L’aigua justa

Tocat i enfonsat

Queda lluny la primavera del 2008, encara més tenint en compte les pluges dels darrers dies i com han canviat els embassaments des de llavors. En aquells moments de severa sequera, amb arribada d’aigua en vaixells, intents de transvasament de l’Ebre o del Segre a la desesperada –fins i tot veient com un conseller ateu del govern de la Generalitat implorava a la Moreneta per obtenir pluja– tot eren consells a la població per estalviar. Per a què la gent pogués “tocar” que l’administració feia alguna cosa regalava difusors o airejadors per les aixetes. La paradoxa era que molts ajuntaments eren els més gran malbaratadors de consum d’aigua, sigui per fuites descontrolades o un ús poc eficient. De cop van venir les pluges, l’emergència va finalitzar i ens vam oblidar del problema de l’aigua.

Ens vam oblidar tant que el principal impediment per un estalvi efectiu de l’aigua segueix inalterat. Hi ha una pràctica força estesa de cobrar un cànon mínim arbitrari per cada vivenda i excessiu en molts casos del consum real dels ocupants. D’aquesta manera, en comptes de fomentar l’estalvi s’incentiva la despesa per arribar a gastar aquesta tarifa mínima. Poso per exemple el meu cas a Gelida. La factura trimestral de Sorea informa d’una despesa de 11 metres cúbics i cobra el mínim de 33. Pel que m’han explicat aquesta situació és repeteix d’una manera generalitzada. He sentit dir que aquesta diferència ja està calculada per pagar inversions en infraestructura i similars.

Seguint el mateix barem ara et diuen que el rebut puja el doble i fins i tot el triple en els propers anys, i resulta que l’Ajuntament ha ampliat la concessió municipal a Sorea als propers 15 anys a canvi d’una donació de 1.300.000 Euros. Aquests calers el govern de l’Ajuntament de Gelida no els va destinar a millorar l’eficiència de la gestió del consum d’aigua, reparar les fuites o qualsevol altra acció per estar preparats per una nova sequera que tard o d’hora arribarà, previsiblement amb més intensitat i freqüència com a conseqüència del canvi climàtic.

No, el va dedicar a fer electoralisme. Sinó com s’entén que el dediqués integrament a la construcció d’un camp de gespa artificial, unes pistes de tennis i de paddle. A més a més en un sprint per tenir-ho a punt per les passades eleccions municipals. Es va aplicar la creença d’aquells que pensen més en els vots que en les persones que invertir sota terra no es rendible ja que ningú ho pot veure. En aquest cas li ha tocat a l’esport ser utilitzat d’aquesta manera, tot i que podríem exposar altres àmbits que també han estat objectiu d’unes maneres que fomenten la desafecció cap als polítics i les administracions. Cal dir que la pràctica esportiva és importantíssima per la nostra societat. Cal que es faci en garanties però també cal avaluar l’interès general per sobre de tot i les prioritats actuals i de futur.

Igual que demano que Sorea no em facturi per trams, sinó pel que consumeixo, també demano que s’apliqui una democràcia real, que puguem votar projecte a projecte i no cada quatre anys. A l’espera de la constitució dels nous ajuntaments i amb l’expectativa de les manifestacions dels #indignats encara mantinc l’esperança que es compleixi la dita “Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús