Formatge lunar

6es Jornades de la Penedesfera - 3r dia (13)

“Primer, crec que aquesta nació ha d’assumir com a meta aconseguir que un home vagi a la Lluna i torni fora de perill a la Terra abans de finalitzar aquesta dècada. Cap altre projecte individual serà tan impressionant per a la humanitat ni més important que els viatges de llarg abast a l’espai, i cap serà tan difícil i costós d’aconseguir”. Aquestes van ser les històriques paraules que va pronunciar John Fitzgerald Kennedy, el 25 de maig de 1961, per declarar per primera vegada l’objectiu de portar a un home a la Lluna. Amb un cost total de més de 10.000 milions de dòlars –quatre o cinc vegades el producte interior brut d’un país en vies de desenvolupament de l’època– i la mobilització de 400.000 persones que van treballar en el projecte, el 20 de juliol de 1969, l’objectiu del programa Apolo va ser assolit i un home va recorre els 375.000 quilòmetres fins al nostre satèl•lit amb èxit. Els Estats Units van guanyar per poc la carrera espacial a la Lluna a l’Unió Soviètica, ja que la sonda no tripulada Lluna 15 va passar al mateix temps molt a prop d’on es va produir el famós pas de gegant per a la Humanitat. Els americans van tornar a trepitjar la Lluna diverses vegades, la darrera l’any 1972, per després perdre l’interès i no programar-hi més missions lunars.

Per la seva banda, els russos van continuar el seu programa de recerca i amb el cost d’una centèsima part del que van gastar els nord-americans van obtenir uns resultats similars. Especialment destacat va ser el robot Lunokhod 1 que va ser transportat a la Lluna l’any 1970. Aquest petit vehicle, teledirigit des de la Terra, va explorar àmpliament més de 10 quilòmetres de recorregut transmetent a la Terra més de 20.000 imatges i 200 vistes panoràmiques. Al primer vehicle amb control remot que va trepitjar la Lluna li van seguir altres missions russes fins recórrer 70 quilòmetres de superfície lunar. Fa unes setmanes investigadors francesos van aconseguir posar en marxa de nou, 40 anys després, el seu reflector làser que permet obtenir excel•lents mesures de la distància entre la Terra i la Lluna amb una exactitud 100 vegades superior a la dels mètodes tradicionals de ràdio localització. Per la seva banda encara no s’ha trobat la ubicació exacta de la missió Apolo, alimentant una de les teories de la conspiració més populars sobre l’arribada o no de l’home a la Lluna. Segons va desvelar el diari “The New York Times”, Kennedy va confessar a l’administrador de l’agència espacial nord-americana NASA el 1962, James Webb, que no era el seu interès principal arribar a la Lluna, sinó que el que el motivava era fer-ho abans que els russos. Aquesta va ser la motivació per la fotografia més cara de la història.

Així doncs que és més rellevant la imatge o els resultats? A la celebració de les 6es Jornades de la Penedesfera he pogut conèixer la promoció i innovació de la gastronomia del Baix Penedès que realitza la nova associació de productors i cuiners Terra i Taula, amb menjars tant originals com el Formatge de Garrofa. La conclusió que he arribat després de descobrir les seves accions és que tant important és la imatge com els resultats que es puguin aconseguir en qualsevol iniciativa. La fotografia per fer propaganda s’ha d’aconseguir però també acompanyar-la d’uns resultats convincents, que no s’oblidin en el temps i amb una utilitat real.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús