De voluntaris i professionals

30 anys de Ràdio Gelida

Una persona que dedica el seu temps de forma altruista a la comunitat mereix tot el nostre reconeixement. No només pel fet de no rebre cap remuneració, sinó per aportar un temps, un coneixement i –sobretot– una passió en la seva tasca que difícilment es podria aconseguir per una altra via. Catalunya és un país de voluntaris, és inherent a la nostra identitat. L’important teixit associatiu és el resultat d’aquest moviment. També és podria dir que és producte de la manca de recursos. Tot i així no hi ha dubtes que com a poble tenim una empenta i un esperit emprenedor que ens és característic per moltes crisis que caiguin a sobre.

Es parla però d’una baixada de l’associacionisme i els seus valors. Crec que és tot al contrari, només hi ha un canvi del temps i de les formes. Gràcies a les TIC, concretament a les xarxes socials a Internet, es repeteix diàriament aquest fenomen. Des de la construcció de coneixement col.lectiva fins a l’establiment d’iniciatives afavorides per la comunicació horitzontal que proporciona. Les acampades del #15M són testimoni d’aquesta ràpida difusió. Així mateix els moviments associatius són més efímers però no per això menys disciplinats. Les consultes per la independència són la millor mostra del gran abast que pot produir aquest neguit tant nostre. Però no només cal una forta motivació per col.laborar-hi, també cal que hi hagi una harmonització d’aquesta força. Només pel fet d’aconseguir una organització responsable ja és tot un èxit.

Hi ha sens dubte un capítol delicat en la gestió de la col.laboració voluntària. És la relació en la mateixa organització amb el personal professional. A més a més la complicació en aquesta gestió mixta s’incrementa segons la durada de la relació. La Marató de TV3 és un miracle anual durant uns dies, el qual seria difícil prolongar la tasca dels voluntaris durant tot l’any i sense els professionals que són treballant pel projecte cada dia tampoc seria possible. Cal un tipus de persones especials per les dues bandes, que siguin capaces d’empatitzar. Però, després de relacionar-me des de fa més de 20 anys amb entitats i des de les dues bandes, no tinc cap dubte que són els professionals qui han de liderar les organitzacions si es vol assolir els objectius a llarg termini. L’obligació contractual i una formació idònia pel càrrec que ocupen són la garantia mínima que això serà una realitat.

A Gelida n’he viscut darrerament exemples clars d’aquestes situacions. Ràdio Gelida celebra el seu 30è aniversari, gràcies a una estructura al 100% formada per voluntaris, que podrien arribar a ser 500 aproximadament en tot aquest temps. Encara en porten més anys l’Associació d’Amics del Castell de Gelida que, a banda dels professionals del Centre d’Interpretació del Castell, amb qui han de treballar estretament és amb l’Ajuntament. Després de quatre anys el mur de l’antic cementiri continua sense reconstruir. Mostra fallida del lideratge de l’Ajuntament.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús