Quina Festa Major volem?

divendres, 4/09/2015

Al #concert de #gralla d'@elsvinardells maridat amb #vins @CanPascual #FMGelida2015 #Gelida #Penedès

En només una setmana, la darrera de l’agost, vam poder anar a cinc festes majors properes. A casa no volíem batre cap rècord. Va ser un exercici de turisme de proximitat facilitat per trobar-nos en un dels períodes amb més celebracions populars de l’any. Aquest periple ens va permetre valorar els diferents models festius que podem trobar i com es relacionen amb el perfil i la mida de la població. La setmana començava amb els darrers dies de la Festa Major de Gelida. Tot i ser festius locals, les activitats se centraven al vespre. Les estadístiques diuen que la majoria de gelidencs treballen fora del municipi de manera que per fomentar la participació s’intenta conciliar els horaris. En aquest dos dies hi havien quatre concerts, dels quals dos d’ells se solapaven amb dues activitats participatives com la Funimetrada, la cursa contra el Funicular, i l’audició de sardanes. Amb poc més de 7.000 habitants, som al llindar de la conveniència o no de fer coincidir actes, un fet que genera sempre debat així com la tendència de prioritzar activitats lúdiques sobre les participatives.

Decoració #FestaMajor @FMSants #FMSants #Sants #BCN #Barcelona

Una bona manera d’invertir aquesta inèrcia és preparar la festa major durant tot l’any. És el que vam percebre a continuació a la Festa Major de Sants, amb els carrers decorats amb molta imaginació i pocs diners. A Barcelona la prioritat és tornar l’espai urbà als veïns, encara més en un barri amb carrers estrets i que a les festes volen tornar a ser poble més que mai. És una clara reivindicació que aquest espai comú pot ser el que decideixin els seus veïns tot aconseguint una treva de la tirania del trànsit rodat. La imatge final pot ser més o menys lluïda però només el fet de poder plantar taules i cadires és una victòria.

Al #teatre de #FestaMajor a Sant Joan Samora amb la darrera obra de @volrasteatre #SantLlorenç #Hortons #Penedès

Als pobles de debò, la prioritat són unes altres. A Sant Joan Samora, petit nucli de Sant Llorenç d’Hortons de només 259 habitants, el més important és portar una obra de teatre de qualitat. L’any passat va ser el televisiu Quim Masferrer i aquest any ha estat la darrera obra del grup Vol-Ras, que es retira després de 35 anys als escenaris. Sens dubte un nivell d’espectacle molt per sobre als representats a les festes majors de poblacions veïnes de dins i fora del Penedès.

'Uns dies a casa l'àvia' de la companyia de #teatre Pa amb Oli i Sal del Carrer Montjuïc #Gelida #Penedès

També vam tenir teatre, en aquest cas infantil i fet pels mateixos veïns, a la festa del carrer Montjuïc de Gelida. La setmana la vam acabar amb la Festa Major de Vilafranca, sens dubte el màxim exponent de participació vinculada a la tradició popular. D’acord a les seves possibilitats cada poble ha de triar el seu model de Festa Major, on el principal valor ha de ser la participació, des de la definició fins a la realització. Si aquesta premissa es confirma, sigui quin sigui el programa, l’èxit està assegurat.

#Falcons volant @FalconsVFP #fmvila #stfèlix #vineaferhistòria #Vilafranca #Penedès

El Dia del Turista

divendres, 7/08/2015

“Un matrimonio mejicano, dos italianos, otro español, uno de Finlandia y dos señoritas han sido elegidos para representar a los turistas que visitan España”. D’aquesta manera, tot agraint la presència omnipresent del “Sol de España” inicia un No-do de fa justament cinquanta anys la celebració del “Día del Turista en Barcelona”. El reportatge dona inici a l’esdeveniment amb una aglomeració de gent en una degustació gratuïta de vi amb cartells en anglès, francès, alemany i italià destacant que era “Vino Español” –qui sap si era Penedès– a un centre comercial no anomenat però on es reconeix clarament El Corte Inglés. Seguidament es veu com els nostres convidats fan servir les modernes escales mecàniques per anar de compres. La secció de souvenirs és gairebé monotemàtica amb records en forma d’estatuetes de sevillanes i toreros. Tanmateix es veuen cartells amb la figura de la Sagrada Família com a icona del turisme de la “ciudad condal”.

“En las ramblas reciben flores que después refrescan en la fuente de Canaletas”, narra la veu en off en un espai tant atapeït com ara però amb un perfil de vianants molt més local. A continuació saltem al Poble Espanyol de Montjuïc. És de nit i figura que venen d’una recepció que l’Ajuntament ha ofert a tant il•lustres hostes. El recorregut que s’aprecia no es diferència gens del que es pot fer actualment a excepció que entren dins d’una botiga d’instruments musicals tradicionals on es pot veure uns ninos mecànics que ballen el chotis amb un “organillo”. Una representació dels pobles d’Espanya al recinte que actualment només té presència en l’arquitectura dels seus edificis. Després del sopar admirant la lluminositat de la Font Màgica de Montjuïc són obsequiats amb l’espectacle artístic més representatiu del moment, una festa folklòrica per no dir directament un “tablao flamenco”.

Les escenes són del 1965 però amb mínimes diferències podríem trobar semblances amb els principals referents turístics que des de l’administració s’han impulsat durant els darrers cinquanta anys fins a l’actualitat. Fins i tot no només sota la fórmula de particular homenatge al turista, encara molt freqüent a poblacions de costa, sinó també amb la realització de viatges de familiarització a premsa i bloguers, més coneguts com presstrips i blogtrips. Unes eines indispensables per la difusió però que hauria de donar pas a la potenciació d’un model de promoció turística que donés prioritat al turisme col•laboratiu de tots els agents, on precisament el turista amb la seva activitat a la xarxa amb ressenyes, fotografies i vídeos hauria de ser el centre de la informació.

La fam de les xifres

divendres, 3/07/2015

Obrint el #Vijazz

A la Xina de la fi dels anys 50 i principis dels 60 del segle XX es van implantar una sèrie de mesures econòmiques, socials i polítiques per tal d’aprofitar l’enorme capital humà del país per a la industrialització. Aquest pla de desenvolupament va ser impulsat directament per Mao, anomenant-lo com el Gran Salt Endavant. La idea era la de col•lectivitzar i crear comunes com unitats econòmiques autosuficients, que incorporaven la indústria al costat de projectes d’infraestructures. Desenes de milions de persones van ser mobilitzades per crear aproximadament 25.000 comunes, amb al voltant de 5.000 famílies en cadascuna d’elles.

Durant un temps va semblar que el gran salt funcionava. El 1958 les collites van ser enormes però l’any següent va ser desastrós per a l’agricultura a causa del mal temps i de la diversificació del treball a les granges. Els dirigents estaven obsessionats a complir les previsions de líders del partit, lliurant quantitats de cereals que van disminuir les reserves destinades a la població de les comunes. Tanmateix els requisits del govern no van disminuir, de manera que els camperols, sense menjar, van començar a morir de fam. Segons la majoria de les estimacions aquestes mesures van provocar la mort d’entre 20 i 45 milions de persones.

La docilitat de la pagesia xinesa, el culte a la personalitat en la figura de Mao i la confiança que el poble sentia cap a ell, va portar a al col•lectiu a un treball ininterromput sense dissidències. Però la raó principal que no fructifiqués va ser la generació d’una competició de les autoritats locals per informar de com s’estaven complint les ordres, amb una comunicació d’assoliment d’objectius massa optimista, o simplement falsa. Una guerra de xifres irreals que, amb l’obligació de millorar resultats any rere any, en comptes de fer avançar el territori el feia retardar en el seu desenvolupament.

Ara comencem el juliol, el mes ideal per als festivals d’estiu a Catalunya per la seva baixa pluviometria. Tornarem a veure notícies d’assoliment de rècords de taquilla, tant en quantitats totals com de percentatge. Una pràctica que s’allarga fins acabar la temporada. El Penedès no és cap excepció, tot al contrari ja que és un dels territoris on s’estan consolidant més esdeveniments d’aquest tipus, vinculats a l’Enoturisme. Les xifres d’espectadors no haurien de ser l’únic barem per avaluar l’èxit d’aquestes iniciatives i sí en canvi la seva transversalitat social amb l’impacte econòmic generat.

Coworking entre vinyes

divendres, 5/06/2015

Un bany entre vinyes @mastinell #enoturisme #Penedès #CapitaldelVi

Barcelona comença a estar considerada dins les destinacions favorites a nivell mundial per acollir departaments de recerca i investigació de multinacionals. El clima, la gastronomia o la cultura són atractius turístics que no passen desapercebuts per a la captació de talent. Un valor afegit a considerar pels més ben preparats i que fan servir amb astúcia els “caçadors” de recursos humans. De fet aquest interès és important per a qualsevol treballador en qualsevol àmbit. No han estat pocs els futbolistes estrangers que han manifestat haver preferit fitxar pel Barça, davant d’ofertes superiors de clubs del centre i nord d’Europa, per tal de gaudir de l’entorn més agradable que poden trobar a Catalunya per a ells i les seves famílies. Així mateix, tant treballadors com empreses establertes, busquen que aquests valors no s’alterin i si és possible en millorin. És possible gràcies a uns sous alts que repercuteix en una despesa superior cap a tota la infraestructura turística compartida amb els residents, com pot ser la restauració, la indústria de l’entreteniment o els esdeveniments culturals. Un benefici compartit que genera ocupació.

Al Penedès tenim una nova oportunitat d’aprofitar la proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Totes les motivacions amb les quals venem l’Enoturisme serveixen per la implantació d’empreses i treballadors digitals. La flexibilitat d’horaris i serveis, juntament amb la producció descentralitzada que permet la xarxa està transformant els hàbits de vida. Tenim bones infraestructures de comunicacions, que tot i així, com és el cas de Rodalies, poden millorar. La connectivitat també és bàsica. Si aconseguim accelerar el desplegament de la fibra òptica, no només als nuclis urbans sinó també als polígons industrials, podem tenir la partida guanyada. Però encara més si aconseguim fer que el nostre recurs més preuat, el paisatge vitivinícola típic del Penedès, sigui revaloritzat. Ara que cada vegada apareixen experiències enoturístiques més actives i innovadores, com dormir en una barraca de vinya, només necessitem que la connexió a internet arribi a tot el territori per tal d’accedir en temps real a l’exercici professional a escala planetària. Hem de potenciar espais compartits o de coworking alternatius: a cellers i caves, als pobles, a la vinya… La generació de riquesa i la competitivitat en la societat en xarxa ja no depèn de la ubicació de l’oficina sinó en la capacitat de gestionar la informació i el coneixement.

Oberturacionitis

divendres, 8/05/2015

L'arbre de les eleccions #gelida22m

Fa temps que els mitjans de comunicació es troben envaïts pels eufemismes, principalment de caire polític. La “desacceleració” per evitar la crisi econòmica de Zapatero va ser segurament la iniciadora d’aquesta pràctica, continuada amb notable activitat pel govern del PP. La recessió posterior era nomenada com “un creixement negatiu”. Una de les més recordades és la “mobilitat exterior”, per no reconèixer la sortida dels joves a la recerca d’una feina d’acord a les seves possibilitats, i no ser víctimes de la “flexibilització del mercat laboral” que comporta abaratir l’acomiadament.

Pel rescat de l’Estat espanyol hi va haver diverses modalitats: “Línia de crèdit”, “préstec en condicions extremadament favorables” o “suport financer”. Pels desnonaments tenim els “procediments d’execució hipotecària” i pels bancs dolents els “vehicles de liquidació a llarg termini”. Les “mesures excepcionals per incentivar la tributació de rendes no declarades” servia per amagar l’amnistia fiscal i les “reformes estructurals necessàries” endolcien les retallades en educació i sanitat. Ni tant sols el rescat de bancs, caixes d’estalvi o autopistes ha significat una nacionalització sinó una “participació” on l’Estat té “titularitat indirecta”.

Amb les eleccions municipals a la vista, s’ha instal•lat un eufemisme estrella que substitueix les inauguracions, les quals ara són “obertures” o “visites de treball”. Tot i així, aquest canvi d’expressió és més que un tecnicisme comunicatiu. Aquí l’objectiu és evitar l’aplicació de la llei electoral que prohibeix les campanyes o propaganda dels ajuntaments amb actes d’aquest tipus. Sembla que no ha estat suficient que en el darrer any s’hagin accelerat tot tipus d’actuacions aturades o l’inici i finalització d’obres ben visibles. Han considerat que ni els dos mesos d’aquest període s’ha de deixar escapar l’oportunitat de disposar d’uns recursos econòmics per fer publicitat i refrescar contínuament la memòria dels electors. La ciutadania “necessita ser informada” o l’ajuntament “no s’atura per les eleccions” són els pretextos per aquestes accions. A Gelida tinc l’experiència de com s’obre un parc d’skate a dies de començar la campanya. Fa justament quatre anys vaig escriure un article contra aquestes inauguracions que ara encara són més properes a la comtessa electoral. Tant de bo en el proper mandat aconseguim eradicar aquesta mutació de la oberturacionitis.

Innovació col•laborativa

dijous, 2/04/2015

Innovació vertical #VilanovadelCamí #Anoia

La innovació ens un concepte de vegades ambigu en la seva definició. Formalment consisteix en introduir novetats, mitjançant petits canvis o canvis radicals, que permeten obtenir millors productes o serveis. No hi ha dubtes però que és considerada bàsica en el progrés econòmic i en la gestió empresarial de la societat, encara més si es desenvolupa de forma col•laborativa. És més fàcil poder reconèixer la innovació pels seus resultats, ho podem veure amb tres exemples de passat, present i futur al Penedès.

Fa més d’un segle el grup de propietaris rurals de Sant Sadurní d’Anoia anomenats “Set Savis de Grècia” es reunien per dirigir la lluita contra la fil•loxera, quan a finals del segle XIX aquesta plaga va arribar a la regió després d’arruïnar la viticultura de territoris com la veïna França. Les tertúlies dominicals d’aquest grup de patricis sadurninencs que es feien a Can Guineu permetien la participació d’altres personatges de l’època i fins i tot forasters i estrangers de manera esporàdica. La idea d’aturar el tractament insecticida i plantar noves vinyes de procedència americana van configurar el Penedès actual i van portar prosperitat a la capital del cava.

En aquest any que se celebra el 150è aniversari del ferrocarril de Martorell a Tarragona, si heu passat darrerament per davant de l’estació de tren de Vilafranca, podeu trobar-vos que si bé la cafeteria continua sense servei, l’espai del bar ha tornat a obrir després de molts anys tancat. Per cert, un indret únic entre les estacions de rodalies que conserva la decoració i la típica rajola hidràulica al terra de quan va ser creat amb l’edifici l’any 1911. Ara bé, el servei actual és el de cicloturisme. En Paddy Mannion, només amb el soroll d’una piulada al twitter, va obrir el passat 17 de març un centre de benvinguda als visitants per recórrer les vinyes i els cellers en bicicleta. Amb força anys d’experiència en l’activitat ha aconseguit la col•laboració de RENFE –moltes vegades complicada d’obtenir– per oferir un immillorable equipament ampliant al Penedès el turisme respectuós amb el medi ambient, a l’igual que altres emprenedors com Burricleta i Vicicling.

Durant les passades setmanes he participat del programa InnovaPime al Penedès per al foment de la innovació a través de l’Emprenedoria Col•laborativa dins l’estratègia RIS3CAT. Els diversos agents presents a les reunions teníem l’encàrrec de generar idees de projectes cooperatius. De les diverses converses vaig proposar un punt d’accés a les vinyes que mitjançant wifi, alimentat per energia solar i integrat als pals de senyalització dels camins per evitar l’impacte paisatgístic, donés resposta a la falta de cobertura rural. Així ajudés la promoció de l’enoturisme mitjançant les xarxes socials, facilitant els turistes que ens visiten que comparteixin in situ fotografies i comentaris. Només l’aplicació futura i els resultats obtinguts permetrà considerar aquesta idea com a innovació.

Turisme de Fires i Congressos

divendres, 6/03/2015

#turisme #enoturisme #Penedès @enopenedes @vilafrancatur @tsubirats @tsantsadurni @siturismecat @fira_barcelona

En José Antonio Donaire, director del centre de recerca especialitzat en turisme l’INSETUR, ens ofereix al seu blog “De bat a bat” interessants reflexions molt ben documentades sobre aquest món. El passat gener feia una entrada que amb el títol “Com aprofitar la teva presència a Fitur?” compartia la clau per donar el màxim rendiment a una acció en aquesta fira internacional que se celebra des de 1981 a Madrid i és considerada la més important d’Espanya en l’àmbit turístic. La resposta a la pregunta només tenia dues paraules: “No anant-hi”. Com pot ser això si després vèiem aquells dies, a la premsa nacional i local, nombroses fotografies d’autoritats mostrant la seva aposta per mostrar el millor dels seus municipis i regions a l’esdeveniment? Encara pot generar més confusió veient l’èxit d’una altra fira com el Mobile World Congress, que aquests dies és tot un èxit d’assistents i generació d’ingressos per Barcelona.

Doncs cal entendre aquest plantejament en el necessari canvi que ha de fer la promoció turística a favor de la difusió on-line per internet i per la resta de mitjans de comunicació. Una acció que no es pot concentrar en uns dies a l’any sinó que s’ha de desenvolupar minut a minut adaptant-se al client i a l’entorn. Les fires de turisme fa anys que s’han convertit en un macro dispensador de folletons en paper. Un canal que encara que inevitable, progressivament s’ha mostrat com el menys rendible dels impactes promocionals. En el sector és ben coneguda aquesta situació. Per exemple aquest any el Saló de Turisme de Catalunya canvia el seu nom pel de B-Travel, amb l’objectiu també de renovar el seu enfocament cap a la personalització i incrementant les jornades professionals. De fet, en un món interconnectat, el principal al•licient de les fires i congressos és el contacte presencial, si més no un cop a l’any, entre persones que han estat treballant a distància. Aquesta és la característica de les fires i congressos amb més èxit, entre ells el MWC.

Així doncs en un moment de transició, les directrius també depenen molt de la idiosincràsia dels seus responsables en quantificar l’aposta per un o altre canal de difusió turística. En aquest sentit, algú podria dir que no tothom es connecta a internet i tindria raó. Segons l’estudi ‘Digital Economy and Society Index’, elaborat per la Comissió Europea, només un 58% dels espanyols entre 16 a 74 anys posseeix les competències digitals bàsiques, un percentatge que augmenta cada any. Però el nostre perfil de turista objectiu és dins d’aquest grup o és el que respondrà millor a la difusió off-line? I en el cas del Penedès, on l’Enoturisme és al centre de l’oferta, tenim clar com podem arribar millor al turista que ens interessa?

La gèlida oportunitat mediàtica

dimarts , 10/02/2015

El cim del Montcau entre la neu i la boira #Gelida #Penedès #nevada4F

El Temps de TV3 del dimecres obria amb imatges de la nevada des de Gelida. El meteoròleg Dani Ramírez en justificava fer el programa des d’aquest punt pel nom de la població, segons ell en l’acqua gelida amb la qual la van denominar els romans en els seus orígens i en un indret “alt” com és l’Alt Penedès. Una mica amb pinces però li venia molt bé per il•lustrar l’episodi de nevades que havia patit aquell dia bona part de Catalunya, i especialment el Penedès. Certament Gelida havia estat un dels llocs on més hi havia nevat. Entrar al facebook feia fredor de la quantitat d’imatges que anàvem publicant conforme s’acumulava la neu a la muntanya, les vinyes, i els carrers. El lloc triat encaixava perfectament. Aquest plantejament també el devien tenir en ment quan fa quinze dies el programa Divendres de TV3 es va realitzar amb connexions en directe des de Gelida durant la setmana. Devien pensar que no hi havia localització més indicada per la setmana dels barbuts, considerada la més freda de l’any.

Tot i així, l’oportunitat que té una vila com Gelida de protagonitzar les tardes de les llars catalanes oferint el millor de sí mateixa per potenciar el turisme és impagable. Tanmateix, a excepció d’algun visitant encuriosit pel Funicular, tal com el revisor del Funi va confirmar que havia notat cert augment de passatge, no es va veure una munió de turistes pel poble el següent cap de setmana a l’emissió del programa, tal com acostuma a passar en altres poblacions com a conseqüència immediata. Tampoc hi havia cap fira o esdeveniment previst com a reclam posterior. De fet moltes vegades es fa coincidir amb festes majors i locals en dates properes. En aquests casos algú, sigui l’Ajuntament o els organitzadors, ho lliguen amb la televisió per tenir més impacte en aquelles dates. No era el cas de Gelida. Aquí va ser una veïna que va enviar una carta demanant que li faria il•lusió que vinguessin a fer el programa. Així es previsible que el resultat no serà òptim.

A banda que l’efecte turístic del cap de setmana no es va produir, tampoc va agradar als mateixos gelidencs. Els de la tele no devien trobar prou interessants per un programa de televisió els atractius locals i van omplir la setmana des de Gelida amb referents penedesencs com el gall i l’ànec mut del Penedès o l’enoturisme. Aquí és quan les relacions públiques es fa més necessària en el món de la promoció turística. Calia que un responsable de l’Ajuntament o designat per aquest estigués a sobre dels responsables del programa per tal d’assegurar treure el màxim rendiment de l’oportunitat. No semblava ser la situació quan van preferir dedicar el temps a parlar dels ous d’aviram en comptes de l’Escudella de Santa Llúcia de Gelida. Val a dir que no sempre els referents propis que creiem més destacats són els mateixos pels quals ens aprecien externament. Potser ha arribat el moment d’explotar turísticament tot l’any aquesta imatge de capital del fred català, sobretot per gaudir d’un estiu gèlid i refrescant.

Sense Seu UOC

dilluns, 5/01/2015

Recollint el títol de la @UOCuniversitat

Hem acabat l’any amb una notícia gens esperançadora per als que creuen que ha acabat la crisi i que hem aprés que l’educació ha de ser prioritària. El 19 de desembre va tancar la seu que la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) tenia a Vilanova i la Geltrú. També és simptomàtic que marxi de l’edifici municipal Neàpolis, concebut per a fomentar la Societat del Coneixement i la Informació, però que per diverses raons no aconsegueix assolir aquest objectiu principal tot i ser davant per davant de l’emblemàtica UPC de Vilanova. Segons la direcció de la UOC el tancament de la seu es produeix en el marc d’una “reflexió global al voltant de l’optimització dels recursos per poder ser més eficients”. D’aquesta manera, aposten per la concentració dels recursos “sempre que això permeti garantir la qualitat en la prestació dels serveis”. Una concentració de recursos que passa per eliminar la seu vilanovina, que obria tots els dies feiners al matí i també les tardes de dilluns i dijous, oferint als estudiants universitaris on-line informació i assessorament, gestió acadèmica, ordinadors amb connexió a internet, wi-fi, sala d’estudi i de reunió i recollida i retorn de llibres en préstec.

Aquesta situació sembla un déjà vu del tancament fa tres anys de la seu de la UOC a Vilafranca del Penedès. Els arguments van ser pràcticament els mateixos tot i que en aquell cas va succeir per convertir-se en un punt UOC –amb serveis molt més reduïts– circumstància que de moment no ha passat a la capital del Garraf. Com a mínim s’ha d’agrair que el personal no sigui acomiadat sinó que s’haurà de traslladar al nou lloc de treball a l’edifici Media-TIC de Barcelona. Certament les característiques d’una universitat virtual farien pensar que aquests equipaments no són prioritaris, de fet en el meu cas només l’he fet servir per recollir títols i documentació oficial, però la funció més important és la vinculació en el territori aportant valor afegit a un model virtual d’èxit. Fins a l’extinció de la seu de Vilafranca vaig formar part de la Comissió del Centre de Suport. La finalitat era involucrar tant estudiants com entorn empresarial en l’acció de la universitat, però a banda de realitzar diversos seminaris poques coses més vam aconseguir. No va ser pas per falta d’iniciatives sinó més aviat perquè des de la UOC mai es va creure en fomentar la participació. Sigui com sigui, ara la vegueria Penedès es quedarà orfe d’una seu UOC. Una pèrdua de rellevància respecte a altres comarques que sí les mantenen. El problema rau en que no som capaços d’atraure l’interès del món universitari? I si aprofitéssim els esforços de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya de Vilafranca per obrir-nos a uns estudis universitaris amb campus virtual i amb el paraigua de la UOC? Seria una bona manera de trencar motllos i innovar en turisme. És el meu desig pel 2015.

Clàssic Penedès i Enoturisme

dilluns, 8/12/2014

Raïm de Xarel•lo retratat abans de la Fil•loxera #Vilafranca #Penedès #CapitaldelVi #Enoturisme @vinseum

Recentment es van presentar a Barcelona els vins escumosos de la DO Penedès amb la denominació Clàssic Penedès, que a partir de la verema del 2017 empararà només vins ecològics amb un mínim de 15 mesos de criança i per tant sempre seran vins de reserva. Impulsat com alternativa als caves, ha estat motivat per la consideració que els valors de qualitat i sostenibilitat ja no s’associen a aquest producte, idea de la qual participen inicialment 14 cellers. El preu tan baix que es paga pel raïm als pagesos des de fa molts anys va ser un dels detonants, vinculat en mots casos a un preu final de gamma baixa. Ara bé el cava, a l’igual que producte, també és una marca i cal tenir en compte quin ha estat el recorregut d’aquesta estratègia. La coneixença a tots els nivells ha anat augmentant exponencialment des de que el vam deixar de denominar xampany, especialment als mercats internacionals. Les gran marques cavistes són principalment responsables d’aquesta difusió però també d’associar-li una sèrie de valors als cava, que és també una marca comuna per moltes altres empreses més petites, inclosa a una vessant del mateix negoci com és l’enoturisme. Com pot afectar l’aparició d’una nova marca com és Clàssic Penedès a aquest àmbit?

Fa no gaire temps va ser polèmica al Penedès la classificació d’atractius turístics estrella que va fer la Diputació de Barcelona, on va destacar com a reclam les visites als grans cellers per sobre dels més petits. Certament són experiències diferenciades però no cal oblidar que gràcies al gran volum de visitants de les grans marques es pot dir que Enoturisme Penedès és la primera ruta vitivinícola de l’Estat. Al sector turístic no pot haver-hi un anàlisi diferenciat entre volum i despesa per turista. Són dues variables estretament relacionades que la seva combinació ens indicarà si l’activitat turística dinamitza l’economia i és alternativa de futur. Tanmateix a les visites als grans cellers la promoció de la marca pròpia sobre la marca comuna és molt més accentuada que als elaboradors petits. En aquests, una visió més global de l’entorn i per tant del paisatge pren el protagonisme. Hi ha opinions que l’aparició del Clàssic Penedès és també conseqüència de la situació política de Catalunya. Segurament hi ha influït, sobretot en els que consideren que l’elaboració del cava no hauria d’haver sortit del Penedès. Val a dir que identificar una marca amb un paisatge sempre és positiu. Si volem visitar una destil•leria de whisky escocès difícilment ens ho podem plantejar de fer-ho en un altre lloc que no sigui al mateix país. Aquest factor fomenta el turisme relacionat, indivisible del producte. Així doncs per a l’èxit de l’enoturisme al Penedès hem de trobar l’equilibri entre producte i marca per tal d‘obtenir una activitat econòmica singular que no es pugui alienar del territori.