Masies de dol

divendres, 3/05/2019

Periscopi Gelidenc 107 - Ramon Rovira - 3-11-18

Si entreu al web gelida.org no us trobareu la típica pàgina de l’Ajuntament ni de cap organització, tot i ser un dels dominis a internet més antics registrats sobre la població. Tindrem a l’abast una completa recerca sobre les masies de Gelida, les actuals i les malauradament desaparegudes. Consultant cada fitxa hi ha la relació de l’arbre genealògic dels hereus de cadascuna des dels seus inicis fins ara, juntament amb fotografies que il·lustren el pas pel temps i permet identificar-les. També hi trobem altres masies de l’entorn de Gelida com Corbera de Llobregat, Castellví de Rosanes, Cervelló i Sant Llorenç d’Hortons. Un recull històric que l’autor va anant completant durant molts anys amb d’altres articles històrics sobre la contrada que havia publicat. Una aportació desinteressada pel coneixement de lliure accés com a resultat de passar moltes hores investigant en tot tipus d’arxius. És per això que quan aquesta setmana em comunicaven l’inesperat decés de Ramon Rovira i Tobella, vaig recordar d’entrada la seva bonhomia i de seguida tota la seva gran tasca com a historiador local.

Recentment l’havia convidat a parlar-ne a Ràdio Gelida per compartir amb tothom com va arribar a ser president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària. Per al Ramon fer la recerca dels nostres avantpassats és fer-los-hi el millor homenatge que hàgim pensat mai. Una passió per aquestes matèries que se li va despertar en jubilar-se de treballar a l’autopista i abans a Cal Boter. Aquí va treballar durant molts anys en el restaurant que va portar la família amb els noms L’Ast i El Cigró d’Or. Així ho demostren les curioses anècdotes que va explicar al pregó de la Festa Major del 2017. Una capacitat de memòria i estima per la història que va traslladar a la col·laboració amb l’Associació d’Amics del Castell de Gelida, des de la junta i elaborant diversos treballs i exposicions que seran sempre recordats. És per això que les masies de Gelida estan de dol i tots els que estimem el coneixement sobre el patrimoni gelidenc i penedesenc també.

Lluïsos

divendres, 5/04/2019

Els @lluisosgelida obren portes! #lluïsosdegelida #elslluïsostornen #Gelida #Penedès

Al nostre país, quan parlem dels Lluïsos com a entitat, sempre venen a la ment barris barcelonins com la Vila de Gràcia o Horta. Aquí van arrelar associacions socioculturals i esportives sense finalitat de lucre fundades al segle XIX. Sense menyspreu d’altres no tant conegudes com la Cobla els Lluïsos de Taradell, la més antiga de Catalunya, o el Grup Atletisme Lluïsos Mataró, amb més de 70 anys d’antiguitat i emblema esportiu del Maresme. Els objectius bàsics sempre han estat l’aprenentatge dels infants i joves en el temps de lleure, així com donar la possibilitat als adults de la realització d’aquelles activitats que serveixin pel seu esbarjo i formació. També tenen en comú el seu origen en el foment de l’educació des d’una concepció catòlica. D’aquí la devoció a Sant Lluís Gonzaga, jesuïta consagrat per l’església com a patró de la joventut i protector dels estudiants.

Si ens centrem a les entitats de Barcelona, notem que per al seu desenvolupament han necessitat consolidar una sèrie d’espais per organitzar les seves activitats, sigui un teatre per a les arts escèniques o un pavelló dedicat al bàsquet. Una trajectòria per la qual van rebre la Creu de Sant Jordi en ser exponents del moviment ateneístic català des de la participació, el voluntariat i el civisme, tot contribuint a la dinamització de les seves comunitats.

Al Penedès també tenim els nostres Lluïsos, a Gelida. Des de l’any 1909 i fins fa unes dècades van tenir el mateix objectiu amb tot tipus d’activitats. Després de caure en l’oblit, la Fundació Gelida Cultura i Patrimoni té el repte d’aconseguir els 122.000 Euros abans d’acabar l’any per adquirir l’edifici a la parròquia. Tal com es va veure a les portes obertes i es preveu al debat participatiu sobre els seus futurs usos, està en qüestió molt més que la rehabilitació d’un espai, sinó com ha de ser el model cultural de les nostres viles al segle XXI. Una iniciativa ben destacada i de moment al marge de l’Ajuntament que mereix tot el suport.

Memòria històrica des de zero

divendres, 1/03/2019

La #caldera de #LasCañadasDelTeide i la #illa de #GranCanària des del #cim del #Teide #Canàries #Canarias

A un recent viatge a les Illes Canàries, anàvem camí del cim del Teide. En passar pel bosc d’eucaliptus i pi canari del Monte de la Esperanza ens expliquen la curiosa història del monument franquista de Las Raíces, que allà mateix es troba. Aquest paratge va ser l’escenari on Franco i els comandaments militars de Tenerife es van reunir per preparar la sublevació del 1936 amb la qual dies després començaria la Guerra Civil. El 1956 es va construir un alt monòlit commemoratiu i el 1964 va ser declarat conjunt històric. Amb l’arribada de la democràcia l’indret va caure en l’oblit i va ser víctima del vandalisme. Com en molts llocs l’opinió pública es debatia entre la restauració per la seva interpretació o la retirada. Així va ser fins al 2015, quan va ser enderrocat pel Cabildo Insular de Tenerife, en considerar el manteniment contrari a la Llei de Memòria Històrica.

En només quinze minuts l’espai va quedar net però la memòria va quedar garantida. Ja aquella infame reunió va ser immortalitzada per una fotografia de tots els presents, en el que va ser la zona zero de l’autoanomenada “Cruzada de Liberación”, i el monument va quedar àmpliament documentat però no conservat per no tenir cap valor artístic. Una solució que trobo molt encertada. Tanmateix, sense anar més lluny, a Santa Cruz de Tenerife encara és en peu una grandiosa font erigida en homenatge a la partida de les Canàries del futur dictador per liderar el “Movimento Nacional”.

Al Penedès, un pas per endavant gràcies a la feina de projectes d’entitats com l’Institut d’Estudis Penedesencs i de les administracions, ens pot semblar que encara són molt enrere. Però, cal reconèixer que un territori amb un clima i una paisatge privilegiats, que no va patir els estralls dels combats -tot i que sí la repressió com arreu de l’estat- aquestes accions es desenvolupen a una velocitat diferent. Cal poder ser-hi a les illes afortunades per comprovar-ho, i això que per poc no vam coincidir amb el carnaval.

Córrer per salut

divendres, 1/02/2019

Sortida de la #cursa solidària Mini10k amb el Capità Vitamines prèvia a la #10kVila @Fondistes #Vilafranca #Penedès #CapitalDelVi #10kVilafranca

Es defineix formalment com la forma de caminar durant la qual en un moment donat tots els peus estan separats del terra, però sens dubte córrer és molt més. Els darrers mesos he contestat moltes vegades a la pregunta sobre si m’havia aprimat molt. La resposta ha estat la mateixa: Sí i per salut. Vaig proposar aprimar-me per tenir el meu pes natural i que la vida sedentària dels darrers anys m’havia fet abandonar. En deu mesos m’he aprimat 40 Kg sense fer cap dieta especial sinó, sempre amb el suport de la família, aplicar el principi de cremar més calories que les ingerides, canviar alguns hàbits alimentaris i fer més esport. Primer vaig començar incrementant les caminades per la muntanya i les vinyes, per ja des de l’estiu córrer pel pla, tant que fins i tot m’he aficionat a participar a curses populars i associar-me a l’A.E. Córrer a Gelida.

Diumenge passat vaig fer per primer cop la 10K de Vilafranca. Porto molt poc en això del “running”, tanmateix he tingut oportunitat d’apuntar-me a unes quantes i informar-me sobre totes les que s’organitzen a Catalunya per tal de planificar-me. Vaig poder confirmar in situ el que ja havia trobat referenciat en blogs i webs especialitzats, que aquesta és una de les millors organitzades, i amb millor ambient de públic. D’entrada la Mini10K, amb una altíssima inscripció i amb el seu caràcter solidari, ja és tota una garantia. Després el recorregut cèntric i la celebració a unes hores que afavoreix a la gent apropar-se i animar els participants són clau de l’èxit. A la vegueria havia corregut prèviament la ReisRace d’Igualada, amb tortell de reis per a tots els corredors, i la prova de 10 Km de la Mitja Marató de Sitges, corrent a tocar del mar. Hem de considerar-nos satisfets que al Penedès hi ha tant bon nivell de curses urbanes. Abans havia fet la Sant Silvestre de Gelida, amb continues pujades i baixades, tal com ha de ser a la vila. La propera etapa de la meva particular ruta penedesenca serà a la Cursa de Sant Valentí de Les Cabanyes.

T’HAS APRIMAT MOLT, NO?

Dejuni per la llibertat

divendres, 4/01/2019

Avui m’uneixo al dejuni de Sarrià per la #llibertat dels presos polítics i els exiliats i en suport a la #vagadefam de @jordialapreso, @jorditurull, @quimforn i @joseprull #ProuOstatges #LlibertatPresosPolítics #Barcelona #BCN

“Benvolgut Daniel, Gràcies per participar en aquesta acció-performance. La teva inscripció ja està validada, ens veiem el dia de començar el dejuni!”. Era el missatge que vaig rebre de la plataforma Prou Ostatges, amb el suport de l’ANC, per participar al dejuni col·lectiu pels presos polítics el passat desembre. La vaga de fam de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull per denunciar el bloqueig del Tribunal Constitucional va activar aquestes accions, les quals ja s’havien realitzat a la primavera però no van tenir continuïtat. Faig tot el possible en suport dels presos polítics. Tant de forma col·lectiva, assistint a les manifestacions i concentracions de tot tipus com la darrera de la interpretació del Messies de Händel davant la presó de Lledoners, com individual, per exemple fent una cadena humana passant les seves fotografies per les muntanyes de Montserrat o empresonant-me a la Plaça de la Vila de Vilafranca. Així doncs vaig col·laborar agafant el relleu d’altres dejunadors a Barcelona. El lloc era curiós per uns republicans, l’antic dipòsit del Rei Martí, però amb un ambient recollit similar al del monestir de Montserrat, on també es dejunava simultàniament. L’únic requisit era portar sac de dormir. Després de la revisió mèdica del vespre es va passar a l’acte simbòlic d’inici bevent un got d’aigua. A continuació vam anar a dormir sota una gran pancarta amb el lema “Som gent de pau: Llibertat”. Tal com em van advertir els companys, gent molt compromesa, el primer dia vaig tenir maldecap i el segon insomni. El temps allà es feia més amè amb els missatges de solidaritat que rebia per whatsapp i xarxes socials. Tanmateix sobtava que aquesta manifestació no tingués més ressò mediàtic. Just quan s’havia trobat un lloc més cèntric per la protesta, va acabar la vaga de fam i es va suspendre. En el meu cas van ser només 48 hores però cal pensar en tots els dies d’injusta reclusió que sens dubte ens han de mobilitzar permanentment per una llarga lluita.

Festa de Santa Llúcia universal

divendres, 7/12/2018

Calderes fumejant #escudella #SantaLlúcia #Gelida #Penedès

A Capmany, el passat 11 de novembre, va succeir un fet important per al Penedès. Es constituïa la Federació d’Escudellers, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya Una agrupació de la qual Gelida va ser ja promotora en la primera trobada d’escudelles d’arreu de Catalunya i Andorra, el 2005 i amb motiu del 150è aniversari de la festivitat gelidenca. Encara recordo que bé escalfaven els diversos tastos en una Pista-Jardí humida i freda. L’objectiu del reconeixement com a patrimoni immaterial per la UNESCO és molt més a prop i el territori penedesenc es pot beneficiar. Possiblement hem escoltat veus que la Festa de Santa Llúcia de Gelida sempre és la mateixa, però justament aquesta és la característica que la fa típica, com passa amb la Festa Major de Vilafranca. Cada 13 de desembre, de vegades coincidint amb La Marató de TV3 amb la qual s’hauria de vincular molt més, gaudim de les calderes a les fogueres, l’exposició de pessebres, la fira d’entitats i d’artesans, l’actuació de l’Esbart Rocasagna, l’exhibició castellera dels Vailets de Gelida, les sardanes a la Plaça de l’Església, i l’espectacle Llúciafoc dels Diables de Gelida, enlloc del desaparegut Ball de Quintos. El lliurament del guardó “Santa Llúcia Solidària” a una ONG, des del 2003, va acabar d’arrodonir la diada.

Tot i així és el repartiment de l’escudella solidària -i no oblidem el pa amb botifarra- l’esdeveniment més destacat. Més encara en el temps actuals de necessitats i d’una crisi que només ha passat per a uns pocs. Cal destinar recursos en difondre aquesta festa, ja que podem generar sinèrgies entre la cultura popular i l’activitat turística. Que la celebració sigui un dia fix al calendari i no es traslladi al cap de setmana és una de les seves singularitats, i també un impediment perquè molts la gaudeixin. Caldria reflexionar-hi, especialment vista l’experiència de la Festa de Santa Llúcia de Canyelles, amb 76.000 visitants després de 16 edicions. Una dada molt remarcable per un municipi de poc més de 4.000 habitants i que l’ha situat com a referència del país d’aquest imaginari festiu.

Enocreuers

divendres, 2/11/2018

El #port de #Portofino des del #CastelloBrown #Liguria

El proper 7 de gener sortirà de Barcelona el vaixell MSC Magnifica rumb a la seva primera volta al món. Un total de 119 dies i 32 països diferents que a més a més oferiran experiències com un safari nocturn, una visita al Taj Mahal, una estada a Bora Bora o una acampada al desert. Es presenta com una oportunitat única perquè els viatgers puguin recórrer el planeta sense haver de fer i desfer maletes o canviar constantment d’hotel. Les places estan totalment esgotades. Aquest és un bon exemple que la indústria de creuers no para de créixer i amb la capital de Catalunya com a capdavantera.

Tot i així, en aquest segment turístic, el que està agafant més volada són els creuers fluvials. Hi ha una tendència a fer viatges culturals i històrics, cada vegada més breus i temàtics, sobretot per als que ja han realitzat altres creuers, que els permeten una escapada de tres o quatre dies. Malgrat els episodis de pluges dels darrers anys, el nostre país no pot competir amb altres zones d’Europa de rius cabalosos, especialment al Danubi o el Rin.

Tanmateix les navilieres disposen a la seva flota de vaixells més petits que poden atracar a ports mediterranis que no disposen d’infraestructura per permetre els grans creuers i tampoc absorbirien el seu volum de passatgers. Els pobles de la costa italiana de les Cinque Terre s’han especialitzat en acollir aquest tipus de viatgers que, malgrat haver d’arribar a terra en barca, els permet gaudir de la seva oferta enoturística. De fet són les excursions per conèixer els seus vins les més demanades per aquests creueristes. Al Penedès fa uns anys es parlava de la promoció de Vilanova i la Geltrú per l’arribada de grans iots al seu port, però la possibilitat que petits creuers amb una capacitat de 1.500 persones puguin fer escala a la costa penedesenca no ha estat abordada. Si fos així, i davant la saturació del turisme a Barcelona, tenim molt per oferir, en enoturisme i molt més.

Del 9-N a l’1-O

divendres, 5/10/2018

Votant com a vocal del #9N2014 #apeudemesa9N #HemVotatHemGuanyat #9N #Gelida #Penedès
Per #democràcia #dignitat i un #noupaís #JoVoto #CatalanReferendum #CATVotaSí #HolaRepública #Gelida #Penedès

L’inici de la consulta del 9 de novembre de 2014 va ser molt emocionant. Vaig ser membre d’una de les meses a l’IES Gelida. Estava encarat directament cap a la porta de l’institut. Es van obrir puntualment. Recordaré tota la vida com va entrar en tromba la gent que s’hi esperava ja a primera hora. Tots il·lusionats per exercir el seu dret. A priori l’1 d’octubre de 2017 havia de ser una nova jornada de joia democràtica. Val a dir que el neguit del tancament dels col·legis per part de l’Estat planejava des de feia dies. Els fets del 20 de setembre, amb la intervenció a la conselleria d’economia i les detencions que es van efectuar, més la confiscació de paperetes els dies anteriors, preveia que farien tot el possible per impedir les votacions. Tot i així crec que ningú s’imaginava quina seria la via que farien servir.

Les 5 de la matinada va ser una hora èpica. Veure com moltíssima gent arribava puntualment de totes direccions per defensar l’obertura del seu col·legi electoral de sempre, en el meu cas l’Institut de Gelida, donava una força difícil de descriure. Ràpidament ens vam reunir a la porta davant la presència d’una parella de mossos d’esquadra que no podia evitar la determinació del poble. L’arribada de les urnes va ser tota una pujada d’adrenalina. Era l’hora d’obrir portes i van començar els problemes amb el sabotatge de la connexió a internet dels centres educatius. Els informàtics van solventar hàbilment la papereta i malgrat el retard tothom va poder començar a votar. Ara bé, també va coincidir amb la difusió de les primeres imatges de càrregues de la guàrdia civil i policia nacional a les escoles. No vaig poder evitar que la ràbia i impotència del moment quedés reflectida en la meva fotografia votant. Sens dubte les sensacions entre els dos referèndums no van ser les mateixes. No només perquè no s’hagin complert les expectatives de l’aplicació dels resultats i la situació actual generada, sinó per la violència contra els ciutadans indefensos que es va exercir.

La parra

divendres, 14/09/2018

Feines al camp #Dobarsko #Bulgaria #Добърско #България

La imatge d’estiu al Penedès que més recordo de la infància és la d’un pati envoltat per una immensa parra. Un indret d’ombra i frescor creat gràcies als pàmpols d’aquest cep conreat en forma alta. El sentiment era d’admiració en veure com una sola planta era capaç d’ocupar tot aquell espai pràcticament levitant sobre els nostres caps. Encara més observant com any rere any la parra demanava més espai per poder créixer. A mesura que anava cobrant altura i extensió, les seves arrels creixien per sostenir el pes de la seva estructura. Si a això li sumem el raïm, que naixia sense aparent dificultat i que podies seguir la seva vida durant totes les vacances, o la cridanera coloració de la vinya quan arribava la tardor, és normal associar-ho a moltes de les vivències d’aquella època. Uns records màgics sense dubte molt influenciats per les percepcions pròpies d’aquella edat. Amb raó l’expressió “estar a la parra” és la que més s’aplica en aquell context. Val a dir que és una situació necessària quan s’inicia el procés personal de coneixement i descoberta del mon a l’adolescència.

En un recent viatge a Bulgària vaig tornar a redescobrir la parra com a element identitari del territori. La capital no ens va sorprendre gaire. Més de 25 anys de postcomunisme han transformat no només l’economia i el sistema polític sinó també l’arquitectura. Les diferències de Sofia amb qualsevol altra gran ciutat de la Unió Europea no són destacables. Fins i tot Barcelona serveix de referent turístic i fa poc s’ha convertit a totalment de vianants un dels principals carrers del centre per ser la “rambla” dels turistes, tal com ens van comentar. Ara bé, la cosa va canviar en sortir a les zones rurals. En tots els pobles era omnipresent el pati a tocar de la casa amb la seva parra enfiladissa i ben frondosa. Un ambient de mediterraneïtat en aquelles latituds que a casa nostra ara costa de trobar. Hauríem de tornar als orígens, hauríem de tornar a la parra.

La Ciutat del Vi

divendres, 3/08/2018

Competint amb el #tramvia sobre el #mirall de l’#aigua #tram #miroirdeau #Bordeus #França #Bordeaux #France

Encara és possible sorprendre en Enoturisme? Aconseguir tornar a captar l’atenció del turista no expert en vins amb els mateixos continguts? Definitivament és possible, i és gràcies a la tecnologia. El millor exemple de la presentació multimèdia del món vinícola és la Cité du Vin de Bordeus. Vam poder constatar-ho fa uns dies, en un viatge al sud de França.

Després d’admirar els tradicionals paisatges de vinyes, amb els castells i palaus que donen la distinció exclusiva “chateau” als seus vins elaborats i embotellats en aquestes propietats, el contrast és total quan arribes a contemplar el moderníssim edifici que es troba al Port de la Lluna. Inaugurat fa dos anys i amb un disseny futurista d’alumini i vidre que recorda el Museu Guggenheim de Bilbao, la Ciutat del Vi ofereix més de 3.000 metres quadrats d’experiències sobre les cultures del vi de tot el món amb interaccions dels sentits.

En arribar a tothom se l’equipa amb una dispositiu semblant a un difonem i uns auriculars que servirà per rebre les explicacions en vuit idiomes. No fan gens de nosa portar-ho i el so tampoc molesta als altres usuaris. Es pot personalitzar el recorregut seleccionant amb la guia digital o interposant les mans a la llum de les diverses localitzacions. Ens va sobtar especialment l’espai dedicat a jugar a detectar mitjançant l’olfacte les olors que podem trobar en un vi i uns diorames animats que explicaven la història vitivinícola amb hologrames. També la quantitat de vídeos en els més diversos tipus de pantalles, la socialització que es genera al voltant de un àpat amb amics degustant un bon vi i la desinhibició que genera a continuació, tot il·lustrat amb videomappings molt ben executats.

El millor final és el tast que s’ofereix al mirador de la vuitena planta, admirant la “petita París”, tal com s’anomena aquesta capital amb un casc històric protegit com a Patrimoni de la Humanitat. Sens dubte tot un equipament de primer ordre que hem de tenir com a referent en el turisme del vi.