Arxiu de la categoria ‘General’

La primera vegueria

divendres, 3/03/2017
Maqueta del Penedès @vinseum #Vilafranca #Penedès #CapitaldelVi

L’any 2008 s’anunciava que la vegueria de l’Ebre seria la primera en constituir-se a Catalunya. De fet el càrrec de delegat del govern a les Terres de l’Ebre es va crear l’any 2001. L’administració ho tenia clar i la nova ordenació territorial prometia noves oportunitats. El 2010 vindria l’acord per la creació de les set vegueries, de les quals el Penedès quedaria exclòs. Han hagut de passar set anys més -un per vegueria- per esmenar aquest error. Malgrat que l’aplicació efectiva de la nova estructura dels serveis de la Generalitat va quedar posteriorment en suspens, ara la incorporació del Penedès ha estat anunciada com la vuitena vegueria. Res més lluny de la realitat. A priori tots els territoris parteixen de zero, a l’espera del desenvolupament de la llei, però si n’hi hagut unes comarques que han fet més mèrits que cap altre per tenir una vegueria han estat les del Penedès. A diferència de tots els altres casos, aquesta ha estat una reivindicació que ha anat de baix a dalt, per iniciativa popular, gràcies a l’impuls de la Plataforma per la Vegueria Pròpia.

Dins d’aquest moviment ha estat important la creació d’una consciència de l’àmbit penedesenc a la xarxa que ha representat la Penedesfera, la comunitat de bloguers i interessats en el web 2.0 de l’Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Són ja més de 1.300 bloguers i més de 5.000 twittaires o piuladors, entre d’altres eines del social media, que tenen des del 2008 un referent territorial dins la societat de la informació i la comunicació. De fet després de la primera reunió a Gelida va anomenar la Penedesfera com la vegueria virtual. Una experiència que he pogut viure de primera mà, la qual sense l’opinió i el coneixement continu aportat cada dia a internet pels penedesencs no seria possible. Aquesta singularitat ve a sumar-se a la consideració que el Penedès no mereix el darrer lloc en una hipotètica classificació de vegueries sinó que, amb tota propietat i per la rellevància del seu pronunciament, és la primera vegueria.

L’Agroparc i la gestió de la informació

divendres, 3/02/2017
Presentació del projecte d'Agroparc @AmetllerOrigen a #SantLlorenç d'#Hortons #Penedès

La majoria de les 121 hectàrees on el Grup Ametller vol instal•lar l’Agroparc són al municipi de Gelida, concretament un 85% per un 15% a Sant Llorenç d’Hortons. La primera notícia que van tenir els gelidencs d’aquest projecte va ser mitjançant la premsa comarcal. Va ser arrel de la roda de premsa realitzada al desembre a Vilafranca pel col•lectiu ecologista Bosc Verd. Al dia següent, un dimarts 13 –no sabem si això serà un bon auguri per la iniciativa– enviava un butlletí on s’afirmava: “No estem d’acord en la construcció de parcs temàtics de grans dimensions” i anunciava al•legacions. Per la seva banda, el Grup Ametller reaccionava la setmana següent explicant el seu projecte d’Agroparc al Vinseum com a “model d’integració pioner al món”. El 18 de gener, a petició del seu alcalde, es presentava omplint La Sala de Sant Llorenç.

En canvi a Gelida no hi ha prevista en aquests moments cap presentació i el seu alcalde diu, mitjançant Ràdio Gelida, que li sembla una bona proposta. Ho diu ara quan va ser dels primers en conèixer el projecte, ja que abans d’anar al novembre a la Generalitat va haver de passar pels respectius ajuntaments afectats. A banda, hi dóna suport de la mateixa manera que va fer amb el polígon de Can Valls, on l’empresa Carrefour havia d’acabar amb l’atur del poble i ja no hi és. També va requalificar com a sòl industrial les vinyes de Can Joncoses, quan són dins d’una important peça agrícola. Amb aquests antecedents i la falta d’informació és comprensible que a la vila s’hagin polaritzat els posicionaments, especialment el dels contraris a la seva instal•lació que no volen pas més polígons. Cal la màxima transparència en la gestió de la informació des de l’administració. Si no és així hi ha el perill de provocar decisions basades només en la necessitat més immediata o en una falta de visió global. I mentre tenim aquest debat, el que es veu justament des de la botiga Ametller Origen de Gelida és el nou magatzem de Decathlon, i com els terrenys de Sant Esteve Sesrovires es van convertint en naus logístiques a les portes del Penedès.

La volta catalana als Estats Units

dijous, 5/01/2017
La volta catalana a la #Guastavino Room @BPLBoston #Boston #arquitectura

La volta catalana és una tècnica de construcció tradicional on l’espai es cobreix amb una volta de maons col•locats per la part plana. Permet construir sense encofrats i amb rapidesa, fet que va motivar que fos àmpliament utilitzada. Habitualment servia per cobrir el sostre de les plantes baixes dels masos i de les construccions urbanes populars com les cases de cós típiques del Penedès i d’arreu de Catalunya. Ja al segle XIX es va aplicar a les construccions de cases nobles i fàbriques de l’Eixample de Barcelona. A mitjans del segle XX els nous materials van anar reduint l’ús d’aquesta solució, tot i que encara es pot veure. Sense anar més lluny l’escala del bloc de casa meva, típic dels anys 80, està feta amb volta catalana.

Ara bé, qui va elevar a l’excedència aquesta tècnica va ser l’arquitecte valencià Rafael Guastavino (1842-1908). Amb només 19 anys va marxar a Barcelona on es va formar i començar a treballar. Entre d’altres edificis és autor de Can Batlló, a l’actual recinte de l’Escola Industrial. El 1881 i sense parlar ni una paraula d’anglès va marxar a Nova York. Allà va introduir a les grans obres aquest tipus de volta resistent al foc, principal preocupació de l’època pels incendis a les ciutats. Va patentar el seu sistema, tot creant amb èxit una empresa que va continuar el seu fill, figurant en el seu llegat edificis emblemàtics dels Estats Units. Aquestes festes ens les hem pogut trobar viatjant per la costa est. Primer a la Biblioteca Pública de Boston, on té una sala dedicada que vam poder admirar totalment buida. Una de les més singulars per la seva bellesa és l’estació de metro de City Hall de Nova York. En aquesta ciutat no vam deixar de mirar els sostres de l’estació del ferrocarril Grand Central, el Museu d’Història Natural i l’edifici d’Ellis Island. Aquí se situa un emotiu museu sobre la immigració instal•lat un cop restaurat als anys 80. Després de 30 anys d’abandonament, de les 28,832 rajoles que va situar al sostre de la gran sala de registre només van necessitar canviar-ne 17. Hem de reivindicar l’influència catalana allà on es trobi.

El Penedès sense estrelles Michelin

divendres, 2/12/2016
#Menú Most @mostfestival a Cal Ton #food #mostfestival #Vilafranca #Penedès #Enoturisme #CapitaldelVi #restaurant

La passada setmana es preveia una pluja d’estrelles… Michelin. Els responsables de la reconeguda guia gastronòmica així ho van assegurar abans de la gala celebrada a la masia dels germans Roca. Volien compensar la garreperia de Michelin en concedir la distinció als restaurants del país dins l’edició d’Espanya i Portugal. I així va ser. Barcelona finalment obtenia el primer local triestrellat, el Lasarte de Martín Berasategui, el qual s’unia al Celler de Can Roca i el Sant Pau de Carme Ruscalleda al màxim reconeixement. A més a més 5 nous restaurants catalans eren guardonats amb una estrella, sumant-ne ja 46, i 5 més conserven les dues estrelles. Fent una ullada al mapa de vegueries de Catalunya –el qual esperem ja en els propers dies amb el Penedès representat oficialment– veiem el perquè la presentació es va fer a les comarques de Girona amb una àmplia dispersió geogràfica de guardons. Tot i així és la ciutat de Barcelona la gran capital gastronòmica amb 30 distincions en 23 establiments. A la resta de vegueries, malauradament només n’ha hi una que no té cap estrella Michelin: el Penedès.

N’hi ha restaurants penedesencs reconeguts a la guia, dins la categoria Bib Gourmand, recomanats per la bona relació qualitat-preu. Tanmateix, en el millor moment del reconeixement internacional de la gastronomia catalana, és obligat per al prestigi i impuls del turisme que almenys un restaurant amb aquest guardó faci bandera del talent de la cuina penedesenca. Seria un gran valor per a les marques turístiques amb les quals es promociona el territori, com Enoturisme Penedès, Penedès Marítim o Anoia Terra de Castells, dins les “macro” marques a nivell nacional Costa Barcelona, Costa Daurada i Paisatges Barcelona. Encara és més clara aquesta necessitat si tenim en compte que la famosa guia vermella és una guia de carreteres. El Penedès, travessat per múltiples vies de comunicació, ha de treure profit de la situació. Això implica un esforç dels restaurants que en vulguin aspirar, però també la implicació de tots els agents turístics per facilitar les condicions per aconseguir-ho.

35 anys de somnis

divendres, 4/11/2016

Necessitem commemorar els aniversaris. No és una qüestió de constatar el pas del temps només –que també– sinó una oportunitat per posar en valor fets, entitats i personatges. Hi han números que semblen més rodons de celebrar que d’altres, però en el fons tot depèn dels actes que s’organitzin. Malgrat acumular força història, fer 35 anys no sembla a priori un número que hagi de generar una celebració per ser recordada, però són els que feia enguany Ràdio Gelida. Les 35 hores de programació en directe ininterrompuda emeses el passat estiu, recuperant programes antics de l’emissora municipal degana del Penedès, ja era una gran iniciativa. Ara bé, aquest passat cap de setmana es va superar amb “Ràdio Gelida: L’Espectacle” a càrrec del Grup de Teatre Les Escoles de Gelida. Dissabte es va fer un passi per als col•laboradors de la ràdio actuals i precedents en tots aquests anys. Diumenge es va tornar a representar per al públic en general. Després d’haver renovat darrerament la Llegenda de Sant Jordi i els Pastorets –amb representació al Casal de Vilafranca inclosa– a més a més d’altres experiències teatrals, el saló d’espectacles de la UCG es va omplir preveient un nou èxit d’aquesta companyia de teatre amateur.

Ara bé, especialment els col•laboradors de la ràdio, no esperàvem de quina manera tant sincera quedaria retratat l’esperit d’una emissora realitzada només amb la participació de voluntaris, sempre al peu del carrer i de l’actualitat local, amb programes emblemàtics que han perdurat en el temps, i tot sempre amb el fil conductor del bon humor. Un repte assolit amb èxit en només un mes i mig amb una dedicació que no van deixar de produir rialles i emocions durant les més de dues hores de l’obra. Sens dubte el fet de ser un grup format per pares i mares de les escoles de Gelida no es pas un fet aliè a la representació, sinó que li aporta la sensibilitat necessària per identificar l’esforç i les satisfaccions que els somnis de l’associacionisme generen a casa nostra.

Super Bowl de Castells

divendres, 7/10/2016
@verds #3d9 #castellers #concertllibertat #29j #ara29j

Les previsions ja deien que enguany el Concurs de Castells seria el més mediàtic de tots els celebrats fins ara. Només un exemple, la retransmissió en anglès del canal d’esports extrems Redbull TV, amb un nombrós equip desplegat a la Tarraco Arena Plaça. Un dels vídeos que ha penjat a Facebook, el del 3 de 10 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca, en el moment d’escriure aquest article, supera els 12 milions i mig de visualitzacions, suma 55.000 “m’agrada”, s’ha compartit més de 110.000 cops i s’apropa als 6.000 comentaris. Un fenomen a la xarxa extret d’un resum de dues hores realitzat per la mateixa cadena. Una experiència que va ser tot un esdeveniment mundial gràcies a la gran actuació de la colla xinesa dels Xiquets de Hanghzou, i no parlem del que ha significat per a Vilafranca i el Penedès en guanyar els Xicots el concurs de dissabte.

Com podem aconseguir que aquest ressò esdevingui també a nivell d’espectacle televisiu? No serà per la durada. El programa amb més televidents de la història és la Super Bowl –la final de la NFL, la lliga de Futbol Americà– que pot arribar també a superar les quatre hores d’emissió i fins i tot arribar a les sis, com el concurs de diumenge. Tampoc serà per l’emoció. La possibilitat que a la darrera ronda la Vella de Valls deixés sense la merescuda victòria als Verds només carregant el 3 de 9 sense folre va ser sense dubte el minut d’or de l’audiència. Ara bé, el domini del “showtime” als Estats Units fa que ningú s’aixequi del sofà en tota l’emissió. Malgrat els esforços i innovacions dels darrers anys, encara calen més canvis per aconseguir la fluïdesa necessària per generar un espectacle televisiu en directe que capturi l’atenció en la seva totalitat. Per assolir-ho no cal perdre l’autenticitat ni tampoc demanar més nivell, ja que el del passat cap de setmana va ser el més impressionant de la història. Igual que el Barça és el millor ambaixador de Catalunya arreu del món, el Concurs de Castells pot arribar a ser el millor referent televisiu del nou país que volem.

Independence Day

divendres, 9/09/2016
#estelada #11s2012 #DiadaTV3 #freedomforcatalonia

Als Estats Units la seva festa nacional, la seva Diada, és el 4 de juliol. Aquell dia se celebra la signatura de la Declaració d’Independència respecte l’Imperi Britànic, el 1776. Fa uns anys vaig poder viure aquesta festa de primera mà, a Moraga, una població del nord de Califòrnia que, pels estàndards americans, té moltes similituds amb Gelida. Com un més, vaig participar amb la família dels amics que m’acollien de tota la programació típica per aquell data tant assenyalada. Es començava per tot tipus d’activitats a l’aire lliure, demostracions d’entitats, barbacoa comunitària, etc. per acabar amb un castell de focs d’artifici. A continuació, al vespre, es gaudia d’un festival musical que durava hores mentre es feia un picnic a la gespa amb neveres plenes de cervesa ben freda. Malgrat el que podem veure a la televisió, no hi havia una excessiva proliferació de banderes penjades –i això que la meva estada va ser ja posterior als atemptats de l’11S– que reforcessin el sentiment patriòtic entre els ciutadans.

Com si fos un món paral•lel, a casa nostra es viu de manera molt diferent. Els carrers són plens d’estelades, fins i tot més que senyeres, les quals a força de passar els anys estant perdent la identificació amb el territori a favor de l’ensenya independentista. Una prova ben recent és l’estelada, involuntària o no, que li han posat al personatge animat d’Andreu Buenafuente en la promoció de la nova temporada de Movistar+. Tornant a la Diada, dins les activitats que s’organitzen per als gelidencs hi ha una caminada i un ball, però sobretot una baixada de torxes des del Castell a la Plaça de la Vila i la sortida per participar a la mobilització de l’ANC a Barcelona. En aquesta manifestació multitudinària i festiva, es viurà la Diada de forma reivindicativa però també familiar entre centenars de milers de persones. Sens dubte són situacions força allunyades de viure el dia del teu país. Potser quan Catalunya aconsegueixi la seva independència les celebracions es desenvoluparan de forma similar als Estats Units. Molts catalans esperem gaudir aviat més tranquil•lament la Diada Nacional, de viure simplement el nostre Independence Day.

A continuació teniu fotografies de com es viu el 4 de Juliol, l’Independence Day, a Moraga, CA.

El perill del Mini-market

divendres, 5/08/2016
Carrers de Praga (2)

Aquestes vacances hem passat uns dies a Praga. Com a destinació turística de primer nivell té moltes similituds amb Barcelona, si més no en els conflictes que l’activitat turística pot generar en una gran ciutat. La capital txeca, tot i tenir una població similar a la de la capital catalana, es distribueix en un terme municipal cinc vegades més gran. Malgrat això els atractius més importants estan molt localitzats al casc antic. El Pont de Carles són unes autèntiques rambles, on és difícil gaudir de les estàtues –la majoria còpies, ja que les originals es troben en una sorprenent casamata del Castell de Vysehrad– i els artistes que fan màgic aquest indret. De fet els locals recomanen passejar a trenc d’alba o passada la mitjanit, per tal de tenir la millor experiència. La Plaça de la Ciutat Vella bull amb un frenètic moviment de grups de turistes que només s’aturen per assistir puntualment a l’espectacle del rellotge astronòmic de l’ajuntament i el seu toc horari.

Envoltant aquest barri trobem una corona de carrers a plena dedicació als serveis turístics. En moltes zones els hotels es troben un al costat de l’altre, amb restaurants de tot tipus als baixos. Les botigues tenen un denominador comú. Sota el rètol de Mini-market tenim per tot arreu petits “colmados” amb l’objectiu de satisfer les necessitats més bàsiques del turista, des de treure la gana fins omplir la maleta de souvenirs. Especial atenció té la secció de licors, on més es nota la fama local de grans bevedors. Ara bé, la nostra sorpresa va ser veure que entre l’oferta també inclou adquirir punyals i punys americans. No crec que existeixi un turisme de la violència a Praga amb aquesta necessitat, però és símptoma del que pot arribar a ser la dependència màxima del sector turístic veient aquests espais. Per impedir-ho, la diversificació de la destinació també es practica a Praga, tal com s’intenta cada vegada més a Barcelona, i es potencia l’excursió a turons com el de Petřín, al qual es pot accedir amb un funicular com el de Gelida –aquest en servei, al contrari que el penedesenc, avariat des de fa mesos– i que en els seus inicis curiosament funcionava amb aigua. Aquest sí és el camí, guiar l’interès dels visitants per evitar complaure els tòpics preconcebuts.

A continuació teniu fotografies de diferents instants de la vida als carrers de Praga realitzades durant aquest viatge.

La nit màgica que tothom vol

divendres, 1/07/2016
El #Penedès de #Gelida a #ElVendrell des del Santuari de Foix #TorrellesdeFoix

La setmana passada vam viure una nit especial que se celebra periòdicament. No em refereixo a la nit electoral, que també es podria considerar “màgica” per com els resultats van contradir totes les enquestes prèvies. La nit màgica per definició és la que celebra el solstici d’estiu. Sigui per ser la més curta de l’any, la que inicia el període estival o per l’ambient de festa intrínsec a aquesta data. La nit de Sant Joan es viu arreu dels Països Catalans amb revetlles populars, i també amb tota una sèrie d’elements simbòlics, que poden anar des dels banys a mitjanit fins al poder de les herbes guaridores, passant pel poder purificador del foc. De fet són les fogueres l’element central d’aquesta festa al nostre país… o ho havien estat. Sigui per la normativa de seguretat que obliga a la màxima precaució pel risc d’incendis o fins i tot per la falta d’objectes inservibles per cremar –que possiblement se li troba millor sortida posant-los a la venda a wallapop– aquesta tradició pagana de culte al sol costa més de veure.

Recollida de #laFlama del Canigó a #TorrellesdeFoix cap a #Gelida #Penedès #viulaflama2016

A Gelida fa temps que no hi han fogueres per Sant Joan. Fa uns quants anys que l’Ajuntament va institucionalitzar la celebració de la revetlla popular amb sopar i ball a la Plaça de la Vila, amb la colla infantil dels Diables aportant el referent del foc. Aquest any però hi havia la possibilitat de sumar a la vessant més lúdica de la diada, l’arribada per primer cop de la Flama del Canigó a Gelida. En tenir l’oportunitat de recollir-la al Santuari de Foix per portar-la a la vila travessant tot el Penedès –vaig aprofitar per fer-ne una singular retransmissió en directe del trajecte per periscope– vaig constatar de primera mà el respecte que aquest símbol de la cultura catalana mereix per a tots els pobles del Penedès que hi participen. Fins i tot fan una rebuda institucional a la sala de plens de la casa de la vila. El cas de Gelida ha estat del tot diferent. L’equip de govern ha ignorat aquest acte, fins al punt d’obstaculitzar la comunicació de l’ANC, organitzadora de la rebuda de la flama, amb la resta d’entitats convidades a participar. Malgrat tot va ser un èxit, despertant tot tipus de sensacions materialitzades amb el desig de tothom de fotografiar-se amb la Flama del Canigó. Esperem que l’any vinent aquests sentiments tinguin recompensa amb una celebració unificada de la revetlla de Sant Joan amb foguera inclosa.

Arribada de #LaFlama del Canigó a #Gelida #Penedès @omniumpenedes #viulaflama2016

A continuació teniu el vídeo del periscope travessant el Penedès portant La Flama del Canigó de Torrelles de Foix a Gelida i el de la lectura del manifest.

El Risk de la Vegueria

divendres, 3/06/2016
Exposició de la ponència

El Penedès és un dels territoris que tenen més que merescut ser una vegueria. Són múltiples les raons que ho argumenten i que la Plataforma per la Vegueria Pròpia ha fet difusió abastament durant més de 10 anys al carrer, als ajuntaments i al Parlament. Tot i així la principal singularitat és justament aquest fet, un moviment ciutadà que ha articulat la demanda d’una divisió territorial pròpia com cap altra regió catalana. Malgrat això ara mateix no existeix una vegueria penedesenca però sí un Àmbit del Penedès. Tanmateix, si difícil és fer que les futures vegueries siguin conegudes per tothom encara és més complicat fer entendre la funció dels àmbits a la majoria de la gent. El context tampoc ajuda. En un moment on els grisos en política són clarament a la baixa –l’encaix federalista no té res a fer contra l’independentisme o l’unionisme– l’aposta per la nova divisió territorial de la Generalitat de Catalunya per a l’organització dels seus serveis no genera passions… excepte al Penedès.

Cada cop que arriben eleccions –i darrerament hem tingut diverses ocasions per comprovar-ho– se succeeixen les proclames de pràcticament tots els partits afirmant que volen la Vegueria pel Penedès i que seria un fet al Parlament en poc temps. Passa el període electoral i per una qüestió o un altra no es materialitza aquesta promesa, quedant aparcada fins a la propera oportunitat. La Vegueria del Penedès s’ha convertit en un element més de l’estratègia política. Com si formés part del tauler del Risk, l’inoblidable joc de taula de conquesta de territoris, s’alterna l’interès amb la indiferència per als jugadors segons la situació. Però el veritable risc era que aquest moviment de cartes repetitiu acabés per avorrir el públic. Un risc que sembla superat per l’entrada al registre del Parlament de la modificació de la llei de vegueries del 2010 per incloure-hi la del Penedès amb un amplíssim recolzament que té garantida la seva aprovació. Igualment el compromís del Vicepresident del Govern Oriol Junqueras, compartit amb el president Puigdemont, per nomenar el Delegat de la Generalitat al Penedès és determinant. És doncs de justícia felicitar la tenacitat i paciència dels representants de la plataforma per assolir aquest èxit per a la causa penedesenca. Esperem poder cridar ens pocs mesos: Visca la Vegueria Penedès!