Podar les retallades

Mar de moreres

Llegeixo a un web sobre salut mediambiental: “La poda és una operació traumàtica que altera el desenvolupament i la morfologia natural de les plantes, per la qual cosa s’ha de fer amb cura i amor”. M’ha despertat aquest interès per la jardineria veure com aquesta setmana estan podant a Gelida els arbres dels carrers. M’ha sobtat especialment el cas de la Plaça Triangular, on les moreres conservaven absolutament totes les fulles verdes. Ara ja no. En unes hores han passat a mostrar un paisatge totalment hivernal amb les branques pelades. Les excepcionals temperatures d’aquest octubre, arribant als 30 graus, no ha estat impediment ni retard per executar la feina. Tampoc el fet que aquest allargament de l’estiu continuava aplegant veïns i gent gran per gaudir de la frescor de la seva ombra. No hi ha hagut adaptació possible a la situació. És més important seguir el calendari de la planificació de tasques que no pas assolir el màxim objectiu d’aquestes, malgrat que fins i tot el resultat pugui ser contraproduent.

Aquesta manera de fer, amb una manca d’anàlisi real de les situacions, dels canvis, dels detalls, dels aspectes més particulars, són els que predominen en el context de crisi actual i especialment a l’administració. Les famoses retallades només s’avaluen en funció de la despesa que s’evita. No es valora la rendibilitat individual dels professionals ni la productivitat en el conjunt dels seus equips. A la Generalitat aquest estil diuen que se l’acaben d’instaurar als mateixos que l’impulsen, tot eliminant la paga extra de Nadal dels consellers i alts càrrecs. S’anuncia que l’estalvi serà d’1.800.000 Euros entre 350 persones. Val a dir que una simple divisió en surt a una mitjana de més de 5.000 Euros de sou, sens dubte un salari totalment allunyat de la immensa majoria milieurista. De la mateixa manera afectarà a excel.lents directius i a d’altres que només creen problemes. És una mesura cojuntural que no solucionarà res i representa pecata minuta en el seu conjunt, per exemple, davant les indemnitzacions milionàries que cobren executius de la banca apartats precisament per la seva nefasta gestió, i en bona part amb diners públics.

Cal un replantejament total de la gestió de la crisi –sobretot perquè hauríem de deixar d’anomenar-la d’aquesta manera– i conscienciar-nos que és un canvi d’època, on la competitivitat ha de ser l’objectiu final de totes les accions acompanyades de la continua millora de la qualitat de vida. Sóc optimista i crec que a l’igual que les moreres de la Plaça Triangular tornaran a brotar aquesta mateixa tardor també trobarem el rumb correcte.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús