L’estratègia de la ceba

A la presentació del llibre "El Penedès, Terra de Sensacions" @Vinseum

“Es necessita una persona de qualsevol nacionalitat i edat, que parli i escrigui l’anglès, sigui aventurer, tingui passió per la natura, que nedi, faci submarinisme i vulgui viatjar per les platges tropicals australianes. S’ofereix l’allotjament amb tot el confort i un sou de més de 12.000 euros al mes durant sis mesos”. Aquesta era l’oferta de treball que el Departament de Turisme de Queensland oferia l’any 2009 com la millor feina del món. De fet pagava per fer el turista a l’illa de Hamilton i la Gran Barrera de Corall, al nord-est d’Austràlia. Qui aconseguís la feina tindria els vols pagats des de la seva ciutat de residència, se li proporcionaria un ordinador i una càmera perquè hauria de fer entrevistes, fotografies, gravar vídeos i penjar la informació en un blog a la xarxa. L’endemà del llançament de la campanya ja es van rebre centenars de milers de sol•licituds de tot el món, i la pàgina web Islandreefjob.com es va col•lapsar. El procés de selecció es va plantejar com un càsting mitjançant la publicació dels vídeos dels aspirants a Internet que encara va generar més expectació. Finalment Ben Southall, britànic de 34 anys, va ser l’elegit per ocupar el lloc de treball, triat entre els 15 finalistes i 34.000 candidats presentats. L’oferta era part d’una estratègia de màrqueting per a que els mitjans de comunicació de tot el món poguessin recollir la notícia i així les seves audiències descobreixin les illes paradisíaques australianes. El govern de Queensland va invertir més de 850.000 euros a la campanya però els havia reportat, segons van calcular, 35 milions en valor publicitari. Va ser una de les accions de promoció turística més impactants dels darrers anys.

Són iniciatives com aquesta, originals i innovadores, les que cal idear per tenir una promoció global i local, amb un mixt de difusió en diferents canals. Que els grans mitjans es facin ressò per després, gràcies a una pàgina web potent, desplegar tots els atractius turístics segons les preferències individuals. Tota acció de promoció per definició tindrà un rèdit però cal valorar en cada moment –encara més quan els recursos són limitats– quina proporcionarà un millor retorn. En aquest sentit ara per ara les fires sectorials de turisme són les que tenen un balanç menys reeixit, a diferència del que succeïa vint anys enrere. Tot i així cal tenir uns elements promocionals bàsics primer de tot. Per exemple el llibre “El Penedès, terra de sensacions” que s’ha presentat aquests dies ve a ocupar aquest espai. Una molt bona notícia per la promoció del Penedès com a destinació turística però que també ens fa adonar que hi ha molta feina per fer i especialment entre les institucions. Aquest llibre s’hauria d’haver editat fa temps i amb un recolzament destacat. Fa unes setmanes s’ha tornat a engegar la campanya per trobar un nou “ranger” que vulgui la millor feina del món, novament les visites al web han estat tot un èxit. Els potencials turistes ja viatgen, sense moure’s de casa, entre les capes d’informació turística com si de pelar una ceba es tractés.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús