Patrimoni gelidenc

Els darrers cigrons d'@oriolllavina a @elcigrodor de Gelida

“Un restaurant no és un negoci com un altre. Un restaurant és una casa agradable, uns amics que hi vénen a menjar i a trobar-s’hi bé, una cuina que treballa com si allò que es talla, que es cou, que bull, que emulsiona, que es caramel.litza fos una veritable obra d’art. Ho és, de fet. N’estem convençuts. El Cigró d’Or ha completat un primer cicle apassionant i enriquidor, que ha durat deu anys…”. D’aquesta manera comença l’escrit del web del restaurant El Cigró d’Or anunciant que justament a partir del seu aniversari, dilluns passat, ja no podrem trobar més al xef Oriol Llavina i el seu equip a Gelida, sinó on es troba el restaurant MerCat a Vilafranca.

Certament l’ambient d’un restaurant és important per gaudir de la seva experiència però està clar que la seva cuina és el factor principal de la mateixa. Tot comença i acaba en una carta per delit dels clients. Aquesta no deixa de ser una suma de coneixement que es transforma cada dia. Al Penedès tenim assegurat que amb el trasllat a la capital aquest projecte segueix endavant, i encara pujarà més amunt en una nova etapa per fer del territori un referent gastronòmic. Ara bé, per Gelida, no deixa de ser una nova pèrdua dels seus atractius.

Per aquestes dates de l’any passat el Funicular de Gelida va deixar de funcionar. El minibus substitutori, el qual apareix pràcticament per inspiració divina a l’estació sense cap tipus de senyalització, no supleix de la mateixa manera el servei que podia oferir el “Funi”. Encara menys el valor patrimonial, i fins i tot sentimental, que s’ha vist reduït en acumular un transport d’aquest tipus una aturada que ja porta un any, i la cosa sembla que va per llarg. D’aquí poc anunciaran com una millora que el funibus ampliarà el seu recorregut fent més parades. Això sí, sense estudiar prèviament quins són els trajectes i els horaris dels seus potencials usuaris. Una solució condemnada a fracassar, i que encara sobta més que s’apliqui en aquesta època de retallades i de suposada màxima eficiència. Algú hauria de posar seny en aquest tema doncs a la vista dels fets que l’Ajuntament de Gelida no ho està posant pas.

Tanmateix, la rellevància d’El Cigró d’Or que proporcionava a Gelida no té pas com a responsable al poble. Té un únic propietari i és l’Oriol Llavina. Certament que un entorn urbà amb més cura hauria ajudat. Aquell fanal de polígon durant anys tort, cables de llum volejant per totes bandes, contenidors d’escombreries massa a prop de la porta… Però tot i així a l’hora dels àpats sempre et trobaves qui preguntava des del cotxe on trobar aparcament perquè hi anava al Cigró. La meva sogra ho coneix bé doncs en alguna guia es van equivocar de telèfon i figurava el seu per error. Davant la insistència de les trucades es va plantejar crear “La Mongeta de Plata” per aprofitar el filó de clients. Ara els haurà de derivar als altres restaurants de Gelida. Tot sigui per no perdre els potencials usuaris del patrimoni gelidenc.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús