El Dia del Turista

“Un matrimonio mejicano, dos italianos, otro español, uno de Finlandia y dos señoritas han sido elegidos para representar a los turistas que visitan España”. D’aquesta manera, tot agraint la presència omnipresent del “Sol de España” inicia un No-do de fa justament cinquanta anys la celebració del “Día del Turista en Barcelona”. El reportatge dona inici a l’esdeveniment amb una aglomeració de gent en una degustació gratuïta de vi amb cartells en anglès, francès, alemany i italià destacant que era “Vino Español” –qui sap si era Penedès– a un centre comercial no anomenat però on es reconeix clarament El Corte Inglés. Seguidament es veu com els nostres convidats fan servir les modernes escales mecàniques per anar de compres. La secció de souvenirs és gairebé monotemàtica amb records en forma d’estatuetes de sevillanes i toreros. Tanmateix es veuen cartells amb la figura de la Sagrada Família com a icona del turisme de la “ciudad condal”.

“En las ramblas reciben flores que después refrescan en la fuente de Canaletas”, narra la veu en off en un espai tant atapeït com ara però amb un perfil de vianants molt més local. A continuació saltem al Poble Espanyol de Montjuïc. És de nit i figura que venen d’una recepció que l’Ajuntament ha ofert a tant il•lustres hostes. El recorregut que s’aprecia no es diferència gens del que es pot fer actualment a excepció que entren dins d’una botiga d’instruments musicals tradicionals on es pot veure uns ninos mecànics que ballen el chotis amb un “organillo”. Una representació dels pobles d’Espanya al recinte que actualment només té presència en l’arquitectura dels seus edificis. Després del sopar admirant la lluminositat de la Font Màgica de Montjuïc són obsequiats amb l’espectacle artístic més representatiu del moment, una festa folklòrica per no dir directament un “tablao flamenco”.

Les escenes són del 1965 però amb mínimes diferències podríem trobar semblances amb els principals referents turístics que des de l’administració s’han impulsat durant els darrers cinquanta anys fins a l’actualitat. Fins i tot no només sota la fórmula de particular homenatge al turista, encara molt freqüent a poblacions de costa, sinó també amb la realització de viatges de familiarització a premsa i bloguers, més coneguts com presstrips i blogtrips. Unes eines indispensables per la difusió però que hauria de donar pas a la potenciació d’un model de promoció turística que donés prioritat al turisme col•laboratiu de tots els agents, on precisament el turista amb la seva activitat a la xarxa amb ressenyes, fotografies i vídeos hauria de ser el centre de la informació.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús