Catalunya no té vins?

Sopar al Casal de Catalunya de Buenos Aires

Tot i el títol d’aquest bloc, aquest primer apunt no és per parlar del Penedès, sinó de Catalunya o millor dit la seva promoció i percepció exterior. En una data tant assenyalada pel nostre país com la sortida al carrer –i a la xarxa– del diari ARA i les eleccions al Parlament crec que és el més apropiat.

Les darreres vacances a l’octubre ens va permetre conèixer l’Argentina. Buenos Aires, com a gran ciutat cosmopolita, és un gran mosaic cultural i per tant la presència catalana havia de ser-hi. Encara més fent una ullada a l’història i veure les diferents onades d’immigració cap aquest país des de terres catalanes, ja des del segle XIX i especialment després de la Guerra Civil Espanyola. No m’ho havia plantejat visitar-ho però cercant un restaurant per sopar, a la guia de viatge que ens vam comprar aquí, em sorprèn que recomanen i de forma excel.lent el restaurant del Casal de Catalunya de Buenos Aires. Ens va semblar una bona manera d’agrair l’hospitalitat dels familiars argentins –producte d’aquesta immigració– que ens havien acollit tant bé.

Arribats a l’edifici, val a dir que ens va sorprendre encara més, tot i haver recollit informació abans pel seu web. El Casal de Catalunya de Buenos Aires és tot un monument, el qual fa honor a una de les grans aportacions arquitectòniques catalanes: el modernisme. Els nostres amfitrions a més a més descobreixen que és on s’hi troba el Teatre Margarida Xirgu, de força anomenada a la ciutat. A la recepció és troba molta informació en català i els quadres de tots els Presidents de la Generalitat pengen de les parets. També anuncis de cursos per aprendre “castellano neutro” –potser cursos per aprendre català ja seria massa– i una oferta de treball per administratiu de la mateixa entitat on els requisits inclouen la necessitat de dominar el català oral i escrit. Segurament els casals catalans a l’Argentina són les úniques feines amb aquests requisits al país. També veiem que, com no podia ser d’una altra manera, l’entitat acull la Penya Blaugrana Nicolau Casaus.

Després d’aquesta primera impressió, ja ens dirigim a l’objectiu principal: el “Bar de Tapas & Restó Casal de Catalunya”. Ja d’entrada em pregunto: Si els turistes a Barcelona cerquen menjar de tapes com un producte típic català perquè no poden fer-ho a Buenos Aires? Total, malgrat algunes dedicatòries en català que deixen al llibre de visites, la gran majoria de la clientela deu ser “porteña”. Ara bé, quan fullejant la carta de cuina catalana –en català i castellà– veig que proclamen amb orgull que tenen “el mejor cochinillo del país”, la cosa canvia. Diria que és la gastronomia del centre d’Espanya la que destaca com a propi aquest plat. Bé, si tornem a tenir en compte que els argentins els agrada la bona carn, penso que deu ser el seu reclam local. La veritat és que la resta de plats sí que són típics catalans, principalment arrossos. També hi apareixen els bolets, un ingredient exòtic a l’Argentina.

Però la gran decepció final apareix quan arriba la carta de vins: cap català. La majoria són argentins però també hi ha Rioja, Ribera del Duero i d’altres DOs mesetàries. Podria entendre que no hi hagués un repertori complet, però cap, ni un… Fins i tot a l’entrada hi havia uns llibres de cuina de Ferran Adrià i Santi Santamaria acompanyats d’aquests vins. En un espai que es diu Casal de Catalunya amb Creu de Sant Jordi inclosa –i segurament subvencions de la Generalitat també– que no hi hagi cap vi català ens va deixar estupefactes, tant a locals com catalans. Segur que no es van presentar al concurs Cartaví.

A continuació teniu fotografies del Casal de Catalunya de Buenos Aires.

1 comentari

  • Penedesfera » Catalunya no té vins? #ARA

    30/11/2010 8:30

    […] Continua llegint » […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús