Pasta o pollastre?

Ascensor observant el Sàbat a Israel

En comprar un bitllet d’avió s’obre tot un ventall d’opcions que podem triar: destinació, companyia, data, horaris, etc. Els cercadors de vols per internet ens ho fan cada vegada més fàcil, però quan prens la decisió definitiva i fas efectiu el pagament pràcticament ja no hi ha marxa enrere. És cert que les tarifes cada vegada són més ajustades, però al mateix temps les possibilitats de canvis o anulacions gairebé no s’admeten. Les companyies anomenades low cost –i també les que no reben aquesta etiqueta però segueixen el seu esperit– ens obliguen a aquest casament sense divorci si volem fer turisme a un preu assequible. En el futur es possible que puguem reduir l’import si viatgem a peu dret o si ens estalviem anar al lavabo tindrem una bonificació. Els límits de l’aviació comercial encara ens han de sorprendre. Tal com ho ha fet aquest dies la caiguda de Spanair. Sempre he sentit que no hi ha res més complex dins els grans negocis, tant al sector del transport com turístic, i que al mateix temps doni tant poc rendiment, com una línia aèria. Tanmateix hem vist com aquesta màquina perfectament engranada es pot desmuntar d’un dia per l’altre.

La logística aèria ha creat un estandard que és igualat en totes les companyies: el menú dels menjars a bord. A excepció de mínimes variacions -parlant de la classe turista, esclar- les hostesses repeteixen la pregunta més estesa de la història de la navegació aèria: pasta o pollastre? Com si tots fóssim nens petits ens deixen aquesta senzilla elecció, i en algunes, el que hauria de ser una possibilitat s’estén a tot el passatge. Aquest cap d’any vaig poder viatjar a Jerusalem i volant amb les línies aèries d’Israel El Al, l’opció del menjar kosher deixa de ser-ho doncs a tothom se serveix per igual. Certament no vaig notar diferència respecte a un altre plat de pasta o pollastre aeri, de fet, tal com moltes empreses nostres que exporten a Israel controlen dia a dia, els requeriments són a l’elaboració més que al producte acabat.

Més complicada és l’observància del Sàbat. Durant la festa jueva està prohibit fer servir màquines. Així alguns carrers, dels barris ortodoxos principalment, queden tallats per evitar la temptació d’agafar el cotxe. Els transports públics finalitzen el servei a les set de la tarda, just quan comença el Sàbat doncs el calendari jueu és lunar, i no funcionen en tota la festivitat. Els ascensors funcionen com escales mecàniques, obrint planta rera planta amb la botonera anul.lada, i així no haver d’ordenar a la màquina el pis on has d’anar prement el botó. Pel mateix motiu també t’has d’abstenir de llet calenta aquell dia, i així tot un reguitzell de normes que es deriven dels 613 manaments que regeixen el judaisme, que com a mínim el dia del Sàbat també t’afecten siguis jueu, musulmà o cristià. Ara bé, si intercanviéssim els papers també trobaríem a casa nostra normes i costums que obliguem a tots els visitants i nouvinguts. Realment tenim elecció?

A continuació teniu un recull d’imatges urbanes que em van sobtar en aquest viatge.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús