The Transport

Aturat sine die #tornafuni

Sense paraules. És com ens quedaríem fa uns mesos si ens haguessin dit que ‘The Artist’, una pel.lícula francesa en blanc i negre i muda, seria la gran triomfadora dels Òscars. A més a més precedida d’una pluja de reconeixements a totes les gales cinematogràfiques anteriors. Passada ja la primera dècada del segle XXI, en un moment que les millores tecnològiques com el 3D protagonitzen la cartellera, aquest film ha estat coronat com la millor producció de l’any pràcticament sense discussió, i per què? Doncs perquè el més important no són els formats i suports de la pel.lícula sinó el seu argument, allò que ens vol transmetre i fer-nos reflexionar. És pel que va ser creat aquest art audiovisual i si és té clara aquesta motivació els èxits són assegurats. La història tracta de l’ocàs d’un astre del cinema mut davant l’arribada del sonor, realitzada de forma impecable i que podríem ubicar dins les grans històries universals sobre la gestió del canvi i l’audàcia en aprofitar les pròpies habilitats.

El Funicular de Gelida és troba en una cruïlla similar. Inaugurat el 1924, a la mateixa època que relata la pel.lícula ‘The Artist’, ha de prendre una decisió sobre el seu futur. Està aturat des de fa més de sis mesos per decisió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. No per cap llarga avaria, com podria semblar per haver passat en ocasions anteriors, sinó perquè l’empresa vol gestionar el futur del Funi apartant-lo de la negociació. Des de llavors s’esforça en millorar el minibús substitutori per tal que aquest sigui el transport definitiu que comuniqui l’estació amb el poble. Fins i tot decoren l’oferta ampliant el recorregut del “funibús” al centre de Gelida i l’integració tarifària del mateix. I que passa amb el vell Funi? Doncs que el volen apartar a ser una mera curiositat que funcionarà unes hores al cap de setmana posant com a pastanaga un estudi turístic més per revitalitzar Gelida.

Sembla mentida que una empresa com FGC s’estigui esforçant en potenciar el desplaçament en carretera en detriment del cor de la seva activitat: el ferrocarril. Fan servir de coartada despeses deficitàries i renovacions milionàries per tal d’arraconar un transport únic a Catalunya. El bitllet del Funicular de Gelida fa anys que hauria de pertànyer al Sistema Tarifari Integrat de l’ATM. Només caldria millorar el manteniment, la correspondència d’horaris amb RENFE i permetre el funcionament del dos vagons, i no un com fins ara, per tal d’estendre la seva utilització. La principal qualitat del Funi de Gelida és haver exercit de diària llançadora sostenible -durant ja 88 anys- abans fins i tot que aquest terme fos inventat. És l’ús diari per veïns i visitants la seva raó d’ésser. Una qualitat intangible però reconeixible, i no el tenim en blanc i negre sinó en viu funcionament fins fa sis mesos. Hem d’esperar a perdre’l per adonar-nos-en?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús