El perill del Mini-market

Carrers de Praga (2)

Aquestes vacances hem passat uns dies a Praga. Com a destinació turística de primer nivell té moltes similituds amb Barcelona, si més no en els conflictes que l’activitat turística pot generar en una gran ciutat. La capital txeca, tot i tenir una població similar a la de la capital catalana, es distribueix en un terme municipal cinc vegades més gran. Malgrat això els atractius més importants estan molt localitzats al casc antic. El Pont de Carles són unes autèntiques rambles, on és difícil gaudir de les estàtues –la majoria còpies, ja que les originals es troben en una sorprenent casamata del Castell de Vysehrad– i els artistes que fan màgic aquest indret. De fet els locals recomanen passejar a trenc d’alba o passada la mitjanit, per tal de tenir la millor experiència. La Plaça de la Ciutat Vella bull amb un frenètic moviment de grups de turistes que només s’aturen per assistir puntualment a l’espectacle del rellotge astronòmic de l’ajuntament i el seu toc horari.

Envoltant aquest barri trobem una corona de carrers a plena dedicació als serveis turístics. En moltes zones els hotels es troben un al costat de l’altre, amb restaurants de tot tipus als baixos. Les botigues tenen un denominador comú. Sota el rètol de Mini-market tenim per tot arreu petits “colmados” amb l’objectiu de satisfer les necessitats més bàsiques del turista, des de treure la gana fins omplir la maleta de souvenirs. Especial atenció té la secció de licors, on més es nota la fama local de grans bevedors. Ara bé, la nostra sorpresa va ser veure que entre l’oferta també inclou adquirir punyals i punys americans. No crec que existeixi un turisme de la violència a Praga amb aquesta necessitat, però és símptoma del que pot arribar a ser la dependència màxima del sector turístic veient aquests espais. Per impedir-ho, la diversificació de la destinació també es practica a Praga, tal com s’intenta cada vegada més a Barcelona, i es potencia l’excursió a turons com el de Petřín, al qual es pot accedir amb un funicular com el de Gelida –aquest en servei, al contrari que el penedesenc, avariat des de fa mesos– i que en els seus inicis curiosament funcionava amb aigua. Aquest sí és el camí, guiar l’interès dels visitants per evitar complaure els tòpics preconcebuts.

A continuació teniu fotografies de diferents instants de la vida als carrers de Praga realitzades durant aquest viatge.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús