Personalismes

divendres, 15/01/2016

Personalismes #Marràqueix #Marrakech #Marroc #Morocco

De cara al cap d’any teníem uns dies lliures i vam decidir passar-los visitant el Marroc. És un país ple de contrastos, no només respecte a la nostra societat si no entre les grans urbs i el món rural, la modernitat de les noves infraestructures i les medines mil•lenàries inalterables. Ara bé, una de les impressions que més poden sobtar el viatger són la presència de la bandera marroquina. No es pas com aquí que trobem estelades penjades de balcons, fanals i algunes rotondes. Es troben principalment plantades amb un pal als carrers de les ciutats i a les entrades dels pobles. De vegades s’hi apleguen un grapat formant un ram i fins i tot com a part de la il•luminació de Nadal dels llocs més turístics.

Ara bé, no té comparació amb l’omnipresència del retrat del rei Mohamed VI. L’hem trobat a les recepcions dels hotels, botigues de tot tipus, restaurants, entitats bancàries, paradetes del carrer, estacions de tren, aeroports, etc. Amb tot tipus de mides, des de imatges gegants als grans espais fins a postals a una cantonada. El contingut també era d’allò més divers. La més habitual era vestit a la manera occidental al tron reial i amb l’escut al fons. Tanmateix se’l podia trobar amb vestit tradicional i de militar, sol o acompanyat amb la dona, amb els fills, amb tota la família reial o jugant a golf. Assegut, a peu dret, a cavall sota “palio” i dins un carruatge però sempre en una posició solemne. Des de la celebració del seu aniversari amb el fons d’un pastís amb corona, assaborint una tassa de té o rebent súbdits que s’agenollen davant ell. Hi havia un comerç que en feia ostentació i vaig comptar fins a 30 fotografies diferents, inclòs un dibuix. Aquí també es trobava l’anterior rei Hassan II ens diferents situacions i l’avi Mohamed V en fotos en blanc i negre. Ara bé aquesta passió per la imatge reial tenia el punt màxim al quiosc, a la portada retocada de la revista L’Observateur du Maroc on apareixia l’actual monarca juntament amb un empetitit Felip VI per tal de mostrar-los a la mateixa alçada…

A casa nostra no tenim aquest deliri pels nostres governants. Per exemple a la sala de plens de l’Ajuntament de Gelida no hi ha cap foto del president de la Generalitat ni del rei. Per no haver-hi res penjat no hi ha ni rellotge a la paret. Formalment no tenim aquest personalisme tant gràfic però sí que hi és ben present a l’imaginari de la política. Moltes de les decisions que es prenen depenen de qui està al capdavant i haurien de ser fruit del contingut de les idees i no de la seva imatge.

Penedès 10

divendres, 4/12/2015

#Nadal a la ciutat #Barcelona #BCN #BarcelonaInspira

Black Friday, Cyber Monday, Giving Tuesday… Són conceptes que aquesta darrera setmana han sonat amb molta força. La pressió comercial i mediàtica ha estat demolidora. L’impacte el pot mesurar ràpidament cadascú analitzant un dels canals de comunicació d’entrada més directa que tenim com és el correu electrònic, sobretot en el que fa relació a l’augment i la intensitat de la campanya. En el meu cas, començant pel Black Friday, l’any 2012 i 2013 només vaig rebre un parell de missatges relacionats i eren de serveis amb seu a l’estranger i comercialització per internet. L’any passat la cosa va començar a canviar amb una quinzena d’e-mails, dels quals una tercera part ja eren d’empreses del país. Tot ha canviat enguany on els correus superaven la trentena amb informació comercial de tots els àmbits, tant per venda a botiga com a internet, i la majoria locals. Un augment de la publicitat rebuda en més del doble que ha tingut paral•lelisme amb el Cyber Monday. De fet aquí, a diferència dels Estats Units, on van néixer aquestes accions i que es dedicaven exclusivament el divendres i el dilluns, s’ha ampliat amb alegria la festa dels descomptes a tot el cap de setmana. Per intentar netejar aquest consumisme desbordat es va crear el Giving Tuesday, el qual també hem començat a adoptar, amb la promoció del voluntarisme i les donacions a càrrec d’ONGs i institucions. Els missatges han estat molt menors però també veig que s’han incrementat respecte a anys anteriors.

Tot i així el consumisme desenfrenat ha tingut una nova cita una setmana després amb el Shopping Night Barcelona. Comerços oberts fins a la matinada amb més ofertes i descomptes però també activitats lúdiques diverses per atraure els compradors. Queda clar que, per una banda, les rebaixes ja no seran mai més com abans davant aquesta “liberalització” de facto del seu període tradicional. Però, per l’altre costat, ja no es veu l’oferta i el descompte com un menyspreu al producte. Tot al contrari. El millor exemple a casa nostra és Girona 10, la campanya de finals de gener que omple en temporada baixa l’oferta hotelera i de restauració de la ciutat combinat amb espectacles de tot tipus al preu únic de 10 euros. Ja és hora que al Penedès ens inserim en la nova estratègia comercial per omplir en un cap de setmana els nostres atractius d’enoturisme i tot el sector turístic relacionat. S’ha d’organitzar un Penedès 10, coordinat per les associacions del territori, que a banda de impulsar econòmicament sigui un referent mediàtic.

Aturats pel canvi horari

divendres, 6/11/2015

Reloj, no marques las horas... a la RENFE

Tant a la tardor com a la primavera hi ha un ritual del qual ningú pot escapar: el canvi horari anual. Malgrat que la tecnologia ens ho fa tot més fàcil i molts aparells, des dels ordinadors fins als televisors, modifiquen automàticament l’hora, el nostre cos no ho paeix tant bé. En molts casos s’ha de deixar passar fins a una setmana per fer acostumar el rellotge biològic al canvi sobtat de llum, dels àpats i de la son. A nivell laboral el canvi queda compensat perquè la hora que es guanya per una banda es perd a l’altra. Aquí els treballadors amb torns rotatoris tenen molt a dir ja que pot passar que no els coincideixi sempre treballant de nit o al cap de setmana. Un bon calendari de feina ho hauria de tenir en compte.

Ara que l’equivalència horària que més sorprèn es dóna a la RENFE, i no parlo del temps que ens fan perdre cada dia a rodalies compensades amb un nou bitllet. Potser és una de les situacions menys conegudes que provoca el canvi d’horari d’estiu. La nit del canvi els trens nocturns de Renfe paren una hora per ajustar a l’horari d’arribada previst. És així des de que es va implantar al 1974 aquesta acció d’estalvi energètic, cada vegada més qüestionada pel minso avantatge que suposa actualment. Sens dubte ha de ser una situació ben còmica trobar-te aturat durant una hora per “la incidència del canvi horari”. La justificació que donen per aquesta singular maniobra és que si un tren circula amb una hora d’avançament agafarà a altres amb sortides programades per després de les 3:00 que seran ja les 2:00. S’arribarà una hora més tard a destí i sense dret a la corresponent indemnització ja que el temps de viatge és idèntic oficialment. És evident que no contemplen una modificació puntual dels horaris dels tren per aquell dia, són altres els criteris a tenir en compte que no coincideix amb la satisfacció dels viatgers. És d’agrair que les companyies aèries no apliquen aquestes tàctiques i facin parar els avions en ple vol…

Tot el contrari busca la Iniciativa de la Reforma Horària. L’experiència pilot del passat setembre als comerços de Vilafranca per tal d’assolir els horaris europeus, va demostrar que d’una manera més o menys propera aconseguirem tenir uns horaris raonables, i no estar condicionats per l’herència de mesures sense sentit i ser amos del nostre temps.

Votem-hi tots

divendres, 2/10/2015

Cues com mai per votar a #Gelida #Penedès #GuanyemJunts #27s2015

Fins a les 11 del matí, l’afluència de gelidencs al Col•legi Montcau era l’habitual a altres eleccions. En obrir el primer a votar havia estat com sempre el Joan Clanchet –un costum que està convertint en tradició local– i anava passant gent espaiadament. L’entrada però s’anava dilatant, i fins i tot a les 10 en punt no hi havia ningú votant. Malgrat les previsions d’un augment de la participació, semblava que la pluja tardorenca seria motiu per no apropar-se a les urnes. No va ser pas així. Cap a mig matí va començar a omplir-se el menjador. Es van generar cues davant totes les taules que fins i tot sortien de l’edifici. Unes aglomeracions per votar mai vistes darrerament i que no van afluixar fins a l’hora de dinar. Arribaven notícies que a la resta del Penedès es produïa un fenomen similar. A la tarda no va ser igual però va haver-hi un bon ritme de participació, arribant a ser finalment pràcticament deu punts superiors a les del 2012 a tot Catalunya. Sens dubte havien d’augmentar els sufragis. Des del primer dia de campanya, el caràcter plebiscitari dels comicis va ser acceptat per totes les parts, malgrat que els partits del No ho neguessin repetidament. Els seus arguments els van deixar en evidència.

A més a més de l’èxit de participació, la victòria de Junts pel Sí i l’augment de vots de la CUP –assolint el mandat independentista majoritari al parlament– crec que la dada més destacada va ser el resultat de Ciutadans. Encara més notable a l’Alt Penedès. Sense representació a la comarca, i sense obtenir cap regidor a les eleccions municipals fa només 4 mesos, ha estat la segona força. Amb els mateixos vots assolits a Gelida el 27S C’s tindria ara 2 regidors a l’Ajuntament, fins i tot podrien ser 3 en el supòsit que la participació hagués estat com a les eleccions locals, vint punts inferior. Es veu que hi ha un canvi de preferències segons la convocatòria. El cas més clar és el PSC. A les municipals va tenir un 42,51% dels vots i al Parlament va caure al 13,25%. Tanmateix és evident que aquest cop hi ha hagut un sector de la població durant molts anys abstencionista que ha volgut exercir el seu vot. És un fet que hem de celebrar. Sóc de l’opinió que el vot hauria de ser obligatori per a que realment siguin representatives les conteses electorals i no es veiessin afectades pel context. Això també evitaria pràctiques decimonòniques per alterar els resultats amb el vot per correu o de l’exterior. A casa nostra tenim empreses capdavanteres en el vot electrònic i que encara poden fer més exemplar el procés de transició nacional.

Una nit al Sumoll amb Dgusta

dissabte, 12/09/2015

#ChillOut del Club Sumoll sobre les vinyes #LaGranada #Penedès

El cap de setmana passat vam voler celebrar la verema, i el restaurant Sumoll, envoltat de les vinyes del cor del Penedès, va ser una opció del tot encertada. Vam gaudir de la gastronomia mediterrània i catalana amb la fórmula Dgusta: menú degustació de quatre plats i postres, on cada plat és maridat amb diversos vins i caves del celler Ferré Catasús, pertanyent a la família propietària de l’establiment i vinculat a la varietat autòctona de raïm que dóna nom a l’establiment. Un espai amb una decoració original i d’inspiració modernista que culmina amb la terrassa del Club Sumoll. Prendre una copa amb música chillout i vistes al paisatge vitivinícola arrodoneix totes les vetllades amb un resultat excel•lent.

#Menú Dgusta al #Restaurant Sumoll #LaGranada #Penedès

A continuació teniu més fotografies del menú Dgusta i el restaurant Sumoll.

Quina Festa Major volem?

divendres, 4/09/2015

Al #concert de #gralla d'@elsvinardells maridat amb #vins @CanPascual #FMGelida2015 #Gelida #Penedès

En només una setmana, la darrera de l’agost, vam poder anar a cinc festes majors properes. A casa no volíem batre cap rècord. Va ser un exercici de turisme de proximitat facilitat per trobar-nos en un dels períodes amb més celebracions populars de l’any. Aquest periple ens va permetre valorar els diferents models festius que podem trobar i com es relacionen amb el perfil i la mida de la població. La setmana començava amb els darrers dies de la Festa Major de Gelida. Tot i ser festius locals, les activitats se centraven al vespre. Les estadístiques diuen que la majoria de gelidencs treballen fora del municipi de manera que per fomentar la participació s’intenta conciliar els horaris. En aquest dos dies hi havien quatre concerts, dels quals dos d’ells se solapaven amb dues activitats participatives com la Funimetrada, la cursa contra el Funicular, i l’audició de sardanes. Amb poc més de 7.000 habitants, som al llindar de la conveniència o no de fer coincidir actes, un fet que genera sempre debat així com la tendència de prioritzar activitats lúdiques sobre les participatives.

Decoració #FestaMajor @FMSants #FMSants #Sants #BCN #Barcelona

Una bona manera d’invertir aquesta inèrcia és preparar la festa major durant tot l’any. És el que vam percebre a continuació a la Festa Major de Sants, amb els carrers decorats amb molta imaginació i pocs diners. A Barcelona la prioritat és tornar l’espai urbà als veïns, encara més en un barri amb carrers estrets i que a les festes volen tornar a ser poble més que mai. És una clara reivindicació que aquest espai comú pot ser el que decideixin els seus veïns tot aconseguint una treva de la tirania del trànsit rodat. La imatge final pot ser més o menys lluïda però només el fet de poder plantar taules i cadires és una victòria.

Al #teatre de #FestaMajor a Sant Joan Samora amb la darrera obra de @volrasteatre #SantLlorenç #Hortons #Penedès

Als pobles de debò, la prioritat són unes altres. A Sant Joan Samora, petit nucli de Sant Llorenç d’Hortons de només 259 habitants, el més important és portar una obra de teatre de qualitat. L’any passat va ser el televisiu Quim Masferrer i aquest any ha estat la darrera obra del grup Vol-Ras, que es retira després de 35 anys als escenaris. Sens dubte un nivell d’espectacle molt per sobre als representats a les festes majors de poblacions veïnes de dins i fora del Penedès.

'Uns dies a casa l'àvia' de la companyia de #teatre Pa amb Oli i Sal del Carrer Montjuïc #Gelida #Penedès

També vam tenir teatre, en aquest cas infantil i fet pels mateixos veïns, a la festa del carrer Montjuïc de Gelida. La setmana la vam acabar amb la Festa Major de Vilafranca, sens dubte el màxim exponent de participació vinculada a la tradició popular. D’acord a les seves possibilitats cada poble ha de triar el seu model de Festa Major, on el principal valor ha de ser la participació, des de la definició fins a la realització. Si aquesta premissa es confirma, sigui quin sigui el programa, l’èxit està assegurat.

#Falcons volant @FalconsVFP #fmvila #stfèlix #vineaferhistòria #Vilafranca #Penedès

El Dia del Turista

divendres, 7/08/2015

“Un matrimonio mejicano, dos italianos, otro español, uno de Finlandia y dos señoritas han sido elegidos para representar a los turistas que visitan España”. D’aquesta manera, tot agraint la presència omnipresent del “Sol de España” inicia un No-do de fa justament cinquanta anys la celebració del “Día del Turista en Barcelona”. El reportatge dona inici a l’esdeveniment amb una aglomeració de gent en una degustació gratuïta de vi amb cartells en anglès, francès, alemany i italià destacant que era “Vino Español” –qui sap si era Penedès– a un centre comercial no anomenat però on es reconeix clarament El Corte Inglés. Seguidament es veu com els nostres convidats fan servir les modernes escales mecàniques per anar de compres. La secció de souvenirs és gairebé monotemàtica amb records en forma d’estatuetes de sevillanes i toreros. Tanmateix es veuen cartells amb la figura de la Sagrada Família com a icona del turisme de la “ciudad condal”.

“En las ramblas reciben flores que después refrescan en la fuente de Canaletas”, narra la veu en off en un espai tant atapeït com ara però amb un perfil de vianants molt més local. A continuació saltem al Poble Espanyol de Montjuïc. És de nit i figura que venen d’una recepció que l’Ajuntament ha ofert a tant il•lustres hostes. El recorregut que s’aprecia no es diferència gens del que es pot fer actualment a excepció que entren dins d’una botiga d’instruments musicals tradicionals on es pot veure uns ninos mecànics que ballen el chotis amb un “organillo”. Una representació dels pobles d’Espanya al recinte que actualment només té presència en l’arquitectura dels seus edificis. Després del sopar admirant la lluminositat de la Font Màgica de Montjuïc són obsequiats amb l’espectacle artístic més representatiu del moment, una festa folklòrica per no dir directament un “tablao flamenco”.

Les escenes són del 1965 però amb mínimes diferències podríem trobar semblances amb els principals referents turístics que des de l’administració s’han impulsat durant els darrers cinquanta anys fins a l’actualitat. Fins i tot no només sota la fórmula de particular homenatge al turista, encara molt freqüent a poblacions de costa, sinó també amb la realització de viatges de familiarització a premsa i bloguers, més coneguts com presstrips i blogtrips. Unes eines indispensables per la difusió però que hauria de donar pas a la potenciació d’un model de promoció turística que donés prioritat al turisme col•laboratiu de tots els agents, on precisament el turista amb la seva activitat a la xarxa amb ressenyes, fotografies i vídeos hauria de ser el centre de la informació.

La fam de les xifres

divendres, 3/07/2015

Obrint el #Vijazz

A la Xina de la fi dels anys 50 i principis dels 60 del segle XX es van implantar una sèrie de mesures econòmiques, socials i polítiques per tal d’aprofitar l’enorme capital humà del país per a la industrialització. Aquest pla de desenvolupament va ser impulsat directament per Mao, anomenant-lo com el Gran Salt Endavant. La idea era la de col•lectivitzar i crear comunes com unitats econòmiques autosuficients, que incorporaven la indústria al costat de projectes d’infraestructures. Desenes de milions de persones van ser mobilitzades per crear aproximadament 25.000 comunes, amb al voltant de 5.000 famílies en cadascuna d’elles.

Durant un temps va semblar que el gran salt funcionava. El 1958 les collites van ser enormes però l’any següent va ser desastrós per a l’agricultura a causa del mal temps i de la diversificació del treball a les granges. Els dirigents estaven obsessionats a complir les previsions de líders del partit, lliurant quantitats de cereals que van disminuir les reserves destinades a la població de les comunes. Tanmateix els requisits del govern no van disminuir, de manera que els camperols, sense menjar, van començar a morir de fam. Segons la majoria de les estimacions aquestes mesures van provocar la mort d’entre 20 i 45 milions de persones.

La docilitat de la pagesia xinesa, el culte a la personalitat en la figura de Mao i la confiança que el poble sentia cap a ell, va portar a al col•lectiu a un treball ininterromput sense dissidències. Però la raó principal que no fructifiqués va ser la generació d’una competició de les autoritats locals per informar de com s’estaven complint les ordres, amb una comunicació d’assoliment d’objectius massa optimista, o simplement falsa. Una guerra de xifres irreals que, amb l’obligació de millorar resultats any rere any, en comptes de fer avançar el territori el feia retardar en el seu desenvolupament.

Ara comencem el juliol, el mes ideal per als festivals d’estiu a Catalunya per la seva baixa pluviometria. Tornarem a veure notícies d’assoliment de rècords de taquilla, tant en quantitats totals com de percentatge. Una pràctica que s’allarga fins acabar la temporada. El Penedès no és cap excepció, tot al contrari ja que és un dels territoris on s’estan consolidant més esdeveniments d’aquest tipus, vinculats a l’Enoturisme. Les xifres d’espectadors no haurien de ser l’únic barem per avaluar l’èxit d’aquestes iniciatives i sí en canvi la seva transversalitat social amb l’impacte econòmic generat.

Coworking entre vinyes

divendres, 5/06/2015

Un bany entre vinyes @mastinell #enoturisme #Penedès #CapitaldelVi

Barcelona comença a estar considerada dins les destinacions favorites a nivell mundial per acollir departaments de recerca i investigació de multinacionals. El clima, la gastronomia o la cultura són atractius turístics que no passen desapercebuts per a la captació de talent. Un valor afegit a considerar pels més ben preparats i que fan servir amb astúcia els “caçadors” de recursos humans. De fet aquest interès és important per a qualsevol treballador en qualsevol àmbit. No han estat pocs els futbolistes estrangers que han manifestat haver preferit fitxar pel Barça, davant d’ofertes superiors de clubs del centre i nord d’Europa, per tal de gaudir de l’entorn més agradable que poden trobar a Catalunya per a ells i les seves famílies. Així mateix, tant treballadors com empreses establertes, busquen que aquests valors no s’alterin i si és possible en millorin. És possible gràcies a uns sous alts que repercuteix en una despesa superior cap a tota la infraestructura turística compartida amb els residents, com pot ser la restauració, la indústria de l’entreteniment o els esdeveniments culturals. Un benefici compartit que genera ocupació.

Al Penedès tenim una nova oportunitat d’aprofitar la proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Totes les motivacions amb les quals venem l’Enoturisme serveixen per la implantació d’empreses i treballadors digitals. La flexibilitat d’horaris i serveis, juntament amb la producció descentralitzada que permet la xarxa està transformant els hàbits de vida. Tenim bones infraestructures de comunicacions, que tot i així, com és el cas de Rodalies, poden millorar. La connectivitat també és bàsica. Si aconseguim accelerar el desplegament de la fibra òptica, no només als nuclis urbans sinó també als polígons industrials, podem tenir la partida guanyada. Però encara més si aconseguim fer que el nostre recurs més preuat, el paisatge vitivinícola típic del Penedès, sigui revaloritzat. Ara que cada vegada apareixen experiències enoturístiques més actives i innovadores, com dormir en una barraca de vinya, només necessitem que la connexió a internet arribi a tot el territori per tal d’accedir en temps real a l’exercici professional a escala planetària. Hem de potenciar espais compartits o de coworking alternatius: a cellers i caves, als pobles, a la vinya… La generació de riquesa i la competitivitat en la societat en xarxa ja no depèn de la ubicació de l’oficina sinó en la capacitat de gestionar la informació i el coneixement.

Oberturacionitis

divendres, 8/05/2015

L'arbre de les eleccions #gelida22m

Fa temps que els mitjans de comunicació es troben envaïts pels eufemismes, principalment de caire polític. La “desacceleració” per evitar la crisi econòmica de Zapatero va ser segurament la iniciadora d’aquesta pràctica, continuada amb notable activitat pel govern del PP. La recessió posterior era nomenada com “un creixement negatiu”. Una de les més recordades és la “mobilitat exterior”, per no reconèixer la sortida dels joves a la recerca d’una feina d’acord a les seves possibilitats, i no ser víctimes de la “flexibilització del mercat laboral” que comporta abaratir l’acomiadament.

Pel rescat de l’Estat espanyol hi va haver diverses modalitats: “Línia de crèdit”, “préstec en condicions extremadament favorables” o “suport financer”. Pels desnonaments tenim els “procediments d’execució hipotecària” i pels bancs dolents els “vehicles de liquidació a llarg termini”. Les “mesures excepcionals per incentivar la tributació de rendes no declarades” servia per amagar l’amnistia fiscal i les “reformes estructurals necessàries” endolcien les retallades en educació i sanitat. Ni tant sols el rescat de bancs, caixes d’estalvi o autopistes ha significat una nacionalització sinó una “participació” on l’Estat té “titularitat indirecta”.

Amb les eleccions municipals a la vista, s’ha instal•lat un eufemisme estrella que substitueix les inauguracions, les quals ara són “obertures” o “visites de treball”. Tot i així, aquest canvi d’expressió és més que un tecnicisme comunicatiu. Aquí l’objectiu és evitar l’aplicació de la llei electoral que prohibeix les campanyes o propaganda dels ajuntaments amb actes d’aquest tipus. Sembla que no ha estat suficient que en el darrer any s’hagin accelerat tot tipus d’actuacions aturades o l’inici i finalització d’obres ben visibles. Han considerat que ni els dos mesos d’aquest període s’ha de deixar escapar l’oportunitat de disposar d’uns recursos econòmics per fer publicitat i refrescar contínuament la memòria dels electors. La ciutadania “necessita ser informada” o l’ajuntament “no s’atura per les eleccions” són els pretextos per aquestes accions. A Gelida tinc l’experiència de com s’obre un parc d’skate a dies de començar la campanya. Fa justament quatre anys vaig escriure un article contra aquestes inauguracions que ara encara són més properes a la comtessa electoral. Tant de bo en el proper mandat aconseguim eradicar aquesta mutació de la oberturacionitis.