Arxiu del mes: gener 2019

Dejuni per la llibertat

divendres, 4/01/2019
Avui m’uneixo al dejuni de Sarrià per la #llibertat dels presos polítics i els exiliats i en suport a la #vagadefam de @jordialapreso, @jorditurull, @quimforn i @joseprull #ProuOstatges #LlibertatPresosPolítics #Barcelona #BCN

“Benvolgut Daniel, Gràcies per participar en aquesta acció-performance. La teva inscripció ja està validada, ens veiem el dia de començar el dejuni!”. Era el missatge que vaig rebre de la plataforma Prou Ostatges, amb el suport de l’ANC, per participar al dejuni col·lectiu pels presos polítics el passat desembre. La vaga de fam de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull per denunciar el bloqueig del Tribunal Constitucional va activar aquestes accions, les quals ja s’havien realitzat a la primavera però no van tenir continuïtat. Faig tot el possible en suport dels presos polítics. Tant de forma col·lectiva, assistint a les manifestacions i concentracions de tot tipus com la darrera de la interpretació del Messies de Händel davant la presó de Lledoners, com individual, per exemple fent una cadena humana passant les seves fotografies per les muntanyes de Montserrat o empresonant-me a la Plaça de la Vila de Vilafranca. Així doncs vaig col·laborar agafant el relleu d’altres dejunadors a Barcelona. El lloc era curiós per uns republicans, l’antic dipòsit del Rei Martí, però amb un ambient recollit similar al del monestir de Montserrat, on també es dejunava simultàniament. L’únic requisit era portar sac de dormir. Després de la revisió mèdica del vespre es va passar a l’acte simbòlic d’inici bevent un got d’aigua. A continuació vam anar a dormir sota una gran pancarta amb el lema “Som gent de pau: Llibertat”. Tal com em van advertir els companys, gent molt compromesa, el primer dia vaig tenir maldecap i el segon insomni. El temps allà es feia més amè amb els missatges de solidaritat que rebia per whatsapp i xarxes socials. Tanmateix sobtava que aquesta manifestació no tingués més ressò mediàtic. Just quan s’havia trobat un lloc més cèntric per la protesta, va acabar la vaga de fam i es va suspendre. En el meu cas van ser només 48 hores però cal pensar en tots els dies d’injusta reclusió que sens dubte ens han de mobilitzar permanentment per una llarga lluita.