Independence Day

divendres, 9/09/2016

#estelada #11s2012 #DiadaTV3 #freedomforcatalonia

Als Estats Units la seva festa nacional, la seva Diada, és el 4 de juliol. Aquell dia se celebra la signatura de la Declaració d’Independència respecte l’Imperi Britànic, el 1776. Fa uns anys vaig poder viure aquesta festa de primera mà, a Moraga, una població del nord de Califòrnia que, pels estàndards americans, té moltes similituds amb Gelida. Com un més, vaig participar amb la família dels amics que m’acollien de tota la programació típica per aquell data tant assenyalada. Es començava per tot tipus d’activitats a l’aire lliure, demostracions d’entitats, barbacoa comunitària, etc. per acabar amb un castell de focs d’artifici. A continuació, al vespre, es gaudia d’un festival musical que durava hores mentre es feia un picnic a la gespa amb neveres plenes de cervesa ben freda. Malgrat el que podem veure a la televisió, no hi havia una excessiva proliferació de banderes penjades –i això que la meva estada va ser ja posterior als atemptats de l’11S– que reforcessin el sentiment patriòtic entre els ciutadans.

Com si fos un món paral•lel, a casa nostra es viu de manera molt diferent. Els carrers són plens d’estelades, fins i tot més que senyeres, les quals a força de passar els anys estant perdent la identificació amb el territori a favor de l’ensenya independentista. Una prova ben recent és l’estelada, involuntària o no, que li han posat al personatge animat d’Andreu Buenafuente en la promoció de la nova temporada de Movistar+. Tornant a la Diada, dins les activitats que s’organitzen per als gelidencs hi ha una caminada i un ball, però sobretot una baixada de torxes des del Castell a la Plaça de la Vila i la sortida per participar a la mobilització de l’ANC a Barcelona. En aquesta manifestació multitudinària i festiva, es viurà la Diada de forma reivindicativa però també familiar entre centenars de milers de persones. Sens dubte són situacions força allunyades de viure el dia del teu país. Potser quan Catalunya aconsegueixi la seva independència les celebracions es desenvoluparan de forma similar als Estats Units. Molts catalans esperem gaudir aviat més tranquil•lament la Diada Nacional, de viure simplement el nostre Independence Day.

A continuació teniu fotografies de com es viu el 4 de Juliol, l’Independence Day, a Moraga, CA.

El perill del Mini-market

divendres, 5/08/2016

Carrers de Praga (2)

Aquestes vacances hem passat uns dies a Praga. Com a destinació turística de primer nivell té moltes similituds amb Barcelona, si més no en els conflictes que l’activitat turística pot generar en una gran ciutat. La capital txeca, tot i tenir una població similar a la de la capital catalana, es distribueix en un terme municipal cinc vegades més gran. Malgrat això els atractius més importants estan molt localitzats al casc antic. El Pont de Carles són unes autèntiques rambles, on és difícil gaudir de les estàtues –la majoria còpies, ja que les originals es troben en una sorprenent casamata del Castell de Vysehrad– i els artistes que fan màgic aquest indret. De fet els locals recomanen passejar a trenc d’alba o passada la mitjanit, per tal de tenir la millor experiència. La Plaça de la Ciutat Vella bull amb un frenètic moviment de grups de turistes que només s’aturen per assistir puntualment a l’espectacle del rellotge astronòmic de l’ajuntament i el seu toc horari.

Envoltant aquest barri trobem una corona de carrers a plena dedicació als serveis turístics. En moltes zones els hotels es troben un al costat de l’altre, amb restaurants de tot tipus als baixos. Les botigues tenen un denominador comú. Sota el rètol de Mini-market tenim per tot arreu petits “colmados” amb l’objectiu de satisfer les necessitats més bàsiques del turista, des de treure la gana fins omplir la maleta de souvenirs. Especial atenció té la secció de licors, on més es nota la fama local de grans bevedors. Ara bé, la nostra sorpresa va ser veure que entre l’oferta també inclou adquirir punyals i punys americans. No crec que existeixi un turisme de la violència a Praga amb aquesta necessitat, però és símptoma del que pot arribar a ser la dependència màxima del sector turístic veient aquests espais. Per impedir-ho, la diversificació de la destinació també es practica a Praga, tal com s’intenta cada vegada més a Barcelona, i es potencia l’excursió a turons com el de Petřín, al qual es pot accedir amb un funicular com el de Gelida –aquest en servei, al contrari que el penedesenc, avariat des de fa mesos– i que en els seus inicis curiosament funcionava amb aigua. Aquest sí és el camí, guiar l’interès dels visitants per evitar complaure els tòpics preconcebuts.

A continuació teniu fotografies de diferents instants de la vida als carrers de Praga realitzades durant aquest viatge.

La nit màgica que tothom vol

divendres, 1/07/2016

El #Penedès de #Gelida a #ElVendrell des del Santuari de Foix #TorrellesdeFoix

La setmana passada vam viure una nit especial que se celebra periòdicament. No em refereixo a la nit electoral, que també es podria considerar “màgica” per com els resultats van contradir totes les enquestes prèvies. La nit màgica per definició és la que celebra el solstici d’estiu. Sigui per ser la més curta de l’any, la que inicia el període estival o per l’ambient de festa intrínsec a aquesta data. La nit de Sant Joan es viu arreu dels Països Catalans amb revetlles populars, i també amb tota una sèrie d’elements simbòlics, que poden anar des dels banys a mitjanit fins al poder de les herbes guaridores, passant pel poder purificador del foc. De fet són les fogueres l’element central d’aquesta festa al nostre país… o ho havien estat. Sigui per la normativa de seguretat que obliga a la màxima precaució pel risc d’incendis o fins i tot per la falta d’objectes inservibles per cremar –que possiblement se li troba millor sortida posant-los a la venda a wallapop– aquesta tradició pagana de culte al sol costa més de veure.

Recollida de #laFlama del Canigó a #TorrellesdeFoix cap a #Gelida #Penedès #viulaflama2016

A Gelida fa temps que no hi han fogueres per Sant Joan. Fa uns quants anys que l’Ajuntament va institucionalitzar la celebració de la revetlla popular amb sopar i ball a la Plaça de la Vila, amb la colla infantil dels Diables aportant el referent del foc. Aquest any però hi havia la possibilitat de sumar a la vessant més lúdica de la diada, l’arribada per primer cop de la Flama del Canigó a Gelida. En tenir l’oportunitat de recollir-la al Santuari de Foix per portar-la a la vila travessant tot el Penedès –vaig aprofitar per fer-ne una singular retransmissió en directe del trajecte per periscope– vaig constatar de primera mà el respecte que aquest símbol de la cultura catalana mereix per a tots els pobles del Penedès que hi participen. Fins i tot fan una rebuda institucional a la sala de plens de la casa de la vila. El cas de Gelida ha estat del tot diferent. L’equip de govern ha ignorat aquest acte, fins al punt d’obstaculitzar la comunicació de l’ANC, organitzadora de la rebuda de la flama, amb la resta d’entitats convidades a participar. Malgrat tot va ser un èxit, despertant tot tipus de sensacions materialitzades amb el desig de tothom de fotografiar-se amb la Flama del Canigó. Esperem que l’any vinent aquests sentiments tinguin recompensa amb una celebració unificada de la revetlla de Sant Joan amb foguera inclosa.

Arribada de #LaFlama del Canigó a #Gelida #Penedès @omniumpenedes #viulaflama2016

A continuació teniu el vídeo del periscope travessant el Penedès portant La Flama del Canigó de Torrelles de Foix a Gelida i el de la lectura del manifest.

El Risk de la Vegueria

divendres, 3/06/2016

Exposició de la ponència

El Penedès és un dels territoris que tenen més que merescut ser una vegueria. Són múltiples les raons que ho argumenten i que la Plataforma per la Vegueria Pròpia ha fet difusió abastament durant més de 10 anys al carrer, als ajuntaments i al Parlament. Tot i així la principal singularitat és justament aquest fet, un moviment ciutadà que ha articulat la demanda d’una divisió territorial pròpia com cap altra regió catalana. Malgrat això ara mateix no existeix una vegueria penedesenca però sí un Àmbit del Penedès. Tanmateix, si difícil és fer que les futures vegueries siguin conegudes per tothom encara és més complicat fer entendre la funció dels àmbits a la majoria de la gent. El context tampoc ajuda. En un moment on els grisos en política són clarament a la baixa –l’encaix federalista no té res a fer contra l’independentisme o l’unionisme– l’aposta per la nova divisió territorial de la Generalitat de Catalunya per a l’organització dels seus serveis no genera passions… excepte al Penedès.

Cada cop que arriben eleccions –i darrerament hem tingut diverses ocasions per comprovar-ho– se succeeixen les proclames de pràcticament tots els partits afirmant que volen la Vegueria pel Penedès i que seria un fet al Parlament en poc temps. Passa el període electoral i per una qüestió o un altra no es materialitza aquesta promesa, quedant aparcada fins a la propera oportunitat. La Vegueria del Penedès s’ha convertit en un element més de l’estratègia política. Com si formés part del tauler del Risk, l’inoblidable joc de taula de conquesta de territoris, s’alterna l’interès amb la indiferència per als jugadors segons la situació. Però el veritable risc era que aquest moviment de cartes repetitiu acabés per avorrir el públic. Un risc que sembla superat per l’entrada al registre del Parlament de la modificació de la llei de vegueries del 2010 per incloure-hi la del Penedès amb un amplíssim recolzament que té garantida la seva aprovació. Igualment el compromís del Vicepresident del Govern Oriol Junqueras, compartit amb el president Puigdemont, per nomenar el Delegat de la Generalitat al Penedès és determinant. És doncs de justícia felicitar la tenacitat i paciència dels representants de la plataforma per assolir aquest èxit per a la causa penedesenca. Esperem poder cridar ens pocs mesos: Visca la Vegueria Penedès!

És el 2016 l’Any de la Gastronomia i l’Enoturisme?

divendres, 13/05/2016

Informació per a turistes @BarcelonaTurism #BCN #Barcelona

L’any passat Catalunya va rebre oficialment el títol de Regió Europea de la Gastronomia, una acreditació més que merescuda. Arrel d’aquest reconeixement l’Agència Catalana de Turisme va declarar el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme amb l’objectiu de centrar els esforços promocionals turístics en accions lligades a les experiències de turisme gastronòmic i d’enoturisme. La celebració dels anys temàtics permet posar de relleu totes aquelles activitats que ja se celebraven o que són de nova creació, i que sota aquest marc potencien la seva difusió.

Arribats a aquest punt, es pot considerar que tant el turisme gastronòmic com l’enoturisme han rebut un impuls determinant en el que portem d’any? Gràcies a la bona feina de molts agents turístics aquests dos segments s’han anat consolidant amb una oferta atractiva al llarg dels darrers anys. Tot i així costa de veure la diferència en termes de promoció turística entre l’any passat i el present. L’ACT ha dedicat dos milions d’euros de pressupost, el més elevat en un any temàtic. És una quantitat important però segurament insuficient pels objectius que s’haurien d’obtenir. Per fer-nos una idea aquest és un pressupost similar al que disposa l’Agència de Promoció Turisme de Sitges. Certament la conjuntura econòmica i política de l’administració no ajuda a dedicar-ne més recursos.

D’altra banda també cal veure si els primers interessats, els generadors de producte turístic aprofiten aquesta oportunitat. Un senzill estudi de marketing es pot fer a l’oficina de turisme de Barcelona a la Plaça Catalunya sobre la seva presència diària en el turista arribat a la capital. No hi ha cap referència a l’any temàtic i els fulletons a disposició no hi ha novetats remarcables en aquest aspecte. Podem trobar informació tant diversa com de la marca “Barcelona Pirineus”, d’una visita conjunta al Museu de Marilyn Monroe i el Monestir de Sant Cugat i d’un taller per crear mosaics i trencadís com Gaudí, però en el capítol de l’enoturisme només és present la coneguda oferta de Torres i el circuit “Wine and Cava” a Montserrat amb el celler Oller del Mas. En gastronomia, a banda de sopar a les fosques o en llocs singulars, només destaca a nivell de territori la visita a la fàbrica de xocolata de Simon Coll. Esperem que en el que resta de l’any augmenti la rellevància que un esdeveniment com aquest hauria de tenir.

Setmana Santa i Periscope

divendres, 1/04/2016

#Gelida al capvespre des del #Castell @castellgelida #Penedès

Des del 2009 col•laboro amb el Cos de Portants del Sant Crist de Gelida per tal de mantenir la tradició de la processó del Divendres Sant recuperada fa 10 anys. Per aquesta Setmana Santa vaig anar com sempre als assaigs previs fins que em vaig assabentar que el Bisbat de Sant Feliu havia reclamat la titularitat de la propietat de l’església i el cementiri del Castell de Gelida. Fins ara tothom tenia entès que era propietat municipal ja que tot el recinte del Castell el va comprar l’Ajuntament de Gelida l’any 1968. A més a més la seva recuperació, especialment de l’edifici de l’església, el qual és el que té més valor patrimonial, es va fer amb ajudes públiques i amb la dedicació dels Amics del Castell de Gelida durant els 50 anys de l’associació. Com que el Cadastre li ha reconegut la titularitat al Bisbat, a l’espera de les accions que espero faci l’Ajuntament, he decidit de no seguir col•laborant activament amb l’Església tal com representava fer de portant, fins que no es resolgui definitivament la situació. No es pot permetre que perdem la propietat d’un espai patrimonial tant rellevant que merescudament pertany a tots els gelidencs.

Com que considerava que el tema era molt important perquè ho coneguessin tots els veïns de Gelida ho vaig preguntar al Ple de l’Ajuntament del 15 de març. L’Alcalde va dir que quan ho considerés convenient ho farien públic… I aquest és el gran problema, la falta de comunicació del consistori, si no és per posar-se medalles, ignorant qualsevol debat i participació. Per superar aquesta idea abans de començar el Ple vaig dir a la resta de regidors que provaria de retransmetre’l amb Periscope des del meu mòbil. Encara que a la cartellera municipal diu que es retransmeten els plens per la televisió per cable ja fa uns anys que Gelida TV no ho fa. Vaig avisar per una qüestió de cortesia, no és necessari ja que els plens són públics –els retransmet Ràdio Gelida– i vaig pensar que amb una aplicació de moda com aquesta ajudaríem a crear-ne més interès. Doncs bé, el voler ser transparent i comentar-ho prèviament va servir per criticar des del govern el perquè no s’havia comentat i acordat abans… Per no crear conflictes vaig tancar la l’aplicació i ho deixarem pel proper Ple, però això deixa veure que seguim sense anar pel bon camí per apropar la política a la gent.

Agafar l’últim funi

divendres, 4/03/2016

Inauguració del Centre d'Interpretació del #Funicular de #Gelida pel President de @FGC @enric_tico

La diferència entre els països, les ciutats i els pobles la fa la seva gent i la capacitat per assolir les seves visions. Visionari no és només tenir bones idees, sinó també ser capaç de posar-les a la pràctica, empresa encara més difícil quan es tracta d’un projecte adreçat al bé comú. Des del 1924, el Funicular de Gelida ajuda a salvar el desnivell que hi ha entre l’estació del ferrocarril i el centre de la vila. Va néixer per subscripció popular, com immillorable exemple d’interclassisme, donant servei als estiuejants que arribaven en tren i als treballadors dels molins paperers del riu Anoia. Malgrat que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va salvar el servei el 1982, quan semblava que l’ús de l’automòbil l’havia de tancar, no ha estat mai dins l’imaginari del patrimoni del transport públic català. La filera de xipresos que amaga l’estació inferior dels ulls dels usuaris de RENFE és tota una mostra d’aquesta visió localista.

El passat 21 de febrer es va inaugurar el centre d’interpretació del Funi a sobre de l’estació superior, però si mirem l’hemeroteca ja es va inaugurar el 2011 –any electoral– després de dos anys de periòdics anuncis per part de l’Ajuntament. Fins ara no s’ha omplert amb una exposició sobre la seva història. Hagués estat una bona oportunitat per crear un espai que impulsés el coneixement de tots els funiculars de Catalunya, tots responsabilitat de FGC, però no ha estat així. De fet a hores d’ara enlloc de Gelida veureu informació sobre el nou centre, ni tant sols a les cartelleres de les estacions ni als mateixos vagons. Només a la porta del local hi ha un trist cartell amb el nom que ni tant sols indica els horaris d’obertura, per cert 8 hores setmanals totes al cap de setmana. Ja no parlem als mitjans de comunicació o a la xarxa.

Sens dubte el Funi té l’estima de tothom, és una de les principals senyes d’identitat de Gelida, i aquest interès general hauria d’estar liderat per la seva màxima institució: l’Ajuntament. Fa força anys es va aprovar la creació d’una comissió formada per tots els grups polítics per defensar conjuntament tot allò que tingués a veure amb el futur del Funicular de Gelida, però no ha estat mai convocada per l’Alcalde. Una situació que també es pot resumir amb l’estat de la maqueta del funicular de Jaume Casanovas, pendent de reparar des de fa temps. No es pot deixar passar més l’oportunitat d’agafar l’últim tren de la promoció turística de debò, tal com es mereix aquest patrimoni únic penedesenc.

Gelidarts o la despromoció econòmica

divendres, 12/02/2016

@bruno_oro & @vicensmartin Big Band cantant @franksinatra al #Castell de #Gelida #concert #Gelidarts #Penedès

Al 2015 es van complir els 50 anys de l’Associació d’Amics del Castell de Gelida. Una efemèride gens fàcil de veure avui dia, no només per la volatilitat de moltes iniciatives, sinó perquè cada vegada costa més de trobar les sinergies necessàries entre la societat civil i l’administració per tal de recuperar el patrimoni i difondre la cultura. Durant aquest temps el recinte del castell ha estat escenari de diverses activitats per donar a conèixer el monument, amb el suport municipal sí, però sobretot amb la dedicació de molts voluntaris al llarg de tot aquest temps. Entre aquestes accions figurava l’organització dels clàssics concerts a l’estiu amb el teló de fons de la muralla del Castell. Així va ser fins que l’Ajuntament va decidir organitzar pel seu compte aquest esdeveniment amb el nom de Gelidarts durant els tres darrers anys. La programació ha tingut un catxet de relleu: Peyu, Mag Lari, Andrea Motis, Mishima, Joan Dausà, Gerard Quintana, Roger Mas i Bruno Oro entre d’altres. Després de reclamar-ho contínuament, des que va finalitzar el 19 de setembre el darrer concert del Gelidarts, l’Alcalde –també Regidor de Promoció Econòmica i Turisme– no ha facilitat les dades econòmiques fins ara. L’any 2015 l’aportació de l’Ajuntament va ser de 31.015,22 euros i l’any 2014 29.325,20 euros. Són quantitats importants que es podrien donar per ben invertides si hagués augmentat la difusió dels atractius de Gelida, però l’Alcade no ho sap. Ha decidit no organitzar més aquest festival perquè li sembla que ha vingut poc públic. No s’explica el perquè ja que els artistes eren reconeguts, i l’alt pressupost ho demostra… La promoció turística no es pot fer a cop de talonari, cal comptar amb els comerciants, empreses i entitats de la vila per definir una estratègia a llarg termini. Però sobretot cal una correcta difusió dels esdeveniments que ha de traspassar el nivell local, i quantificar la inversió correctament mitjançant l’impacte que genera als mitjans de comunicació i les xarxes socials. Són diners de tothom i no es poden gastar sense criteri.

Personalismes

divendres, 15/01/2016

Personalismes #Marràqueix #Marrakech #Marroc #Morocco

De cara al cap d’any teníem uns dies lliures i vam decidir passar-los visitant el Marroc. És un país ple de contrastos, no només respecte a la nostra societat si no entre les grans urbs i el món rural, la modernitat de les noves infraestructures i les medines mil•lenàries inalterables. Ara bé, una de les impressions que més poden sobtar el viatger són la presència de la bandera marroquina. No es pas com aquí que trobem estelades penjades de balcons, fanals i algunes rotondes. Es troben principalment plantades amb un pal als carrers de les ciutats i a les entrades dels pobles. De vegades s’hi apleguen un grapat formant un ram i fins i tot com a part de la il•luminació de Nadal dels llocs més turístics.

Ara bé, no té comparació amb l’omnipresència del retrat del rei Mohamed VI. L’hem trobat a les recepcions dels hotels, botigues de tot tipus, restaurants, entitats bancàries, paradetes del carrer, estacions de tren, aeroports, etc. Amb tot tipus de mides, des de imatges gegants als grans espais fins a postals a una cantonada. El contingut també era d’allò més divers. La més habitual era vestit a la manera occidental al tron reial i amb l’escut al fons. Tanmateix se’l podia trobar amb vestit tradicional i de militar, sol o acompanyat amb la dona, amb els fills, amb tota la família reial o jugant a golf. Assegut, a peu dret, a cavall sota “palio” i dins un carruatge però sempre en una posició solemne. Des de la celebració del seu aniversari amb el fons d’un pastís amb corona, assaborint una tassa de té o rebent súbdits que s’agenollen davant ell. Hi havia un comerç que en feia ostentació i vaig comptar fins a 30 fotografies diferents, inclòs un dibuix. Aquí també es trobava l’anterior rei Hassan II ens diferents situacions i l’avi Mohamed V en fotos en blanc i negre. Ara bé aquesta passió per la imatge reial tenia el punt màxim al quiosc, a la portada retocada de la revista L’Observateur du Maroc on apareixia l’actual monarca juntament amb un empetitit Felip VI per tal de mostrar-los a la mateixa alçada…

A casa nostra no tenim aquest deliri pels nostres governants. Per exemple a la sala de plens de l’Ajuntament de Gelida no hi ha cap foto del president de la Generalitat ni del rei. Per no haver-hi res penjat no hi ha ni rellotge a la paret. Formalment no tenim aquest personalisme tant gràfic però sí que hi és ben present a l’imaginari de la política. Moltes de les decisions que es prenen depenen de qui està al capdavant i haurien de ser fruit del contingut de les idees i no de la seva imatge.

Penedès 10

divendres, 4/12/2015

#Nadal a la ciutat #Barcelona #BCN #BarcelonaInspira

Black Friday, Cyber Monday, Giving Tuesday… Són conceptes que aquesta darrera setmana han sonat amb molta força. La pressió comercial i mediàtica ha estat demolidora. L’impacte el pot mesurar ràpidament cadascú analitzant un dels canals de comunicació d’entrada més directa que tenim com és el correu electrònic, sobretot en el que fa relació a l’augment i la intensitat de la campanya. En el meu cas, començant pel Black Friday, l’any 2012 i 2013 només vaig rebre un parell de missatges relacionats i eren de serveis amb seu a l’estranger i comercialització per internet. L’any passat la cosa va començar a canviar amb una quinzena d’e-mails, dels quals una tercera part ja eren d’empreses del país. Tot ha canviat enguany on els correus superaven la trentena amb informació comercial de tots els àmbits, tant per venda a botiga com a internet, i la majoria locals. Un augment de la publicitat rebuda en més del doble que ha tingut paral•lelisme amb el Cyber Monday. De fet aquí, a diferència dels Estats Units, on van néixer aquestes accions i que es dedicaven exclusivament el divendres i el dilluns, s’ha ampliat amb alegria la festa dels descomptes a tot el cap de setmana. Per intentar netejar aquest consumisme desbordat es va crear el Giving Tuesday, el qual també hem començat a adoptar, amb la promoció del voluntarisme i les donacions a càrrec d’ONGs i institucions. Els missatges han estat molt menors però també veig que s’han incrementat respecte a anys anteriors.

Tot i així el consumisme desenfrenat ha tingut una nova cita una setmana després amb el Shopping Night Barcelona. Comerços oberts fins a la matinada amb més ofertes i descomptes però també activitats lúdiques diverses per atraure els compradors. Queda clar que, per una banda, les rebaixes ja no seran mai més com abans davant aquesta “liberalització” de facto del seu període tradicional. Però, per l’altre costat, ja no es veu l’oferta i el descompte com un menyspreu al producte. Tot al contrari. El millor exemple a casa nostra és Girona 10, la campanya de finals de gener que omple en temporada baixa l’oferta hotelera i de restauració de la ciutat combinat amb espectacles de tot tipus al preu únic de 10 euros. Ja és hora que al Penedès ens inserim en la nova estratègia comercial per omplir en un cap de setmana els nostres atractius d’enoturisme i tot el sector turístic relacionat. S’ha d’organitzar un Penedès 10, coordinat per les associacions del territori, que a banda de impulsar econòmicament sigui un referent mediàtic.