Les primàries i el rasclet

Al matí de dissabte 29 de març era a la tertúlia de Ràdio Gelida i ens van fer la següent pregunta: Com valoreu el procés de primàries municipals a Barcelona del PSC? Parlem principalment de l’actualitat local però el que passa a la resta del món i que ens afecta a la nostra vila també té cabuda. De fet la pregunta posterior girava entorn si es podria traslladar el mateix esdeveniment a Gelida. A aquella hora vaig considerar positiva una iniciativa per intentar apropar els partits polítics al ciutadà –allunyats del carrer, no així la política que es més viva que mai a Catalunya– amb les meves reserves pel fet que persones sense ser militants o simpatitzants poguessin participar. Tot i així considerava que el més important havia estat la difusió que d’aquesta experiència s’estava fent i per tant la publicitat que estava aconseguint el PSC, a priori beneficiosa per la seva imatge. Quedava clar que a una població de poc més de 7.100 habitants com Gelida era difícil traslladar la mateixa elecció de l’alcaldable fora de les assemblees locals. De fet hi havia unanimitat entre els contertulians sobre aquest tema i també que el més indicat seria permetre a tot arreu les llistes obertes per triar personalment els teus representants a l’Ajuntament.

Ara bé, cap a la tarda vaig quedar astorat en veure pel twitter tots els comentaris sobre grups de votants en unes primàries que no saben de quin partit és, ni per a què es vota, només que han de votar al candidat Jaume. Són ciutadans paquistanesos que segons alguns dels seus líders encara es pregunten quin mal han fet i que passaria si es preguntés a tothom a les eleccions perquè trien un o altre candidat que passaria. Les impugnacions no prosperen però si els eufemismes polítics per dir “mala praxis” o “capacitat de mobilització” al que és una tupinada… en unes primàries! Sens dubte l’efecte ha estat contraproduent per la imatge del PSC i esperem que no sigui pels futurs processos d’obertura dels partits. Tanmateix és cert que, d’igual manera, si preguntéssim a les portes dels col•legis electorals quina és la motivació o si coneixen el programa de per qui voten ens trobaríem més d’una sorpresa. Personalment he vist com arribaven avis de les residències que no es podien valdre pels seus mitjans acompanyats de col•laboradors del partit amb la papereta ja preparada, o com al migdia hi havia un canvi de llistes dels interventors perquè ja estaven apuntats qui havia anat a votar i així poder trucar qui faltava per “reclamar-li” que vingués a votar. Li diuen fer el “rasclet” i demostra la poca qualitat de la nostra democràcia però també que l’antídot és posar per davant els valors de la llibertat individual davant la coacció.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús