Can Pàmies o la darrera postal

Concert a Can Pamias i Can Torras

Hi havia una vegada un poble afortunat per la seva ubicació, que gaudia del paisatge de la muntanya i la plana farcida de vinyes, envoltat de nombrosos boscos, fonts i un romàntic castell del segle X. L’arribada del tren al segle XIX va fer de la vila un destí preferent d’estiuejants per la proximitat a Barcelona. Des de llavors es van projectar cases modernistes i noucentistes que no feien sinó embellir l’urbanisme tradicional. El moment àlgid d’aquest període va ser els anys 20 del segle XX quan per subscripció popular es va construir un funicular que apropava encara més visitants i treballadors dels molins paperers a la vall del riu. Espero que arribats fins aquí el lector hagi identificat Gelida en el relat. Situada a l’extrem del Massís de l’Ordal i l’inici de la plana del Penedès, són nombroses les postals de l’època que retraten un paisatge idíl·lic que es va mantenir pràcticament fins als anys 70 del segle passat. L’automòbil, el pas de l’autopista i l’aplicació d’un pla urbanístic creat l’any 1985 per fomentar la construcció d’habitatges va canviar la fesomia.

Malgrat tot, hi ha hagut un espai que s’ha mantingut inalterat. És la finca de Can Pàmies i Can Torras, dues torres emblemàtiques d’aquesta època d’estiueig amb un cuidat i extens jardí amb vegetació típica mediterrània. Tot i ser una propietat privada, només la seva visió des de l’Avinguda Europa i el camp de futbol, amb el Castell al fons, és molt apreciada pels veïns. Aquesta preservació ha estat possible gràcies a la voluntat del mecenes Pere Mir, traspassat fa uns mesos, juntament amb la seva esposa Núria Pàmies. Així doncs va caure com una bomba la portada a aprovació del govern de PSC-ICV a l’Ajuntament al passat Ple Municipal d’un pla urbanístic per edificar en aquest paratge 4 blocs de 4 plantes cadascun, fent un total de 28 pisos, i 15 cases unifamiliars, segons el projecte realitzat per l’Estudi Hèlix de Vilafranca. Una sala de plens plena de gom a gom va fer l’alcalde retirar el punt, ajornant la decisió. Cal preguntar-se com és que altres poblacions conserven paisatges d’aquest valor? Perquè els seus responsables van abandonar la gestió urbanística dels temps de la bombolla immobiliària.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús