Afers Exteriors

Freixenet al Cap d'Any de Dubrovnik

Durant cinc temporades en Miquel Calçada ens va mostrar a TV3 quina era la petjada actual dels catalans arreu del món. En un format innovador les històries personals es barrejaven amb les peculiaritats dels llocs visitats, tot aportant opinió i reflexió. No es tractava tant de demostrar la catalanitat de cada personatge sinó d’ajudar a fer-nos una idea global del perquè els catalans, pertanyents a un territori tradicional d’acollida, emigraven a altres països i quina era l’interacció amb ells. Com s’integraven a la població local fins al punt, en força casos, de col.laborar en el progrés d’aquests estats. El seu èxit ha estat imitat per altres televisions públiques però el nom d’aquests espais: “Espanyols, andalusos, madrilenys… al món” ja indica una sensibilitat diferent. A banda que la qualitat d’edició del programa català era molt superior –els seus imitadors segueixen de la pitjor manera l’escola de muntatge de “Callejeros”– la recerca de protagonistes partia directament de la consulta als corresponsals turístics. Una via pràctica per trobar arguments però que programa rere programa es queda en el visionat més superficial del negoci propi i la visita a indrets d’interès.

Potser serà la “transició nacional” incompleta que parlava Artur Mas en el discurs d’investidura la causant, però “Afers Exteriors” aprofundia molt més en les realitats que visitava, sovint molt estereotipades, i les destinacions escollides accentuava el caràcter diferencial del programa. Encara més original era la font de continguts que es podia veure a l’agraïment dels crèdits de cada emissió. Superant els centres catalans són les penyes blaugranes els veritables punt de trobada dels catalans a l’exterior. Aquestes exerceixen de facto una autèntica representació de Catalunya al món. És evident que la cultura i mostra social que emana d’aquestes entitats no dona una visió completa dels catalans, però en un món cada vegada més globalitzat serà la suma de les nostres grans marques les que ens donaran a conèixer fora de les nostres fronteres al gran públic. Una aportació necessària per la internacionalització de la cultura catalana, el gran repte per augmentar i crear nous mercats de consum arreu del món.

Recentment he viscut en primera persona un exemple de com les grans empreses catalanes exerceixen aquest poder promocional. En una escapada d’última hora, passant la nit de Cap d’Any a Dubrovnik, ciutat Patrimoni de la Humanitat a la costa croata de l’Adriàtic, ens vam trobar que totes les barres al carrer tenien com a publicitat Freixenet. Fins i tot hi havia ampolles inflables de cava i a les cartes del més prestigiós Cafè era el vi espumós principal, per sobre dels de la regió. Encuriosits vam preguntar a una vinacoteca el perquè d’aquesta omnipresència. Una bona relació qualitat-preu i l’acord amb un important distribuïdor de Zagreb eren les raons. Gràcies a aquesta difusió el responsable comentava que al país es coneixia perfectament les característiques singulars del cava i el seu origen català. Tot suma, i una bona acció comercial també ens representa. Tant de bo torni Mikimoto amb una nova temporada d’Afers Exteriors i pugui demostrar-ho.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús