les fogueres l’element central d’aquesta festa al nostre país… o ho havien estat. Sigui per la normativa de seguretat que obliga a la màxima precaució pel risc d’incendis o fins i tot per la falta d’objectes inservibles per cremar –que possiblement se li troba millor sortida posant-los a la venda a wallapop– aquesta tradició pagana de culte al sol costa més de veure.

Recollida de #laFlama del Canigó a #TorrellesdeFoix cap a #Gelida #Penedès #viulaflama2016

A Gelida fa temps que no hi han fogueres per Sant Joan. Fa uns quants anys que l’Ajuntament va institucionalitzar la celebració de la revetlla popular amb sopar i ball a la Plaça de la Vila, amb la colla infantil dels Diables aportant el referent del foc. Aquest any però hi havia la possibilitat de sumar a la vessant més lúdica de la diada, l’arribada per primer cop de la Flama del Canigó a Gelida. En tenir l’oportunitat de recollir-la al Santuari de Foix per portar-la a la vila travessant tot el Penedès –vaig aprofitar per fer-ne una singular retransmissió en directe del trajecte per periscope– vaig constatar de primera mà el respecte que aquest símbol de la cultura catalana mereix per a tots els pobles del Penedès que hi participen. Fins i tot fan una rebuda institucional a la sala de plens de la casa de la vila. El cas de Gelida ha estat del tot diferent. L’equip de govern ha ignorat aquest acte, fins al punt d’obstaculitzar la comunicació de l’ANC, organitzadora de la rebuda de la flama, amb la resta d’entitats convidades a participar. Malgrat tot va ser un èxit, despertant tot tipus de sensacions materialitzades amb el desig de tothom de fotografiar-se amb la Flama del Canigó. Esperem que l’any vinent aquests sentiments tinguin recompensa amb una celebració unificada de la revetlla de Sant Joan amb foguera inclosa.

Arribada de #LaFlama del Canigó a #Gelida #Penedès @omniumpenedes #viulaflama2016

A continuació teniu el vídeo del periscope travessant el Penedès portant La Flama del Canigó de Torrelles de Foix a Gelida i el de la lectura del manifest.

El Risk de la Vegueria

divendres, 3/06/2016

Exposició de la ponència

El Penedès és un dels territoris que tenen més que merescut ser una vegueria. Són múltiples les raons que ho argumenten i que la Plataforma per la Vegueria Pròpia ha fet difusió abastament durant més de 10 anys al carrer, als ajuntaments i al Parlament. Tot i així la principal singularitat és justament aquest fet, un moviment ciutadà que ha articulat la demanda d’una divisió territorial pròpia com cap altra regió catalana. Malgrat això ara mateix no existeix una vegueria penedesenca però sí un Àmbit del Penedès. Tanmateix, si difícil és fer que les futures vegueries siguin conegudes per tothom encara és més complicat fer entendre la funció dels àmbits a la majoria de la gent. El context tampoc ajuda. En un moment on els grisos en política són clarament a la baixa –l’encaix federalista no té res a fer contra l’independentisme o l’unionisme– l’aposta per la nova divisió territorial de la Generalitat de Catalunya per a l’organització dels seus serveis no genera passions… excepte al Penedès.

Cada cop que arriben eleccions –i darrerament hem tingut diverses ocasions per comprovar-ho– se succeeixen les proclames de pràcticament tots els partits afirmant que volen la Vegueria pel Penedès i que seria un fet al Parlament en poc temps. Passa el període electoral i per una qüestió o un altra no es materialitza aquesta promesa, quedant aparcada fins a la propera oportunitat. La Vegueria del Penedès s’ha convertit en un element més de l’estratègia política. Com si formés part del tauler del Risk, l’inoblidable joc de taula de conquesta de territoris, s’alterna l’interès amb la indiferència per als jugadors segons la situació. Però el veritable risc era que aquest moviment de cartes repetitiu acabés per avorrir el públic. Un risc que sembla superat per l’entrada al registre del Parlament de la modificació de la llei de vegueries del 2010 per incloure-hi la del Penedès amb un amplíssim recolzament que té garantida la seva aprovació. Igualment el compromís del Vicepresident del Govern Oriol Junqueras, compartit amb el president Puigdemont, per nomenar el Delegat de la Generalitat al Penedès és determinant. És doncs de justícia felicitar la tenacitat i paciència dels representants de la plataforma per assolir aquest èxit per a la causa penedesenca. Esperem poder cridar ens pocs mesos: Visca la Vegueria Penedès!

És el 2016 l’Any de la Gastronomia i l’Enoturisme?

divendres, 13/05/2016

Informació per a turistes @BarcelonaTurism #BCN #Barcelona

L’any passat Catalunya va rebre oficialment el títol de Regió Europea de la Gastronomia, una acreditació més que merescuda. Arrel d’aquest reconeixement l’Agència Catalana de Turisme va declarar el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme amb l’objectiu de centrar els esforços promocionals turístics en accions lligades a les experiències de turisme gastronòmic i d’enoturisme. La celebració dels anys temàtics permet posar de relleu totes aquelles activitats que ja se celebraven o que són de nova creació, i que sota aquest marc potencien la seva difusió.

Arribats a aquest punt, es pot considerar que tant el turisme gastronòmic com l’enoturisme han rebut un impuls determinant en el que portem d’any? Gràcies a la bona feina de molts agents turístics aquests dos segments s’han anat consolidant amb una oferta atractiva al llarg dels darrers anys. Tot i així costa de veure la diferència en termes de promoció turística entre l’any passat i el present. L’ACT ha dedicat dos milions d’euros de pressupost, el més elevat en un any temàtic. És una quantitat important però segurament insuficient pels objectius que s’haurien d’obtenir. Per fer-nos una idea aquest és un pressupost similar al que disposa l’Agència de Promoció Turisme de Sitges. Certament la conjuntura econòmica i política de l’administració no ajuda a dedicar-ne més recursos.

D’altra banda també cal veure si els primers interessats, els generadors de producte turístic aprofiten aquesta oportunitat. Un senzill estudi de marketing es pot fer a l’oficina de turisme de Barcelona a la Plaça Catalunya sobre la seva presència diària en el turista arribat a la capital. No hi ha cap referència a l’any temàtic i els fulletons a disposició no hi ha novetats remarcables en aquest aspecte. Podem trobar informació tant diversa com de la marca “Barcelona Pirineus”, d’una visita conjunta al Museu de Marilyn Monroe i el Monestir de Sant Cugat i d’un taller per crear mosaics i trencadís com Gaudí, però en el capítol de l’enoturisme només és present la coneguda oferta de Torres i el circuit “Wine and Cava” a Montserrat amb el celler Oller del Mas. En gastronomia, a banda de sopar a les fosques o en llocs singulars, només destaca a nivell de territori la visita a la fàbrica de xocolata de Simon Coll. Esperem que en el que resta de l’any augmenti la rellevància que un esdeveniment com aquest hauria de tenir.

Setmana Santa i Periscope

divendres, 1/04/2016

#Gelida al capvespre des del #Castell @castellgelida #Penedès

Des del 2009 col•laboro amb el Cos de Portants del Sant Crist de Gelida per tal de mantenir la tradició de la processó del Divendres Sant recuperada fa 10 anys. Per aquesta Setmana Santa vaig anar com sempre als assaigs previs fins que em vaig assabentar que el Bisbat de Sant Feliu havia reclamat la titularitat de la propietat de l’església i el cementiri del Castell de Gelida. Fins ara tothom tenia entès que era propietat municipal ja que tot el recinte del Castell el va comprar l’Ajuntament de Gelida l’any 1968. A més a més la seva recuperació, especialment de l’edifici de l’església, el qual és el que té més valor patrimonial, es va fer amb ajudes públiques i amb la dedicació dels Amics del Castell de Gelida durant els 50 anys de l’associació. Com que el Cadastre li ha reconegut la titularitat al Bisbat, a l’espera de les accions que espero faci l’Ajuntament, he decidit de no seguir col•laborant activament amb l’Església tal com representava fer de portant, fins que no es resolgui definitivament la situació. No es pot permetre que perdem la propietat d’un espai patrimonial tant rellevant que merescudament pertany a tots els gelidencs.

