Festa de Santa Llúcia universal

divendres, 7/12/2018

Calderes fumejant #escudella #SantaLlúcia #Gelida #Penedès

A Capmany, el passat 11 de novembre, va succeir un fet important per al Penedès. Es constituïa la Federació d’Escudellers, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya Una agrupació de la qual Gelida va ser ja promotora en la primera trobada d’escudelles d’arreu de Catalunya i Andorra, el 2005 i amb motiu del 150è aniversari de la festivitat gelidenca. Encara recordo que bé escalfaven els diversos tastos en una Pista-Jardí humida i freda. L’objectiu del reconeixement com a patrimoni immaterial per la UNESCO és molt més a prop i el territori penedesenc es pot beneficiar. Possiblement hem escoltat veus que la Festa de Santa Llúcia de Gelida sempre és la mateixa, però justament aquesta és la característica que la fa típica, com passa amb la Festa Major de Vilafranca. Cada 13 de desembre, de vegades coincidint amb La Marató de TV3 amb la qual s’hauria de vincular molt més, gaudim de les calderes a les fogueres, l’exposició de pessebres, la fira d’entitats i d’artesans, l’actuació de l’Esbart Rocasagna, l’exhibició castellera dels Vailets de Gelida, les sardanes a la Plaça de l’Església, i l’espectacle Llúciafoc dels Diables de Gelida, enlloc del desaparegut Ball de Quintos. El lliurament del guardó “Santa Llúcia Solidària” a una ONG, des del 2003, va acabar d’arrodonir la diada.

Tot i així és el repartiment de l’escudella solidària -i no oblidem el pa amb botifarra- l’esdeveniment més destacat. Més encara en el temps actuals de necessitats i d’una crisi que només ha passat per a uns pocs. Cal destinar recursos en difondre aquesta festa, ja que podem generar sinèrgies entre la cultura popular i l’activitat turística. Que la celebració sigui un dia fix al calendari i no es traslladi al cap de setmana és una de les seves singularitats, i també un impediment perquè molts la gaudeixin. Caldria reflexionar-hi, especialment vista l’experiència de la Festa de Santa Llúcia de Canyelles, amb 76.000 visitants després de 16 edicions. Una dada molt remarcable per un municipi de poc més de 4.000 habitants i que l’ha situat com a referència del país d’aquest imaginari festiu.

Enocreuers

divendres, 2/11/2018

El #port de #Portofino des del #CastelloBrown #Liguria

El proper 7 de gener sortirà de Barcelona el vaixell MSC Magnifica rumb a la seva primera volta al món. Un total de 119 dies i 32 països diferents que a més a més oferiran experiències com un safari nocturn, una visita al Taj Mahal, una estada a Bora Bora o una acampada al desert. Es presenta com una oportunitat única perquè els viatgers puguin recórrer el planeta sense haver de fer i desfer maletes o canviar constantment d’hotel. Les places estan totalment esgotades. Aquest és un bon exemple que la indústria de creuers no para de créixer i amb la capital de Catalunya com a capdavantera.

Tot i així, en aquest segment turístic, el que està agafant més volada són els creuers fluvials. Hi ha una tendència a fer viatges culturals i històrics, cada vegada més breus i temàtics, sobretot per als que ja han realitzat altres creuers, que els permeten una escapada de tres o quatre dies. Malgrat els episodis de pluges dels darrers anys, el nostre país no pot competir amb altres zones d’Europa de rius cabalosos, especialment al Danubi o el Rin.

Tanmateix les navilieres disposen a la seva flota de vaixells més petits que poden atracar a ports mediterranis que no disposen d’infraestructura per permetre els grans creuers i tampoc absorbirien el seu volum de passatgers. Els pobles de la costa italiana de les Cinque Terre s’han especialitzat en acollir aquest tipus de viatgers que, malgrat haver d’arribar a terra en barca, els permet gaudir de la seva oferta enoturística. De fet són les excursions per conèixer els seus vins les més demanades per aquests creueristes. Al Penedès fa uns anys es parlava de la promoció de Vilanova i la Geltrú per l’arribada de grans iots al seu port, però la possibilitat que petits creuers amb una capacitat de 1.500 persones puguin fer escala a la costa penedesenca no ha estat abordada. Si fos així, i davant la saturació del turisme a Barcelona, tenim molt per oferir, en enoturisme i molt més.

Del 9-N a l’1-O

divendres, 5/10/2018

Votant com a vocal del #9N2014 #apeudemesa9N #HemVotatHemGuanyat #9N #Gelida #Penedès
Per #democràcia #dignitat i un #noupaís #JoVoto #CatalanReferendum #CATVotaSí #HolaRepública #Gelida #Penedès

L’inici de la consulta del 9 de novembre de 2014 va ser molt emocionant. Vaig ser membre d’una de les meses a l’IES Gelida. Estava encarat directament cap a la porta de l’institut. Es van obrir puntualment. Recordaré tota la vida com va entrar en tromba la gent que s’hi esperava ja a primera hora. Tots il·lusionats per exercir el seu dret. A priori l’1 d’octubre de 2017 havia de ser una nova jornada de joia democràtica. Val a dir que el neguit del tancament dels col·legis per part de l’Estat planejava des de feia dies. Els fets del 20 de setembre, amb la intervenció a la conselleria d’economia i les detencions que es van efectuar, més la confiscació de paperetes els dies anteriors, preveia que farien tot el possible per impedir les votacions. Tot i així crec que ningú s’imaginava quina seria la via que farien servir.

Les 5 de la matinada va ser una hora èpica. Veure com moltíssima gent arribava puntualment de totes direccions per defensar l’obertura del seu col·legi electoral de sempre, en el meu cas l’Institut de Gelida, donava una força difícil de descriure. Ràpidament ens vam reunir a la porta davant la presència d’una parella de mossos d’esquadra que no podia evitar la determinació del poble. L’arribada de les urnes va ser tota una pujada d’adrenalina. Era l’hora d’obrir portes i van començar els problemes amb el sabotatge de la connexió a internet dels centres educatius. Els informàtics van solventar hàbilment la papereta i malgrat el retard tothom va poder començar a votar. Ara bé, també va coincidir amb la difusió de les primeres imatges de càrregues de la guàrdia civil i policia nacional a les escoles. No vaig poder evitar que la ràbia i impotència del moment quedés reflectida en la meva fotografia votant. Sens dubte les sensacions entre els dos referèndums no van ser les mateixes. No només perquè no s’hagin complert les expectatives de l’aplicació dels resultats i la situació actual generada, sinó per la violència contra els ciutadans indefensos que es va exercir.

La parra

divendres, 14/09/2018

Feines al camp #Dobarsko #Bulgaria #Добърско #България

La imatge d’estiu al Penedès que més recordo de la infància és la d’un pati envoltat per una immensa parra. Un indret d’ombra i frescor creat gràcies als pàmpols d’aquest cep conreat en forma alta. El sentiment era d’admiració en veure com una sola planta era capaç d’ocupar tot aquell espai pràcticament levitant sobre els nostres caps. Encara més observant com any rere any la parra demanava més espai per poder créixer. A mesura que anava cobrant altura i extensió, les seves arrels creixien per sostenir el pes de la seva estructura. Si a això li sumem el raïm, que naixia sense aparent dificultat i que podies seguir la seva vida durant totes les vacances, o la cridanera coloració de la vinya quan arribava la tardor, és normal associar-ho a moltes de les vivències d’aquella època. Uns records màgics sense dubte molt influenciats per les percepcions pròpies d’aquella edat. Amb raó l’expressió “estar a la parra” és la que més s’aplica en aquell context. Val a dir que és una situació necessària quan s’inicia el procés personal de coneixement i descoberta del mon a l’adolescència.

En un recent viatge a Bulgària vaig tornar a redescobrir la parra com a element identitari del territori. La capital no ens va sorprendre gaire. Més de 25 anys de postcomunisme han transformat no només l’economia i el sistema polític sinó també l’arquitectura. Les diferències de Sofia amb qualsevol altra gran ciutat de la Unió Europea no són destacables. Fins i tot Barcelona serveix de referent turístic i fa poc s’ha convertit a totalment de vianants un dels principals carrers del centre per ser la “rambla” dels turistes, tal com ens van comentar. Ara bé, la cosa va canviar en sortir a les zones rurals. En tots els pobles era omnipresent el pati a tocar de la casa amb la seva parra enfiladissa i ben frondosa. Un ambient de mediterraneïtat en aquelles latituds que a casa nostra ara costa de trobar. Hauríem de tornar als orígens, hauríem de tornar a la parra.

La Ciutat del Vi

divendres, 3/08/2018

Competint amb el #tramvia sobre el #mirall de l’#aigua #tram #miroirdeau #Bordeus #França #Bordeaux #France

Encara és possible sorprendre en Enoturisme? Aconseguir tornar a captar l’atenció del turista no expert en vins amb els mateixos continguts? Definitivament és possible, i és gràcies a la tecnologia. El millor exemple de la presentació multimèdia del món vinícola és la Cité du Vin de Bordeus. Vam poder constatar-ho fa uns dies, en un viatge al sud de França.

Després d’admirar els tradicionals paisatges de vinyes, amb els castells i palaus que donen la distinció exclusiva “chateau” als seus vins elaborats i embotellats en aquestes propietats, el contrast és total quan arribes a contemplar el moderníssim edifici que es troba al Port de la Lluna. Inaugurat fa dos anys i amb un disseny futurista d’alumini i vidre que recorda el Museu Guggenheim de Bilbao, la Ciutat del Vi ofereix més de 3.000 metres quadrats d’experiències sobre les cultures del vi de tot el món amb interaccions dels sentits.

En arribar a tothom se l’equipa amb una dispositiu semblant a un difonem i uns auriculars que servirà per rebre les explicacions en vuit idiomes. No fan gens de nosa portar-ho i el so tampoc molesta als altres usuaris. Es pot personalitzar el recorregut seleccionant amb la guia digital o interposant les mans a la llum de les diverses localitzacions. Ens va sobtar especialment l’espai dedicat a jugar a detectar mitjançant l’olfacte les olors que podem trobar en un vi i uns diorames animats que explicaven la història vitivinícola amb hologrames. També la quantitat de vídeos en els més diversos tipus de pantalles, la socialització que es genera al voltant de un àpat amb amics degustant un bon vi i la desinhibició que genera a continuació, tot il·lustrat amb videomappings molt ben executats.

El millor final és el tast que s’ofereix al mirador de la vuitena planta, admirant la “petita París”, tal com s’anomena aquesta capital amb un casc històric protegit com a Patrimoni de la Humanitat. Sens dubte tot un equipament de primer ordre que hem de tenir com a referent en el turisme del vi.

Ibers i funiculars

divendres, 6/07/2018

Festival Terra Ibèrica a la Ciutadella Ibèrica de Calafell (6)

Aquesta setmana els mitjans de comunicació s’han fet ressò de dues notícies molt importants per al patrimoni penedesenc. Per una banda la localització d’una de les ciutats iberes més importants de Catalunya a Banyeres del Penedès. La descoberta, mitjançant el georadar, al jaciment de les Masies de Sant Miquel li atorga una rellevància equiparable a Ullastret, el nucli urbà dels ibers més important descobert fins ara a Catalunya. Aquest assentament dels cossetans es troba a només 3 Km de les vinyes on hi ha la previsió de materialitzar el Logis Penedès, a cavall dels municipis veïns de l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys i el mateix terme municipal de Banyeres. Sens dubte és un argument més per evitar la construcció d’aquest macrocentre de mercaderies i apostar per una activitat econòmica lligada al turisme i la cultura que tingui en compte el territori, tant a nivell paisatgístic com social.

També coneixíem aquests dies que el Funicular de Gelida segueix avançant en la seva lenta reparació després que al març del 2016 deixés de funcionar per una avaria. La darrera notícia al respecte va ser la licitació dels bastidors fa 6 mesos i l’anterior va ser la darrera imatge que tenim del “Funi”, fa un any, quan van ser retirats els vagons de la via. S’ha difós que tornarà a funcionar al maig de l’any vinent però no es diu que és un canvi en el calendari, ja que s’havia anunciat fa temps que seria al final d’enguany. Sorprèn que aquest transport gairebé centenari haurà necessitat més de 3 anys per tornar a donar el mateix servei que abans, només els caps de setmana, però sobretot que ho farà precisament en un període tant assenyalat com la campanya electoral de les eleccions municipals del 2019.

Aquests dos elements patrimonials del Penedès de primer ordre poden tenir l’objectiu comú d’orientar la vegueria cap a un dinamisme econòmic que respecti les particularitats locals per assolir un benefici global. Això sí, sempre que es faci un bon ús allunyat d’estratègies partidistes.

4,5 € per una copa buida

divendres, 1/06/2018

Ampolla de #vi #Porto #Oporto Carvalhas Memories @RealCompVelha del Segle XIX al preu de 2.750 € #Portugal

Els webs de recomanacions com TripAdvisor tenen cada vegada més rellevància, especialment entre la restauració. La facilitat per reservar taula des del mòbil és un gran incentiu per aconseguir clients. És calcula que a Barcelona ja són un 40% els establiments que en tenen disponibilitat. Així doncs les crítiques associades són determinants, com aquesta que vam viure en primera persona la setmana passada a Porto. Després de visitar la Real Companhia Velha, el celler més antic de Portugal, ens vam deixar portar comprant una ampolla de Lágrima, sense adonar-nos que no la podríem portar a la cabina, tampoc facturar a la bodega de l’avió i el nostre vol sortia a la nit. Vam decidir beure la meitat de l’ampolla a un restaurant, tot dinant, i la resta a la tarda. Al migdia van ser molt atents i fins i tot ens van posar una glaçonera per servir-nos el vi. Així doncs, a la tarda vam anar a menjar un sandvitx al restaurant Antiga Leitaria Bistrô, molt proper a on ens allotjàvem, per acabar-nos l’ampolla de Porto. Quan li demanem unes copes a la cambrera i li vam explicar la situació, ens va mirar molt estranyada però les va portar. Després d’haver-nos servit nosaltres mateixos el vi, va tornar per dir-nos que havia de cobrar-nos una “taxa” de 4,5 € per cadascuna de les copes que ens posava. Evidentment ens queixem perquè no ens ho havia dit abans i ho consideràvem excessiu, sobretot després de recordar com d’atents que van ser a l’altre restaurant al migdia. A continuació ens indiquen amb la carta que aplicaven aquest import per ser la meitat de la copa de vi de Porto més econòmica que servien, a 9 €. Vam pagar-ho però vam sortir indignats. Sembla mentida que a més d’aquest abús, un restaurant del centre d’una capital de l’enoturisme com Porto pugui considerar que la meitat del preu d’un dels vins de la ciutat sigui la copa buida, que ni tants sols era Riedel o similar… Surt a compte un petit guany a canvi d’una crítica dolenta? No pas i espero que això mai pugui passar al Penedès. Només cal consultar les valoracions a les xarxes socials per comprovar-ho.

Empresonar-se

divendres, 4/05/2018

Camí del Tram 11 per fer la cadena humana a #Montserrat @FaranelCim de #Collbató al #CavallBernat per la #llibertat dels presos i el retorn dels exiliats @cridallibertat #LlibertatPresosPolítics #SonNoViolents

El 20 d’abril de 2013 es va presentar l’assemblea territorial de l’ANC a Gelida. Feia un any que s’havia creat l’assemblea a nivell nacional i sis mesos de la gran manifestació que va convocar per l’11 de setembre anterior. Tres anys abans s’havia celebrat a Gelida la consulta per la independència dins una de les onades de referèndums locals celebrats arreu de Catalunya. Les circumstàncies doncs, ara fa cinc anys, eren força diferents a les actuals. Reconeixem que no només s’havia acabat l’autonomisme, sinó que ens posàvem definitivament en camí cap a un estat propi.

Totes les col·laboracions que hi han hagut amb l’entitat són encomiables però voldria destacar, sobretot per viure-les de primera mà, el balanç molt positiu de les iniciatives engegades a Gelida en aquest temps. Des de les comunes amb la resta del país com facilitar el trasllat a les manifestacions en Barcelona, amb la meitat d’autocars que Vilafranca amb una cinquena part d’habitants, fins recollir les adhesions del “Signa un vot” en múltiples parades o porta per porta a la Gigaenquesta. Actes com projeccions, calçotades i botifarrades, però especialment remarcables són les xerrades obertes a plaça, per tal d’arribar a tothom i ampliar la base portant ponents de renom. Valgui l’exemple de la darrera amb l’activista madrilenya Bea Talegón o la propera del 26 de maig amb l’Albano Dante Fachín.

Ara bé, sens dubte és la participació individual la que suma a fer gran el moviment. Des de manifestar-nos a totes les hores possibles, des de la primera hora del matí davant el TSJC o durant hores i fins la matinada com el passat 20 de setembre. Totes les diades celebrades de forma festiva com la Via Catalana i plenes de color amb els diversos mosaics organitzats. La darrera experiència va ser amb “Faran el CIM!”, la cadena humana a Montserrat, des de Collbató al Cavall Bernat amb sentiments contradictoris mentre ens passàvem les fotos dels presos polítics i els exiliats. Emocionats per assolir un nou repte però tristos per haver d’estar a la muntanya reivindicant-nos.

El moment toca intensificar la denúncia de la injustícia i fer-ho amb tossuda constància. A Gelida cada divendres a les 20 hores hi ha la concentració setmanal de l’ANC i el CDR per demanar la seva llibertat. A la darrera la Diana Riba, parella del Raül Romeva, ens va apropar com viuen ells la situació. És per tot això que he decidit empresonar-me el proper dilluns al vespre a la Plaça de la Vila de Vilafranca, això sí acompanyat de tota una sèrie d’activitats reivindicatives, entre elles la dels Músics per la Llibertat de l’Alt Penedès, tot un referent diari per a tothom.

Desmuntant les Viles Florides

divendres, 6/04/2018

Obstacles florits

Una condecoració és un alt honor que una institució pública o privada lliura a altres entitats o persones. Una distinció no només afalaga a qui la rep sinó, sobretot, ha de donar prestigi a la institució que l’atorga, més encara quan es tracta de condecorar una població mitjançant el màxim ens que la representa: el seu ajuntament.

No és igual viure en un carrer amb espais verds que envoltat de cases sense arbres a prop. Un recent estudi demostra que els nens que tenen a la vista una senzilla imatge de vegetació al voltant del domicili els hi representa un impacte molt positiu en el seu desenvolupament comparat amb els nois que creixen en indrets on el ciment és omnipresent. Aquestes conclusions les podríem extrapolar als adults.

La Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya impulsa la distinció de les Viles Florides. Al seu web s’informa que actualment hi ha a Catalunya 119 municipis distingits com a Vila Florida en reconeixement a la seva tasca per a la millora de l’espai urbà a través de la planta amb flor. Aquests municipis són reconeguts d’1 a 5 Flors d’Honor valorant, entre d’altres aspectes, la relació entre els recursos destinats al manteniment i la superfície verda i enjardinada. L’any passat també es va lliurar per primer cop el premi a la millor rotonda florida. Tots els ajuntaments abonen una quota anual per pertànyer a aquest “moviment”, com s’autodenomina el projecte.

Gelida participa des de fa tres anys en aquest concurs i ha rebut sempre 3 Flors d’Honor. De primera mà puc afirmar que l’acció resulta en una acumulació de plantes amb flor al parterres del centre de la vila, amb una renovació que no dona temps a marcir-se. La resta de barris no són tan afortunats en aquesta dedicació. On ha quedat la sostenibilitat amb l’ús de plantes autòctones o respectant el seu cicle de vida? No millorarem la qualitat de vida perdent aquests valors, i encara menys premiant aquesta manera de fer per lluir una certificació que fomenta la despesa municipal.

La por a la bèstia

divendres, 2/03/2018

Hi han nevades i nevades i nevades #Gelida #Penedès #NevadaTV3

Malgrat el canvi climàtic, el qual en termes generals apunta a un escalfament del planeta, les conseqüències més immediates són l’augment de la freqüència de períodes extrems. Les nevades són un d’aquests episodis que ens afecten periòdicament. Aquesta setmana el país se n’ha vist escombrat entusiasmant els meteoròlegs i de fet la majoria de la població. Tot i la diversa orografia catalana, som majoritàriament un país mediterrani i no estem pas acostumats a fer ninots de neu. Les xarxes i la televisió s’han inundat de postals nadalenques. Especialment curiós comença a ser com també molts ajuntaments aprofiten per exhibir el seu equip preparat per a l’ocasió i anunciar totes les accions minut a minut. Més que tranquil·litzar el veïnat sembla pura propaganda electoral en informar d’accions més que evidents.

Aquesta és la visió més amable de la situació. Una altra són les decisions que es prenen per permetre el desenvolupament habitual de la societat, focalitzat sobretot en evitar els col·lapses de trànsit. La decisió de prohibir la circulació de camions de forma generalitzada ha estat sense dubte més que contestada. Especialment tenint en compte que la nevada, tot i generalitzada ha estat tímida en moltes zones de Catalunya, com el Penedès. Res a veure amb la darrera gran nevada, el març del 2010, que durant dos dies va aconseguir uns gruixos molt importants.

En condicions normals ara hi hauria crítiques al govern de la Generalitat i al seu conseller d’interior per l’encert o no d’aquesta mesura, que la patronal dels transportistes xifra en 25 milions d’euros de pèrdues de facturació per jornada. Però donant la cara només hi ha els directors de protecció civil i de trànsit. Si per l’article 155 les atribucions són del ministre de l’interior, on són les seves responsabilitats? Ara bé si tenim en compte els antecedents de gestions recents i que la tempesta se l’anomenava la ‘bèstia de l’Est’ s’entén que no hagi volgut figurar ni per casualitat.