La Vinyala del Penedès

divendres, 1/12/2017

Vinyales amb botifarra negra @vinyala #NitdeCuiners #vinyala #cargol #Òdena #Anoia #Penedès

La setmana passada es va celebrar la gala anual que atorga les famoses estrelles Michelin. El balanç pels restaurants catalans ha estat prou bo, un total de 31 enfront de les 25 de Madrid, amb 2 restaurants de tres estrelles Michelin arribades en les darreres dues temporades. Sembla però més difícil que un restaurant penedesenc tingui un reconeixement estel·lar, tot i figurar-ne dins la categoria Bib Gourmand, recomanats per la bona relació qualitat-preu. A l’igual que vaig escriure a les mateixes dates de l’any passat, la vegueria del Penedès, torna a ser l’únic territori català amb cap estrella Michelin. Segueix sent obligat per al prestigi i impuls del turisme que almenys un restaurant amb aquest guardó faci bandera del talent de la cuina penedesenca.

Per tal d’ajudar en aquest objectiu, i unir més les comarques de la més jove de les vegueries creades, cal promocionar un producte comú a tots els municipis de la regió, conjuntament amb la gastronomia comuna a diverses poblacions. És el cas per exemple del Gall del Penedès i la lluitada IGP, la gamba de Vilanova, la ruta del Xató o el Préssec d’Ordal, que va gaudir durant un temps d’una temporada gastronòmica. Ara bé, l’ideal seria que no fos un producte estacional sinó un que poguéssim gaudir-ne durant tot l’any.

La meva elecció seria per la Vinyala. Aquest cargol de vinya és tradicionalment molt apreciat a la comarca de l’Anoia, a diferència d’altres zones de Catalunya on s’ha tingut més en consideració el bover, i es caracteritza per tenir unes particularitats pròpies en quant a sabor i textura. La vinculació a les vinyes el fa un candidat ideal per una regió enogastronòmica i representatiu d’una zona vitivinícola. Haig de dir que aquesta opinió em ve condicionada perquè a la darrera Nit de Cuiners a Òdena, la molt activa Confraria de la Vinyala va tenir en consideració fer-me confrare… Al mateix temps que promocionem una cuina que ens identifiqui, ajudaríem a la cohesió territorial del Penedès.

Que Catalunya torni a ser Catalunya

divendres, 3/11/2017

Pau Casals a les Nacions Unides

No podia ser més oportuna la coincidència els passats dies de l’efemèride dels 45 anys del discurs de Pau Casals a l’ONU. Conegut per la proclama “I am a catalan”, va servir per a denunciar davant la comunitat internacional la repressió que es vivia a Catalunya. Un discurs emotiu durant la cerimònia en què se li va atorgar la Medalla de la Pau de les Nacions Unides. Perquè, a banda del seu talent musical reconegut mundialment, el reconeixement va ser per la seva llarga trajectòria de pacifisme i a favor del retorn de la democràcia a Catalunya. L’exemple d’aquest penedesenc universal, ha de guiar a tothom en aquestes hores, ara més que mai.

I s’ha de constatar que així ha sigut. En quants països la dissolució d’un parlament elegit democràticament, la intervenció de les seves institucions i procediments judicials als seus governants per portar-los a la presó, no seria motiu d’un aixecament popular i enfrontament als carrers? De fet la reacció davant la imputació als 700 alcaldes per cedir espais pel referèndum, les càrregues policials de l’1 d’octubre, l’empresonament dels presos polítics Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, així ha estat. L’actitud pacífica dels catalans és pròpia d’una societat de l’Europa del Segle XXI, en contraposició a l’ús de la força del govern de l’Estat, digne d’èpoques dictatorials.

Certament els fets evidencien que la República Catalana no s’ha pogut desenvolupar. Som un territori en disputa entre el Parlament de Catalunya i el Regne d’Espanya, que el considera una comunitat autònoma. Les eleccions del 21 de desembre han de servir per revalidar el que va decidir un parlament legítim en un terreny que mai s’hauria d’haver abandonat, el de les urnes. Recordem que unes eleccions municipals al 1931 van propiciar el canvi de la monarquia a la república. Unes eleccions autonòmiques també poden ser el pas definitiu perquè, tal com va dir Pau Casals, Catalunya torni a ser Catalunya.

Per la democràcia, la dignitat i un nou país

divendres, 6/10/2017

Ja la tenim aquí! #JoVoto #CatalanReferendum #Votarem #CATVotaSí #HolaRepública #Gelida #Penedès

No recordo des de quin any, però és una pràctica habitual fer-me una foto votant i publicar-la a la xarxa. Com la de molta altra gent, la imatge acostuma ser d’alegria pel deure complert. El diumenge però no vaig poder amagar la impotència i frustració que sentia per la violència de la policia nacional i la guàrdia civil cap als ciutadans que eren als col·legis electorals i el sabotatge electrònic, ja des de la seva obertura.

Per la #democràcia, la #dignitat i un #noupaís #JoVoto #CatalanReferendum #CATVotaSí #HolaRepública #Gelida #Penedès

Vaig votar per la democràcia, perquè el respecte a la nostra societat es demostra exercint el dret a decidir. Mai hagués pensat que fos necessari ser-hi des de les 5 de la matinada fins acabar el recompte per haver de protegir amb els nostres cossos les urnes i els vots. Un esforç esgotador compensat amb els aplaudiments cap a la gent gran que s’acostaven a votar.

El poble defensant la #Democràcia #JoVoto #CatalanReferendum #HolaRepública #Gelida #Penedès

Vaig votar per la dignitat, perquè no es pot castigar el poble de Catalunya vexant les seves institucions, tal com va succeir els dies previs amb les detencions i controls arbitraris. El govern espanyol va voler castigar físicament a la ciutadania amb les càrregues policials i fins i tot crear la discòrdia en la mateixa societat involucrant els Mossos d’Esquadra i la Policia Local en una repressió impròpia d’un estat membre de la Unió Europea.

A #Gelida #votem amb normalitat #JoVoto #CatalanReferendum #CATVotaSí #1O #HolaRepública #Penedès

Vaig votar per un nou país, on no siguin possible governants violents i corruptes, que manipulen els mitjans de comunicació per enganyar la ciutadania. Quan a Gelida teníem el neguit si hauríem de rebre al Penedès la visita per requisar les urnes que havia patit el municipi veí de Castellví de Rosanes, vam veure pel mòbil com a poca distància, a Sant Esteve Sesrovires, entraven com animals a l’escola per sobre de tothom que trobaven al davant. Imatges que majoritàriament no han emès les televisions espanyoles.

L’1 d’octubre vam votar davant els ulls de tot el món. Vam superar totes les dificultats amb les garanties d’un poble unit, mobilitzat i pacífic. Els observadors internacionals ho van dir ben clar: “S’ha amenaçat l’1-O, però no s’ha destruït”. Ara toca aplicar els resultats.

L’oportunitat en promoció turística

divendres, 8/09/2017

@googlemaps fent #googlestreetview a l'#autopista #AP7 per #Martorell #BaixLlobregat

Visquem en un món saturat d’informació. Fent una cerca a google o a les xarxes socials podem trobar qualsevol dada. En gairebé 30 anys d’internet totes les empreses o institucions tenen una pàgina web. Això no és difícil ni evidentment és cap novetat. Tanmateix, en l’àmbit de la promoció turística, el marketing digital és fa necessari -i pràcticament obligatori- per mirar de destacar per sobre de la resta d’informacions. Cada vegada més destinacions aposten per invertir en recursos de màrqueting de continguts, però novament la lògica competència i la repetició d’idees fa difícil ser rellevant.

És quan les variables de l’oportunitat i la creativitat entren en acció per influir amb el ressò del missatge dels mitjans de comunicació tradicional dins una estratègia global. Els darrers dies s’ha produït un cas d’èxit quan, incomprensiblement, una formiga va ser gravada passejant-se per l’escultura de la Dama d’Elx, al Museu Arqueològic Nacional, a Madrid. Publicat el vídeo a twitter, l’Oficina de Turisme d’Elx ho va aprofitar per engegar una simpàtica campanya per reivindicar que la joia de l’art ibèric torni a la ciutat que li dona nom, i així promocionar-la.

Al Penedès, darrerament hem tingut una situació que hagués pogut servir per crear una rellevància positiva contrarestant un impacte negatiu. El passat 21 d’agost va ser abatut a Subirats el terrorista que va conduir la furgoneta de l’atemptat a les Rambles. Sense voler-ho el hashtag #Subirats era trending topic les xarxes i a les televisions d’arreu del món. En fer zàping costava de creure que sortís en directe a la CNN la menció a la Capital de la Vinya i la connexió en directe des dels llocs del fets, prop de la depuradora de Sant Sadurní. Molts mitjans es van aventurar a parlar del municipi, fins i tot alguns com El Confidencial el van situar perdut entre muntanyes. Alguns tuitaires van desmentir la informació, però hagués estat una bona ocasió per aprofitar aquesta publicitat sobrevinguda. Només calia fer servir les eines de les xarxes socials per tal de revertir aquest desgraciat incident en una difusió positiva de la marca turística.

Can Pàmies o la darrera postal

divendres, 4/08/2017

Concert a Can Pamias i Can Torras

Hi havia una vegada un poble afortunat per la seva ubicació, que gaudia del paisatge de la muntanya i la plana farcida de vinyes, envoltat de nombrosos boscos, fonts i un romàntic castell del segle X. L’arribada del tren al segle XIX va fer de la vila un destí preferent d’estiuejants per la proximitat a Barcelona. Des de llavors es van projectar cases modernistes i noucentistes que no feien sinó embellir l’urbanisme tradicional. El moment àlgid d’aquest període va ser els anys 20 del segle XX quan per subscripció popular es va construir un funicular que apropava encara més visitants i treballadors dels molins paperers a la vall del riu. Espero que arribats fins aquí el lector hagi identificat Gelida en el relat. Situada a l’extrem del Massís de l’Ordal i l’inici de la plana del Penedès, són nombroses les postals de l’època que retraten un paisatge idíl·lic que es va mantenir pràcticament fins als anys 70 del segle passat. L’automòbil, el pas de l’autopista i l’aplicació d’un pla urbanístic creat l’any 1985 per fomentar la construcció d’habitatges va canviar la fesomia.

Malgrat tot, hi ha hagut un espai que s’ha mantingut inalterat. És la finca de Can Pàmies i Can Torras, dues torres emblemàtiques d’aquesta època d’estiueig amb un cuidat i extens jardí amb vegetació típica mediterrània. Tot i ser una propietat privada, només la seva visió des de l’Avinguda Europa i el camp de futbol, amb el Castell al fons, és molt apreciada pels veïns. Aquesta preservació ha estat possible gràcies a la voluntat del mecenes Pere Mir, traspassat fa uns mesos, juntament amb la seva esposa Núria Pàmies. Així doncs va caure com una bomba la portada a aprovació del govern de PSC-ICV a l’Ajuntament al passat Ple Municipal d’un pla urbanístic per edificar en aquest paratge 4 blocs de 4 plantes cadascun, fent un total de 28 pisos, i 15 cases unifamiliars, segons el projecte realitzat per l’Estudi Hèlix de Vilafranca. Una sala de plens plena de gom a gom va fer l’alcalde retirar el punt, ajornant la decisió. Cal preguntar-se com és que altres poblacions conserven paisatges d’aquest valor? Perquè els seus responsables van abandonar la gestió urbanística dels temps de la bombolla immobiliària.

Roaming, Ribesaltes i refugiats

divendres, 7/07/2017

Mai més, enlloc i contra ningú #Ribesaltes #Rivesaltes

Des del 15 de juny el roaming a Europa ha passat a la història, si més no el càrrec als usuaris perquè les companyies de comunicacions encara ho tenen present. Ho vam comprovar el passat dissabte quan, amb un grup de gelidencs vam anar a la Catalunya Nord. En traspassar la frontera van arribar els SMS del canvi d’operadora, indicant un límit de 50 Euros de despesa en roaming. Un missatge així genera certa confusió i molts van optar per no fer servir el mòbil per comunicar-se. Certament no te’n pots refiar. Fa uns mesos vaig contractar una tarifa de dades per viatjar per Estats Units, per utilitzar en cas d’emergència si no podia accedir al wifi. No la vaig fer servir cap dia però a la següent factura figuraven conexions en diversos dies que no vaig fer pas. Vaig reclamar diverses vegades fins arribar al servei de defensa del client de Movistar, el qual em va donar la raó i va retornar els imports facturats.

Qui no tenien possibilitat de reclamació són als qui vam anar a veure a Ribesaltes, a un camp de concentració involucrat en tres guerres: Guerra Civil Española, Segona Guerra Mundial i Guerra de Independència d’Algèria. Fins i tot ha estat centre de confinament per a immigrants recentment. Els drets dels refugiats sempre han estat bandejats. Els testimonis al memorial dels que van patir el seu internament -amb entrevistes, cartes i fotografies de l’època- en donen bona mostra. L’anul·lació dels judicis franquistes és una reparació que sens dubte arriba tard.

En un món hiperconectat, els refugiats que troben asil a Europa no poden tenir dificultats per contactar amb les seves famílies i accedir a la informació. El telèfon mòbil es va convertir per a ells en un estri indispensable en la seva ruta de sortida de les zones de conflicte, però també ho ha de ser per tenir noves oportunitats aquí i refer els seus països quan la situació sigui possible. Tant de bo les persones que van passar pel camp de Ribesaltes haguessin pogut gaudir d’aquest dret, la història hagués estat diferent.

Negar la identitat

divendres, 2/06/2017

#Senyera al #castell #Barcelona #Catalunya

Un dels símbols més importants que té una nació és la seva bandera. Indica la nacionalitat i representa un país, tant per al seu govern com per als seus ciutadans. A Catalunya, la senyera, a banda del seu antic origen medieval, va ser declarada la bandera oficial de la Generalitat de Catalunya l’any 1931 i novament des del seu restabliment l’any 1979, alliberada de l’ostracisme que li va conferir la dictadura per la seva persecució. Des de llavors, tots els ajuntaments han afavorit que, a més a més del que obliga la llei a la seva col·locació a la façana de la casa de la vila, la senyera onegi en espais destacats del municipi per la seva història o per la seva visibilitat.

Un dels espais més emblemàtics per qualsevol poble és el seu castell. Independentment del seu ús i estat de conservació, sempre és un referent històric i patrimonial, ja que moltes vegades la seva propietat municipal ha estat producte de l’esforç conjunt de la població en la seva recuperació. Un dels exemples més paradigmàtics el tenim a la capital de Catalunya. L’any 2011, al Castell de Montjuïc, es va restituir la senyera que el President Lluís Companys va col·locar solemnement el 1936 com a símbol de desmilitarització del Castell i de restitució a la ciutadania, la qual va ser retirada quan les tropes franquistes van ocupar Barcelona el 1939.

Al Penedès podem trobar moltes senyeres situades pels ajuntaments en llocs rellevants i especialment als castells. Ara bé, a Gelida, malgrat haver-se aprovat fa més de dos anys pel Ple, haver-se estudiat la seva instal·lació exacte, segueix sense tenir la senyera al Castell. El govern de PSC-ICV, mitjançant el regidor de cultura fent de portaveu en aquest assumpte, segueix dilatant el tema impedint que la gent de Gelida pugui veure una senyera al seu Castell, com si gaudeixen els veïns més propers amb aquesta fortificació al terme, com Subirats o Cervelló, sense anar més lluny. I cal recordar que parlem d’una senyera, no pas d’una estelada…

Pisos turístics al Penedès

divendres, 5/05/2017

Promoció desesperada

Per al món empresarial penedesenc, una de les millors notícies d’aquest 2017 és la fusió de l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès (ADEPG) i la Unió Empresarial del Penedès (UEP) en la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP). Aquesta acció d’integració no podia ser més necessària per evitar la dualitat en la representativitat del teixit empresarial del territori. Sens dubte és una suma que multiplicarà el dinamisme productiu. Les organitzacions empresarials són bàsiques per la promoció econòmica a nivell general i sectorial. En turisme, l’empresari penedesenc també pot participar del Consorci de Promoció Turística del Penedès, i si atenem en l’activitat, es pot acollir als diversos gremis. En el cas de l’allotjament rural, tant a una masia com a una casa de poble, també pot col·laborar amb l’Associació de Masies del Penedès.

Seguint en aquest àmbit, un dels primers objectius de la nova plataforma associativa, i les gremials ja existents, hauria de ser la defensa dels establiments hotelers del Penedès davant una competència que no ha de pagar els mateixos impostos ni complir la mateixa legislació. Estic a favor dels models de negoci de l’economia col·laborativa però també que hi hagi una regulació que permeti tots els agents treballar en igualtat de condicions. Fer complir la normativa és responsabilitat de les administracions però cal que les associacions empresarials denunciïn l’absència de regulacions que pot comportar abusos. És molt conegut l’efecte d’Airbnb a la ciutat de Barcelona, però només cal consultar l’aplicació per constatar que aquesta oferta de pisos turístics també és ben present al Gran Penedès. Hi han les lògiques diferències d’afectació i tipologia entre les poblacions de costa, adreçades al turisme de sol i platja, i les d’interior, amb l’enoturisme com a principal reclam, o les de llarga tradició en l’activitat turística i aquelles que comencen a apostar-hi. Per un turisme sostenible i de qualitat cal impedir una situació com la que es viu a la capital catalana.

Més d’un any sense Funi

divendres, 7/04/2017

Més d'un any amb el Funi aturat #Funicular #Gelida #Penedès

Ara fa un any, un mes i un dia -com si es tractés d’una condemna- el Funicular de Gelida va deixar de funcionar. Una avaria detectada en una revisió periòdica de Ferrocarrils de la Generalitat va aturar el servei, el qual ja feia uns anys que només permetia pujar i baixar durant el cap de setmana. Curiosament, o no, l’avaria arribava només quinze dies després que s’inaugurés el Centre d’Interpretació del Funicular, per segona vegada, tal com vaig escriure per aquelles dates. En l’article parlava dels diversos anys que s’havia aprovat la creació d’una comissió formada per tots els grups polítics a l’Ajuntament per defensar conjuntament tot allò que tingués a veure amb el futur del Funicular de Gelida, però no havia estat mai convocada per l’alcalde.

Doncs “només” quatre mesos després de l’avaria, abans de la Festa Major, va tenir la primera reunió aquesta comissió, per informar que efectivament el Funi no funcionava indefinidament per la necessitat d’aportar recursos per la reparació d’unes fissures detectades en les rodes dels vehicles. Malgrat tot a la Funimetrada, la cursa contra el Funicular que organitza Ràdio Gelida, el Funi es va moure però sense transportar passatge. A la Funifira, al novembre, on s’hauria de posar de rellevància aquesta patrimoni únic gelidenc, penedesenc i català, va evitar el funicular, aturat sine die.

L’estat de la maqueta del funicular de Jaume Casanovas, pendent de reparar des de fa temps, resumia la situació de tot plegat. Així la va veure el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat Josep Rull, convidat a la inauguració. Es va comprometre a treballar per reobrir-lo, i també a que valoréssim el centre d’interpretació finançat per FGC… Han passat cinc mesos des de llavors i el Funi segueix inoperatiu. El passat diumenge l’associació Flash Gelida organitzava un ral·li fotogràfic. L’estació del funicular era un dels temes del concurs. Malauradament no era pas el Funi en sí mateix, estàtic i tancat, a l’espera que l’Ajuntament es decideixi a liderar la reivindicació per la seva tornada.

La primera vegueria

divendres, 3/03/2017

Maqueta del Penedès @vinseum #Vilafranca #Penedès #CapitaldelVi

L’any 2008 s’anunciava que la vegueria de l’Ebre seria la primera en constituir-se a Catalunya. De fet el càrrec de delegat del govern a les Terres de l’Ebre es va crear l’any 2001. L’administració ho tenia clar i la nova ordenació territorial prometia noves oportunitats. El 2010 vindria l’acord per la creació de les set vegueries, de les quals el Penedès quedaria exclòs. Han hagut de passar set anys més -un per vegueria- per esmenar aquest error. Malgrat que l’aplicació efectiva de la nova estructura dels serveis de la Generalitat va quedar posteriorment en suspens, ara la incorporació del Penedès ha estat anunciada com la vuitena vegueria. Res més lluny de la realitat. A priori tots els territoris parteixen de zero, a l’espera del desenvolupament de la llei, però si n’hi hagut unes comarques que han fet més mèrits que cap altre per tenir una vegueria han estat les del Penedès. A diferència de tots els altres casos, aquesta ha estat una reivindicació que ha anat de baix a dalt, per iniciativa popular, gràcies a l’impuls de la Plataforma per la Vegueria Pròpia.

Dins d’aquest moviment ha estat important la creació d’una consciència de l’àmbit penedesenc a la xarxa que ha representat la Penedesfera, la comunitat de bloguers i interessats en el web 2.0 de l’Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Són ja més de 1.300 bloguers i més de 5.000 twittaires o piuladors, entre d’altres eines del social media, que tenen des del 2008 un referent territorial dins la societat de la informació i la comunicació. De fet després de la primera reunió a Gelida va anomenar la Penedesfera com la vegueria virtual. Una experiència que he pogut viure de primera mà, la qual sense l’opinió i el coneixement continu aportat cada dia a internet pels penedesencs no seria possible. Aquesta singularitat ve a sumar-se a la consideració que el Penedès no mereix el darrer lloc en una hipotètica classificació de vegueries sinó que, amb tota propietat i per la rellevància del seu pronunciament, és la primera vegueria.