Com que considerava que el tema era molt important perquè ho coneguessin tots els veïns de Gelida ho vaig preguntar al Ple de l’Ajuntament del 15 de març. L’Alcalde va dir que quan ho considerés convenient ho farien públic… I aquest és el gran problema, la falta de comunicació del consistori, si no és per posar-se medalles, ignorant qualsevol debat i participació. Per superar aquesta idea abans de començar el Ple vaig dir a la resta de regidors que provaria de retransmetre’l amb Periscope des del meu mòbil. Encara que a la cartellera municipal diu que es retransmeten els plens per la televisió per cable ja fa uns anys que Gelida TV no ho fa. Vaig avisar per una qüestió de cortesia, no és necessari ja que els plens són públics –els retransmet Ràdio Gelida– i vaig pensar que amb una aplicació de moda com aquesta ajudaríem a crear-ne més interès. Doncs bé, el voler ser transparent i comentar-ho prèviament va servir per criticar des del govern el perquè no s’havia comentat i acordat abans… Per no crear conflictes vaig tancar la l’aplicació i ho deixarem pel proper Ple, però això deixa veure que seguim sense anar pel bon camí per apropar la política a la gent.

Agafar l’últim funi

divendres, 4/03/2016

Inauguració del Centre d'Interpretació del #Funicular de #Gelida pel President de @FGC @enric_tico

La diferència entre els països, les ciutats i els pobles la fa la seva gent i la capacitat per assolir les seves visions. Visionari no és només tenir bones idees, sinó també ser capaç de posar-les a la pràctica, empresa encara més difícil quan es tracta d’un projecte adreçat al bé comú. Des del 1924, el Funicular de Gelida ajuda a salvar el desnivell que hi ha entre l’estació del ferrocarril i el centre de la vila. Va néixer per subscripció popular, com immillorable exemple d’interclassisme, donant servei als estiuejants que arribaven en tren i als treballadors dels molins paperers del riu Anoia. Malgrat que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va salvar el servei el 1982, quan semblava que l’ús de l’automòbil l’havia de tancar, no ha estat mai dins l’imaginari del patrimoni del transport públic català. La filera de xipresos que amaga l’estació inferior dels ulls dels usuaris de RENFE és tota una mostra d’aquesta visió localista.

El passat 21 de febrer es va inaugurar el centre d’interpretació del Funi a sobre de l’estació superior, però si mirem l’hemeroteca ja es va inaugurar el 2011 –any electoral– després de dos anys de periòdics anuncis per part de l’Ajuntament. Fins ara no s’ha omplert amb una exposició sobre la seva història. Hagués estat una bona oportunitat per crear un espai que impulsés el coneixement de tots els funiculars de Catalunya, tots responsabilitat de FGC, però no ha estat així. De fet a hores d’ara enlloc de Gelida veureu informació sobre el nou centre, ni tant sols a les cartelleres de les estacions ni als mateixos vagons. Només a la porta del local hi ha un trist cartell amb el nom que ni tant sols indica els horaris d’obertura, per cert 8 hores setmanals totes al cap de setmana. Ja no parlem als mitjans de comunicació o a la xarxa.

Sens dubte el Funi té l’estima de tothom, és una de les principals senyes d’identitat de Gelida, i aquest interès general hauria d’estar liderat per la seva màxima institució: l’Ajuntament. Fa força anys es va aprovar la creació d’una comissió formada per tots els grups polítics per defensar conjuntament tot allò que tingués a veure amb el futur del Funicular de Gelida, però no ha estat mai convocada per l’Alcalde. Una situació que també es pot resumir amb l’estat de la maqueta del funicular de Jaume Casanovas, pendent de reparar des de fa temps. No es pot deixar passar més l’oportunitat d’agafar l’últim tren de la promoció turística de debò, tal com es mereix aquest patrimoni únic penedesenc.