L’estratègia Concorde

Als peus de l'Space Needle

L’avió supersònic Concorde fou un dels dos únics models d’avió de passatgers supersònics en servei. Els vols comercials del Concorde, operats per British Airways i Air France, començaren al 1976 i finalitzaren el 2003, amb un últim vol d’acomiadament. El Concorde fou l’avió de passatgers mes segur del mon d’acord al nombre de morts per distancia viatjada fins l’accident de l’any 2000 a França. No podem dir que el número de passatgers fos alt, cal esmentar que la flota complerta del Boeing 737 transporta més passatgers en una setmana que persones va transportar el Concorde en tota la seva vida útil. El Concorde oferia una experiència inusual als seus passatgers: Una classe única amb un servei de luxe on les peticions de begudes o altres necessitats eren ateses a l’instant i els àpats se servien amb coberts de plata i plats Wedgwood. Els famosos de l’espectacle feien un ús extensiu de l’aparell doncs era un privilegi per a gent adinerada, però alguns vols charter especials o els bitllets només d’anada combinats amb el retorn en altres avions estaven rebaixats per donar una oportunitat econòmica als més entusiastes.

Segons els experts en promoció turística existeix una influència comparativa que es basa en el desig del consumidor de millorar el concepte de si mateix mitjançant la identificació amb altres persones. El grau de la influència de l’experiència varia si s’utilitza d’una manera visible, llavors les opinions de les persones i l’aprovació social seran elements més importants en el procés de decisió de participació. El fet de pujar al Concorde i poder comentar el viatge posteriorment, independentment de la ruta realitzada tenia un pes decisiu alhora d’adquirir un bitllet. Així també el Concorde ocasionalment operava vols charter a destins com Rovaniemi, a la seu oficial del Pare Noel a Finlàndia. Al 1968 un Concorde charter va circumnavegar el planeta en 31 hores i 51 minuts. A banda de la publicitat negativa del darrer accident que va patir i altres consideracions mediambientals, va ser l’autocomplaença dels seus promotors, des de la seva concepció, l’error estratègic que el va condemnar al fracàs.

Podríem trobar més exemples en aquesta línia, no només a l’àmbit més general sinó també aplicant-ho al nostre nivell al Penedès. En matèria turística és clau pensar primordialment en els gustos i inquietuds del visitant més que del visitat. No s’ha de trair la tradició ni l’autenticitat del que es vol mostrar però no es pot deixar tot a l’expectativa de la resposta present, sinó que cal avançar-se, estudiar les tendències actuals i futures, així com innovar contínuament. Si volem que el Penedès, en el seu conjunt, sigui una destinació turística reconeguda i atractiva ha de generar un desig a l’exterior que als penedesencs ens faci sempre insatisfets.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús