Canviar les coses col·lectivament

dilluns, 24/03/2014

Article escrit per al Diari de l’AGO de la 49a Assemblea General Ordinària del Consell de la Joventut de Barcelona, celebrada el 8 de març de 2014 al Centre Cívic Can Felipa del Poblenou.

Són temps difícils. Els impactes de la duríssima recessió econòmica, la crisi política i la regressió de la democràcia han posat en entredit antigues certeses que crèiem inqüestionables. La presa de decisions cada cop s’allunya més dels individus, de la comunitat, fins i tot dels governants electes, per anar a parar a mans d’institucions i organismes supranacionals de dubtós caràcter democràtic. El discurs tecnòcrata de l’austeritat, de “l’això no és possible”, segrestador de la sobirania dels pobles i dels governs, sembla portar-nos a la paràlisi, l’egoisme i la por. Quina societat en quedarà, de tot plegat?

Read the rest of this entry »

La clau és que les entitats s’apoderin i es coordinin

dimecres, 5/03/2014

Article escrit per a l’especial del 10è aniversari de Xarxanet.org, sobre els reptes de futur de l’associacionisme i el voluntariat.


Apoderament de les entitats

En el nou segle que tot just hem encetat, i amb les possibilitats quasi il•limitades que les tecnologies de la informació ens posen a l’abast, és evident que cal anar més enllà del model de democràcia electoral limitada, legitimada només a partir del factor de delegació en representants institucionals. La tan invocada regeneració democràtica ha de passar per una redistribució del poder en favor de la participació directa de la ciutadania en els processos de presa de decisió, de disseny de les polítiques públiques i del model de societat, i en aquesta tasca l’associacionisme i el voluntariat hi han de jugar un paper fonamental. És això el que vol dir a-poderar, és a dir, transferir o proveir de poder algú.

Read the rest of this entry »

Qui té por de la participació ciutadana?

dimarts , 26/11/2013

En els darrers mesos s’ha vingut desenvolupant una discussió en el si del moviment associatiu de la ciutat al voltant de la reforma i actualització de les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, aprovades fa tot just onze anys. L’empenta original prové dels partits del Plenari Municipal i del propi Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, els quals argumenten que hi ha certs aspectes que cal acabar de desenvolupar, principalment el funcionament de la Iniciativa Ciutadana i de les consultes a la ciutadania organitzades pel propi consistori. Així, el passat 17 de juliol es va fer públic un primer document aprovat per la Comissió de Govern, obrint el procés d’al·legacions per part dels grups municipals fins el 15 de setembre, i actualment ens trobem a l’espera d’una nova versió més consensuada entre les forces polítiques.

Read the rest of this entry »

La fi del 50% d’atur juvenil, una qüestió política o estadística?

dimarts , 16/07/2013

Evolució de la taxa d'atur a Catalunya, 2007-2013 (Font: Observatori Català de la Joventut amb dades de l'Idescat)

 

Fa uns mesos, el web del Cercle Gerrymandering dedicat a la reflexió a l’entorn de les ciències polítiques publicava un article de Queralt Capsada titulat “La fi del 50% d’atur juvenil, o un nou indicador per valorar la situació dels joves“. El text s’inicia fent-se ressò d’una avertència de l’economista José Saturnino Martínez sobre la persistència de les taxes d’atur juvenil en nivells molt superiors a la taxa general, independentment del país i de la legislació aplicable, arribant a la conclusió que no és un problema que es pugui abordar separadament sinó que cal abaixar l’atur general per tal d’incidir, també, en la desocupació de la joventut.

Read the rest of this entry »

En record de Clément Méric, assassinat pel feixisme neonazi

dijous, 6/06/2013

Avui tenia previst publicar un nou article al blog, però no puc escriure cap altra cosa que un breu recordatori de la concentració en record de Clément Méric i de totes les víctimes del feixisme que ha convocat Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Serà demà a les 22h davant del Consolat Francès (Ronda Universitat, 22 bis).

Tenia 19 anys i participava al moviment estudiantil i antifeixista de París. Va ser assassinat brutalment a cops per individus de l’extrema dreta neonazi, vinculats indirectament amb el Front National i esperonats per la permissivitat i impassivitat d’una societat encara somnolenta davant de les agressions intolerants i homòfobes en augment. Aquest és un perill d’abast continental, del qual no queda indemne la societat catalana.

És per això que cal actuar. Demà al vespre demostrarem que el nostre rebuig de la violència feixista és absoluta i permanent. Clément Méric és un dolorós nom més d’una llarga i infame llista de víctimes de la intolerància, el feixisme, el racisme i l’homofòbia: la nostra memòria i la de les generacions futures mantindrà el seu record a les pàgines de la Història, entre els màrtirs per les llibertats i la democràcia.

Avui i demà recordarem Clément amb dolor, però la violència covarda i miserable no aconseguirà silenciar les veus d’homes i dones que lluiten cada dia per un món millor i més just, que no deixi lloc a la ignorància, l’odi i la desigualtat de la qual es nodreix la repugnant escòria feixista. Ara i sempre, NO PASSARAN!

Habitatge per a joves: un dret que és un luxe

dimarts , 28/05/2013

Font: Observatori Català de la Joventut. Dades de l'Idescat.

 

EL PROBLEMA. Les persones joves, en la seva majoria, pateixen nombrosos impediments per exercir el seu dret d’accedir a un habitatge, reconegut a nombrosos marcs legals i normatius en vigor tals com la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Carta de Ciutadania de Barcelona. No és l’únic segment social afectat, però sí que és el que s’ha trobat en aquesta situació de forma ininterrompuda des de fa dècades. Es tracta d’una problemàtica estructural de caràcter juvenil que no només és fruit del context actual de profunda recessió econòmica. En els anys àlgids de la bombolla immobiliària especulativa, malgrat existir nombroses ofertes de treball (sovint en condicions precàries i infraremunerades), els efectes de l’alça incontrolada de preus feia molt difícil l’emancipació domiciliar en condicions equiparables a la població adulta. Tant és així que el màxim històric de la taxa d’emancipació juvenil (percentatge de persones d’entre 16 i 29 anys que ja no viuen amb la família d’origen), registrat a finals de l’any 2007, assolia un minso 33,7% molt inferior que la mitjana de la UE-15, que aplegava a un gran número de processos d’emancipació precària molt habituals entre la població juvenil.

Read the rest of this entry »

L’associacionisme juvenil en defensa de l’educació

dilluns, 20/05/2013

Pancarta vista a la manifestació contra la reforma educativa (Barcelona, 9 de maig de 2013). Foto pròpia.

En els darrers dies hem sentit a parlar molt de l’educació. L’excusa, com és costum, ha estat l’enèssim canvi legislatiu des d’instàncies estatals. La reforma impulsada pel ministre José Ignacio Wert, coneguda amb les sigles de LOMCE, ha estat rebuda com una autèntica càrrega de profunditat que amenaça de fer retrocedir el sistema educatiu a situacions pròpies dels anys foscos de la Transició, quan el model lingüístic encara no havia donat pas a una normalització de les llengües perseguides per la dictadura i els continguts estaven dissenyats per a adoctrinar més que no per a educar. La desaparició de l’Educació per a la Ciutadania, el reforç de Religió –catòlica, és clar– com a assignatura troncal, el relegament de la Història de la Filosofia com a optativa i un gran nombre de disbarats similars són injustificables i cal combatre’ls des d’una perspectiva educativa oberta, laica, integral i crítica pròpia de la segona dècada del segle XXI. Això sense comptar la intenció privatitzadora, la cobertura de l’ensenyament elitista i segregador per sexes, la liquidació de tota participació estudiantil i l’esperit recentralitzador que inspiren la lletra de la llei.

Read the rest of this entry »

Periodisme frívol: rèmora i cinisme

dissabte, 4/05/2013

Normalment no m’interessa polemitzar amb els opinadors i articulistes de la premsa. Accepto que la seva feina és pronunciar-se sobre tot allò que s’esdevé al món i, a diferència dels inefables tertulians omnipresents i el seu exèrcit de tòpics farcits de prejudicis, el caràcter més reflexiu i asserenat de l’escriptura sovint permet aportar consideracions i intuïcions més intel·ligents i constructives. A més, habitualment el centre d’interès d’un article és una sola qüestió, no mitja dotzena  a destall com es debat cada dia als programes de tertúlia televisiva (del dèficit fiscal a la pluja de meteorits, passant per la política birmana i les dietes baixes en carbohidrats), i això en general els permet garantir una proporció molt més petita d’estupideses.

Foto: Jordi Garcia / Font: www.escriptors.cat

Reconec que cada dia llegeixo la columna de Sebastià Alzamora al diari Ara, i que normalment em resulta com a mínim entretinguda, amb el seu característic to de sarcasme ben combinat amb una dosi generosa d’audàcia i talent literari. Però el seu text titulat “Sindicats espanyols: rèmora i cinisme” aparegut el dia 30 d’abril –just abans de la celebració del Primer de Maig– em sembla un producte molt ofensiu, que demostra un gran desconeixement sobre allò de què parla i que s’abandona a una injustificada follia populista i antisindical. Per la meva condició de membre d’un dels sindicats infamiats, així com de representant del món associatiu de Barcelona, em sento mogut a provar de contrarrestar breument alguns dels arguments fal·laços que s’hi esgrimeixen.

Read the rest of this entry »

La joventut ni claudica ni s’exilia

dimarts , 30/04/2013

Reprodueixo íntegrament el Manifest del Primer de Maig que han elaborat les entitats juvenils de la ciutat i que s’ha difós a través del Consell de la Joventut de Barcelona i la campanya No Claudiquis! per l’emancipació juvenil. Val la pena contrastar-lo amb l’article de Sara MorenoExili laboral, emigració juvenil“, aparegut al diari Ara d’avui (30/04/2013).

 

Com cada any, aquest 1r de maig celebrem el Dia Internacional dels Treballadors i les Treballadores. Aquesta festa del moviment obrer va néixer l’any 1886 per reclamar la jornada laboral de 8 hores. Actualment ens trobem en una situació en què torna a ser més necessari que mai sortir al carrer per reivindicar els drets socials i laborals, en especial per a aquells sectors de població més vulnerables, entre els quals malauradament s’hi troben els i les joves.

Read the rest of this entry »

Prorrogar els pressupostos és prorrogar la crisi

dijous, 25/04/2013

En els darrers temps, la deriva continental tecnocràtico-financera ens ha fet creure que els pressupostos són la mare dels ous de tots els problemes que ens ha dut la crisi. I en conseqüència, quan se’n parla s’hi aboca molta més atenció i intencionalitat política que en altres moments de la història recent. Han esdevingut molt més que una simple proposta econòmica: segons diuen, són l’únic i veritable full de ruta per a sortir del fracàs civilitzatori en què estem fotuts. Tant és així, que arreu hi ha dificultats per tirar endavant els comptes, i és actualment un tema calent tant a nivell català com espanyol i europeu. I com no podia ser de cap altra manera, a Barcelona no ens n’hem pogut estar, i aquests dies ens trobem en un cul-de-sac que pot semblar remot i incomprensible des de molts altres racons de la nostra geografia. La situació és la següent: malgrat ser una de les poques grans ciutats amb marge pressupostari, és incapaç d’aprovar uns comptes de consens per a enguany i ja fa quatre mesos que camina amb uns pressupostos prorrogats, amb les limitacions al creixement i els inconvenients funcionals que això comporta.

Read the rest of this entry »