Quaaltagh

A Escòcia i el nord d’Anglaterra es prenen molt seriosament la nit de Cap d’Any. Amb aquesta paraula en gaèlic denominen l’acte que fa la primera persona que entra a la llar i que portarà bona sort a la família en el nou any. Ve acompanyada de regals i, tradicionalment, d’una ampolla de whisky que n’assegura la prosperitat. Un costum similar se celebra a Grècia, anomenat “Podariko” en aquest país. A diferència del nord d’Europa, els grecs s’asseguren el benestar durant tot l’any donant una quantitat de diners a l’autor del primer pas dins la casa. Molts podran veure en aquestes diferències com la cultura influeix en la situació econòmica actual o com confirma els tòpics més estesos.

A altres països són els aliments els que prenen protagonisme com a Itàlia, on sopen un plat de llenties la darrera nit de l’any. A Xile les mengen a cada toc de les dotze campanades, tal qual com nosaltres fem amb el raïm. En d’altres, com Equador i Mèxic, la tradició més popular és cremar un ninot anomenat “Año Viejo” que representa l’any que tot just finalitza. Ni el brindar amb cava o champagne és universal –i no ho dic pel matusser insert publicitari de suplantar cervesa per cava a les televisions privades espanyoles– perquè a sud-americà, especialment a Argentina, també es fa el brindis amb sidra.

Una acció realment comuna arreu del món és la celebració amb focs artificials. La visió del castell de focs des del Harbour Bridge de Sidney o la platja de Copacabana a Rio de Janeiro aplega milions de persones. Encara més multitudinària és l’audiència que ho contempla per televisió, amb el “Ball Drop” de Times Square de Nova York al capdavant. Una de les més antigues és la del “Big Ben” de Londres, actualitzada pel compte enrere des la nòria del London Eye. Això no es porta gaire a casa nostra, tot un contrasentit amb el que ens agrada la nit i les celebracions a l’aire lliure.

Així doncs vaig trobar genial organitzar una gran festa popular de Cap d’Any a Barcelona. Hi havia molt turista però aquesta era la principal motivació: crear un nou atractiu a la Font Màgica de Montjuïc del qual també en poden gaudir tots els ciutadans i posicionar-nos al món en unes dates que generen tant optimisme. Una gran idea que podem també reproduir als nostres pobles i ciutats. No cal un espectacle de grans dimensions com a la capital, amb creativitat i innovació podem fer d’una tradició comuna una nova icona turística.

A continuació teniu uns vídeos de l’ambient i els focs de la 1a Festa de Cap d’Any de Barcelona:

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús