Salvats

Metro mogut #Barcelona #ig #igers #igerspenedes #igersbcn #igerscatalonia #instagram #photooftheday #picoftheday #bestoftheday #instadaily #

Si abans de la setmana passada m’haguessin preguntat sobre el meu coneixement de l’accident del metro de València segurament hagués donat la mateixa resposta que els enquestats davant la càmera al programa Salvados. Un sinistre important amb morts i poca cosa més. El que no sabíem és que és una de les injustícies més increïbles a l’alçada d’esdevenir l’accident de metro més gran de la història d’Espanya. En aquest sinistre, ocorregut el 2006, van morir 43 persones i va produir 47 ferits. Segons la versió dels responsables del servei i les autoritats des del primer dia la culpa de l’accident del metro de València la va tenir el maquinista. Una comissió d’investigació al parlament valencià va concloure que la catàstrofe, atribuïda a l’excés de velocitat del comboi no era previsible ni evitable. Salvados va desmuntar aquesta explicació oficial gairebé set anys després de l’accident. La investigació va ser dirigida políticament per convertir el maquinista en cap de turc i fer que les autoritats no en fossin responsables. Això va ser el que va explicar Jordi Évole en un programa que va incloure documents reveladors i testimonis rellevants. La Generalitat de Francisco Camps va difondre argumentaris amb respostes per a tots els que van participar en la comissió d’investigació. L’objectiu era evitar sortir esquitxats i tapar un escàndol a tocar de la visita del papa Benet XVI a València.

Van parlar amb familiars de les víctimes, un maquinista i el que va ser cap de seguretat de la companyia de ferrocarrils, que va denunciar la imposició d’un vergonyós pacte de silenci per part dels alts dirigents del govern. La intervenció més polèmica, la que va donar més que parlar a twitter, va ser la de Juan Cotino. L’actual president del parlament valencià era llavors conseller. Segons les denúncies dels familiars de les víctimes va fer de mediador prometent llocs de treball per tapar reclamacions a la justícia. Es va intentar que parlés i no ho van aconseguir. Fins i tot va recórrer a fer-se passar pel seu germà al telèfon per evitar-ho. Évole ho va tornar a intentar en persona aprofitant la inauguració d’una fira de vins valencians, on el periodista interrogava a la cursa a un polític que fugia entre crits del públic present.

Molts som de l’opinió que amb l’augment de l’oferta televisiva, amb l’arribada de la televisió privada als anys 90 i més recentment amb el desplegament de la TDT, la qualitat del periodisme a la tele ha caigut de forma alarmant. Sortosament també ha produït que malgrat l’exigència de les audiències, les pressions dels lobbys i les direccions dels grans grups de comunicació, encara podem veure a la pantalla del televisor –sense haver de recórrer forçosament a internet– programes que segueixen l’interès general, i són capaços de reobrir causes que mai s’haurien d’haver tancat ni haver prescrit penalment.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús