Arxiu de la categoria ‘General’

Desmuntant les Viles Florides

divendres, 6/04/2018
Obstacles florits

Una condecoració és un alt honor que una institució pública o privada lliura a altres entitats o persones. Una distinció no només afalaga a qui la rep sinó, sobretot, ha de donar prestigi a la institució que l’atorga, més encara quan es tracta de condecorar una població mitjançant el màxim ens que la representa: el seu ajuntament.

No és igual viure en un carrer amb espais verds que envoltat de cases sense arbres a prop. Un recent estudi demostra que els nens que tenen a la vista una senzilla imatge de vegetació al voltant del domicili els hi representa un impacte molt positiu en el seu desenvolupament comparat amb els nois que creixen en indrets on el ciment és omnipresent. Aquestes conclusions les podríem extrapolar als adults.

La Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya impulsa la distinció de les Viles Florides. Al seu web s’informa que actualment hi ha a Catalunya 119 municipis distingits com a Vila Florida en reconeixement a la seva tasca per a la millora de l’espai urbà a través de la planta amb flor. Aquests municipis són reconeguts d’1 a 5 Flors d’Honor valorant, entre d’altres aspectes, la relació entre els recursos destinats al manteniment i la superfície verda i enjardinada. L’any passat també es va lliurar per primer cop el premi a la millor rotonda florida. Tots els ajuntaments abonen una quota anual per pertànyer a aquest “moviment”, com s’autodenomina el projecte.

Gelida participa des de fa tres anys en aquest concurs i ha rebut sempre 3 Flors d’Honor. De primera mà puc afirmar que l’acció resulta en una acumulació de plantes amb flor al parterres del centre de la vila, amb una renovació que no dona temps a marcir-se. La resta de barris no són tan afortunats en aquesta dedicació. On ha quedat la sostenibilitat amb l’ús de plantes autòctones o respectant el seu cicle de vida? No millorarem la qualitat de vida perdent aquests valors, i encara menys premiant aquesta manera de fer per lluir una certificació que fomenta la despesa municipal.

La por a la bèstia

divendres, 2/03/2018
Hi han nevades i nevades i nevades #Gelida #Penedès #NevadaTV3

Malgrat el canvi climàtic, el qual en termes generals apunta a un escalfament del planeta, les conseqüències més immediates són l’augment de la freqüència de períodes extrems. Les nevades són un d’aquests episodis que ens afecten periòdicament. Aquesta setmana el país se n’ha vist escombrat entusiasmant els meteoròlegs i de fet la majoria de la població. Tot i la diversa orografia catalana, som majoritàriament un país mediterrani i no estem pas acostumats a fer ninots de neu. Les xarxes i la televisió s’han inundat de postals nadalenques. Especialment curiós comença a ser com també molts ajuntaments aprofiten per exhibir el seu equip preparat per a l’ocasió i anunciar totes les accions minut a minut. Més que tranquil·litzar el veïnat sembla pura propaganda electoral en informar d’accions més que evidents.

Aquesta és la visió més amable de la situació. Una altra són les decisions que es prenen per permetre el desenvolupament habitual de la societat, focalitzat sobretot en evitar els col·lapses de trànsit. La decisió de prohibir la circulació de camions de forma generalitzada ha estat sense dubte més que contestada. Especialment tenint en compte que la nevada, tot i generalitzada ha estat tímida en moltes zones de Catalunya, com el Penedès. Res a veure amb la darrera gran nevada, el març del 2010, que durant dos dies va aconseguir uns gruixos molt importants.

En condicions normals ara hi hauria crítiques al govern de la Generalitat i al seu conseller d’interior per l’encert o no d’aquesta mesura, que la patronal dels transportistes xifra en 25 milions d’euros de pèrdues de facturació per jornada. Però donant la cara només hi ha els directors de protecció civil i de trànsit. Si per l’article 155 les atribucions són del ministre de l’interior, on són les seves responsabilitats? Ara bé si tenim en compte els antecedents de gestions recents i que la tempesta se l’anomenava la ‘bèstia de l’Est’ s’entén que no hagi volgut figurar ni per casualitat.

Reconeixement proactiu

divendres, 2/02/2018
Homenatge als bombers

L’any 1958 va significar l’inici a Catalunya de l’organització dels bombers voluntaris per lluitar contra els incendis forestals. Els primers van ser un grup de joves estudiants de Gelida. El 1983 va ser fundat el parc de bombers de Gelida. La iniciativa va sorgir arran d’un important incendi forestal l’any anterior. Un grup de veïns que havia participat espontàniament en les tasques d’extinció van impulsar la creació del cos de bombers voluntaris, inicialment sota el paraigua de l’Ajuntament de Gelida i, a partir de 1984, amb el suport i la formació de la Generalitat de Catalunya. S’ha de subratllar que el Parc de Gelida va ser el primer de l’Estat en comptar amb tres dones entre els seus membres; actualment hi ha tres dones en actiu. També cal destacar el projecte de cooperació al desenvolupament Bombers x Colòmbia, iniciat l’any 2003. Recullen material de cossos de bombers o serveis d’empreses del sector i al llarg de diversos viatges gestionen la seva distribució entre els bombers colombians, amb greus mancances en les condicions de treball però que segueixen treballant dia a dia per oferir el millor servei possible a la societat. Així doncs són un referent dels bombers voluntaris catalans amb els que comparteixen la necessitat de més recursos i mitjans per desenvolupar la seva tasca.

Totes les entitats denoten una certa vàlua social, però tothom coincideix en l’altíssim nivell de dedicació i compromís dels bombers, encara més després de la seva actuació durant la repressió de l’1 d’octubre. Aquest fet i que enguany es compleixen 60 anys de la primera agrupació de bombers voluntaris i 35 de la creació del cos i el parc de bombers de Gelida, representa una bona ocasió per un reconeixement que posi en valor la seva rellevància. Cal que els ajuntaments tinguin una actitud proactiva en aquestes situacions. Així serà a Gelida, ja que al darrer ple municipal es va aprovar la seva realització mitjançant un procés de participació pública. Una doble fita assolida de la qual cal felicitar-se.

Festes grogues

divendres, 5/01/2018
L’arbre de #Nadal sobre la Torre del #Filarete al #CasteloSforzesco de #Milà #Milano #Milan #Mapping #metticienergia

La necessitat dels humans d’organitzar-nos provoca que determinades dates siguin reconegudes d’una manera especial. El Cap d’Any és una d’elles, que socialment ens veiem empesos a celebrar-la, cadascú a la seva manera. En el nostre cas ens agrada fer-ho en un marc diferent a l’habitual. Sempre que és possible viatgem per també conèixer altres pobles i cultures, així com viure amb ells el traspàs. Aquest cop no vam anar gaire lluny ni a un entorn gaire diferent al nostre, a la ciutat de Milà.

El nostre tarannà doncs va ser com ser-hi a casa, on fins i tot l’idioma és proper. La sorpresa va ser quan, al sopar de cap d’any a un restaurant, en dirigir-me als serveis, des d’una nombrosa taula em van abordar per preguntar-me en italià: “Escolta, tu ets català?”. Els vaig contestar afirmativament intrigat en com havien arribat a aquesta conclusió i m’ho van explicar. Havien vist que portava el llaç groc pels presos polítics i coneixien el seu significat a Catalunya. Vam estar xerrant tan animadament que fins i tot ens convidaven a casa seva però nosaltres l’endemà a primera hora agafàvem l’avió de tornada.

Aquest fet em va fer recordar, un cop més, la normalitat aparent amb la qual estem celebrant aquestes festes mentre hi ha injustament dirigents polítics i socials a la presó. I també a l’exili, que encara no es visqui com temps enrere, estan privats de la llibertat de ser a la seva terra. Portar el llaç groc i assistir a les concentracions de suport que es van convocant arreu evita acostumar-nos a una situació intolerable. És per això que trobo encara més incomprensible que tants dies després de les eleccions del 21D, l’Alcalde de Gelida encara no ha tornat a penjar els llaços grocs al carrer, l’estelada de la Plaça de la Vila i la pancarta de Llibertat Presos Polítics trets a requeriment de la Junta Electoral. La societat demana als representants polítics que siguin clars i que no intentin nedar entre dues aigües reaccionant al context del moment.

La Vinyala del Penedès

divendres, 1/12/2017
Vinyales amb botifarra negra @vinyala #NitdeCuiners #vinyala #cargol #Òdena #Anoia #Penedès

La setmana passada es va celebrar la gala anual que atorga les famoses estrelles Michelin. El balanç pels restaurants catalans ha estat prou bo, un total de 31 enfront de les 25 de Madrid, amb 2 restaurants de tres estrelles Michelin arribades en les darreres dues temporades. Sembla però més difícil que un restaurant penedesenc tingui un reconeixement estel·lar, tot i figurar-ne dins la categoria Bib Gourmand, recomanats per la bona relació qualitat-preu. A l’igual que vaig escriure a les mateixes dates de l’any passat, la vegueria del Penedès, torna a ser l’únic territori català amb cap estrella Michelin. Segueix sent obligat per al prestigi i impuls del turisme que almenys un restaurant amb aquest guardó faci bandera del talent de la cuina penedesenca.

Per tal d’ajudar en aquest objectiu, i unir més les comarques de la més jove de les vegueries creades, cal promocionar un producte comú a tots els municipis de la regió, conjuntament amb la gastronomia comuna a diverses poblacions. És el cas per exemple del Gall del Penedès i la lluitada IGP, la gamba de Vilanova, la ruta del Xató o el Préssec d’Ordal, que va gaudir durant un temps d’una temporada gastronòmica. Ara bé, l’ideal seria que no fos un producte estacional sinó un que poguéssim gaudir-ne durant tot l’any.

La meva elecció seria per la Vinyala. Aquest cargol de vinya és tradicionalment molt apreciat a la comarca de l’Anoia, a diferència d’altres zones de Catalunya on s’ha tingut més en consideració el bover, i es caracteritza per tenir unes particularitats pròpies en quant a sabor i textura. La vinculació a les vinyes el fa un candidat ideal per una regió enogastronòmica i representatiu d’una zona vitivinícola. Haig de dir que aquesta opinió em ve condicionada perquè a la darrera Nit de Cuiners a Òdena, la molt activa Confraria de la Vinyala va tenir en consideració fer-me confrare… Al mateix temps que promocionem una cuina que ens identifiqui, ajudaríem a la cohesió territorial del Penedès.

Que Catalunya torni a ser Catalunya

divendres, 3/11/2017
Pau Casals a les Nacions Unides

No podia ser més oportuna la coincidència els passats dies de l’efemèride dels 45 anys del discurs de Pau Casals a l’ONU. Conegut per la proclama “I am a catalan”, va servir per a denunciar davant la comunitat internacional la repressió que es vivia a Catalunya. Un discurs emotiu durant la cerimònia en què se li va atorgar la Medalla de la Pau de les Nacions Unides. Perquè, a banda del seu talent musical reconegut mundialment, el reconeixement va ser per la seva llarga trajectòria de pacifisme i a favor del retorn de la democràcia a Catalunya. L’exemple d’aquest penedesenc universal, ha de guiar a tothom en aquestes hores, ara més que mai.

I s’ha de constatar que així ha sigut. En quants països la dissolució d’un parlament elegit democràticament, la intervenció de les seves institucions i procediments judicials als seus governants per portar-los a la presó, no seria motiu d’un aixecament popular i enfrontament als carrers? De fet la reacció davant la imputació als 700 alcaldes per cedir espais pel referèndum, les càrregues policials de l’1 d’octubre, l’empresonament dels presos polítics Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, així ha estat. L’actitud pacífica dels catalans és pròpia d’una societat de l’Europa del Segle XXI, en contraposició a l’ús de la força del govern de l’Estat, digne d’èpoques dictatorials.

Certament els fets evidencien que la República Catalana no s’ha pogut desenvolupar. Som un territori en disputa entre el Parlament de Catalunya i el Regne d’Espanya, que el considera una comunitat autònoma. Les eleccions del 21 de desembre han de servir per revalidar el que va decidir un parlament legítim en un terreny que mai s’hauria d’haver abandonat, el de les urnes. Recordem que unes eleccions municipals al 1931 van propiciar el canvi de la monarquia a la república. Unes eleccions autonòmiques també poden ser el pas definitiu perquè, tal com va dir Pau Casals, Catalunya torni a ser Catalunya.

Per la democràcia, la dignitat i un nou país

divendres, 6/10/2017
Ja la tenim aquí! #JoVoto #CatalanReferendum #Votarem #CATVotaSí #HolaRepública #Gelida #Penedès

No recordo des de quin any, però és una pràctica habitual fer-me una foto votant i publicar-la a la xarxa. Com la de molta altra gent, la imatge acostuma ser d’alegria pel deure complert. El diumenge però no vaig poder amagar la impotència i frustració que sentia per la violència de la policia nacional i la guàrdia civil cap als ciutadans que eren als col·legis electorals i el sabotatge electrònic, ja des de la seva obertura.

Per la #democràcia, la #dignitat i un #noupaís #JoVoto #CatalanReferendum #CATVotaSí #HolaRepública #Gelida #Penedès

Vaig votar per la democràcia, perquè el respecte a la nostra societat es demostra exercint el dret a decidir. Mai hagués pensat que fos necessari ser-hi des de les 5 de la matinada fins acabar el recompte per haver de protegir amb els nostres cossos les urnes i els vots. Un esforç esgotador compensat amb els aplaudiments cap a la gent gran que s’acostaven a votar.

El poble defensant la #Democràcia #JoVoto #CatalanReferendum #HolaRepública #Gelida #Penedès

Vaig votar per la dignitat, perquè no es pot castigar el poble de Catalunya vexant les seves institucions, tal com va succeir els dies previs amb les detencions i controls arbitraris. El govern espanyol va voler castigar físicament a la ciutadania amb les càrregues policials i fins i tot crear la discòrdia en la mateixa societat involucrant els Mossos d’Esquadra i la Policia Local en una repressió impròpia d’un estat membre de la Unió Europea.

A #Gelida #votem amb normalitat #JoVoto #CatalanReferendum #CATVotaSí #1O #HolaRepública #Penedès

Vaig votar per un nou país, on no siguin possible governants violents i corruptes, que manipulen els mitjans de comunicació per enganyar la ciutadania. Quan a Gelida teníem el neguit si hauríem de rebre al Penedès la visita per requisar les urnes que havia patit el municipi veí de Castellví de Rosanes, vam veure pel mòbil com a poca distància, a Sant Esteve Sesrovires, entraven com animals a l’escola per sobre de tothom que trobaven al davant. Imatges que majoritàriament no han emès les televisions espanyoles.

L’1 d’octubre vam votar davant els ulls de tot el món. Vam superar totes les dificultats amb les garanties d’un poble unit, mobilitzat i pacífic. Els observadors internacionals ho van dir ben clar: “S’ha amenaçat l’1-O, però no s’ha destruït”. Ara toca aplicar els resultats.

L’oportunitat en promoció turística

divendres, 8/09/2017
@googlemaps fent #googlestreetview a l'#autopista #AP7 per #Martorell #BaixLlobregat

Visquem en un món saturat d’informació. Fent una cerca a google o a les xarxes socials podem trobar qualsevol dada. En gairebé 30 anys d’internet totes les empreses o institucions tenen una pàgina web. Això no és difícil ni evidentment és cap novetat. Tanmateix, en l’àmbit de la promoció turística, el marketing digital és fa necessari -i pràcticament obligatori- per mirar de destacar per sobre de la resta d’informacions. Cada vegada més destinacions aposten per invertir en recursos de màrqueting de continguts, però novament la lògica competència i la repetició d’idees fa difícil ser rellevant.

És quan les variables de l’oportunitat i la creativitat entren en acció per influir amb el ressò del missatge dels mitjans de comunicació tradicional dins una estratègia global. Els darrers dies s’ha produït un cas d’èxit quan, incomprensiblement, una formiga va ser gravada passejant-se per l’escultura de la Dama d’Elx, al Museu Arqueològic Nacional, a Madrid. Publicat el vídeo a twitter, l’Oficina de Turisme d’Elx ho va aprofitar per engegar una simpàtica campanya per reivindicar que la joia de l’art ibèric torni a la ciutat que li dona nom, i així promocionar-la.

Al Penedès, darrerament hem tingut una situació que hagués pogut servir per crear una rellevància positiva contrarestant un impacte negatiu. El passat 21 d’agost va ser abatut a Subirats el terrorista que va conduir la furgoneta de l’atemptat a les Rambles. Sense voler-ho el hashtag #Subirats era trending topic les xarxes i a les televisions d’arreu del món. En fer zàping costava de creure que sortís en directe a la CNN la menció a la Capital de la Vinya i la connexió en directe des dels llocs del fets, prop de la depuradora de Sant Sadurní. Molts mitjans es van aventurar a parlar del municipi, fins i tot alguns com El Confidencial el van situar perdut entre muntanyes. Alguns tuitaires van desmentir la informació, però hagués estat una bona ocasió per aprofitar aquesta publicitat sobrevinguda. Només calia fer servir les eines de les xarxes socials per tal de revertir aquest desgraciat incident en una difusió positiva de la marca turística.

Can Pàmies o la darrera postal

divendres, 4/08/2017
Concert a Can Pamias i Can Torras

Hi havia una vegada un poble afortunat per la seva ubicació, que gaudia del paisatge de la muntanya i la plana farcida de vinyes, envoltat de nombrosos boscos, fonts i un romàntic castell del segle X. L’arribada del tren al segle XIX va fer de la vila un destí preferent d’estiuejants per la proximitat a Barcelona. Des de llavors es van projectar cases modernistes i noucentistes que no feien sinó embellir l’urbanisme tradicional. El moment àlgid d’aquest període va ser els anys 20 del segle XX quan per subscripció popular es va construir un funicular que apropava encara més visitants i treballadors dels molins paperers a la vall del riu. Espero que arribats fins aquí el lector hagi identificat Gelida en el relat. Situada a l’extrem del Massís de l’Ordal i l’inici de la plana del Penedès, són nombroses les postals de l’època que retraten un paisatge idíl·lic que es va mantenir pràcticament fins als anys 70 del segle passat. L’automòbil, el pas de l’autopista i l’aplicació d’un pla urbanístic creat l’any 1985 per fomentar la construcció d’habitatges va canviar la fesomia.

Malgrat tot, hi ha hagut un espai que s’ha mantingut inalterat. És la finca de Can Pàmies i Can Torras, dues torres emblemàtiques d’aquesta època d’estiueig amb un cuidat i extens jardí amb vegetació típica mediterrània. Tot i ser una propietat privada, només la seva visió des de l’Avinguda Europa i el camp de futbol, amb el Castell al fons, és molt apreciada pels veïns. Aquesta preservació ha estat possible gràcies a la voluntat del mecenes Pere Mir, traspassat fa uns mesos, juntament amb la seva esposa Núria Pàmies. Així doncs va caure com una bomba la portada a aprovació del govern de PSC-ICV a l’Ajuntament al passat Ple Municipal d’un pla urbanístic per edificar en aquest paratge 4 blocs de 4 plantes cadascun, fent un total de 28 pisos, i 15 cases unifamiliars, segons el projecte realitzat per l’Estudi Hèlix de Vilafranca. Una sala de plens plena de gom a gom va fer l’alcalde retirar el punt, ajornant la decisió. Cal preguntar-se com és que altres poblacions conserven paisatges d’aquest valor? Perquè els seus responsables van abandonar la gestió urbanística dels temps de la bombolla immobiliària.

Roaming, Ribesaltes i refugiats

divendres, 7/07/2017
Mai més, enlloc i contra ningú #Ribesaltes #Rivesaltes

Des del 15 de juny el roaming a Europa ha passat a la història, si més no el càrrec als usuaris perquè les companyies de comunicacions encara ho tenen present. Ho vam comprovar el passat dissabte quan, amb un grup de gelidencs vam anar a la Catalunya Nord. En traspassar la frontera van arribar els SMS del canvi d’operadora, indicant un límit de 50 Euros de despesa en roaming. Un missatge així genera certa confusió i molts van optar per no fer servir el mòbil per comunicar-se. Certament no te’n pots refiar. Fa uns mesos vaig contractar una tarifa de dades per viatjar per Estats Units, per utilitzar en cas d’emergència si no podia accedir al wifi. No la vaig fer servir cap dia però a la següent factura figuraven conexions en diversos dies que no vaig fer pas. Vaig reclamar diverses vegades fins arribar al servei de defensa del client de Movistar, el qual em va donar la raó i va retornar els imports facturats.

Qui no tenien possibilitat de reclamació són als qui vam anar a veure a Ribesaltes, a un camp de concentració involucrat en tres guerres: Guerra Civil Española, Segona Guerra Mundial i Guerra de Independència d’Algèria. Fins i tot ha estat centre de confinament per a immigrants recentment. Els drets dels refugiats sempre han estat bandejats. Els testimonis al memorial dels que van patir el seu internament -amb entrevistes, cartes i fotografies de l’època- en donen bona mostra. L’anul·lació dels judicis franquistes és una reparació que sens dubte arriba tard.

En un món hiperconectat, els refugiats que troben asil a Europa no poden tenir dificultats per contactar amb les seves famílies i accedir a la informació. El telèfon mòbil es va convertir per a ells en un estri indispensable en la seva ruta de sortida de les zones de conflicte, però també ho ha de ser per tenir noves oportunitats aquí i refer els seus països quan la situació sigui possible. Tant de bo les persones que van passar pel camp de Ribesaltes haguessin pogut gaudir d’aquest dret, la història hagués estat diferent.