Transport públic: Una qüestió de fe

És un dia laborable i arribo a l’estació de rodalies de Gelida provinent de Vilafranca. Són les 9 i 13 minuts de la nit, el tren ha arribat puntual. El mini bus que fa de llançadora amb el poble en substitució del Funicular no hi és. Deu estar a punt d’arribar, penso. Miro l’horari i veig que no, que ha marxat fa un minut, a les 9 i 12 minuts, i el següent no torna a sortir fins les 9 i 54 minuts. No sóc l’única persona a l’estació que no dóna crèdit a aquest despropòsit, tot i que força gent habituals d’aquest horari ja han avisat que els vinguin a recollir o pugen caminant resignats. Per quina estranya raó en una franja horària encara d’hora punta, s’allarga la freqüència de pujada habitual de cada 30 minuts? I encara més, amb quin malèvol pensament fan que comenci un minut abans d’arribar el tren? Pots admetre que per optimitzar recursos facin servir un sol vehicle per fer un trajecte circular, també que sigui de 30 minuts quan aquest dura poc més de 20 minuts amb parades, però no s’entén que quan més útil hauria de ser, a l’hora que més gent torna de treballar fora i quan és negre nit, aquest servei decideix perdre usuaris fent una parada de 42 minuts.

Al Penedès, malgrat ser travessats per tot tipus d’infraestructures de comunicació, no només és indispensable tenir un vehicle privat sinó fins i tot més econòmic per la butxaca dels seus habitants. Per anar a Barcelona, tot i comptant el pagament de peatge i la pujada de carburants només que hi vagin dues persones en un cotxe surt millor de preu que agafar el tren. Encara més des de la pujada de preus aquest 2014 per als títols de transport més utilitzats. Per exemple, per a la zona 4 del servei integrat de l’ATM, que correspon a poblacions com Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú, la T-10 ha passat de 33,95 a 35,65 euros i la T-50/30 de 114,5 a 124 euros, el que significa un augment d’un 4,64% i un 8,3% respectivament. És aquesta la manera de fomentar el transport públic? Ja no parlem de les incongruències ja clàssiques com la deficient comunicació en autobús entre aquestes dues capitals, potser a l’espera d’una línia de ferrocarril orbital que cada vegada sembla més llunyana. També la poca sensibilitat sobre el territori es fa palesa en el fet que dues poblacions amb tanta mobilitat interior com Vilanova i Sitges estiguin castigades amb un canvi de zona tarifaria.

Quan la plataforma #StopPujadesTransport es manifesta, la prioritat és la retirada de l’augment desproporcionat de tarifes, però és evident que reivindica un servei de qualitat, fent entendre que moure’s no és un luxe, sinó una necessitat social. També ha d’arribar el moment que triar anar en transport públic en comptes del teu vehicle no es converteixi en un acte de fe.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús