El Funicular del Penedès

L'amagat Funi

Aquest novembre en farà 87 anys de la seva inauguració. Obra de Santiago Rubió i Tudurí, des del 1924 ajuda a salvar el desnivell de 103 metres que hi ha entre l’Estació de tren i el centre del poble, amb un pendent màxim del 22% al llarg dels 883,75 metres de trajecte, el qual recorre en uns vuit minuts. És el Funicular de Gelida. És probable que els no gelidencs els hagi costat de reconèixer de que estava parlant doncs malgrat la seva singularitat –és un dels pocs exemples de funicular “rural” en funcionament a tot l’estat– ha fet el seu servei sense fer gaire soroll… mediàtic.

Com tantes altres iniciatives en el nostre país, va néixer per subscripció popular. Els estiuejants que sovintejaven Gelida a principis del segle XX van trobar en ell una solució a la distància que els separava de l’estació de tren a la part baixa i evitar el viatge de mitja hora en tartana. Els treballadors dels molins paperers del riu Anoia també van sortir beneficiats millorant l’accés al seu lloc de feina. Així es va guanyar en poc temps l’estima dels veïns del poble, fent del “Funi” una de les principals senyes d’identitat.

Va sobreviure la popularització de l’automòbil en passar a mans de l’administració i tot i el rentat de cara que li va fer Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el 1982, encara conserva maquinària de segona mà amb el qual es va construir provinent del Funicular del Tibidabo. Tot un exemple de gestió d’un servei amb el màxim de rendibilitat que ens faria estar orgullosos si no fos per altres decisions incomprensibles com que només es pugui fer servir un dels dos vagons i que no formi part de la tarifa integrada, fets que li resten utilitat.

Es considera que el Funicular de Gelida fa un servei funcional no turístic, i la filera de xipresos que amaga l’estació inferior dels ulls dels usuaris de RENFE és tota una mostra d’aquesta curta visió. El millor patrimoni cultural i turístic és aquell que a més a més de la vessant contemplativa fa un servei social universal, i el “Funi” de Gelida ho demostra cada dia. Amb el creixement de les darreres dècades, i definitivament des de la construcció del nou peatge, ja no hi ha cap cep a tocar de la via, una imatge que contrasta amb les de les postals antigues on se’l veu travessant un mar de vinyes. Tot i així el tranquil recorregut permet una panoràmica de Montserrat que hauria de ser un dels principals atractius del Penedès.

La Funifira que se celebrarà els propers 12 i 13 de novembre a Gelida hauria de posar de relleu aquest fet. Tot i així, els mateixos 53.000 Euros que es gasta l’Ajuntament en un cap de setmana serveixen en altres indrets per promocionar tot un municipi durant tot l’any. Us convido a comprovar vosaltres mateixos el perquè s’ha de potenciar el Funicular de Gelida com un dels elements emblemàtics del Penedès i gaudir-ne de la festa.

2 comentaris

  • Ferran

    07/11/2011 12:49

    Estaria bé que funcionés més sovint ja que últimament passa més dies fora de servei que en servei!

    I per no parlar d’integració tarifària!

  • Daniel García Peris

    08/11/2011 18:52

    Des de que va acabar la setmana de la mobilitat sostenible no ha funcionat més però segur que torna per la Funifira.

    Hi ha qui diu que funciona perfectament i que l’estant reservant per la Funifira…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús