És el 2016 l’Any de la Gastronomia i l’Enoturisme?

divendres, 13/05/2016

Informació per a turistes @BarcelonaTurism #BCN #Barcelona

L’any passat Catalunya va rebre oficialment el títol de Regió Europea de la Gastronomia, una acreditació més que merescuda. Arrel d’aquest reconeixement l’Agència Catalana de Turisme va declarar el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme amb l’objectiu de centrar els esforços promocionals turístics en accions lligades a les experiències de turisme gastronòmic i d’enoturisme. La celebració dels anys temàtics permet posar de relleu totes aquelles activitats que ja se celebraven o que són de nova creació, i que sota aquest marc potencien la seva difusió.

Arribats a aquest punt, es pot considerar que tant el turisme gastronòmic com l’enoturisme han rebut un impuls determinant en el que portem d’any? Gràcies a la bona feina de molts agents turístics aquests dos segments s’han anat consolidant amb una oferta atractiva al llarg dels darrers anys. Tot i així costa de veure la diferència en termes de promoció turística entre l’any passat i el present. L’ACT ha dedicat dos milions d’euros de pressupost, el més elevat en un any temàtic. És una quantitat important però segurament insuficient pels objectius que s’haurien d’obtenir. Per fer-nos una idea aquest és un pressupost similar al que disposa l’Agència de Promoció Turisme de Sitges. Certament la conjuntura econòmica i política de l’administració no ajuda a dedicar-ne més recursos.

D’altra banda també cal veure si els primers interessats, els generadors de producte turístic aprofiten aquesta oportunitat. Un senzill estudi de marketing es pot fer a l’oficina de turisme de Barcelona a la Plaça Catalunya sobre la seva presència diària en el turista arribat a la capital. No hi ha cap referència a l’any temàtic i els fulletons a disposició no hi ha novetats remarcables en aquest aspecte. Podem trobar informació tant diversa com de la marca “Barcelona Pirineus”, d’una visita conjunta al Museu de Marilyn Monroe i el Monestir de Sant Cugat i d’un taller per crear mosaics i trencadís com Gaudí, però en el capítol de l’enoturisme només és present la coneguda oferta de Torres i el circuit “Wine and Cava” a Montserrat amb el celler Oller del Mas. En gastronomia, a banda de sopar a les fosques o en llocs singulars, només destaca a nivell de territori la visita a la fàbrica de xocolata de Simon Coll. Esperem que en el que resta de l’any augmenti la rellevància que un esdeveniment com aquest hauria de tenir.

Setmana Santa i Periscope

divendres, 1/04/2016

#Gelida al capvespre des del #Castell @castellgelida #Penedès

Des del 2009 col•laboro amb el Cos de Portants del Sant Crist de Gelida per tal de mantenir la tradició de la processó del Divendres Sant recuperada fa 10 anys. Per aquesta Setmana Santa vaig anar com sempre als assaigs previs fins que em vaig assabentar que el Bisbat de Sant Feliu havia reclamat la titularitat de la propietat de l’església i el cementiri del Castell de Gelida. Fins ara tothom tenia entès que era propietat municipal ja que tot el recinte del Castell el va comprar l’Ajuntament de Gelida l’any 1968. A més a més la seva recuperació, especialment de l’edifici de l’església, el qual és el que té més valor patrimonial, es va fer amb ajudes públiques i amb la dedicació dels Amics del Castell de Gelida durant els 50 anys de l’associació. Com que el Cadastre li ha reconegut la titularitat al Bisbat, a l’espera de les accions que espero faci l’Ajuntament, he decidit de no seguir col•laborant activament amb l’Església tal com representava fer de portant, fins que no es resolgui definitivament la situació. No es pot permetre que perdem la propietat d’un espai patrimonial tant rellevant que merescudament pertany a tots els gelidencs.

Com que considerava que el tema era molt important perquè ho coneguessin tots els veïns de Gelida ho vaig preguntar al Ple de l’Ajuntament del 15 de març. L’Alcalde va dir que quan ho considerés convenient ho farien públic… I aquest és el gran problema, la falta de comunicació del consistori, si no és per posar-se medalles, ignorant qualsevol debat i participació. Per superar aquesta idea abans de començar el Ple vaig dir a la resta de regidors que provaria de retransmetre’l amb Periscope des del meu mòbil. Encara que a la cartellera municipal diu que es retransmeten els plens per la televisió per cable ja fa uns anys que Gelida TV no ho fa. Vaig avisar per una qüestió de cortesia, no és necessari ja que els plens són públics –els retransmet Ràdio Gelida– i vaig pensar que amb una aplicació de moda com aquesta ajudaríem a crear-ne més interès. Doncs bé, el voler ser transparent i comentar-ho prèviament va servir per criticar des del govern el perquè no s’havia comentat i acordat abans… Per no crear conflictes vaig tancar la l’aplicació i ho deixarem pel proper Ple, però això deixa veure que seguim sense anar pel bon camí per apropar la política a la gent.

Agafar l’últim funi

divendres, 4/03/2016

Inauguració del Centre d'Interpretació del #Funicular de #Gelida pel President de @FGC @enric_tico

La diferència entre els països, les ciutats i els pobles la fa la seva gent i la capacitat per assolir les seves visions. Visionari no és només tenir bones idees, sinó també ser capaç de posar-les a la pràctica, empresa encara més difícil quan es tracta d’un projecte adreçat al bé comú. Des del 1924, el Funicular de Gelida ajuda a salvar el desnivell que hi ha entre l’estació del ferrocarril i el centre de la vila. Va néixer per subscripció popular, com immillorable exemple d’interclassisme, donant servei als estiuejants que arribaven en tren i als treballadors dels molins paperers del riu Anoia. Malgrat que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va salvar el servei el 1982, quan semblava que l’ús de l’automòbil l’havia de tancar, no ha estat mai dins l’imaginari del patrimoni del transport públic català. La filera de xipresos que amaga l’estació inferior dels ulls dels usuaris de RENFE és tota una mostra d’aquesta visió localista.

El passat 21 de febrer es va inaugurar el centre d’interpretació del Funi a sobre de l’estació superior, però si mirem l’hemeroteca ja es va inaugurar el 2011 –any electoral– després de dos anys de periòdics anuncis per part de l’Ajuntament. Fins ara no s’ha omplert amb una exposició sobre la seva història. Hagués estat una bona oportunitat per crear un espai que impulsés el coneixement de tots els funiculars de Catalunya, tots responsabilitat de FGC, però no ha estat així. De fet a hores d’ara enlloc de Gelida veureu informació sobre el nou centre, ni tant sols a les cartelleres de les estacions ni als mateixos vagons. Només a la porta del local hi ha un trist cartell amb el nom que ni tant sols indica els horaris d’obertura, per cert 8 hores setmanals totes al cap de setmana. Ja no parlem als mitjans de comunicació o a la xarxa.

Sens dubte el Funi té l’estima de tothom, és una de les principals senyes d’identitat de Gelida, i aquest interès general hauria d’estar liderat per la seva màxima institució: l’Ajuntament. Fa força anys es va aprovar la creació d’una comissió formada per tots els grups polítics per defensar conjuntament tot allò que tingués a veure amb el futur del Funicular de Gelida, però no ha estat mai convocada per l’Alcalde. Una situació que també es pot resumir amb l’estat de la maqueta del funicular de Jaume Casanovas, pendent de reparar des de fa temps. No es pot deixar passar més l’oportunitat d’agafar l’últim tren de la promoció turística de debò, tal com es mereix aquest patrimoni únic penedesenc.

Gelidarts o la despromoció econòmica

divendres, 12/02/2016

@bruno_oro & @vicensmartin Big Band cantant @franksinatra al #Castell de #Gelida #concert #Gelidarts #Penedès

Al 2015 es van complir els 50 anys de l’Associació d’Amics del Castell de Gelida. Una efemèride gens fàcil de veure avui dia, no només per la volatilitat de moltes iniciatives, sinó perquè cada vegada costa més de trobar les sinergies necessàries entre la societat civil i l’administració per tal de recuperar el patrimoni i difondre la cultura. Durant aquest temps el recinte del castell ha estat escenari de diverses activitats per donar a conèixer el monument, amb el suport municipal sí, però sobretot amb la dedicació de molts voluntaris al llarg de tot aquest temps. Entre aquestes accions figurava l’organització dels clàssics concerts a l’estiu amb el teló de fons de la muralla del Castell. Així va ser fins que l’Ajuntament va decidir organitzar pel seu compte aquest esdeveniment amb el nom de Gelidarts durant els tres darrers anys. La programació ha tingut un catxet de relleu: Peyu, Mag Lari, Andrea Motis, Mishima, Joan Dausà, Gerard Quintana, Roger Mas i Bruno Oro entre d’altres. Després de reclamar-ho contínuament, des que va finalitzar el 19 de setembre el darrer concert del Gelidarts, l’Alcalde –també Regidor de Promoció Econòmica i Turisme– no ha facilitat les dades econòmiques fins ara. L’any 2015 l’aportació de l’Ajuntament va ser de 31.015,22 euros i l’any 2014 29.325,20 euros. Són quantitats importants que es podrien donar per ben invertides si hagués augmentat la difusió dels atractius de Gelida, però l’Alcade no ho sap. Ha decidit no organitzar més aquest festival perquè li sembla que ha vingut poc públic. No s’explica el perquè ja que els artistes eren reconeguts, i l’alt pressupost ho demostra… La promoció turística no es pot fer a cop de talonari, cal comptar amb els comerciants, empreses i entitats de la vila per definir una estratègia a llarg termini. Però sobretot cal una correcta difusió dels esdeveniments que ha de traspassar el nivell local, i quantificar la inversió correctament mitjançant l’impacte que genera als mitjans de comunicació i les xarxes socials. Són diners de tothom i no es poden gastar sense criteri.

Personalismes

divendres, 15/01/2016

Personalismes #Marràqueix #Marrakech #Marroc #Morocco

De cara al cap d’any teníem uns dies lliures i vam decidir passar-los visitant el Marroc. És un país ple de contrastos, no només respecte a la nostra societat si no entre les grans urbs i el món rural, la modernitat de les noves infraestructures i les medines mil•lenàries inalterables. Ara bé, una de les impressions que més poden sobtar el viatger són la presència de la bandera marroquina. No es pas com aquí que trobem estelades penjades de balcons, fanals i algunes rotondes. Es troben principalment plantades amb un pal als carrers de les ciutats i a les entrades dels pobles. De vegades s’hi apleguen un grapat formant un ram i fins i tot com a part de la il•luminació de Nadal dels llocs més turístics.

Ara bé, no té comparació amb l’omnipresència del retrat del rei Mohamed VI. L’hem trobat a les recepcions dels hotels, botigues de tot tipus, restaurants, entitats bancàries, paradetes del carrer, estacions de tren, aeroports, etc. Amb tot tipus de mides, des de imatges gegants als grans espais fins a postals a una cantonada. El contingut també era d’allò més divers. La més habitual era vestit a la manera occidental al tron reial i amb l’escut al fons. Tanmateix se’l podia trobar amb vestit tradicional i de militar, sol o acompanyat amb la dona, amb els fills, amb tota la família reial o jugant a golf. Assegut, a peu dret, a cavall sota “palio” i dins un carruatge però sempre en una posició solemne. Des de la celebració del seu aniversari amb el fons d’un pastís amb corona, assaborint una tassa de té o rebent súbdits que s’agenollen davant ell. Hi havia un comerç que en feia ostentació i vaig comptar fins a 30 fotografies diferents, inclòs un dibuix. Aquí també es trobava l’anterior rei Hassan II ens diferents situacions i l’avi Mohamed V en fotos en blanc i negre. Ara bé aquesta passió per la imatge reial tenia el punt màxim al quiosc, a la portada retocada de la revista L’Observateur du Maroc on apareixia l’actual monarca juntament amb un empetitit Felip VI per tal de mostrar-los a la mateixa alçada…

A casa nostra no tenim aquest deliri pels nostres governants. Per exemple a la sala de plens de l’Ajuntament de Gelida no hi ha cap foto del president de la Generalitat ni del rei. Per no haver-hi res penjat no hi ha ni rellotge a la paret. Formalment no tenim aquest personalisme tant gràfic però sí que hi és ben present a l’imaginari de la política. Moltes de les decisions que es prenen depenen de qui està al capdavant i haurien de ser fruit del contingut de les idees i no de la seva imatge.

Penedès 10

divendres, 4/12/2015

#Nadal a la ciutat #Barcelona #BCN #BarcelonaInspira

Black Friday, Cyber Monday, Giving Tuesday… Són conceptes que aquesta darrera setmana han sonat amb molta força. La pressió comercial i mediàtica ha estat demolidora. L’impacte el pot mesurar ràpidament cadascú analitzant un dels canals de comunicació d’entrada més directa que tenim com és el correu electrònic, sobretot en el que fa relació a l’augment i la intensitat de la campanya. En el meu cas, començant pel Black Friday, l’any 2012 i 2013 només vaig rebre un parell de missatges relacionats i eren de serveis amb seu a l’estranger i comercialització per internet. L’any passat la cosa va començar a canviar amb una quinzena d’e-mails, dels quals una tercera part ja eren d’empreses del país. Tot ha canviat enguany on els correus superaven la trentena amb informació comercial de tots els àmbits, tant per venda a botiga com a internet, i la majoria locals. Un augment de la publicitat rebuda en més del doble que ha tingut paral•lelisme amb el Cyber Monday. De fet aquí, a diferència dels Estats Units, on van néixer aquestes accions i que es dedicaven exclusivament el divendres i el dilluns, s’ha ampliat amb alegria la festa dels descomptes a tot el cap de setmana. Per intentar netejar aquest consumisme desbordat es va crear el Giving Tuesday, el qual també hem començat a adoptar, amb la promoció del voluntarisme i les donacions a càrrec d’ONGs i institucions. Els missatges han estat molt menors però també veig que s’han incrementat respecte a anys anteriors.

Tot i així el consumisme desenfrenat ha tingut una nova cita una setmana després amb el Shopping Night Barcelona. Comerços oberts fins a la matinada amb més ofertes i descomptes però també activitats lúdiques diverses per atraure els compradors. Queda clar que, per una banda, les rebaixes ja no seran mai més com abans davant aquesta “liberalització” de facto del seu període tradicional. Però, per l’altre costat, ja no es veu l’oferta i el descompte com un menyspreu al producte. Tot al contrari. El millor exemple a casa nostra és Girona 10, la campanya de finals de gener que omple en temporada baixa l’oferta hotelera i de restauració de la ciutat combinat amb espectacles de tot tipus al preu únic de 10 euros. Ja és hora que al Penedès ens inserim en la nova estratègia comercial per omplir en un cap de setmana els nostres atractius d’enoturisme i tot el sector turístic relacionat. S’ha d’organitzar un Penedès 10, coordinat per les associacions del territori, que a banda de impulsar econòmicament sigui un referent mediàtic.

Aturats pel canvi horari

divendres, 6/11/2015

Reloj, no marques las horas... a la RENFE

Tant a la tardor com a la primavera hi ha un ritual del qual ningú pot escapar: el canvi horari anual. Malgrat que la tecnologia ens ho fa tot més fàcil i molts aparells, des dels ordinadors fins als televisors, modifiquen automàticament l’hora, el nostre cos no ho paeix tant bé. En molts casos s’ha de deixar passar fins a una setmana per fer acostumar el rellotge biològic al canvi sobtat de llum, dels àpats i de la son. A nivell laboral el canvi queda compensat perquè la hora que es guanya per una banda es perd a l’altra. Aquí els treballadors amb torns rotatoris tenen molt a dir ja que pot passar que no els coincideixi sempre treballant de nit o al cap de setmana. Un bon calendari de feina ho hauria de tenir en compte.

Ara que l’equivalència horària que més sorprèn es dóna a la RENFE, i no parlo del temps que ens fan perdre cada dia a rodalies compensades amb un nou bitllet. Potser és una de les situacions menys conegudes que provoca el canvi d’horari d’estiu. La nit del canvi els trens nocturns de Renfe paren una hora per ajustar a l’horari d’arribada previst. És així des de que es va implantar al 1974 aquesta acció d’estalvi energètic, cada vegada més qüestionada pel minso avantatge que suposa actualment. Sens dubte ha de ser una situació ben còmica trobar-te aturat durant una hora per “la incidència del canvi horari”. La justificació que donen per aquesta singular maniobra és que si un tren circula amb una hora d’avançament agafarà a altres amb sortides programades per després de les 3:00 que seran ja les 2:00. S’arribarà una hora més tard a destí i sense dret a la corresponent indemnització ja que el temps de viatge és idèntic oficialment. És evident que no contemplen una modificació puntual dels horaris dels tren per aquell dia, són altres els criteris a tenir en compte que no coincideix amb la satisfacció dels viatgers. És d’agrair que les companyies aèries no apliquen aquestes tàctiques i facin parar els avions en ple vol…

Tot el contrari busca la Iniciativa de la Reforma Horària. L’experiència pilot del passat setembre als comerços de Vilafranca per tal d’assolir els horaris europeus, va demostrar que d’una manera més o menys propera aconseguirem tenir uns horaris raonables, i no estar condicionats per l’herència de mesures sense sentit i ser amos del nostre temps.

Votem-hi tots

divendres, 2/10/2015

Cues com mai per votar a #Gelida #Penedès #GuanyemJunts #27s2015

Fins a les 11 del matí, l’afluència de gelidencs al Col•legi Montcau era l’habitual a altres eleccions. En obrir el primer a votar havia estat com sempre el Joan Clanchet –un costum que està convertint en tradició local– i anava passant gent espaiadament. L’entrada però s’anava dilatant, i fins i tot a les 10 en punt no hi havia ningú votant. Malgrat les previsions d’un augment de la participació, semblava que la pluja tardorenca seria motiu per no apropar-se a les urnes. No va ser pas així. Cap a mig matí va començar a omplir-se el menjador. Es van generar cues davant totes les taules que fins i tot sortien de l’edifici. Unes aglomeracions per votar mai vistes darrerament i que no van afluixar fins a l’hora de dinar. Arribaven notícies que a la resta del Penedès es produïa un fenomen similar. A la tarda no va ser igual però va haver-hi un bon ritme de participació, arribant a ser finalment pràcticament deu punts superiors a les del 2012 a tot Catalunya. Sens dubte havien d’augmentar els sufragis. Des del primer dia de campanya, el caràcter plebiscitari dels comicis va ser acceptat per totes les parts, malgrat que els partits del No ho neguessin repetidament. Els seus arguments els van deixar en evidència.

A més a més de l’èxit de participació, la victòria de Junts pel Sí i l’augment de vots de la CUP –assolint el mandat independentista majoritari al parlament– crec que la dada més destacada va ser el resultat de Ciutadans. Encara més notable a l’Alt Penedès. Sense representació a la comarca, i sense obtenir cap regidor a les eleccions municipals fa només 4 mesos, ha estat la segona força. Amb els mateixos vots assolits a Gelida el 27S C’s tindria ara 2 regidors a l’Ajuntament, fins i tot podrien ser 3 en el supòsit que la participació hagués estat com a les eleccions locals, vint punts inferior. Es veu que hi ha un canvi de preferències segons la convocatòria. El cas més clar és el PSC. A les municipals va tenir un 42,51% dels vots i al Parlament va caure al 13,25%. Tanmateix és evident que aquest cop hi ha hagut un sector de la població durant molts anys abstencionista que ha volgut exercir el seu vot. És un fet que hem de celebrar. Sóc de l’opinió que el vot hauria de ser obligatori per a que realment siguin representatives les conteses electorals i no es veiessin afectades pel context. Això també evitaria pràctiques decimonòniques per alterar els resultats amb el vot per correu o de l’exterior. A casa nostra tenim empreses capdavanteres en el vot electrònic i que encara poden fer més exemplar el procés de transició nacional.

Una nit al Sumoll amb Dgusta

dissabte, 12/09/2015

#ChillOut del Club Sumoll sobre les vinyes #LaGranada #Penedès

El cap de setmana passat vam voler celebrar la verema, i el restaurant Sumoll, envoltat de les vinyes del cor del Penedès, va ser una opció del tot encertada. Vam gaudir de la gastronomia mediterrània i catalana amb la fórmula Dgusta: menú degustació de quatre plats i postres, on cada plat és maridat amb diversos vins i caves del celler Ferré Catasús, pertanyent a la família propietària de l’establiment i vinculat a la varietat autòctona de raïm que dóna nom a l’establiment. Un espai amb una decoració original i d’inspiració modernista que culmina amb la terrassa del Club Sumoll. Prendre una copa amb música chillout i vistes al paisatge vitivinícola arrodoneix totes les vetllades amb un resultat excel•lent.

#Menú Dgusta al #Restaurant Sumoll #LaGranada #Penedès

A continuació teniu més fotografies del menú Dgusta i el restaurant Sumoll.

Quina Festa Major volem?

divendres, 4/09/2015

Al #concert de #gralla d'@elsvinardells maridat amb #vins @CanPascual #FMGelida2015 #Gelida #Penedès

En només una setmana, la darrera de l’agost, vam poder anar a cinc festes majors properes. A casa no volíem batre cap rècord. Va ser un exercici de turisme de proximitat facilitat per trobar-nos en un dels períodes amb més celebracions populars de l’any. Aquest periple ens va permetre valorar els diferents models festius que podem trobar i com es relacionen amb el perfil i la mida de la població. La setmana començava amb els darrers dies de la Festa Major de Gelida. Tot i ser festius locals, les activitats se centraven al vespre. Les estadístiques diuen que la majoria de gelidencs treballen fora del municipi de manera que per fomentar la participació s’intenta conciliar els horaris. En aquest dos dies hi havien quatre concerts, dels quals dos d’ells se solapaven amb dues activitats participatives com la Funimetrada, la cursa contra el Funicular, i l’audició de sardanes. Amb poc més de 7.000 habitants, som al llindar de la conveniència o no de fer coincidir actes, un fet que genera sempre debat així com la tendència de prioritzar activitats lúdiques sobre les participatives.

Decoració #FestaMajor @FMSants #FMSants #Sants #BCN #Barcelona

Una bona manera d’invertir aquesta inèrcia és preparar la festa major durant tot l’any. És el que vam percebre a continuació a la Festa Major de Sants, amb els carrers decorats amb molta imaginació i pocs diners. A Barcelona la prioritat és tornar l’espai urbà als veïns, encara més en un barri amb carrers estrets i que a les festes volen tornar a ser poble més que mai. És una clara reivindicació que aquest espai comú pot ser el que decideixin els seus veïns tot aconseguint una treva de la tirania del trànsit rodat. La imatge final pot ser més o menys lluïda però només el fet de poder plantar taules i cadires és una victòria.

Al #teatre de #FestaMajor a Sant Joan Samora amb la darrera obra de @volrasteatre #SantLlorenç #Hortons #Penedès

Als pobles de debò, la prioritat són unes altres. A Sant Joan Samora, petit nucli de Sant Llorenç d’Hortons de només 259 habitants, el més important és portar una obra de teatre de qualitat. L’any passat va ser el televisiu Quim Masferrer i aquest any ha estat la darrera obra del grup Vol-Ras, que es retira després de 35 anys als escenaris. Sens dubte un nivell d’espectacle molt per sobre als representats a les festes majors de poblacions veïnes de dins i fora del Penedès.

'Uns dies a casa l'àvia' de la companyia de #teatre Pa amb Oli i Sal del Carrer Montjuïc #Gelida #Penedès

També vam tenir teatre, en aquest cas infantil i fet pels mateixos veïns, a la festa del carrer Montjuïc de Gelida. La setmana la vam acabar amb la Festa Major de Vilafranca, sens dubte el màxim exponent de participació vinculada a la tradició popular. D’acord a les seves possibilitats cada poble ha de triar el seu model de Festa Major, on el principal valor ha de ser la participació, des de la definició fins a la realització. Si aquesta premissa es confirma, sigui quin sigui el programa, l’èxit està assegurat.

#Falcons volant @FalconsVFP #fmvila #stfèlix #vineaferhistòria #Vilafranca #Penedès