Sense Seu UOC

Recollint el títol de la @UOCuniversitat

Hem acabat l’any amb una notícia gens esperançadora per als que creuen que ha acabat la crisi i que hem aprés que l’educació ha de ser prioritària. El 19 de desembre va tancar la seu que la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) tenia a Vilanova i la Geltrú. També és simptomàtic que marxi de l’edifici municipal Neàpolis, concebut per a fomentar la Societat del Coneixement i la Informació, però que per diverses raons no aconsegueix assolir aquest objectiu principal tot i ser davant per davant de l’emblemàtica UPC de Vilanova. Segons la direcció de la UOC el tancament de la seu es produeix en el marc d’una “reflexió global al voltant de l’optimització dels recursos per poder ser més eficients”. D’aquesta manera, aposten per la concentració dels recursos “sempre que això permeti garantir la qualitat en la prestació dels serveis”. Una concentració de recursos que passa per eliminar la seu vilanovina, que obria tots els dies feiners al matí i també les tardes de dilluns i dijous, oferint als estudiants universitaris on-line informació i assessorament, gestió acadèmica, ordinadors amb connexió a internet, wi-fi, sala d’estudi i de reunió i recollida i retorn de llibres en préstec.

Aquesta situació sembla un déjà vu del tancament fa tres anys de la seu de la UOC a Vilafranca del Penedès. Els arguments van ser pràcticament els mateixos tot i que en aquell cas va succeir per convertir-se en un punt UOC –amb serveis molt més reduïts– circumstància que de moment no ha passat a la capital del Garraf. Com a mínim s’ha d’agrair que el personal no sigui acomiadat sinó que s’haurà de traslladar al nou lloc de treball a l’edifici Media-TIC de Barcelona. Certament les característiques d’una universitat virtual farien pensar que aquests equipaments no són prioritaris, de fet en el meu cas només l’he fet servir per recollir títols i documentació oficial, però la funció més important és la vinculació en el territori aportant valor afegit a un model virtual d’èxit. Fins a l’extinció de la seu de Vilafranca vaig formar part de la Comissió del Centre de Suport. La finalitat era involucrar tant estudiants com entorn empresarial en l’acció de la universitat, però a banda de realitzar diversos seminaris poques coses més vam aconseguir. No va ser pas per falta d’iniciatives sinó més aviat perquè des de la UOC mai es va creure en fomentar la participació. Sigui com sigui, ara la vegueria Penedès es quedarà orfe d’una seu UOC. Una pèrdua de rellevància respecte a altres comarques que sí les mantenen. El problema rau en que no som capaços d’atraure l’interès del món universitari? I si aprofitéssim els esforços de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya de Vilafranca per obrir-nos a uns estudis universitaris amb campus virtual i amb el paraigua de la UOC? Seria una bona manera de trencar motllos i innovar en turisme. És el meu desig pel 2015.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús